Libre del gentil e los tres savis/De la fi d aqvest libre

DE LA FI D AQVEST LIBRE

CANT lo gentil hac ohides totes les rahons dels tres sauis, eyl comença a recomptar tot ço que hauia dit lo juheu, e puxes recompta tot ço que hauia dit lo crestia, e aço mateix fo de ço que hauia dit lo sarrahi. Si que los tres sauis hagren molt gran plaser cant lo gentil hac tan be enteses e retengudes lurs paraules; e ensemps dixeren al gentil que be conexien que no hauien parlat ab home sens cor ni sens oreyles. ^[1] § Lo gentil, qui hac recomptat ço qui damunt es dit, se leua en peus, e son enteniment fo illuminat de via de salut; ^[2] e son cor comença a amar e a donar lagremes a sos vlls, e adora Deus dient estes paraules:

DE ORACIO

HA! diuinal, infinit, sobira be, qui est font e compliment de tots bens! A la tua sancta bonea, senyer, fas reuerencia e honor, e a eyla conesch e graesch la tan gran benauirança en la qual son esdeuengut. ^[3] Senyer Deus! Ador e beneesch la tua granea qui es infinida en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. La tua eternitat sia, senyer, gloria e laor, cor es sens començament ne fi en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio Senyer Deus! Lo poder que tu has, infinit en ta bonea, granea, eternitat, sauiesa, amor e perfeccio, ador e tem e honre sobre tots altres poders. Amable Deus, qui has sauiesa en tu mateix infinidament en ta bonea, granea, eternitat, poder, amor e perfeccio, e en tot ço que has creat! La tua sauiesa, senyer, am e ador de totes les mies forçes corporals e espirituals. ^[4] A la tua amor qui no es qual vis amor, ^[5] ans es amor sobre totes altres amors; amor qui es perfecta bonea, ^[6] granea, poder e sauiesa; aquella amor tua, senyer, ador, e am; e aquella amor, e tota la mia volentat, e tota la virtut de ma intelligencia, e tot quant la tua amor me ha volgut donar, tot ho do, senyer, a seruir e a honrar e a loar ta amor tots los jorns de ma vida. Perfeccio diuina, qui sots lum e medicina ^[7] a totes imperfeccions, ^[8] e qui sots esperança de tots peccadors, e qui sots infinida per tota vostre bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor; a vos recorre ^[9] e a vos deman perdo, e do, e conceyl, e ajuda con pusca vos seruir, e en vos reuenir ^[10] los jorns que he perduts, per ignorancia e per colpa. § Cant lo gentil, ab suspirs, e ab plors, e ab vera contriccio de cor, hac adorades les flors del primer arbre, eyl ajonoyla s e soplega ^[11] e demana a Deu gracia e benediccio que li donas les flors del quart arbre, dient estes paraules: ¡Ha, vera fe qui tant has tardat a venir a illuminar la mia intelligencia, que los meus ^[12] dies qui son passats son perduts e inrecuperables! ¡Ha, fe, qui no est coneguda en la terra d on yo son, per la qual ignorancia tants homens van a foch perdurable! Amable fe, be sies tu venguda en la mia anima, ^[13] cor illuminada es en tu e per tu, e gitades has de ma pensa les tenebres ^[14] en que he estat tots los jorns de ma vida. Dolor, ira, desesperança, angoxes, trebayls ^[15] has gitats de mon coratge. Al Deu de gloria te graesch e t deman, per la sua virtut, en mi sies tots los dies que viure, e yo sia ton seruidor a recomptar e a multiplicar ta virtut e ta fama, e ta honor. Esperança amiga! ¿On vens, ne on has estat? ^[16] ¿Sabs tu con desesperança me ha trabaylat tan longament? Dementre que desesperança enaxi greument me turmentaua, tu ¿per que no venies e no m ajudaues contra lo teu enemich? Esperança, qui est consolacio dels desconsolats, e est riquea e tresor dels pobres, e qui enforteixs los freuols contra ls forts, e qui lo Deu de gloria fas tenir e hauer en lo coratge de aquells qui l desiren e l amen, entrada est en mon coratge tan fortment, que d aqui enant no tem lo teu contrari qui me ha estat longament mortal enemich. En tu, e per tu, e ab tu me confiy e m esper en lo gran poder del meu senyor, con venga a compliment lo meu desirer, lo qual he en Deu honrar e seruir, e fer conexer a aquells qui no l amen ni l conexen. Del meu pobre poder, saber e voler no m desesper, ne mos greus e molts peccats no m desesperen, cor tu me fas remembrar la gran misericordia d aquell senyor que totes coses pot accabar, e totes gracies pot donar, e totes colpes pot perdonar. § Dementre que lo gentil desia aquestes paraules, frequentment se ajonoylaua, e besaua la terra, e ses mans e sos vlls al cel leuaua; e en volentat li vench que ab caritat creada adoras e contemplas la diuinal caritat increada, honorable en tots honraments. ^[17] E dix aquestes paraules: ¡Ha, caritat! Amable virtut, qui tu ha, e tu ama, agradable e amable es per la diuinal caritat qui eternalment e infinida ama ço que ama. Caritat, qui t dones a tots aquells qui hauer te volen, e de tu ne poden hauer aytanta con hauer ne volen, ¿qual ventura es aquesta, ^[18] que tu has volgut mi hauer en ton senyoratge, sens que yo tu no membraua, ni conexia, ni amaua? Fortuna qui me ha estada longament enemiga, en tu hauer ha restaurats tots mos dans; on con yo sia pobre peccador, ^[19] con tu mi fasses tant amar Deu ^[20] e mon prohisme, ¿con te poria ^[21] guasardonar lo gran be qui per tu m es vengut? ¡Oy las, mesqui! ¡E en qual pobretat e miseria son tots aquells qui caritat no amen ni conexen! ¿Ne que valen, en coratge de home, riquees ni benanançes sens caritat? ^[22] Amable Deus, qui mi hauets illuminat e escalfat del foch de caritat, ab caritat illuminats e escalfats tant home pobre, freyturos de caritat, qui es en la terra d on yo son; ^[23] per la qual pobretat van a esser sotsmeses, per vies tenebroses, a infinit foch perdurable; en los quals trebayls no cessen turments, ni esperança de nuyl refrigeri no esperen. § Justicia no feyts a oblidar en nostre oracio; ^[24] cor la diuinal justicia sab totes les mies colpes, e pot punir mi en tots mos fayliments dreturerament, que s que la diuinal justicia faça de mi, sia que m punesca e m condampne a perdurable turment, o que m perdo a perdurable benediccio; en tot ador e benehesch la justicia de Deu, ^[25] e faça de mi ço que li plaçia, cor caritat me fa amar e tembre e adorar Deu en sa justicia qui fa tot quant fa dreturerament. ^[26] E per aço coue que ma justicia haja en mi tant de poder, que m faça voler tot ço que volra fer de mi la justicia de Deu. § Prudencia, qui est lum de salut, per la qual los sauis van a la diuinal resplandor que illumina tots sos amadors, ^[27] lo meu enteniment ha estat longament tenebros, per ço cor vos no erets en eyl; pus tanta de benauirança me ha venguda per vos, prech vos que de aqui enant la mia anima no sia sens vos. E placia al alt excellent altisme, sobira be, que ab vos pusca hauer conexença e lum de la sobirana sauiesa qui es illuminament de vos, e de totes altres lums; e que per gracia e illuminament de la sobirana lum, ^[28] m ajudets a illuminar e a endreçar tant home estant en estament e en temps tenebros, ignorant la via saludable. § Fortitudo, qui enfortits coratge noble ^[29] que no se enclin a maluestat ni a engan, ¿volriets enfortir tan flach coratge de home pereros, ^[30] temeros a sofferre los trebayls, e ls perills, e les morts qui s couenen a donar lausor e gloria e benediccio del nom d aquell senyor qui es digne de tots honraments, e qui vol esser tan honrat, que per si a seruir no sien temuts nuyls turments? § Caritat, justicia, prudencia, e que hi fos esperança, ^[31] ¿poriets vos ensemps conuenir con anassets en nostra terra, e que hi faessets lo be que yo he reebut de Deu en vos? Temprança, abstinencia, paciencia, perseuerança, ^[32] e les altres virtuts, ¿que feyts? No durmats, cor los vicis, qui son vostres contraris, nit e dia vetlen, e no cessen a destrohir lo mon en lo coratge dels homens glots, lutxurioses, auars, accidioses, erguyloses, enuejoses e iroses. § Dementre que l gentil disia estes paraules, eyl se remembra, e troba que sos vlls no plorauen ne gitauen les lagremes que solien; e per ço que son cor retes a sos vlls l aygua que solia, per la qual sos vlls eren en plors, volch en son coratge remembrar los set peccats mortals, dient aquestes paraules: ¡Ha! ^[33] ¡Con en mala seruitut son tots aquells qui son serfs e catius de glotonia! Cor glotonia tots jorns dona turment a sos seruidors, e a nuyl home rich ne pobre no perdona, e la mort acosta a nos, e nostre cors engrexa, per ço que en breu de temps sia vianda de molts vermens. § Lutxuria, qui no tan solament ensutzats lo cors, ^[34] ans sots sutzetat e legea de la memoria qui vos remembra, e del enteniment qui vos enten, e de la volentat qui vos desira; e tant sots sutza cosa que leja e horrible es a veser e a tocar. ^[35] § Auaricia, qui empobreixs los richs e ls pobres a tu sotsmeses, e qui fas hom desesperar de Deu ^[36] qui ha compliment a donar tots bens, ¿que fas en est mon? ¿ne per que als homens richs fas menysprear los pobres, e als pobres fas ahirar los richs? § Accidia, qui est senyal de dampnacio en tos sotsmeses, e qui tant home fas pereros en ^[37] lausar e amar Deu qui es digne de tanta lausor e de tan gran honor; aquells que tu tens freyturoses e pobres ¿quant los guasardonaras? ¿Ne per que los infernes, seguent eyls ta volentat en lo be que ls fas desamar? § Superbia, si humilitat res no fos, tu ¿que fores? ^[38] E si humilitat qui t deuayla te pujas ¡con gran fores! E si tu no pots esser en gloria, ¿per que empatxes los humils a pujar en gloria? Cor d aquells es la gloria que tu has perduda, e de la qual est cahut. § Enueja, qui est tristicia de anima, si no mors dementre que temps es, ¿cant morras? E si hanch no t sadolest en ço que enuejes, ¿per que ho desitges? E si tostemps tols, ¿cant daras? ^[39] E si en tantes coses fas engan e traycio, ¿es nuyla ^[40] cosa en que sies vertadera ni leyal? § Ira, qui est tenebres de pensa, e tenebres de intelligencia, e mortal voler, contrari a caritat, ¿que fas entre nos? ¿Ne per que ns embargues a amar la honor del senyor qui ama honor de tots sos seruidors, e qui te en viltat tots los teus valedors? § Dementre que l gentil moralment desia aquestes paraules, eyl se remembra, e atroba que sos vlls no decorrien de lagremes, e dix: ¡Ha, caytiu colpable! ¿que es ço qui embarga en tos vlls ^[41] a plorar? Cor si dementre que has temps de plorar no plores, per gaug de la gran benauirança en que est esdeuengut a auentura, no t sabs com; e no plores tes colpes e peccats dementre ne has temps, ^[42] ¿quant ploraras, mesqui? E tu ja ploraues ^[43] enans que a aquest dia venguesses, per ço cor apres ta mort nuyla cosa no crehies esser. § Dementre que lo gentil deya aquestes paraules, e moltes d altres que serien longues a recomptar, sa anima se esforça a remembrar, e a entendre, e a amar la diuinal virtut, la qual dona virtut a son coratge con pujas l aygua del cor a sos vlls. ^[44] § Molt plora douçament e deuota lo gentil longament de temps, dient aquestes paraules: ¡Ha, Deus de virtut! ^[45] ¡E con gran differencia es entre los plors en que esser solia, ab aquests plors en que ara son! Cor aquells plors turmentauen e trebaylauen ma pensa e mon coratge, ^[46] e aquests plors me son tan agradables e tan plasents, que viuisiquen la mia anima de tan gran benanança, que nuyla altra benanança no volria hauer en est mon, mas que en aquest loch inabitable ma anima fos tots los temps de ma vida en amor, e mos vlls fossen en plor. Mas anar me coue de terra en terra, e retornar me coue en ma terra de la qual son; e a dir ^[47] me coue lo honrament de Deu a aquells qui Deu no conexen; e per lo qual Deu tant de be me es vengut. E per aço a trebaylar me coue tots los jorns de ma vida; e placia a vos, senyer Deus, que fam, ne set, calor, fret, pobretat, lassament, menyspreament de gents, malaltia, turments, desemparament de senyor, ^[48] ni leixar muyler, fils, fiyles, amichs, ne bens temporals; ni hauer estranyetat, ni sostenir greu mort, ne nuyla altra cosa no pusca gitar de mon coratge lo remembrament de vostra honor, ni l exalçament de vostre glorios nom. § Senyer Deus, qui tantes coses dones e perdones, ^[49] sia ton plaser que perdons al colpable peccador qui t demana perdo, e qui soplega als benauirats sancts de gloria, que t grahesquen lo be que me has donat, al qual yo no pusch bastar a grahir. E perdona, senyer, en esta hora a aquest peccador qui dona a tu sa anima e tots sos poders, con vaja per les tues carreres, e con faça les obres per les quals tu vols esser seruit per los teus sotsmeses. ^[50] § Segons que damunt es dit, adoraua e benesia e regraciaua lo gentil ^[51] son senyor e son creador; e tan fortment se esforçaua a adorar e lausar Deu, e a demanar perdo de sos fayliments, que los tres sauis ne hauien molt gran pietat, e maraueylauen se molt fort con tan noblement fahia sa oracio. E tant era gran la deuocio que vehien en lo gentil, que en lur anima consciencia lur remordia e los acusaua dels peccats en que hauien perseuerat; e majorment cor conexien que lo gentil hauia major deuocio concebuda, en tan poch de temps, de donar lausor del nom de Deu, que eyls qui longament hauien hauda conexença de Deu.

DEL COMIAT QVE LS TRES SAVIS PRESEREN DEL GENTIL

CANT lo gentil hac finida sa oracio, en la beyla font laua ses mans e sa cara, per raho de les lagremes que hauia gitades, e axuga s en vn blanch capso ^[52] que portaua, en lo qual hauia en custuma de axugar los vlls cant plorauen per la tristicia en que esser solia. Enapres assech se de costa ^[53] los tres sauis, e dix aquestes paraules: Per gracia e per benediccio de Deu se es esdeuengut que yo m son encontrat ab vosaltres, senyors, en est loch, en lo qual Deus me ha volgut remembrar e pendre a esser son seruidor. On ¡benehit sia lo senyor, e benehit sia lo loch, e vosaltres siats benehits, e benehit sia Deus qui us mes en volentat ^[54] que venguessets en est loch! E en est loch on tanta de bona ventura ^[55] me s esdeuenguda, vuyl, en presencia de vosaltres, senyors, triar e elegir aquella lig qui m es signifficada esser vera, per la gracia de Deu, e per les paraules que vosaltres me hauets dites. E en aquella lig vuyl esser, e per aquella a honrar e a maniffestar, vuyl trebaylar tots los jorns de ma vida. ^[56] § Cant lo gentil hac finides aquestes paraules, e s fo leuat en peus, per ço que se ajonoylas, e que de joneylons maniffestas la lig que desiraua, eyl viu, luny de si, venir per lo boscatge dos gentils qui eren de sa terra, e qui eren en la error en que eyl esser solia, e los quals lo gentil conexia. E per aço lo gentil dix als tres sauis que eyl volia esperar aquells dos gentils qui venien, e volia en lur presencia triar e maniffestar la lig qui es via de veritat. E los tres sauis se leuaren en peus, e preseren comiat del gentil molt agradablement e deuota. Moltes foren les benediccions que los tres sauis dixeren al gentil, e lo gentil als tres sauis; e abraçaments e baysaments e lagremes e plors foren a lur comiat, e a la fi de lurs paraules. Mas ans que los tres sauis fossen partits d aquell loch, lo gentil lur demana, e dix, que molt fortment se maraueylaua d eyls con no esperauen ohir qual era la lig que eyl triaria sobre les altres. Los tres sauis resposeren e dixeren, que per ço que cascu hagues oppinio que trias sa lig, no volien saber qual lig elegiria; e majorment con sia a nos materia que ns disputem entre nos, per veher, segons força de raho e natura de enteniment, qual deu esser la lig que tu triaras. E si tu, denant nos, maniffestaues aquella lig que tu mes ames, no hauriem tan be materia con nos desputassem, ni con la veritat atrobassem. Fenides estes paraules, los tres sauis se n retornaren a la ciutat d on eren exits; e lo gentil, reguardant en les flors dels cinch arbres, e remembrant ço que hauia conçebut, espera los dos gentils que venien.

DE LES PARAVLES QVE LOS TRES SAVIS DEYEN DEMENTRE SE N TORNAVEN

DIX la vn dels tres sauis: Si lo gentil, qui longament ha estat en error, ha conçebuda tan gran deuocio, e tan gran feruor en donar lausor de Deu, e diu que per lausar Deu no duptara a sostenir nuyl trebayl ne neguna mort, per greu que sia, ^[57] quant mes nosaltres, qui tan longament hauem hauda conexença de Deu, deuriem hauer deuocio e feruor a lausar lo nom de Deu, e majorment con Deus nos ne haja tant encarregats per tants bens e per tants honraments que ns ha donats e ns dona cascun dia; e que ns desputassem e que vehessem qual de nos es en veritat ni qual de nos es en error. E enaxi con hauem vn Deu, vn creador, vn senyor, haguessem vna fe, vna lig, vna secta e vna manera en amar e honrar Deu, e fossem amadors e ajudadors los vns dels altres, e entre nos no fos nuyla differencia ni contrarietat de fe ni de custumes; per la qual differencia e contrarietat hauem los vns anuig dels altres, ^[58] e guerrejam, e auçiem los vns los altres, e som los vns catius dels altres; e per aytal guerra e mort e seruitut es empatxada la lausor e la reuerencia e la honor de que som tenguts a Deu tots los jorns de nostra vida. § Cant lo saui hac fenides ses paraules, l altre saui comença a parlar, e dix que tant eren los homens enraygats en la fe en que eren, e n la qual los hauien meses lurs pares e lurs ancessors, ^[59] que impossibil cosa seria que hom los en pogues gitar per prehicacio, ne per desputacio, ne per nuyla cosa que hom hi pogues far. E per aço, con hom se vol desputar ab eyls, e ls vol mostrar la error en que son, encontinent eyls menysprehen tot ço que hom lur diu, e dien que en la fe en la qual lurs pares e lurs ancessors ^[60] los han meses, volen estar e morir. § L altre saui respos, e dix: Natura es de veritat que sia pus forts en la anima arraygada, que falsetat; con sia cosa que veritat e esser se concorden, e falsetat e no esser. E per aço, si era falsetat fortment combatuda per veritat, e per molts homens, e continuament, couenrria de necessitat que veritat vences falsetat, e majorment con falsetat no haja nuyla ajuda, pauca ni gran, de Deu, e veritat sia totes vegades ajudada per la diuinal virtut, qui es veritat increada, la qual ha creada veritat creada per destrohir falsetat. Mas cor los homens son amadors dels bens temporals, e tebeament e ab poca deuocio amen Deu e lur prohisme, per aço no han cura de destrohir falsetat e error, e temen morir, e malalties, e trebayls, e pobrees sostenir, ^[61] e no volen lexar lurs riquees, ne lurs bens, ne lurs terres, ne lurs parents per trer de error aquells que hi son, per ço que vajen a gloria qui no ha fi, e que no sostenguen infinits trebayls. E majorment deurien aço fer, per ço que fossen lausadors del nom de Deu, e de maniffestar sa virtut, pus que Deus vol que sia maniffestada en tots los pobles; e que cascun dia espera con lo honren, entre aquells qui l desonren, e l menyspreen, e l ignoren; e que façam ço que puscam a exalçar entre nos lo glorios nom de Deu. Cor si nos fem en lausar Deu ço que podem, quant mes Deus faria en esser lausat son nom. E si no ho fahia, seria contrari a si mateix, e a sa honor, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. Mas con ^[62] nos no ns apareylam a reebre virtut e benediccio de Deu, a esser sos valents seruidors, lausadors, animats de fort coratge a sostenir tots trebayls, per exalçar sa honor, per aço Deus no dona en nos la virtut qui coue esser en aquells qui, per la virtut de Deu, destrohirien la error en que son los homens qui van per via de dampnacio, e cuyden esser en via de salut. § Dementre que l saui dehia aquestes paraules e moltes d altres, los tres sauis foren peruenguts en lo loch on se encontraren primerament al ixent de la ciutat; e aqui preseren comiat los tres sauis la vn del altre molt amablement e molt agradable; e cascu ques perdo al altre, si hauia dita contra sa lig nuyla vilana paraula; e la vn perdona l altre. E cant foren en ço que s volgren departir, la vn saui dix: De la ventura que ns es auenguda en la forest on venim, seguir sen ha a nosaltres alcun profit. ^[63] ¿Parria us bo que, per la manera dels cinch arbres e per les ^[64] deu condicions signifficades per lurs flors, cascun jorn vna vegada, nos desputassem, e que seguissem la manera que la dona de Intelligencia nos ha donada; e que tant de temps duras nostra desputacio, tro que tots tres haguessem vna fe e vna lig tan solament, e que entre nos haguessem manera de honrar e seruir la vn l altre, per ço que enans nos puscam concordar? Cor guerra, trebayl e maluolença, e donar dan e honta, empatxa los homens a esser concordants en vna creença. § Cascu dels dos sauis tench per bo ço que l altre saui dehia, e ordenaren lo loch e la hora on se desputassen, e la manera con se honrassen, e s seruissen, e se desputassen; e cant se serien concordats e auenguts en vna fe, que anassen per lo mon donant gloria e lausor del nom de nostre senyer Deu. Cascu dels tres sauis se n ana a son alberch, e ates ço que hauia promes. § Fenit es lo Libre del gentil e los tres sauis. Benehit ne sia Deus, ^[65] per l ajuda del qual es començat e fenit, ^[66] e en la guarda del qual es comanat e mes, e per la honor del qual noueylament es transladat; ^[67] lo qual libre es raho e manera a illuminar torbat enteniment, a despertar los grans qui dormen, e entrar en paria e en conexença de estranys e priuats qui demanen qual lig lur es semblant que l gentil haja triada per esser agradable a Deu. § Qui aquest libre ha dictat e escrit, e qui aquest libre guardara e ligira, en la gloria de Deu sia agradable, e en aquest mon fia guardat de les vies per les quals van a foch infernal tots aquells qui son en la ira de Deu.

---

1. Edit. lat. Quod benè cognoscerent, se non locutos fuisse homini non sensato seu non habenti rationabilem intellectum.
2. Edit. lat. In via salutis de doctrina supernae gratiae.
3. Edit. lat. In quam per tuam misericordiam sum deductus.
4. Edit. lat. Et illi ex totis meis viribus, tam corporalibus, quam spiritualibus, prorrigo supplices debitas et devotas preces.
5. En otros códices: Qual vis amar. Edit. lat. Qui non habet conditiones cujuscumque amoris.
6. Edit. lat. Qui est perfectus in tua perfecta bonitate.
7. Metzina.
8. Edit. lat. Es lumen et medicina ac speculum sinè ruga.
9. Edit. lat. Ad te singularem recursum habeo.
10. Edit. lat. Rehabere.
11. Eyl soplega.
12. Los mes.
13. Edit. lat. Benedicta et glorificata sis tu semper in mea anima.
14. Edit. lat. Tenebras et caligine.
15. Edit. lat. Tribulationes, in quas meum cor devenerat nubilo ignorantiae.
16. Edit. lat. Vel ubi fuisti retroactis temporibus.
17. Edit. lat. Dignam omni gloriâ et honore.
18. Edit. lat. Quae fortuna est ista.
19. Edit. lat. Sim pauper et peccator ac despecta persona.
20. Con tu manifestant amant Deu.
21. Con poria.
22. Edit. lat. Quid absque charitate in cordibus hominum valent mundanae felicitates et divitiae, quae humanam mentem detinent alligatam vano errore!
23. D on eu son.
24. Edit. lat. Existimo necessarium esse, quod in nostra oratione non obliviscamur justitiae.
25. Edit. lat. Cuilibet me voluntariè submitto, et in omnibus adoro et benedico sanctissimam justitiam Dei.
26. Edit. lat. Quae omnia justè et sinè scrupulo conscientiae operatur.
27. Edit. lat. Qui omnes suos amatores et secuaces illuminat.
28. Lutz.
29. Edit. lat. Corda fidelium.
30. Edit. lat. Hominis peccatoris.
31. Prudencia, e vos esperança.
32. Edit. lat. Fortitudo.
33. Edit. lat. Prô dolor.
34. Edit. lat. Deturpas et destruis corpus.
35. Edit. lat. Ut omnibus quinque sensibus des horribilissimum objectum.
36. Edit. lat. De gratia Dei.
37. A.
38. Edit. lat. Si tu superbia nihil esses, quid esset humilitas?
39. Esta pregunta se omite en la edit. lat.
40. Neguna.
41. Qui embarguen tos vlls.
42. Ne has l aer.
43. Edit. lat. Et jam tu plorabas graviter.
44. Edit. lat. Ad suos oculos, ut ab ipsis effluat fluvius lachrimarum.
45. Edit. lat. Ha Deus Rex Gloriae et virtutis.
46. La pensa de mon coratge.
47. Edit. lat. Divulgare et ostendere.
48. Edit. lat. Derelictionis domûs.
49. Edit. lat. Qui tot bona das, et tot culpis parcis.
50. Edit. lat. Tuis subjectis et famulis.
51. Edit. lat. Adorabat et benedicebat Gentilis.
52. Capço. Edit. lat. Et tergit se uno panno albo.
53. Edit. lat. Juxta.
54. Edit. lat. Et vos sitis benedicti à Deo; gratias etiam refero Deo quia ipse in vestris voluntatibus posuit.
55. Edit. lat. Felicitatis et gratiae.
56. Edit. lat. Et pro illa volo laborare omnibus meis diebus, ad honorandum et manifestandum nomen mei Domini.
57. Edit. lat. Quod non dubitet se submittere quantumcumque gravibus tribulationibus et tormentis, imo etiam morti.
58. Som los vns enemichs dels altres.
59. Anscessers.
60. Anscessers.
61. Edit. lat. Timent etiam sustinere mortem, morbos et paupertatem.
62. Cor.
63. Nuyl profit. En otro códice: Negun. Edit. lat. Aliqua utilitas.
64. E de les.
65. Edit. lat. Deus Rex gloriosus et sublimis
66. Edit. lat. Cujus adjuvante gratiâ et sapientiâ fuit inceptus et mediatus et ad complementum finîs deductus.
67. Edit. lat. Et propter cujus honorem noviter est editus et extractus. Á continuación de estas palabras añádense en la edit. lat. de Maguncia las siguientes líneas que no vemos en los textos originales: «Ab Arte compendiosa inveniendi veritatem, quae exquisitissimè investigat causas et principia omnium rerum in omnibus scientiis tàm liberalibus, quàm mechanicis.»