Libre de la primera e segona intencio/Capitol segon

CAPITOL SEGON

DE DEV

DEVS, qui es sobira be, es intelligible e amable; e per aço, fill, couen se que haja intencio a si mateix; la qual intencio coue esser Deu, con sia cosa que infinidament e eternal sia intelligible e amable; a la qual intelligibilitat e amabilitat se coue esser Deus, per lo qual fa intelligibilitat sia entesa, e sa amabilitat sia amada en infinitat e eternitat de entitat diuina, e que ensemps sien vna simple substancia e vn Deu. Sapies, fill, que si Deus no hauia en si mateix intencio, hauria superfluitat en son enteniment, si s entenia, e en sa volentat, si s amaua, pus que no se n seguis vtilitat en Deu de son entendre, e de son amar, en si mateix; ^[1] la qual vtilitat coue esser egual a Deu en ço que coue esser Deu eternal e infinit; per la qual eternitat e infinitat no pot ni vol sa justicia multiplicar en sa virtut, ^[2] ni pot cessar sa vtilitat en la intencio que ha sa perfeccio eternalment e infinida. § En la intencio de Deu no ha diuisio de primera e segona intencio on sia menoritat, ^[3] car tota sa intencio es infinida e eternal; e per aço, fill, no hi pot caber segona intencio. E car la intencio de Deu es, fill, en tan alta excellencia de virtut, per aço es Deu intelligible e amable per si mateix, e ha creada intencio en tu e per tu, per ço que ab aquella l entenes e l ams per la bonea e per la perfeccio de Deu. § ¿Saps, tu, fill, per que Deu es pus amable que temable? Per ço car meylor cosa es amor que temor, car amor es eternalment e infinida en Deu, e temor ha començament. E car Deus es pus amable que temable, per aço te conçeyl, fill, que tu hajes intencio a amar e tembre Deu, ^[4] per ço com es bo, poderos, e gran, e digne de tots honraments; e axi la tua primera intencio hajes a amar eyl, e la segona a tembre lo. § ¡Ha, fill! ¡E tan pochs son los homens qui amen vera intencio en amar e tembre Deu! Car los dames homens que Deus amen e temen, l amen per ço que ls don gloria celestial o bens temporals; o lo temen per ço que no ls do pena infernal e trebayls corporals; e Deus es digne que sia amat per ço cor es bo, infinit, eternal, poderos, saui, amant, just, vertader, e complit infinidament e eternal ^[5] de tots bens. Aquells homens qui amen Deu per ço que ls faça be, e l temen per ço que no ls faça mal, fan de la primera intencio segona, e de la segona fan primera; e per aço, fill, lur intencio es enuersada e falsa, e contra la intencio per que Deu la ha creada. On con aço sia enaxi, donchs, ¿qual justicia jutjara que aytal intencio tan maluada haja gloria sens fi en la intencio de Deu? No es vn hom sol qui haja feyt tant de mal con ceyl qui ha feyt Mafumet, qui tant home ha mes en error; empero mes de mal se segueix con hom no ha a Deu la primera intencio, que no es tot lo mal que ha feyt Mafumet, ^[6] car major be es en vn home qui fortment ama Deu per la primera intencio, que no es mal en tots los homens que son dampnats. On con aço sia enaxi, obri, fill, los vlls de ta pensa, e enten con gran cosa es be qui es per la primera intencio, contra mal qui es per la segona. § No t maraueyles, fill, si lo mon es en tribulacio e en perill, pus que Deus es tan poch amat e conegut per deffayliment de vera intencio. On sobre totes aquestes coses te conçeyl e te coman ^[7] que tu te apoders ^[8] aytant con pusques en ta intencio, con ab eyla ams Deu, e l conegues, hauent a eyl la primera intencio, e a tu e a ton prohisme la segona. § Amable fill, no t poria dir ni escriure los bens que per la primera intencio reeb de Deu ceyl qui l ama e l coneix; car los malalts sana, e los pobres enriqueix, e los cechs illumina, e dona consolacio als trebaylats, e esperança a sos seruidors, e lagremes als peccadors, e honraments als menyspreats, ^[9] e restitueix los injuriats. § Fill, l ortola dona de la aygua als arbres per raho dels fruyts; e lo cauayler dona ciuada a son cauayl, per raho del seruey que li fa, e lo mestre paga a son dexeble lo deute per raho del loguer ^[10] que n ha. E donchs, fill, si tu al Deu de gloria, qui es tan abundos de justicia, de poder, de sauiesa e de caritat, has la primera intencio, be pots saber que la tua segona intencio haura son compliment per la primera. § E sapies, fill, que molt es cosa malestant e reprenedora ^[11] amar diners, viandes, e fills, e possessions, e honraments, e les altres coses per la primera intencio, e amar Deu per la segona; e no amar Deu per la primera intencio mas per la segona, ^[12] molt es cosa reprenedora. On con aço sia gran deffayliment d on se seguexquen tants de mals, donchs, molt es necessaria cosa a prehicar e a mostrar a les gents, qui ignorantment cuyden amar e conexer Deu ab primera intencio, e aman lo ab segona.

---

1. Edit. lat. Postquam inde non sequeretur utilitas in Deo de suo intelligere et de suo amare in se ipso.
2. Edit. lat. In se multiplicare Virtutem.
3. Edit. lat. In intentione Dei non est divisio et secunda Intentio, in qua sit Majoritas.
4. Edit. Quod tu habeas intentionem ad Deum.
5. Vertader complit infinidament eternal.
6. Edit. lat. Nihilominus plus boni sequitur, quando homo habet Primam Intentionem ad Deum, quàm sit omne malum, quod fecit Mahometum.
7. Man.
8. Edit. lat. Coneris.
9. Edit. lat. Et contemptis honorem.
10. Edit. lat. Laboris.
11. Edit. lat. Dedecens et reprehensibile.
12. Ni per la segona. Edit. lat. Sed per secundam.