Lesbia

Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar el Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor. Altres dades: Només es mostrens el Carmen V i VII

CARMEN V

Versió original

Versió en català.

AD LESBIAM Vivamus mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis! soles occidere et redire possunt: nobis cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera mille, deinde centum. dein,cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut ne quis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum.

A LÈSBIA Gaudim de la vida i de l'amor, Lèsbia meva, i no donem importància a tots els murmuris dels vells. Els dies poden morir i renéixer: un cop ha passat la fugissera llum, la nit perpètua romandrà per nosaltres. Dona'm mil besos, després cent, després uns altres mil, i dos-cents, després sense parar altres mil, després cent. després, quan haguem comptat molts milers, desfarem la suma, per no saber-ho, per a què l'envejós no pugui llençar malefici, quan sàpiga que hi ha hagut tants de besos.

CARMEN VII

Versió original

Versió en català.

AD LESBIAM Quaeris, quot mihi basiationes tuae, Lesbia, sint satis superque. quam magnus numerus Libyssae harenae lasarpiciferis iacet Cyrenis oraclum Iouis inter aestuosi et Batti ueteris sacrum sepulcrum; aut quam sidera multa, cum tacet nox, furtiuos hominum uident amores: tam te basia multa basiare uesano satis et super Catullo est, quae nec pernumerare curiosi possint nec mala fascinare lingua.

A LÈSBIA Em preguntes, quants besos teus, Lesbia, em calen i necessito. Tants com els grans de sorra Líbica on està Cirene curulla de laserpici entre l'ardent temple de Júpiter i el sagrat sepulcre del vell Bat; O tants com la munió d'estrelles, en la silenciosa nit, que veuen els furtius amors dels homes. Tants de petons seran suficients per embogir al teu Catul, que ni puguin ser comptats pels tafaners ni la llengua viperina pugui embruixar-los.