Les veus de la nit/Tot serà igual

Tot serà igual

Tot serà igual: la cambra amb les mateixes
coses; la taula on ara escric; el llum
que el treball m'il·lumina —vell costum
d'aprofitar les nits— i aquestes lleixes

on, vells i nous, els llibres que he llegit,
0 mig llegit, immòbils, s'arrengleren
1 aquests altres, fills meus, on perseveren
les millors hores del meu esperit.

I, en calaixos tancats, papers sens nombre,
versos i proses condemnats a l'ombra,
esperant l'hora —inútilment, però—,

de fendre els aires; i potser una lletra
que el pròxim jorn havia de trametre...
Tot al seu lloc, com ara: tot, menys jo!