Les veus de la nit/Cau un estel

Cau un estel

Inesperadament, en l'alta nit,
un fulgor ràpid la tenebra esqueixa:
és la caiguda d'un estel, que em deixa
el cor sobtadament esbalaït.

Un d'entre tots els que el celest espai
poblen d'ençà de milions d'anyades;
un sol entre miríades que mai
no han pogut ésser ni seran comptades.

Inútilment vull penetrar el misteri.
I Quina mà prou segura pot haver-hi
per sostenir tots els tresors del cel,

tan copiosos que, una i altra volta,
com d'entre els dits una moneda solta,
deixa caure, immutable, algun estel?