Les disperses (1912)/La missatgera més segura

LA MISSATGERA MÉS SEGURA


—La missatgera més segura
del primê alè primaveral
serà, de totes les princeses,
la que té'l cor més virginal.
Anèu, princesa, anèu, ma filla,
an el castell de vora el mar,
i quan vegèu la primavera
enarborèu mon estandart.—
A vora el mar la verge arriba,
les ones venen, les ones van,
unes ombriues, altres brillantes...
prò ella pensa: «Més brillaràn.»
Ja veu venî un vol d'orenetes
per sobre'l mar que'l sol hi cau:
«Més ne vindràn—se diu la hermosa—
quan tot el cel serà més blau.»
An els seus peus les violetes
tot just comencen a esclatar:

«Aixís qu' arribi la primavera
de més flairoses n'ha de badar.»
Una alenada d'aire tebi
infla el seu pit tant virginal:
«Ay! més a pler sospiraria
si fos el vent primaveral!»
De lluny, de lluny, d'extranyes terres
arriba un príncep blanc y ros:
«Si vos, princesa, m'estimessiu,
jo us amaria més a vos.»
Llavors als ulls de la donzella
tot el cel blau ha pres color,
tota la mar brilla que brilla,
aucells i flors són cants i olor.
Ja sent que'l vent de primavera
li aixampla el pit, li mou el cor,
puja a la torra, a la més alta,
i allí desplega el penó d'or.
Corre pel regne un crit de joya;
davant del rei i de la cort
la gent diu: «Visca la primavera!»
mes la princesa: «Visca l'amor!»