Les deus unides/Tríptic d'oracions
Tríptic d'oracions
I. Oració del matí
Ara, Senyor, que el dia s'esbadella
i l'últim rastre de la nit es fon
i es desclou, mica a mica, la parpella
al raig de sol que ve a besar-me el front,
darrera un son pacífic i pregon
m'heu fet sentir de nou la meravella
de viure encara, dins la llum novella
que torna jove l'antigor del món.
Mercès, Senyor, del nou deixondiment,
Vós per qui el sol esclata al firmament
i s'obren les parpelles i les roses.
Pugi vers Vós la meva oració
com puja vers la llum i la blavor
el càntic matinal de les aloses.
II. Oració del migdia
Deu-me, Senyor, la tasca sense enuig, no l'oci impur que l'esperit enerva; deu-me la tasca activa, que preserva d'eixorquia i de tedi el temps que fuig.
I, com aquell qui, a mig coster del puig, s'atura a reposar damunt de l'herba sense adormir-s'hi mollament, car serva l'instint que el duia amunt, i no el defuig,
deu-me, a mig jorn, la taula proveïda; damunt, l'aigua i el pa que donen vida i, entorn, l'esposa, els fills que heu beneït.
I, assadollat de noble benaurança, feu que els pugui deixar sense recança
i trobi en llur record novell delit.III. Oració de la nit
Si ara la terra s'omple de foscor
i les parpelles tomben fatigades,
de les estrelles l'ampla munió
pobla l'atzur de fúlgides mirades.
¿És, per ventura, que de cop són nades
0 se'ns n'havia fos la visió?
Així Vós éreu dintre meu, Senyor,
quan, pel carrer i enmig de les gentades
i en el maldar de cada instant febrós,
perdut havia tot esment de Vós.
Mes ara, sol dintre la nit obscura,
us sento tan present i sense engany
com l'estrella llunyana que fulgura
dins l'aigua assossegada de l'estany.