Las píldoras d'Holloway (1867)

Aquest text tracta sobre l'edició de 1867 de Singlots poétichs. Per a altres versions, vegeu Las píldoras d'Holloway.

CADA ENTREGA UNA OBRA.
UNA OBRA CADA SEMANA.
entrega 4.ª

SINGLOTS POÉTICHS,

AB NINOTS.

CADA OBRA UN SINGLOT.
CADA SINGLOT UN RAL.
singlot 4.


LAS PILDORAS D'HOLLOVVAY
ó
LA PAU D'ESPANYA.
SEGONA PART DE LA BUTIFARRA DE LA LLIBERTAT.
suposició cómica en un acte, en vers y en catalá del que ara 's parla, escrit y representat ab gran aplauso durant la última guerra de africa.
_________
PERSONAS.

D. Juan Quim
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
General espanyol [1].
Muley Babas
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Id. moro.
Ambros
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Asistent d'en Quim.
Rosa
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Cantinera.
Rafel
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Voluntari catalá.
Abengot
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Ajudant de Muley.
Moros, soldats, voluntaris, etc. etc.


ACTE ÚNICH.

Lo teatro representa lo interior de la tenda de campanya del general en jefe en lo campament espanyol; al mitx una taula rodona ab mapas é instruments cientifichs; per la obertura del fondo 's veu lo campament y la ciutat de Tetuan en últim terme, cadiras de campanya, etc.

ESCENA PRIMERA.

Ambrós, que apareix assentat á terra limpiant unas botas.

Al últim no es pas gran cosa;
freguem las botas del amo
y habent acabat, m'escamo
á veure un xich á la Rosa.
Es una bona xaripa
podé está aquí d'assistent;
mentres 's mata la gent
un 's passeja y s' atipa.

Com que yo no so d' aquells,
que creuen que es necessari
per ser feliz, que un diari
digui alguna cosa d' ells.
'S matan com animals
perque 'ls prenguin per valents,
y per lo dir de las gents
tot ho fan 'ls generals.
Ningú pensa ab lo pabana
que hi pert un bras ó una cama
y mentres uns cobran fama
'ls altres cardan la llana.
¡Yo 't foll! cuand penso que yo
ya fora á sopá ab San Pera
si no fos per la manera
de tramarme tot alló.
Cuand hi penso m'esgarrifo...
Valgam las mebas patotas;
mes m' estimo limpiar botas
encara que m' esmpastifo.
Primé era sorja, per senyas
que una bala de canò
se men vá andú del sarrò
'l bòt y las espardenyas.
Veyent yo que 'm borejaban,
á ranxero 'm vaix posar
y hasta alli 'm varen pescar.
¡Es que es molt lo quem buscaban!
Per asistent vaix llogarme
per serne mes lluny encara
y aqui 'm tenen, veyam si ara
vindrán encara á buscarme.

ESCENA II.

Ambrós, Muley, Abengot y moros.


(Muley entra sota un paraiguas gròs, detrás d'ell segueix un moro que durá un mocador d'alt d'una canya y detrás los moros que portan los regalos que se indicarán en lo diálogo.)

Mu.

Salut y benediccions
de part de lo gran Profeta.

Am. ¡No 'm deixan ni una hora quieta! (Ab impaciencia y no sabent qui son per estar de esquena á n'ells.)
Mu. Y 'ls teus amos? Están bons?
Am.

Vatualistu, si son moros! (Dant un salt al repararho.)
Qui hos ha dat entrada franca?

Mu. No veus la bandera blanca? (Senyalantli.)
Am. (Ap.) Aquet deu esse 'l Rey d'oros. ('S queda un rato observantlos fixament com si sospetxés.)
Aben. (Ap. á Muley) Eixa cara no me es nova.
Mu.

(Ap. á Aben.) A mi tampoch no m'ho es massa,
pero aqui no som á casa,
no busquis ronya á n'al cova.

Am.

(Ap.) Com si á mi 'm ballés pel cap
que ya 'ls he vist altres voltas! (Queda pensatiu.)

Mu.

Noy no siguis carnestoltas,
ahont e 'l general? Se sap?

Am.

Ah! Al últim hi he caigut! (Fent com qui atina en una cosa y no fent cas de lo que li ha dit Muley.)
Si no 'n conexia d'altres; (Rient.)
no es vritat que sou vosaltres?

Mu. ¡Valgam Alá que ets tussút!
Am. Que no 'm conexeu company?
Mu. ¡Massa per ma mala estrella!
Am.

Quina broma vá se aquella
per fervos caura al parany!...
Y be y donchs la butifarra?

Mu. No ho recordis que m' encona!
Am.

L'habiau de trobar bona
perque era de can Sagarra...
Vaya vaya... Be y que tal?
Ya esteu cansats de la guerra?
Que 's diu per aquella terra?

Mu. ¡Ah si 't tingués alli dalt! (Rabia.)
Am.

De primé 'm ferexi un llamp.
Yo 't foll! Potsé 'm rustirias
y despues te 'm menjarias
ab cuatre fullas d' ensiam.
Prou que men recordo be;
si 't creuen á tu aquell dia
l' asa 'm flich si yo podia
may mes ensumar rapè. (Fent l' acció de tallá 'l nas.)
Quina alegria tindrian
'ls altres dos si 't vegessin!
Pobre de tú que vinguessin!
que potsé 's recordarian
dels teux fetxes de rajadas,
y si acas no 'ls detinguessin,
fora molt facil que 't fessin

un bon fart de clatalladas.

Mu.

No 'm vinguis ab mes bronquinas
perque 't pot sortir molt mal.
Ahont es lo teu general?

Am.

Es á esmorsá á las cantinas
de la bora del castell.

Mu. 'Ls darás aquet billet. (Li dona, l' Ambrós l'agafa, 'l mira y despres 'l deixa á terra.)
Am.

T'haurás d'esperá un xiquet
que hagi limpiat lo parell.

Mu.

Veyas al moment de fé
lo que 't mano bona pessa.

Am.

Aixó es, serviulo depressa,
com que 'm van servir tan bé.

Mu.

(Ap. ab rab) ¡Oh! si 'l meu pare tregués
'l cap y vejés aixó

forsa es que eixa humillació
hasta á matarlo tornés!
(Alt.) Recordat que so 'l germá
del Sultan, estrafalari,
enviat plenipotenciari
que vinch las paus á firmá.
Respecta á qui 'l cetro tè
y obeeixme, poch caletro.

Am.

Tant me fá que tinga un cetro
com una má de mortè.
A mi l' amo 'm vá maná
que limpiés abuy que es festa,
y fins que la feina es llesta
yo no la deixo de má.

Mu.

Doncas com ho arreglarem?
á mi mon germá m' espera.

Am. Molt sensill, d' una manera.
Mu. A veurer si'ns entendrem.
Am.

Mira, fes limpiá la bota
per un dels que van ab tu
y vaix á durla.

Mu.

 Ningú
hi hauria al mòn prou marmota
per pensar tal disbarat.

Am.

Tu mateix, si no hi convens
seyeu, no feu cumpliments
y espereu que hagi acabat.
(Abengot que feya un moment que guaytaba pel fondo diu.)

Aben.

Gran senyor, 'l sol ya surt
pel turó del mirinyac.

Mu.

Y hem de torná á se al Fondach
á las sinch y 'l dia es curt. (Ab rabia.)
(Cridant.) Bah per última vegada,
vols avisá al general?

Am.

Per lo que falta no cal,
ya 'n tinch una de fregada,
si l'altre voleu fregar
vaix á durli de seguida.

Mu.

¡Siga ta rassa malehida!
fora aixó may acabar.
(A Abengot.) Limpieuli, mes t' aseguro (A l' Ambròs)
que 't recordarás de mi.
(Ambròs s' alssa, deixant á terra la bota que fregaba y 'l raspall. Abengot s' asenta al mateix puesto y 's posa á limpiarlas.)

Am.

¡Gracias á Deu home, axí
surtim d'un cop del apuro.
(Cull la carta que habia quedat á terra y diu rient apart.)
Sols ho hi fet per poder di
que hi vist un moro limpiá.
(Mirantsel rient.) Vaya una fila que fa!

Mu. Vesten y cuita á vení.
Am.

¡Que lleitx es, sembla un mussol! (Anantsen y rient.) Deu meu y quinas ganyotas!
yo no 'm puch aguantar pas.
(Sen vá, posantse las mans al ventre de tant riurer, pel foro.)

Mu.

¡Yo 't dich que 't recordarás
de esta fregada de botas!

ESCENA III.

Muley, Abengot limpiant y 'ls demes moros al mateix puesto.

Mu.

¡Que cosa es está humillat!
sembla que sigui una broma.
¡Yo! Un princep! per un homa
com aquet ser insultat.
Y un home que du espardenya,
un cualsevol, un perdut.
¡Ay! cuand un abre ha caigut
cuasi tothom 'n fa llenya.
Pot ser mes trist lo destino
de nostra fiera fortuna
que ha batut la mitxa lluna
per gent que menjan tocino.

Mu.

S' esgarrá ab tácticas vèllas
la defensa de la serra
y á detrás d' aquesta guerra
hi perdriam las orellas.
Ya han derrotat los beduins
que eran lo terror d' Europa
y tenim á l' altre tropa
sempre ab ous ó colomins.
A l' un li falta lo cap,
á l' altre 'l nas ó la ma
y á molts 'ls deuen faltá
certas cosas que un no sap.
¡Tot vensut y tot destruit
per un poble fort y brau!
axís es que si fem la pau
vindrá com l' anell al dit.
Mes després de tan guanyar
qui posa á son orgull tassa?
no hia prou cuartos á casa

per podels acontentar!
Axís es que es cosa feta;

s' ha de acabá aquesta broma.
¡Apiadat pues oh gran Mahoma!
ya que ets de Alá lo profeta.
Mostra un recurs que esta febra
d' ambició d' un cop 'ls lligui
é iluminans, mes que sigui
ab un grasol de passebra!
(Abengot acaba de limpiá las botas, s'alssa y diu respectuosament.)

Aben. Gran senyor.
Mu.  Qué?
Aben.  Ya están llestas.
Mu.

Ara que pobre seré
podrás guanyá algun cale
limpiant 'ls dias de festas.
(Se sent un redoble de timbal. Abengot va á mirar lo que es.)

Aben. Ya ve.
Mu.  Veyam si n' exim.
Aben. Fácil es que 's persuadeixi.
Mu.

O sino Alá 'ns asisteixi.
(En aqueix moment apareix Rafel y anunsia treyentse la gorra.)

Ra. El conde de Preus.
Mu.  En Quim! (Tots 'ls moros se inclinan.)

ESCENA IV.

Dits, en Quim y Rafel que 's queda al fondo.

Quim Deu vos do bon dia y bonhora.
Mu.

Ell que dona ditxas novas
salut vos aboqui á covas.

Quim Rafel, esperat á fora. (Rafel surt.)
Mu.

Lo Emperador y Sultan
despres de molt saludarvos
pe'ls que teniu al devant...

Quim

Antes ya sabia yo
que es molt fi y molt petimetre.

Mu.

Diu que vos digneu admetre
de dátils aquest cajó. (Ensenyantlo.)

Quim

Contestareu que 'l vaix rebre
ab un gust que no 's pot di.

Mu.

Uns mitxons y aquet vassi
de porcellana de Seevres.

Quim

Digueuli que axis 's mata
del mes enemich la sanya
y que ho rebo en nom d' Espanya,
que may ha sigut ingrata
y pago sos recorts fins
ab memoria molt sensilla.
Deuli aquesta cagetilla. (Li dona, Muley la pren inclinantse y despres en Quim 's gira y crida:)
Rafel, fes ficá aixó á dins. (Rafel indica á los moros lo puesto ahont deuen ficar los regalos y desapareix ab ells.)

ESCENA V.

Quim y Muley

(Quim dona una cadira á Muley y 'ls dos s' asentan.)

Mu.

Lo primer que hos haix de di,
es, que un dels vostres criats
sens mirarshi m' ha insultat
com un lladre de camí.

Quim

(Ap.) Aquell dimoni d' Ambròs
ya han deu haber fet alguna!

Mu.

Sense respecte á ma cuna
y á n' al meu empleo grós,
hasta de tú me ha tractat
com si anys ha que 'ns coneguessim,
ó com si algun cop haguessim
menjat tots dos en un plat.
Despres tenia unas botas,
segons ha dit per limpiarvos,
y no ha volgut avisarvos
hasta haberlas fregat totas,
y tenint yo el temps molt breu
perque os vingues avisar,
hi tingut que fer limpiar
las botas, per un criat meu.
Representant yo lo Imperi
ell al Imperi ha humillat.

Quim

Yo 'l deixaré castigat
es un cap sense senderi.
(Cridant.) Rafel. (Surt Rafel.) Fes entrar l' Ambròs.
(Rafel saluda y sen vá.)

ESCENA VI.

Quim, Muley, Ambròs.

Am. Que 'm demanaba D. Juan?
Quim

Vina fins aqui truan;
ab aquesta ya van dos.
Donchs es á dir que de tú
may n' haix de poder surti!
Perque has insultat axí?

Am. Si no he insultat ningú!
Mu.

Encara ho desmentirás?
Tens la cara molt gruixuda!

Am. No senyor.
Quim

 La llengua muda
cuand yo parlo gandulás!
Sense tò l' has insultat
y'ls has fet limpiá la bota.

Am.

(Ap.) Mira 'l panxa de granota
es dir que tot li ha contat.

Quim

No saps que si guerra fem
Tota ve de semblants faltas?
T'haix d'inflá tres dits las galtas!
ya 't dich yo que 'n surtirem.
(Moment de pausa durant lo cual Muley mira triunfant, Ambròs queda avergonyit y Quim mirantlo fixo y ab aire amenassador hasta que cambiant de tó y actitut diu:)
Fes 'l café y 'l durás
que 'l pendrem ans d'aná á missa.

Am.

'M faras dá una pallissa
pero te'n recordarás. (Aquets dos versos los diu apart anansen y amenassant á Muley.)

ESCENA VII.

Quim y Muley.

Quim

Yo lo cástich necessari
li daré y cregueu que ho sento.
Pot tornar á pendre asiento
senyor parlamentari.

Mu. Eixa posició es molt falsa; (Parlant per lo seurer ab cadira.) molt milló á terra s'está.
Quim

Pero teniu d'espatllá,
fentho axís, molts culs de calsas.

Mu.

Com que las portem molt amplas
no 'ns tiban de la reguera.
Pero mon germá m' espera
y á n'al temps no hi tinch axamplas.
Heu llegit aquella carta
que hos ha entregat l'asistent?

Quim

Allí he vist que vostra gent
de la guerra ya está farta.

Mu.

Morts, ferits y plents de blaus
ni un de sensé en quedaria
y axis, mon germá m' envia
perque concertem las paus.

Quim

Potsé ara anirá ab mes tino
á insultarnos sense solta.
¿Com no pensá que altre volta
vensut 'l deixá 'l destino?
¿Nostras antiguas venjansas
no recorda de la historia?

Mu. Es que es molt flach de memoria.
Quim Que mengi cuas de pansas.
Mu.

D' aixó que s' arregli ell,
yo sols vuy parlar de pau
y avisar podeu si hos plau
al general Olsinell.

Quim

Com que no 's troba molt bó
s' hagut de ficar al llit,
mes lo que haix de dir m' ha dit
y 'l mateix es ell que yo.
Confia en mi com es just
y cuand ell malalt está
yo puch maná y remaná
á la mida del meu gust.
Axís es que dir podeu
quinas son las condicions.

Mu.

Vos heu guanyat las accions
y qui te l'asa fa 'l preu.
(Los dos s' acostan mes á la taula obran 'ls mapas y segueix.)

Quim

Nosaltres volem terreno
frente 'ls punts que Espanya té;
un cónsul á Fez.

Mu.  Molt bé.
Quim Y lo comers libre.
Mu.  Bueno.
Quim

Despres volem ben cabals
per los gastos que la guerra
'ns costa en aquesta terra,
cuatre cent milions de rals;
y per no romprens la closca
en pensar cuand pagarán,
conservarèm á Tetuan
fins quens afluixeu la mosca.
Escrit está, si convé
no heu de fe mes que firmar. (Desenrotlla un paper y li indica la ploma y lo tinter.)

Mu.

¡Vosaltres debeu pensar
que mon germá es en Xifré!
Convinch ab lo de Tetuan
y lo del cónsul á Fez,
perque veix que molt just es,
pero cuartos no n' hi há tants.
Posemho á doscents milions
y de que está llest m' alabo.

Quim

No vos 'n treuré ni un xavo,
ya sabeu las condicions.

Mu.

Mireu que vindrá lo istiu
y lo valor vos enganya,
perque no es lo istiu d' Espanya
ahont tota cuca hi viu;
Viure aquí es un patí etern.

Quim Avisos que no son nous.
Mu.

S' hi podrian covar ous...
y ¿qué 'n direm de l' hivern?
hi fa uns frets tant horrorosos
que agafaréu un cadarn.

Quim

'L que rosega la carn,
fill meu, que rosegui 'ls ossos.
Molt be som bons per anar
per Madrit lluint l' uniforme:
cuand hi há guerra es molt conforme
que 'ns vinguém á molestar.

Mu.

Recordeuvos dels soldats
que cuand s'embarcan fan l' ánech.

Quim

Yo tinch la paella pel manech,
no afluijo per cap costat:
ó be 'ls cuatre cents ó ré.

Mu.

Baxeu alguna coseta,
yo, pujo d' una pesseta...

ESCENA VIII.

Quim, Muley y Ambrós que entra ab la safata dels cafés, copas etc.

Am. D. Juan.
Quim  ¿Que vols?
Am.

(Deixantho sobre la taula.) 'L café.
(Aparta los papers, coloca las tassas al puesto corresponent, y cuand veu que Quim y Muley están distrets 's treu una paperina y tira uns polvos á la tassa de Muley.)

Quim M' acompanyareu á pendrel.
Mu.

Ab molt gust. (Prenent café.) Per lo demés
un incendi la guerra es
y habem de deixar d' encendrel.

Quim

Lo que es yo no puch baixar
ni un ral de lo que hos hi dit.

Mu.

Vos 'n podeu torná al llit,
que aquet preu no pot anar.
Mes ¿sabeu que te sustancia
aquest café y bon olfato?

Am.

(Ap.) Si, ya veurás d' aquí un rato,
no t' arrendo la ganancia. (Sen va rien. Entretant Quim 's treu 'l rellotge, y al veurer que es molt tart diu sorprés.)

Quim ¡Fumlo!
Mu.  ¿Sabeu quina hora es?
Quim Las dotse.
Mu.

 Com passa 'l temps! (Alsantse.)
Vamos donchs, digueu que fem
yo no 'm puch esperar mes.

Quim

Ya hos hu he dit, 'ls cuatre cents
y queda 'l tracte cabal.

Mu.

¿Fem res afaginthi un ral
columnari?

Mu.

 ¡Cá! fa vent.
Vos hi dit l' últim y á fé
que no 'n treuré res, Muley.

Mu.

¡Teniu paraula de Rey!
mireu Quim, penseusi bé.
Hi rebut tropas molt tendras
que no han estat foguejadas.

Quim

Cuand las fillas son casadas
sempre solen surtí 'ls gendras.
¿Qué 'n fareu d' aquesta tropa

si no hiá forsa moral?
Mu. ¿Fem res? (Impacient.)
Quim  No baixo ni un ral.
Mu.

Doncas bebemi un copa. (Beuen tots dos.)
Y pues que guerra voleu,
torni á comensar la guerra.
Men torno ab los de ma terra.

Quim 'M quedo á n'al puesto meu.
Mu.

Y Alá que es Deu protegegi
Qui ab mes justicia batalli!

Quim

La llengua en la boca calli
y la espasa s' esgrimeixi!
Vencem ab gloria ó morim,
que nostre sanch no es avara!

Mu. Aluego 'ns veurem la cara!
Quim Adios, Muley! (Apretantse la má.)
Mu.  Adeu, Quim. (Sen va.)

ESCENA IX.

Quim.

Una taca vau posar
á la bandera d' Espanya,
y hem vingut ab nostra manya
aquesta taca á rentar.
Ab una pau no m' enganxas
que ab nostre honor be no topa,
pues no vuy que diga Europa
que no som bons quita manchas.

ESCENA X.

Quim y Ambrós que entra trist.

Am. D. Juan.
Quim  ¿Que se t' ofereix?
Am.

A veurer si sa exelencia
'm vol dar un xich de audiencia.

Quim

¿No te la prens tú mateix?
Acabem, digas que vols.

Am. Alló que hi fet á n' al moro...
Quim Falta ha sigut de decoro.
Am.

Ya ho sé, pero ha sigut sols
una broma, no pensaba
que yo pogues fer tan mal.

Quim

Sempre haurás de sé animal!
Y ara 'l teu cap que buscaba?

Am.

Ya s' ho pot pensar lo que es;
vinch á demaná 'l perdó,
que yo seré bon minyò
y no hi tornaré may mes.

Quim Promets que farás bondat?
Am. Si senyor yo li asseguro.
Quim

Es que si hi tornas 't juro
que te haix de deixar baldat.
Vamos, vesten, y cuidado.
(Ambrós sen vá y despues de haber dat dos passos Quim anyadeix:)
¡Ah! arreglam 'l caball
que ya tornem á se al ball
y cuyta, si no m' enfado.
(Ambrós saluda y torna á anarsen pero antes de arribar á la porta del fondo li cau un paper de la butxaca Quim ho repara y diu:)
Ambrós, mira t' ha caigut
un paper de la butxaca.

Am.

¡Ay, deu ser de la petaca! (Cullintlo.)
(Ap.) Com redimoni ha sigut!

Quim

Vina aqui, vuy veure que es.
(Ap.) Sembla que s' ha tornat roig!
no 'n surtirem d' aquet boig.

Am.

Ca, no senyor, si no es res; (Espantat)
un plech que no hi penso may
que 'l duya á n'an Baldomero.
(Entrega lo paper, Quim 'l desembolica s' estranya de lo que conté l' olora y diu:)

Quim

Ah grandissim embustero,
son píndulas d'Holloway.
(Tot de repente li acut una idea y va á mirar la tassa en que había pres café Muley, despues dona un salt admirat y queda movent lo cap.)

Am.

(Ap.) ¡Ay, ay, ay, pobre de mi,
sembla que las sanchs sem gelin!

Quim

Si no m' ho he pensat que 'm pelin!
aixó no parará aqui;
qué dirán aquesta gent
si sens descubreix la manya?
que en Quim general d' Espanya,
'ls tracta molt malament
y tindrán molta de rahó,
que es tenir molt poca fatxa

tractá axis á un personatxa
germá del Emperadó,
de sas tropas general
y gran princep de la garba.

Am.

(Ap.) Yo estich fret com pedra marba:
Ambrós aixó va molt mal!

Quim

No 'ns compromets poch ni gaire
¡estrofa, ximple, traydó!

Am.

D. Juan? que ho sabia yo
si era princep ó escombriaire?
Cuand me van portá alli dalt
veya que l' altre 'l manaba
y ell l' obeia y callaba
com un matxo á n' al sagal.
Y com que están faltats d'aiguas
aqui ab paraiguas venia,
yo 'm vaix pensá que seria
un moro adoba paraiguas.

Quim

Ya 't sacare yo 'l sarvell
perque no hi tornis may mes.

Am. Perdó D. Juan!
Quim

 ¿Per despres
tornarho á fer? so gat vell
y á mi ya no 'm farás veurer
may mes garsa per perdiu.
Lo que 's ara no 'n surts viu.

Am. Seré bon minyó, ho pot creurer.
Quim

Tant vá lo canti á la font
que s' esquerda si no 's trenca.

Am.

(Ap.) Valia mes perdrer la penca (Indicant lo nas.)
que treurem axis del mon.
(Alt plorant.) ¡Li dich que no 'n faré d' altres!

Quim

La primera 'l rey perdona
la segona cachamona,
axis s' ha de fe ab vosaltres.
Avuy serás fusellat
ya que 'ls cops 'l cul no 't mancan.
(Se sent un redoble de timbal al mateix temps que entra Rafel y tot acalorat diu:)

Ra. D. Juan 'ls moros atacan.
Quim

Dexam l' Ambrós arrestat.
(Se posa 'l quempis y dos revolvers y sen va correns; durant un instant se sent per fora gran moviment y 'ls tiros dels moros á certa distancia.)

ESCENA XI.

Ambrós y Rafel

(Lo primer queda plorant y l' altre contemplantlo.)

Ra.

Y donchs Ambrós que es aixó,
ya n' has fet una de nova?

Am.

N' hi fet una com un cova
hasta m' ho coneixo yo.

Ra.

Vagia digas que ha sigut?
(Reparantho.) ¡Mara de Deu que estás groch!
O yo me enganyo molt poch
ó 'l cap á pólvora 't put.

Am. Ara ho has endevinat.
Ra. Que dius home!
Am.

 Noy no falla:
en tornant de la batalla
l' Ambròs será fusellat.

Ra.

Ya 'm posas de mal humor,
perque... vamos t' apreciaba.

Am.

Que hi farás! Ara pensaba
si 'm volguessis fe un favor?

Ra. Home si, digas que vols.
Am.

Que ho vagis á di á la Rosa
y en mitx de pena tan grossa
tindré al menos sos consols.

Ra.

Mira yo no t' puch fé
perque luego 'm cridarán
per aná al foch y D. Juan
no hi deu haber pensat be
cuand m' ha dit que t' arrestés;
pero 's fa tot cuant se vol
y ho faré fer.

Am.

 Quin consol
si al menos ella vingues!
Sé que 't dech favors á mils
y fora 'l mes gros á fé.

Ra.

Ara ho encarregaré
á n' al cabo de cibils
que es 'l que te l' arrest teu
y encara que refunfunya...
(Veu dintre.) Voluntarios de Cataluña
formen filas.

Ra.  Noy, adeu. (Sen va correns.)

ESCENA XII.

Ambrós.

Ara si que l' hem fregida...
com Adam per una poma,
per haber fet una broma
tinch yo de perdrer la vida;
ya no podré anar may mes
á la taberna del Tano!
Tan guapo tan campechano
morir! Y al ultim per res.
¡Ay! cuand yo penso ab la Rosa
que era la meva delicia!
cuant sabrá aquesta noticia
me 'n temo alguna de grossa.
Ella que m' estima tant
que per venirme al radera
hasta s' ha fet cantinera
deixant de vendre al encant!
¡Y la mare! Pobre dona!
cuant sabrá que no respiro
ya 'm sembla que me la miro
plorant ab la tia Pona.
Si ara ya diu que m' anyora
perque ab mi las cols no cull,
de plorar tindrá cada ull
com un broch de regadora.
Perque menos 's trastorni
li escriuré ma trista sort (S' asenta y escriu lo que 's dicta.) «Mare; sabreu que so mort y no estranyeu que no torni.»
(En aqueix moment entra Rosa y Ambrós deixa la carta per abrassarla.)

ESCENA XIII.

Ambrós y Rosa.

Ros. Bon dia, Ambrós.
Am.  Ola Rosa!
Ros. No m' has enviat á buscar?
Am.

(Ap.) ¡Ay haberla de deixar
tant aixerida y xamosa!

Ros. Que volias?
Am.

 Poch pensabas
lo que haix de dirte.

Ros.

 No noy,
pero ara 'l cabo Tedoy
m' ha dit que tú 'm demanabas.

Am.

Aixó es donchs lo que haix de dir,
yo t' hi enviat á buscar
pero no es per festejar,
es per podens despedir.

Ros. Despedirnos y perque?
Am. Deu meu y quinas trifulgas!
Ros.

Ya pots anar allá ahont vulgas
que yo sempre 't seguiré.

Am.

Lo que es aquesta es tan grossa
que 't quedarás sense Ambrós.

Ros.

Hont va l' ánima va 'l cos,
yo sempre seré la Rosa.

Am. (Ap.) Pobre noya!
Ros.

 Sabs Ambrós
que yo t' estimo ab desfici
y si tú has d' aná 'l hospici
també hi anirem tots dos.

Am. No cal pas que ningú 'm diga

que tu 'm portas tant amor,
per aixó 'm tremola 'l cor (Mitx plorós.)
y las camas 'm fan figa.

Ros.

Que dimontri t' ha passat
que veix que tant t' acalora?

Am. Roseta! (Plorant.)
Ros.  ¡Ambrós!
Am.

 D' aquí una hora
ya deuré ser fusellat!

Ros. Jesus, Maria y Joseph! (Sorpresa gran.)
Am. No hiá mes.
Ros.  ¿Pero y aixó?
Am. Per insubordinació.
Ros. ¡Deu meu y quin cop mes sech!
Am.

Deu ho vol axis com es,
pobre Rosa, no t' espantis!

Ros.

Y 'ls molls y 'l banch de cantis (plorant.)
que si ho vench no 'n treuré res.
Si yo ho hagues sapigut
poch 'm gastaba re ab tu.

Am.

No pot preveurer ningú
lo que del cel ha vingut.

Ros.

Pero no, yo 't salvaré, (De repent, brio.)
yo 'm tiraré als peus d' en Quim.....

Am. No crech que per xo n' exim.
Ros.

La roba li dexaré
ab las llágrimas mullada
y 'l seu cor d' una vegada
d' aquest modo ablandiré.
Será tant lo meu plorá
que semblará que plobisqui!

Am.

Tant que 's rasqui com que 's risqui
cuand ell ho ha dit ho fará.
Coneixent lo genit seu
ya sab tothom en Espanya
que cuand ell fica la banya
al furat, ningú l' han treu.

Ros.

Doncas qué tinch de pensar
si t' estimo si 't veix mort?

Am.

Aconsolarme ab la sort,
plorarme, patí y callar.

(Un moment de pausa durant lo cual Rosa plora amargament, despres Ambrós l' agafa per la ma y li diu trist.)

Am.

Tot de seguida que 't diguin
que yo hi aclucat 'ls ulls,
t'en vas á casa y reculls
tots 'ls trastos com estiguin.
Hiá alguna que altre heyna,
uns cuadros, un armariot;
ho agafas y t'ho vens tot
fora 'l cuadro de la Reyna.
Encara que ho venguis mal
'n treurás cuatre ó cinch durus,
ab aixó surt tu d'apurus
y fesme fé 'l funeral.

Ros. ¡Mare de Deu del doló!
Am.

Si ploras no ho podré di!...
cuand m' enterrin á n'aquí
fesme fé un enterro bó.
Fesme fé un sot per en Pera
que ben fondo y ample sigui
y á sobre d'allá hont yo estigui
plantai una tomaquera.
Acompanyada per ell
si pots y 't trobas ben bona,
com qui 'm porta una corona
veniuhi á menjá un turtell.
Aquestas las cosas son
que antes de morí 't demano,
mentres que yo xano xano
me n' aniré a l' altre mon.

Ros. Al menos m' alegraré. (Plorant.)
Am.

¡Gracias Rosa! Res m'empatxa,
sino 'l que mes no 't veuré.
(S' abrassan plorant y Rosa s' en vá.)

ESCENA XIV.

Ambrós y Quim.

(Ambrós queda pensatiu. Quim entra cansat y molt polsós. Ambrós agafa un plumero y l' espolsa un rato.)

Quim

Estich que no puch dir faba!
pero al ultim l' hem guanyada.

Am. De dabó un altre vegada!
Quim

Y á fe que no mu pensaba
perque 'ns anat de ben poch.

Am. Dem las gracias al Etern.
Quim

Pero alló era un infern
de crits, y balas y foch.
Mes ya 'l Sol de la victoria
il·luminá la campanya

y aquest dia per Espanya
ha de ser un jorn de gloria.

Am.

Y abuy que tothom content
estará de tanta sort
voldreu que veyent un mort
s' hagi d' entristir la gent?
Per celebrar la victoria
hem podeu salvar la vida.

Quim.

Aixó si que de seguida
fora entelar tanta gloria.
L' home que tú has insultat
es un enemich vensut
y sempre gran ha sigut
se noble ab qui es humillat.
Si fos ell que hagués guanyat
facil fora que 't salves,
pero ara sent al reves
yo l' haix de dexar venjat.
'L riure y 'l bromejar
del mòn las portas 't tanca.

Rafel.

(Que surt pel fondo.)
Moros ab bandera blanca.

Quim.

Digas que 'ls deixin passar. (Rafel sen vá.)
(Ap.) Lo princep que deu tornar
á fer la pau; m' ho pensaba.

Am.

Y 'l perdó que demanaba
D. Juan 'l puch esperar? (Trist.)

Quim.

No hia perdó ya t' ho dich
y ves dins que 'm sabria mal
que 't veyés.

(Ambrós sen va plorant per una porta del costat mentres pel fondo surt Rafel y anuncia.)

 'L General
del exercit enemich. (Sen vá.)

ESCENA XV.

Quim y Muley.

(Que entra tot ple de pols y molt abatut.)
Mu.

Altre volta la fortuna
hi volgut probá en la guerra,
y altre cop la mitxa lluna
vensuda ha quedat per terra.

Quim.

Y voldreu duptar encara
de nostre valor probat.

Mu.

¡Ay ningú surt ensenyat
de la panxa de sa mara,
que no es ara lo valor
per qui humillat 'm veix yo,
vostra civilisació
es tant sols lo vencedor.
Heu entelat nostre brillo
depressa, anant per la posta...
('S treu un plech de paper del Sultan y li dona.)
Un full de paper que 'm costa
tres cuartos 'l cuadernillo.
Aquí está firmat en blanch,
que escrigui las condicions,
totas aceptadas son,
no vuy veurer ya mes sanch.

Quim

La conducta generosa
del princep yo li diré
y la pau li faré fé
que os siga menos costosa.

Mu.

Potsé esta guerra malehida
'm surti un xich mes barato.

Quim

Espereuvos aquí un rato
que ya surtu de seguida. (Entra per la porta del costat.)

ESCENA XVI.

Muley.

¡Apurar Alá pretench
com es que 'm tracteu axí!
que hi fet yo pobra de mi
per ferme axó? no ho entench.
En vritat que no comprench
com d'eix modo 'ns atropellas
puig emprenent causas bellas
com creyem be que es la vostra,
dexeu que la nació nostra
quedi sense bous ni esquellas.
Tant sols voldria trobar
encar que hagués d'aná á Roma
«deixant apart oh gran Mahoma
la delicia del guanyar.»
Com es que no 'm puch venjar.
Si los altres sers que hian
cuand de algú agraviats están
's venjan á son voler...
perque no tinch de poder
fer yo lo que 'ls altres fan?
Naix lo burro y cuand las moscas
li van á picá 'l trasero
á cops de cua ab salero
'ls xafa á totas las closcas:
per mes que sigui á las foscas
las mata y queda venjat
deixant d'eix modo probat
que la picó no li agrada
y yo ab causa mes sagrada
m' haix de quedar humillat.
Naix l'aucell, obra l' aleta
y al volar, lo cassador
hi va, li apunta en lo cor
y fa figa la escopeta;
pert del susto una plumeta
pero un cop ya s' escapat
del cassador encantat
's burla ab cansons que canta

y á mi ab causa molt mes santa
tots 'ls moros m' han xarpat.
Naix lo rap que s' asegura
que es peix de fatxa tan ruina
que 'l xanguet y la sardina
's burlan de sa figura,
mes lo pescador s' apura
y cuand tots ya s' han pescat
lo rap va á cal hisendat
y 'l xanguet á cal manobra
y á mí que hermosura 'm sobra
m' han de dexar humillat.
Al pensar en tot aixó
lo pit 'm bull, s' acalora
y un fogó de planxadora
sembla que mi sento yo.
Quina lley, quina rahó
dintre de lo just se sap
per no donarme á mi cap
d'eixas venjansas legals

que Alá dona als animals,
al burro, al aucell, al rap.

ESCENA XVII.

Muley y Quim.

Quim

Aqui vos porto firmada
la nota ab las condicions,
vos rebaxan cinch milions
y la guerra está acabada. (Li dona 'l paper.)
Que hos digues m' ha encarregat
lo general Olsinell
que si sols anés per ell
res vos hauria costat.
Mes de tota aquesta feyna
que ab bon éxit ha portat
n'ha de dar conta al estat,
n'ha de dar conta á la Reyna.

Mu.

De lo seu cor d'espanyol
menos per cert no esperaba
mes ay que no 'm recordaba
que ya 's fica al llit 'l sol.
Si voleu res per lli dalt
me 'n hi vaix.

Quim

 Gracias, Muley.
Espressions á vostre Rey.

Mu. Sereu servit general.
Quim

Que encara que la fortuna
'ns hagi fet vencedors,
ya no guarda 'l lleó rencors
á la vostra mitxa lluna.
Vostre valor hi admirat
y vos dich sens cap embut
que si no haguesiu perdut
tal volta hauriau guanyat.

Mu.

Yo també hi quedat sorpres
de la vostre infantería
y de vostre artillería
encara si cap molt mes.
M' han semblat cosa divina,
per lo braus, 'ls cossos dits
y sobre tot 'ls malehits
aquells de la barretina;
'ns han mort mes moros ells
que 'l desert te grans de sorras;
á sota d' aquellas gorras
de dimonis hiá servells.

Quim.

Sempre es cosa que disgusta,
pero preneuho ab pasiencia.

Mu.

Yo per mi tinch la conciencia
de que vostra causa es justa,
puig per d' eix modo guanyá
sens perdre may ni un combat,
habeu d' estar en vritat
protegits tots per Alá
y aqueix cop ab rabia cruel
m' hi convensut mes que 'ls altres,
de que van contra nosaltres
totas las iras del cel.

Quim.

Y en que Muley vos fundeu
que lo cel vos contrariaba?

Mu.

Encara que me n' anaba
ho vaix á dir, escolteu;
Axís que hi surtit d' aqui
sens habernos avingut
al Fondak hi corregut,
y la tropa hi fet reuní.
Cuand 'ls hi hagut juntat,
per mes que aixó hos semblin bromas,
eran vint y cinch mil homas,
al frente d'ells m' hi posat,
hi avansat contra vosaltres
sens donarme cap treball
hasta que á tret de gargall
estabam 'ls uns dels altres.
Allavors hi comensat
á estendre en tota la ralla
'l foch y ya la batalla
comensaba á fer fredat.
Vos que hi erau no ignoreu
lo furor ab que avansabam;
y allavors n'altres guanyabam
general, no ho negareu.
Y en lo moment dessisiu
m' ha vingut un mal está,
d'aquets que haureu tingut ya
que no 's sossega ni 's viu.
Ab un dolor y un treball
ab un neguit y unas ansias
que fins en tals circunstancias
m' han fet baxar de caball.
Per si son bonas ó falsas
axís que á terra hi estat
m' hi vist per forsa obligat

á descordarme las calsas.
M' esgarrifo sols pensanti!
ajupit en un recó,
alli men anaba yo

com si fos pel broch del canti.
No se la frase simbólica
que pel desahogarse molt
adopteu en espanyol
en árabe se 'n diu cólica;
Per eixa plaga malehida
ajupit en lo recó,
han pensat 'ls meus que yo
tenia alguna ferida,
y com la forsa moral
es lo tot del musulman,
s' han desalentat pensant
que alló meu era mortal.
Ningú 'ls ha tingut á ralla,
s' han posat á recular,
á fugir, á tremolar
y s' ha perdut la batalla.
Hos ho hi contat perque vos
sapigueu com m' heu vatut.

Quim

Aixó deu habé sigut
las píndulas de l' Ambrós.

Mu.

Y no es ben trist que per ella
hagi tingut de perdre yo una acció?
hiá mes mala estrella
per tenir en lo mon general? No.

Quim

Donchs que hi fareu Muley preneu paciencia [2]
á voltas
despues de tempestats 'l sol pur brilla,
y eixas son moltas.

Mu.

Ya m' hi resigno Quim pero es conciencia
que Alá no 'm fassi may cap fransesilla
cuand vaix veure un principi tant dulent
ya ho hauria enviat yo tot á dida.
Adeu siau Quim que lo deber 'm crida.

Quim Mon afecte al Sultan. (Dantse las mans.)
Mu.

 Ho tinch present,
y cuand tinga menos feyna
y 'm trobi mes axerit
un dia aniré á Madrit
á veurer la vostra reyna.

Quim

Vostre conducta galana
Muley present li faré.

Mu.

Aixó vos ho pagaré
á un tant cada semana. (Indicant 'l paper.)

Quim.

Vos mateix, arregleuho com volgueu
que entre homes de be tot se concilia
y pagueumo del modo que pogueu.

Mu. Adios general Quim.
Quim.

 Muley adeu,
y tantas espressions á la familia.

ESCENA ULTIMA.

Quim, Ambrós y després Rosa.

(Quim ha acompanyat á Muley fins á la porta ahont s' han tornat á dar la má y al baixar al proceni 's troba ab Ambrós que ha surtit de dintre y espera rient.)

Quim Vina aquí y donam 'ls brassos!
Am. ¡Aquí van y viva Espanya! (S' abrassan.)
Quim

Tú si que ab la teba manya
'ns has tret de bons embrassos.
Poch pots pensar los grans fins
que las píndulas han dat.

Am.

Tot ho se vos hi escoltat
amagat desde allí dins.

(Apareix Rosa en la porta del foro plorant amargament.)
Am.

(A Rosa.) Ya pots entrar. (A Quim.) Es la Rosa
que venia pel perdó.
(A Rosa.) Ya no 'm fusellan. (Ab alegría.)

Rosa. No? (Ab alegría inmensa tirantse á sos brassos.)
Quim.  No.
Rosa.

Quina alegría mes grossa.
Pero com? Qui t' ha salvat?

Am. Ya t' ho esplicaré després.
Quim.

Ara ya no veureu mes
tots dos que felicitat.
Si vos voleu casá aquí
yo so padrí de la boda, (A Rosa.)
y un vestit tot á la moda
't regalo de satí.

Am. Roseta vina als meus brassos. (S' abrassan.)
Rosa. ¡Deu meu quinas alegrías!
Am.

Ay á mi no 'm taparias
'l cul ab deu matalassos.

Quim.

Ya no serás mes soldat
ni sentirás veu de mando
y la creu de San Fernando
't dono en nom del estat.

Rosa.

No diuen que es la primera?
Pensionada y molt hermosa?

Am.

Yo ho crech dona si es tan grossa
com un tap de cafetera.

Quim.

Ya está acabada la guerra
y la pura y gran corona
que porta Isabel segona
s' ha venjat en esta terra.
Que mentres puga sa lley
maná Espanya y sas Antillas,
respectarán sas fandillas
desde 'l sabater al Rey.







Barcelona—Imprenta de EL PORVENIR, de Bonaventura Bassas, carré de Tallers, n. 51.—1864




  1. Lo autor sap que fora mes propi un jeneral castellá.
  2. Metro arabe, tret d' una capsa de mistos dels que's venen á Fez.