Las noyas de Cerdanya

LAS NOYAS DE CERDANYA.

Las noyas de Cerdanya—fan de bon feslejar,
son frescas y xamadas—no 'u fa lo travallar.
Serineta ¡sus! serineta
serineta ¡sus!
N' hi festejada una—cosa d' un any hi ha;
sa mare l' ha perduda—no la saben trobar,
ara l' han trobadeta,—vora 'l galant s' está.
—Filla, la meva filla,—n' hi fa de bon estar!
—Mare la meva mare,—vos ho podéu pensar!
Quan erau joveneta—vos devia agradar.
—Filla la meva filla—bè t' ho pots ben pensar,
tres galants tens á casa—que 's cansan d' esperar;
l' un es de Barcelona,—l' altre del Ampurdá,
l' altre de Vilafranca—aquest se té 'n durá.—
A la nit de las bodas—al llit se 'n van anar.
Ell li dá colsadeta:—«Feste mes per enllá!—
Ja me n'hi dona un'altre—que del llit la fá saltar.
Agafa la cotilla—y 'l jipó á l' altra ma.
Se'n va á casa'ls seus pares—tot los ho va contar.
—Pare, lo meu bon pare—si 'm pogués descasar.
—Filla, la meva filla—aquest l' haurás d' aymar.
—Jo ne voldria un jove—que'm fes saltar y ballar
y que quan fos malalta—me fes un bro-de-pa.