Obre el menú principal




LA SAMARITANA.

Cansons de la terra (1867).djvu


Que ditxosa fou—la Samaritana
que anant á la font—á Jesus trobava
 ¡Esposa del cel
 volguda y aymada!

Jesus li diguè:—«Si 'm vols donar aiga.
—No per cert senyor—que 'm costa de traure.
—Be me 'n donarias—si t' endevinava.
—Si me 'n endivináu,—jo us darè de l' aiga.
—Ne tens tres galants—tots sentats á taula,
lo un se 'n diu Pere,—l' altre se 'n diu Jaume,
l' altre Salvador—que tot lo mon salva.
—Bevéune Senyor—bevéune de l' aiga.
—No vull aiga no—que vull la teva ánima.»
Ella agafa 'ls cantis—y á casa tornava.
Troba 'ls tres galants—á dins de sa casa
lo un ne fa foch,—l' altre n' escombrava,
l' altre es pèl camí—que me la esperava.
—Li diu lo mes xich—«Dona qu' ets tardada?
—Martxéune galants—martxéune de casa,
un jove he trobat—que m' ha il-luminada.
—No sia 'l dimoni—que t' haja tentada.
—No era 'l dimoni—que un ángel semblava.»
Ella pren los cantis—y á la font tornava.
Al ser á la font—á ningú hi trobava.
Ella pren los cantis—y se 'n torna á casa
al se' á mig camí—una creu trobava.
Ne cáu de genolls—ab las mans plegadas
y ab aquella creu—de tot cor s' hi abrassa:
ab una pedreta—los pits se trucava.
Li crida una veu:—«Ja estás perdonada.»

NOTA.

 En altras versions hi ha aquest dos versos mes al acabament.

Ja sent una veu—que del cel davalla.
—Confessa y combrega—serás perdonada
y si hi tomas mes—serás condempnada.