La presa de la civtat de Bethvne
LA PRESA DE LA CIVTAT
DE BETHVNE EN LA PROVINCIA DE AR-
Ab los articles de sa Capitulacio.
Despres que ni lo siti, ni las fortificacions auantatjosas de Bethune, foren poderoses de impedir la resolucio de enuestirlas, lo Señor Duch de Orleans auent manat al Senyor de Vilequier vn de sos Lloctinents Generals, y al Compte de Quinse vn dels Mariscals de Camp de sa armada, que enuestissen la Plassa, distribui lo siti en dos cortels, lo hu dona al Mariscal de Gacion, y laltre al Senyor de Ranzo. Lo regiment de Picardia, y totas las companyies de las guardes Franceses, y Suyses foren elegits de tot lo cos de la armada pera efectuar aqueix siti.
La nit de 26. a 27. las vltimas tropas arribaren al camp, y sa Alteza Real, y arribá de Merculle lo Diumenge 27. sobre las dos horas apres mig dia, y empleà aquella tarda en regonexer la Ciutat de la part del pantano, y a separar los cortels, lo que feu tant judiciosament, y ab vna disposicio, que sercaua de tal manera totas las auingudas que los enemichs no obstant la importancia de aquesta Plassa no han pogut alcançar lo designe que tenien, conforme motas vegades, han prouat de ferhi entrar gent de guerra pera defensarla, com tambe era asso lo que conuenia preuenir y assegurarse que los asitiants, que sos oficials poguessen donarli bon comte del que hi auia dins la Plassa, ni esta confiança lo feu oluidar dels cuydados, y vigilancia que ell obserua en la campanya, auent continuat de anar sempre de vn lloch a altra, passat a cauall la mes gran part de tres nits que ha durat lo siti. Ni son repos, y era sens perill, no auent volgui permetre que son llit fos tret de vn lloch molt perillos, y portat a altra mes apartat, y segur, demanera que las balas de la Ciutat han moltas vegadas traspassat cosa de quatre centas passas de della son cortel.
A 28. las dos enuestides per la obertura de las trinxeras, que fou feta a las deu de la nit foren rasoltas en dos costats de la Ciutat, las guardas foren destinadas al Mariscal de Gacion, y Picardia al Mariscal de Ranzo.
Los nostres enuestiren deprompte las fortificacions foranes de la plassa, y auansaren la trinxera ab tanta vigor que antes de començar las linias de sa defensa, se apoderaren de vn traues, y de vna llarga trinxera, que los asitiats tenien deuant llur, contra escarpa, la qual cobria lo raual de la dreta, y apres de auer allotjat tras esta trauesa los primers omens trets del regiment de Picardia, y enuiat vn Capita ab cent omens del mateix regiment per guardar dit raual, los nostres enuestiren la contra escarpa, durant aquesta enuestida, daren los enemichs llur primera carrega, y de prompta se retiraren dins de vna mitge lluna, y altres fortificacions que tenen fabricadas dins del foço, ala esquerra del allotjament dels nostres, los quals lo allergaren fins a la vora de la contra escarpa apres de guanyada ab vna espalla pera cobrirse de la mitge lluna, que descubrie dita contra escarpa.
Mentres que los nostres treballauan en cubrirse lo Marques de la Vicuuille Mestre de Camp del regiment de Picardia enuià quatre soldats ab destrals pera tallar la palisada plantada al fondo del fosso, la qual impedia enuestir la mitga lluna y vn altra gran fortificacio, las quals foren luego enuestides per dos Sargentos ab vint omens, seguint de atras tants treballadors; los quals sen apoderaren encontinent, y hiseren vn allotjament enmanco de vna hora, y ab aquest medi se posaren acubert de la moscateria dels terreplens de la Ciutat. De hont los enemichs feren dos surtides pera trauran nostra gent: pero llur bona disposicio, no donà lloch als enemichs de arribar als nostres, encara que verdaderament los era a ells molt facil, y a nosaltres impossible de socorrels.
Los asitiants no podien auansarse sens apoderarse de altra mitja lluna, que estaua a la esquerra, la qual los feye molt de dany dins del allotjament que ells auian fet deuant la contra escarpa a causa de la sua esplenada, la qual era tant enpendent, que era dificilissim de poderhi perficionar llur reparo, ò espalla. Aquesta consideracio feu resoldra a vna noua enuestida, la qual era la quarta de dit siti, y molt mes incomoda, perque estaua à cent passas de llur allotjament, desdel qual auian de anar sempre descuberts fins a esta mitja lluna, y rebent en lo discurs del cami lo foch de tota la cortina de la Plassa, empero lo orde obseruat en la precedent, serui de exemplar de aquesta. La palisada fou rompuda per altres tants soldats armats de destrals, y despres dos Sargentos ab llurs homens, seguits de llurs treballadors se auansaren pera allotjarsi.
Los enemichs feren major resistencia a esta enuestida que altres presidents fins a pelear ab bot de picas, enpero los nostres porfiaren tant valorosament, que los asitiats foren forsats de plegar, y retirarse dins la Plassa.
La promptitut de aquest ditxos succes, lo qual nons costa sino vuyt ò deu homens morts, ò nafrats; causà tant espant a tota la Ciutat, dins la qual las campanas de tots costats tocauan lo somatent, que los nostres confiaren veurela ben prest redeuida à la obediencia del Rey.
En afecte pera aprofitarse del temor dels enemichs, lo endema 29 a la punta del alba los fou embiat vn tambor pera tentar si voldrien rendirse, amanasanlos que si aguardauan lo minador noy auria compositio per ells. Los quals auent retingut lo tambor mes de vna hora, pregaren que lo Mariscal de Gassion fos aduertit de no fer tirar mes a son ataque, lo qual se era ya auansat fins a la contraescarpa, lo que sels concedí, y enuiats dos Rehenas qui entraren dins la Ciutat per la vnique porta quels restaua vberta, auent paradat totas las altras, la qual porta miraua lo cortel del Mariscal de Gassion hont gouernaua lo Comte de Quinze Mariscal del Camp, com tambe lo Marques de Mermutier en la mateixa qualitat en lo Cortel del Mariscal de Ranso, los assitiats enuiaren tambe dos Rehenes llurs al nostre Camp.
Lo mateix die 28. foren consertats los articles seguents.
Articles concedits per Sa Alteza Real als Eclesiastichs, nobles, Oficials, Consols, Perebosts, Majorals, Burgesos, habitans de la Ciutat de Bethune.
Que totas ofensas, y actes de ostilitat comesos antes y apres del sui seran enterament oluidats y perdonats.
Que la llibertat de conciencia no sera may permesa dins la dita Ciutat, no gouern, y vilatjes circunueins della, ans la Fe Catholica, y Apostolica, y Romana sola, y sera conseruada y mantinguda, y lo Rey sera suplicat de no enuiari ningun Gouernador, Oficials, magistrat, ni soldat de altra religio.
Que la gloriosa candela de la Confraria de Monseñor sant Aloy, Reliquias de aquell, y de altres sants, no seran transportadas fora dita Ciutat.
Que tots los dits Burgesos, habitants de dita Ciutat, y altres en ella refugits, y tancats de qualseuol qualitat y condicio que sien, Eclesiastichs, nobles ,Lloctinents, y Oficials de sa Magestat Catholica. O altras podran exir de la dita Ciutat, o restari durant tres mesos, y los Ciutadans absents tornari, sens fer iniquirits, ni inquietats, ab que visca ab tota modestia, y fidelitat.
Dins dits tres mesos los Burgesos naturals, habitans de dita plassa ab las seguretats necessaries podran anar a las terras, y passos de la obediencia de sa Magestad Catholica, pera negosiari llurs afers de qualseuol qualitat, o condicio que sien, aço ab passaport del Gouernador, y durant dit temps podran vendra, o portarsen llurs bens, mobles, y tindran vn any per disposar dels immobles, credits y actions.
Quant als que restaran en dita Ciutat a la proprietat, y possessio de tots llurs bens generalment los sera concedida, y podran dells disposar, donar, vendres, permutar, empenyar, aquells com millor los aperexara.
Y venint a morir dins, o fora la dita Ciutat sens auer fet testamen, o altra qualseuol disposicio en tal cas llurs bens peruindran a llurs hereters, o be a llurs proxims parents.
Que los dits Burgesos, y abitans de dita Ciutat, gouern, y districte sien exempts de la gauella de sal, y quant a las altras imposicions seran tractats com los Burgesos, y habitans de la Ciutat de Arras.
Quant als bens mobles, bestiars dels paysans, y altras absens entrats en guarda dins dita Ciutat nels fera fet algun mal, sols ells tornen per a aportarsen dins los dies tres mesos lo que poran tambe fer los que hi son presentament refugits, y tancats, y los marines portarsen llurs bateus que son en la ribera prop de aquesta Ciutat.
Que los prebost, Cantor, Canonjes, y Capitol de sant Bartomeu y tan be totas altres persones indiferentment tant Eclesiasticas com religioses ab llurs subdits, beneficiats regulars, o seculars Colegis dels Reuerens Pares Iesuistes Conuents de Recolets Caputxins, y los de las monjas, hospitals, y totes altres persones, de qualseuol estat, condicio, dignitat, y qualitats, orde, o functio, que sien, y estaran, y seran mantinguts en la possessio pacifica de llurs estats, drets, rendas, emoluments, dignitats, priuilegis, franquezes, llibertats, exempsions, senyories, jurisdiccions, colacions de prebendes, beneficis, oficis, foncions, administracio de qualseuol vsos, sens exceptio, y com ells ne han tots en lo passat y fins al present vsat, tingut, y possehit, sens que a ningu sie fet obstacle, dany, ni empediment en ells, y sera prouehit a las Prelaturas de las Abadias, Dignitats, y Canongies en la manera acostumada.
Que tots los priuilegis tant generals, com particulars, dels quals gozan la dita Ciutat, y gouern, Burgesos, y habitants los seran de punt en punt mantinguts, y guardats, y gozaran en lo esdeuenidor conforme han fet en lo passat.
Que totas personas indiferentment de qualseuol qualitat, o condicio que sien, oficial del Rey Catholic, Assassor, Magistrat de la dita Ciutat, llurs oficials del dit gouernament seran conseruats en llurs estats, y oficis ab los mateixos salaris, drets, y emoluments, priuilegis, y exempcions dels quals han sempre gozar, y gozaran al present, exceptats los oficials del gouernament de Arras creats en Bethune.
Que los Cossos, y comunitats dels menestrals, y confrarias de la dita ciutat seran conseruats en llurs antichs priuilegis.
Que totas las rendas y deures contractades, tant antes, com durant lo siti, sols lo nom de la Magestat Catholica seran pagades de sos patrimonis de la dita Ciutat, sens que aquells qui hi han entretingut ne sien en manera alguna enquirits.
Que los receptors de dit Rey dels estats, y Tresorers de la dita Ciutat no podran ser inquietats ni inquirits per los dines de llurs administracions, ni llurs comptes subjectes a ningunas reuistas, tant per los oficials de sa Magestat, com per los Deputats ordinaris, y Magistrats de la Ciutat, ni tampoch los comptes dels Receptors particulars dels bens pertanyents a la Comunitat y hospitals de la dita Ciutat, y lo Receptor dels dits estats restara indemne de las obligacions que ell ha prestadas en nom priuat, del qual los Estats se son aprofitats: y la resta de la qual es pagador per son compte de las imposicions dels Estats sera compensada, ab lo que ell podra ser cobrador del compte de centens, com tambe li sera fet bo lo que per la rigor de la guerra ell no ha pogut rebre dels arrendadors deutors.
Que tots los bens de la dita Ciutat, Cossos, y Comunitats, y Hospitals seran regits, y administrats, y los comptes donats en la manera acostumada.
Que tots los Burgesos, naturals, y habitants de la dita Ciutat, seran [il·legible]ats en llurs bens, en cas que ells fossen estats confiscats durant, y per causa de la guerra, com tambe los paysans ab llurs familias, bestiars, y ahinas de cultiuar podran tornar en llurs casas pera conroar, y traficar, sens poder esser pillats, ni molestats, o altrament inquietats en llurs bens, mobles, bestiars, grans, despullas, y hauers llurs.
Que tots los pastors dels vilatges vehins, y del districte de dit gouernament podran tornar llibrement en llurs casas pera ferhi llurs functions pastorals, sens poder ser pillats, y molestats, com de sobre es dit.
Que totes les rendes y deutes deguts per los senyors particulars o altres, ab hypothecha, o sensa, sobre qualseuol bens seran conseruadas en llur forsa, y virtut, com tambe tots altres deutes de Burgesos, y Mercaders.
Que tots los Estats que son estats concedits, o enfeudats per sa Magestat Catolica, y altres Princeps, restaran als proprietaris, pagant lo lluisme en cas de mort, y los drets senyorials en cas de venda, conforme està contingut en les lletres de enfeudatio.
Que la taula del cambi, o prestich de diners, anells, joyes, pedreries en ella depositats, y empenyats, y los del mestre, y oficials dela dita taula seran posats en la protectio del Rey, y mantinguts ab los priuilegis, y prerrogatiuas a ells concedides per llurs institucions, y per apres, sens ninguna innouacio, tant en orde a llurs persones, y tendes, com altrament, y senyaladament en la exempcio de allotjar gent de Cort, y de guerra, y sera la dita taula mantinguda sens ninguna intermissio.
Que tots los papers, titols, y actes concernents la dita Ciutat, y gouern restara en llur integro.
Que los bens dels Ecclesiastichs, Nobles, habitants, refugits, y exclosos, de qualseuol condicio que ells sien, los quals exiran de dita plaça, no podran ser visitats en ninguna manera, y los seran donats saluos conductes, tant de cos, com de bens, fins a Lisle, o Aire, a llur electio pera portatsen tot lo que ells voldran, exceptat las municions de guerra, y de boca, y podran enuiar bateus dins de dos mesos pera carregar, y portarsen llurs mobles.
Que los soldats se contentaran del allotjament, y seruey com se pratica en França.
Que tots los Eclesiastichs, Cauallers, Nobles, Oficials reals, magistrats, llurs oficials, y substituts, y los comissaris extraordinaris de las obras de la Ciutat seran exemps de allotjar gent de guerre, y que dit allotjaments se faran en la forme ordinaria com per lo passat se ha praticat.
Que tots plets siuils començats, y mouedors tant en la cort de dita Ciutat, com en la de la gouernuernacio se proseguiran segons los estils obseruats en dites corts.
Que las campanas, y altres bens de las Iglesies recullits per Custodir, en esta Ciutat seran restituits.
Mes es estat concedit que los dits articles no podran perjudicar en manera alguna als articles contenguts en la capitulacio de Arras, y restaran los oficials de la gouernacio de Arras en los matexos drets que podien antes de la declaracio de la guerra, es a saber que los oficials creats per sa Magestat Catholica en Bethune pera exersir los oficis de la gouernacio de Arras seran reuocats.
En lo original al marge del article 17, son escrits aquestos mots.
Las demandas contengudes en lo present article se remeten a la gracia de sa Magestat, y de sa Alteza Real, en aço que concernexen los bens confiscats, sera, y firmada dita capitulacio per sa Alteza Real en lo camp de Bethune a 30. de Agost 1643.
Gaston.
De Fromont.
Estampat en Paris, y ara nouament en Barcelona, ab llicencia dels Superiors en casa la viuda Mathevat 1645.