La mort de la missenyora
— Aon vas, tu, caballeru?
aon vas, tan dematí?
— A veure la missenyora.
Mes ai!,
que diuen que està al morî. —
Mes ai de mi!
— Vostra senyora n'és morta,
jo hi era quan va finir;
tres-centes monges hi havía
a ajudar-la a ben morir.
El dia del seu enterro
sant Ofici varen dir;
ne cremaven tres-cents ciris,
tot l'altar feien lluir.
Les campanes d'aquell poble
tot ho feien retrunyir;
enterraren missenyora
allà al peu del monestir. —
Ell se'n corre i no reposa;
ja és al peu del monestir.
ja se n'arrenca l'espasa
i la sepultura obrí.
— Alça't, alça't, missenyora,
que ton marit és aquí.
— Com m'alçaré, caballeru,
si sola no em puc tenir?
Casa't, casa't, caballeru,
i no quedis pas per mi;
i si Déu te'n dóna filles
posa'ls-hi el nom de mi,
i fè'ls-hi dir el pare-nostre
al vespre i al dematí.