La màscara
- —Treu-te-la, la màscara aquesta
- d’or roent i ulls de maragda.
- —Oh no, amor meu. ¿Goses mirar
- si els cors són fers o savis?
- No són pas freds.
- —No hi trobaré més que el que s’hi pot trobar,
- amor o falsedat.
- —És la màscara el que et va atraure el pensament
- i et va fer batre el cor després,
- no pas el que darrere hi ha.
- —Però, fora que em siguis enemiga,
- inquirir bé em cal.
- —Oh no, amor meu, deixa-ho estar.
- ¿Què més té, si és sols foc el que hi ha,
- en tu i en mi?