La lluna, la pruna
1. La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.
2. La lluna, la pruna,
el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.
3. Minyones boniques,
deseu els coixins;
son pare l’assota
davant els fadrins.
Existeixen altres versions del text:
- Versió a Kumbaworld[1]
- La lluna, la pruna
- vestida de dol,
- son pare la crida
- i sa mare no vol ...
Aquesta cançoneta té altres versions:
- Versió a PRODIEMUS[2]
- La lluna, la pruna
- vestida de dol;
- el pare la crida
- la mare la vol ...
- en planxa faldilles
- també un davantal,
- per anar mudada
- la nit de Nadal.
- Jo me la meno meno
- jo me la vull menar;
- jo me la menaria
- i no me la volen dar.
- Versió a IES Ronda[3]
- La lluna, la pruna
- vestida de dol;
- sa mare la crida
- son pare no ho vol ...
- La lluna, la pruna
- i el sol matiner,
- sa mare la crida
- son pare també.
Referències modifica
