La lluna, la pruna
Versió 1 [1]

1. La lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.

2. La lluna, la pruna,
el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.

3. Minyones boniques,
deseu els coixins;
son pare l’assota
davant els fadrins.

Versió a PRODIEMUS [2]:

La lluna, la pruna
vestida de dol,
el pare la crida,
la mare la vol.
En planxa faldilles,
també un davantal,
per anar mudada
la nit de Nadal.
Jo me la meno, meno,
jo me la vull menar.
Jo me la menaria
i no me la volen dar.

Referències

modifica



  Aquesta obra pertany al domini públic. (Més informació...)