La llengua catalana á Sardenya

La llengua catalana á Sardenya
Manuel Milà i Fontanals
(1860)



LA LLENGUA CATALANA

Á SARDENYA







LA LLENGUA CATALANA
Á SARDENYA.


Es cosa sabuda que dins de la illa de Sardenya (ó Cerdenya), hi ha una població que parla lo catalá. Esta població es Alguer (Alghero), la qual, segons appar, no fa molts anys qu' encara conservava tractes seguits ab la mare patria. Alguns dels nostres que rodaren per Italia nos contavan que avian sentit la nostra llengua parlada per personas que may avian enrahonat ab cap catalá. A mes, Bastero en la seva Crusca Provenzale ja doná noticias de aquest fet y publicá un passaport dels que al comens del seggle passat se lliuravan en catalá en aquella ciutat de Sardenya. Ara podem donar alguna noticia de mes, mercés á En F. M. y P. [1] que buscant moniments d' aquells qu' en Mallorca s' anomenan talayots, se trová envers Alguer y, com á bon catalá, no volgué passar aprop d' antichs compatricis sense ferne coneixensa. Per medi d' aquest senyor n' havem poguda fer ab En Josep Frank, professor al Gimnás d' Alguer, estudiós de varias llenguas, en especial de la grega antiga i moderna y de la sarda que considera com un "museo de antiguitats", y autor de la tendre poesía mes avall estampada. Las noticias que anam á posar las tenim de un ó altre de dits senyors.

Alguer era en temps antich una platja habitada de pescadors. Quant en 1121 los Genovesos prengueren la Sardenya als Pisans, la familia Doria va poblar aquellaplajta de paysans seus, fins que en 1354, salvo error, caigué baix lo poder de Aragó y, llansats los antichs habitadors, fou poblada de Aragonesos y Tarraconesos.

De aquell temps ve l' us de la llengua catalana, que ara anomenan alguerés, dient sardos als que no son de la ciutat, la qual algunas vegadas se anomenava també Barceloneta [2]. En 1780 encara hi avia notaris que feyan los instruments en catalá.

De lo que 's veu en la poesía del honorable senyor Frank y de altres indicis se infereixen que 'l catalá que allí 's parla (barrejat, com es natural, ab una mica d' italiá) no es lo de Valencia ni lo de Lleyda, sino lo de las nostras parts orientals de Catalunya. Esta poesía, com igualment un altre d' antiga y feta per un motiu histórich (lo qual li dona mes preu), las posam de la mateixa manera que las havem rebudas [3], per mes que sia posible que los italianismes de la última pertenescan al escribá modern que n'ha fet transllat.

Acabarem dient que no es sols en Alguer ahont se conservan memorias catalanas; que en Caller hi ha carrers de Barcelona y de Santa Eularia y capella de esta Santa, en alguna altre població també carrer de Barcelona y en molts llochs particular devoció á la Verge de Montserrat; y recordant que alguns anys fa lo senyor Pillitu transmeté als Jochs florals una notable memoria histórica en llengua catalana que avia apresa en los documents del Arxiu de Caller.



  1. Francisco Martorell y Penya.
  2. Diu que si á una dona de Alguer li donan una moneda falsa, esclama: «¿que 'm prens per una sarda?» y que trenta ó quaranta anys fa, los barcos de Napols á Alguer los despatxavan no ab aquest nom, sino pera Barceloneta en Sardenya.
  3. Sols havem afegit algun accent y mudat una mena de ñ per ny.