La gesta dels estels/Cançó 2
Amarrat està a la cala
el fornit garcés.
La mar
per la tonada s'acala:
li arreplega el sospirar.
La cançó que li sortia
el gavot la cantarà,
la dirà de nit i dia:
—Una noia d'Empurdà
el brau garcés la volia
i el patró l'enamorà.
No és cert, l'enamoraria,
que l'amor no es pot mercâ:
Qui amor barata no estima,
Ella es daleix d'estimar.
Si tumbagues d'or li porta
no li portarà l'amant:
el bru garcés l'haurà morta
mes el patró ni un instant.
Les veles que voleiessin
apendrien la cançó,
i els gallarets que escoltessin
però sense fer remô.
Fanals de colors encesos
la durien com un tany,
vaixells per la mar estesos
la sabrien com un plany:
Amarrat està a la cala
el fornit garcés.
La mar
per la tonada s'acala,
li arreplega el sospirar.