La gentil minyona
La primera setmana
que'm posí a festejar,
d'una gentil minyona
me vaig enamorar.
I al cap dels vuit dies
les joies li vaig dar,
i al cap dels quinze dies
ja me les va tornar.
—Si tu'm tornes les joies,
jo vui sabê'l per què.
—M'han dit que eres repropri,
que amb tu ningú hi vol re.
—Repropri o no repropri,
minyona, què hi faras?
Tu m'has dada paraula
i ara ja't tinc pel llaç.
—Si t'he dada paraula,
bé te la trencaré:
abans me'n faré monja
que amb tu no'm casaré.
—Abans no't facis monja,
noia, pensa-t'hi bé.
La vida de les monges
jo te l'explicaré:
sempre han d'estar tancades;
no 's poden divertir;
les unes amb les altres
se fan penar i morir.
Ja m'has dada paraula:
ara te'n puc privar:
te tancaré a la curia,
no podras professar.
—Ara ja'm penedeixo
de tot lo que som dit.
—Tant si es dit com si no,
amb tu jo'm vui casar.—
Quan ne va ser casada
volia's descasar.
La poma, quan es cuita,
crua no's pot tornar.