La fugida
A la porta de sa aimada caritat deman:
—Feu-li caritat, senyora, al pobre paisan.
Gorideta l'han.
—Fes-li caritat, xiqueta: baixa'l pa blanc.
—No es caritat, senyora, lo que jo us deman.
Jo us deman, senyora meva, el camí d'Oran.
—Ensenya-li, xiqueta: surt a fòra 'l portal.—
La xiqueta es atrevida, dóna un pas endavant.
L'agafa per les mans blanques i la posa al cavall.