La festa de reis

PERSONATGES

ORSINO, Duc de Ilyria
SEBASTIÀ, Germà de Viola
ANTONI, Capità de vaixell, amic de Sebastià
UN CAPITÀ DE VAIXELL, Amic de Viola
VALENTÍ, Gentilhome al servei del Duc
CURI, Gentilhome al servei del Duc
SIR TOBIAS BELCH, Oncle d'Olivia ^[1]
SIR ANDREU AGUE-CHEEK ^[2]
MALVOLÍ, Majordom d'Olivia
FABIÀ, Servent d'Olivia
FESTA, Jutglar d'Olivia
OLIVIA, Comtesa
VIOLA
MARIA, Cambrera d'Olivia
NOBLES, SACERDOTS, AGUTZILS, MUSICS Y ALTRA GENT

L'acció a Ilyria

I. UNA CAMBRA EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, CURI y senyors; se sent una orquestra)

DUC
Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens
parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y
assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! Té un
caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com
l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge
de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor
d'aquella passada! Oh esperit de l'amor! Que penetrant y
sublim és ton poder! Encara que en tu, com en la mar tot hi
capiga, no hi entra res, per esforçat y valiós que siga, que
als pocs minuts en força y en valer no minvi: tant fantasiosa
és la passió, aquesta suprema fantasia.

CURIUS
Senyor, voleu sortir a cassera?

DUC
De què, Curi?

CURIUS
Del cervo, senyor.

DUC
La del més noble de tots, és mon unic anhel ara. Oh! quan mos
ulls vegeren a Olivia, va semblarme que ab son alè purificava
l'aire; d'aquell instant vaig devenir una presa, y
d'aleshores que mos desitjos, com afamats mastins, séns repòs
me deixen.

(Entra VALENTÍ)

Què t'ha respost?

VALENTÍ
No us enutgeu, senyor; no he pogut conseguir que'm rebés; més
us porto la resposta que m'ha trasmès sa cambrera; en set
anys ni la llum del sol veurà son rostre descobert, car com
monja de clausura, constantment un tupit vel taparà son
rostre, y cada dia ruixarà de llagrimes sa cambra, per la
memoria d'un germà difunt, record que vol servar eternament
en son pensament entristit.

DUC
Oh! la que té tanta dolçura a l'ànima, la que a l'amor d'un
germà rendeix tal culte, ¿com sabrà estimar el dia que
l'aurífera sageta acabi ab l'estol d'afectes que en son pit
viuen; quan sang y cor, solis altíssims, siguin ocupats per
un rei unic? Anem a abandonarnos pels llits de flors; l'ombra
dels tupits brancatges és el més esplendid bressol pels
somnis d'amor.

(Sen van.)

II. PLATJA

(Entren VIOLA, un CAPITÀ DE VAIXELL y MARINERS)

VIOLA
Quin país és aquest, amic?

CAPITÀ
Ilyria, senyora.

VIOLA
Y què hi podré fer jo a Ilyria? Mon germà és al fons de
l'Elysseu!... Potser la sort haurà volgut que se salvés
també. Què us sembla, bons mariners?

CAPITÀ
Vós mateixa deveu la vida a una afortunada casualitat.

VIOLA
Pobre germà meu! Qui sab si ell també s'haurà salvat per un
sortós atzar?

CAPITÀ
Bé podria esser, senyora; y si us és consol lo probable, us
diré que a l'esberlarse nostre vaixell y en el moment que
anant a fons, vós y aquesta gent heu entrat a la barca, he
vist el vostre germà agafarse coratjosament a un troç de pal
que surava damunt la mar esvalotada, y, com Arió sobre
l'esquena del dofí, defensarse de les ones fins que ha
desaparescut a mon esguard.

VIOLA
Pren aquest or per tes paraules. Que fou possible sa
salvació, la meva ho assegura y tes paraules encara
n'aumenten l'esperança. Coneixes aquest país?

CAPITÀ
Sí, madona; perquè a tres hores d'aquí hi ha el poble on vaig
nàixer y m'he criat.

VIOLA
Qui governa aquesta terra?

CAPITÀ
Un duc tant noble de nom com de cor.

VIOLA
Com se diu?

CAPITÀ.
Orsino.

VIOLA
Orsino! Jo he sentit aquest nom per boca de mon pare. Encara
era solter allavores.

CAPITÀ.
Y encara ho és ara, o al menys fa poc que ho era, car jo tant
sols he estat un mes fòra d'aquí. Corria aleshores la veu (ja
sabeu, senyora, que és feina dels xics comentar les voluntats
y les fetes dels grans) que solicitava l'amor de l'hermosa
Olivia.

VIOLA
Y qui és aquesta Olivia?

CAPITÀ
Una honesta donzella, filla d'un comte, que va deixarla al
cuidado d'un germà d'ella, mort fa poc també, y per aital
desgracia és per lo que diuen que ha renunciat al món y a la
vista dels homes.

VIOLA
Doncs jo voldria entrar al servei d'aquesta dama, amagant ma
condició fins que fos madurat mon determini.

CAPITÀ
Ben difícil us serà això perque no reb a ningú, ni als
mateixos enviats del duc.

VIOLA
Capità, encara que molt sovint la perversitat pren bella
apariencia, ton rostre revela bondat, y crec que ton cor no
desdiu en res de ton rostre. Jo't demano, y t'ho
recompensaré, que no diguis a ningú qui soc y m'ajudis a
triar la disfreça que més convingui a mon projecte. Vui
entrar al servei del duc; tu m'hi presentaras com amic; y
creu que no seran en va tos passos, car jo sé cantar y bé
podria afegir la meva habilitat a sos esbarjos y fer així mos
oferiments acceptables. El temps s'encarregarà de lo demés;
mentrestant, ajusta ton silenci a ma prudencia.

CAPITÀ
El seu eunuc sigueu, que jo seré el vostre mut: que mai més
vegi la llum si surt de ma boca una paraula de més.

VIOLA
Mercés, capità, y guia.

III. A CASA D'OLIVIA

(Sir TOBIAS y MARIA)

SIR TOBIAS
Però, per quins cinc sous, la meva neboda s'ha de pendre així
la mort del seu germà? Bé massa sé que la tristesa és el
pitjor enemic de la vida.

MARIA
Creieume, Sir Tobias, haurieu de retirar més d'hora a la nit;
la senyora, vostra neboda, té molt que dir de les vostres
hores tant fòra de llei.

SIR TOBIAS
Bah! val més per ella que tingui que dir, que no que doni que
dir.

MARIA
Sí, però us estaria més bé que us mantinguessin en els
modestos límits d'una vida ordenada.

SIR TOBIAS
M'estaria més bé! No haig de menester que res m'estigui més
bé; me sembla que per beure, aquest vestit ja me n'està prou
de bé y aquestes botes dos quartos del mateix, y si no ho
estan, que's pengin ab les seves mateixes corretges.

MARIA
Aquests trincaments vos portaran a una mala fi. Ahir mateix
vaig sentir a la senyora que'n parlava, igualment que
d'aquest poca-solta de cavaller que un vespre vareu portarli
perquè li fes de galan.

SIR TOBIAS
Qui? Sir Andreu Galtaencesa?

MARIA
El mateix.

SIR TOBIAS
És tant home com el que més ho siga a Ilyria.

MARIA
Y què hi fa?

SIR TOBIAS
Eh! té'ls séus tres mil ducats de renda a l'any!

MARIA
Sí, però no'ls tindrà més d'un any, perque és un boig que té
la mà foradada.

SIR TOBIAS
Pfé! això ho dieu vos! Toca'l contrabaix, parla tres o quatre
llengües, mot per mot y sense llibre, y té tots els dons ab
que la natura pot afavorir a un home.

MARIA
Oh! sí; és cert; a un home idiota, perquè a més de esser un
ruc, és un busca-raons, y si no tingués el dò de la covardia
per atemperar el seu esbogerrament provocatiu, asseguren els
savis que no trigaria gaire a tenir el dò del sepulcre.

SIR TOBIAS
Per aquesta mà us dic que són uns xerraires y uns
bescantadors els que parlen així d'ell. Quí són?

MARIA
Els que, sense mirarshi gaire, afegeixen que cada vespre
s'emborratxa en companyia vostra.

SIR TOBIAS
És clar; de tant beure a la salut de la meva neboda; tinc fet
el propòsit de beure a la seva salut, mentres li quedi un xic
de passadiç a la meva gorja y hi hagi beguda a Ilyria. Covard
y mala pecora ha de esser el qui, a la salut de la meva
neboda, no begui fins que'l cap li rodi com una baldufa. Y
prou, moçota. _Castiliano volto!_ perquè ara veig que ve Sir
Andreu Galtaencesa.

(Entra SIR ANDREU DE ROSTRE-ENCÈS)

SIR ANDREU
Sir Tobias! Com va això, Sir Tobias?

SIR TOBIAS
Amable sir Andreu!

SIR ANDREU,(a Maria)
Que Déu vos guardi, hermosa trapacera.

MARIA
Y a vos també, cavaller.

SIR TOBIAS
Acosteushi, Sir Andreu, acosteushi.

SIR ANDREU
Què és això?

SIR TOBIAS
La cambrera de la meva neboda.

SIR ANDREU
Amable senyora Acosteushi, el meu gust seria poguer coneixeus
més fondament.

MARIA
El meu nom és Maria, cavaller.

SIR ANDREU
Amable senyora Maria Acosteushi...

SIR TOBIAS
Ho haveu mal entès, cavaller. Us he dit acosteushi; és dir:
apropeushi, encareushi, parleuli, escometeula, festegeula.

SIR ANDREU
Us asseguro que això sí que no ho voldria fer ab companyia.
Aquest és el significat del mot acosteushi?

MARIA
Adéusiau, cavallers.

SIR TOBIAS
Que mai més pogueu treureus l'espasa si la deixeu marxar
així!

SIR ANDREU
Que mai més pugui trèurem l'espasa si us en aneu així. Us
creieu, l'hermosa, que hi teniu alguns ximples entre mans?

MARIA
No us hi tinc pas per la mà, senyor!

SIR ANDREU
Oh! perquè no voleu: aquí teniu la mà.

MARIA
Cada hu, senyor, pot pensar com li sembli; jo penso que
podrieu posar la mà a la plata de la mantega y deixarli en
remull.

SIR ANDREU
Per què, cor dolç? Quin significat té aquesta metàfora?

MARIA
Teniu la mà tant aixuta!

SIR ANDREU
Ja ho crec; no soc tant ase que no sapiga tenir les mans
aixutes. Però, expliqueume aquesta broma.

MARIA
És una broma aixuta, senyor.

SIR ANDREU
Y en teniu gaires d'aquesta mena?

MARIA
Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us
deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap.

(Sen va Maria)

SIR TOBIAS
Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he
vist tant amoinat.

SIR ANDREU
Mai, fòra de que m'amoinés el Canaries. Devegades me sembla
que no allargo més que un cristià ó un qualsevol; menjo molt
bou y jo crec que això'm castiga la vivesa.

SIR TOBIAS
És clar.

SIR ANDREU
Si n'estés segur, mai més ne menjava... Demà agafo'l cavall y
men torno a casa, Sir Tobias.

SIR TOBIAS
_Pourquoi_, estimat cavaller?

SIR ANDREU
Què vol dir _pourquoi_? Que men vagi o que no men vagi?
Tant-de-bò jo hagués aplicat a l'estudí de les llengües el
temps que he dedicat a l'esgrima, a la dança y als combats
d'óssos. Ah! que jo no m'hagi dedicat a les arts!

SIR TOBIAS
Avui tindries un cap perfecte.

SIR ANDREU
Com? Hi hauria guanyat la meva cabellera?

SIR TOBIAS
No cal dirho; ja veus que'ls cabells no se t'enrotllen pas
per natural.

SIR ANDREU
Però m'escauen molt, veritat?

SIR TOBIAS
Y tant!: pengen com el canem d'una filosa; encara vui veure
com algun dia una comare set posa entre'ls genolls y tels
fila.

SIR ANDREU
En bona fe, demà men torno a casa; la vostra neboda no's vol
deixar veure, y encara que ho volgués, me jugo quatre contra
un que tampoc estaria per mi. El duc mateix, que viu per
aquests volts, la festeja.

SIR TOBIAS
No'l vol de cap manera, al duc. No's casarà ab cap home que,
pels mèrits, l'edat o l'estament, no sigui igual que ella. Jo
l'hi he sentit jurar y us asseguro que ja podeu pujarhi de
peus.

SIR ANDREU
Me quedaré un altre mes. Soc l'home més extrany del món.
Devegades me dóna per passarmela tranquilament en balls y
comparses.

SIR TOBIAS
Però, tu ets entès en aquestes futeses, cavaller?

SIR ANDREU
Tant com el qui més a Ilyria, sigui qui sigui; s'entén,
exceptuant als meus superiors; això no vol dir que vulgui
compararme als homes venerables.

SIR TOBIAS
Y de dança, com estas?

SIR ANDREU
Salto com un cabrit.

SIR TOBIAS
Cabrit? Jo salto quan el veig a taula.

SIR ANDREU
Y estic segur que no hi ha qui em guanyi a fer tamborelles.

SIR TOBIAS
Y per què ha de restar amagat tot això? Per què guardes totes
aquestes gracies darrera'l teló? Tens por de que se les mengi
la pols, com al retrat de Mistres Mall? Per què no vas a
missa ab un pas de contradança y no'n tornes ab una
farandola? Si jo fos de tu, el meu caminar natural seria un
contrapas; no voldria anar mai allà a on no'm puc estar
d'anarhi, que no ho fes ab punts de ball rodó. Que has perdut
el seny? Per ventura vivim en un món que'ls merits fassin
nosa? Jo diria, per l'excelent conformació de pantorrilla que
veig que tens, que vas nàixer baix l'estrella de la dança.

SIR ANDREU
Sí; és ferma y fa molt goig ab una mitja de color de foc.
Armarem alguna xala, eh?

SIR TOBIAS
Y doncs? Per ventura no hem nascut baix el signe de Toro?

SIR ANDREU
Toro? Influeix en el cor y a les costelles.

SIR TOBIAS
Ca! en les cames y les cuixes. Veiam, vui veuret fer un
saltiró, ah! més amunt! més! més!...

(Sen van)

IV. EN EL PALAU DEL DUC

(Entren VALENTÍ Y VIOLA, vestida de patge).

VALENTÍ
Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat
obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y
ja no sou pas un extrany per ell.

VIOLA
Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la
persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions,
el duc?

VALENTÍ
No.

(Entren el DUC, CURI y cavallers)

VIOLA (a Valentí)
Mercès... Ara ve'l duc.

DUC
Qui ha vist an en Cesari?

VIOLA
Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.

DUC (a sos cavallers)
Aparteuvos.

(a Viola)
Cesari, tu ho sabs tot; jo t'he obert el llibre secret de mos
pesaments; retorna, doncs, bon jovincel, a veurela, y si set
nega, digues que tos peus treuran arrels davant sa porta, en
tant no obtinguis audiencia.

VIOLA
Més si és cert, senyor, com diuen, que tant entregada al
dolor se troba, ben difícil serà fer que m'atengui.

DUC
Traspassa tots els limits de la bona criança; fes
terratremol, ans que tornar séns resposta.

VIOLA.
Y suposant que jo pugui parlarhi, què li diré, senyor?

DUC
Oh! aleshores revelali ma passió; meravellala ab la pintura
de la devoció que li porto. Tu li representaras mon sofrir,
com ningú ho faria; y li seran de més grat escoltar les
paraules de jova boca, que no les d'un altre més venerable
nunci.

VIOLA.
Molt temo que no sigui així, senyor.

DUC
No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç
edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més
roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com
la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo sé
que'l destí et té designat per aquesta tasca...

(Als cavallers)
Que quatre o cinc de vosaltres l'acompanyin; tots si voleu,
car la soletat és ma millor companyia. Tu compleix aquesta
dolça missió, y ta llibertat serà igual a la meva y teva serà
tota ma fortuna.

VIOLA
Faré tot lo que pugui per ablanirli el cor...

(Apart)
Lluita terrible! Esser missatjera d'un cor per qui el meu
desesperadament sospira!

(Sen van)

V. A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y JUTGLAR)

MARIA
Si no'm dius aont has estat no desclouré'ls llavis d'un gruix
de cabell per a disculparte. La senyora't farà penjar per
haverten anat.

JUTGLAR
Que'm fassi penjar! Qui estigui ben penjat no ha de témer els
colors.

MARIA.
Per què?

JUTGLAR
Qui no veu els colors, no'ls ha de témer.

MARIA.
Brava resposta! Y no sabs aon no s'han de témer els colors?

JUTGLAR
Aón, bona Maria?

MARIA
A la guerra; els colors enemics. Allí sen pot riure tant com
se vulgui.

JUTGLAR
Bé! Que Déu afini l'enginy an els que'n tinguin, y els rucs
que gastin el que tinguin.

MARIA
Però per això no deixaran de penjarte per haver estat tant
temps fòra, y si no't pengen te despatxaran, que serà lo
mateix que deixarte penjat.

JUTGLAR
Val més estar ben penjat que mal casat y si em despatxen
mentres duri l'estiu, rai!

MARIA
És a dir, que estas ben resolt?

JUTGLAR
No; però ho estic respecte a dos punts.

MARIA
Dos punts d'agulla; si l'un se trenca l'altre ja s'aguantarà
y si se trenquen tots dos, calces avall.

JUTGLAR
Bé, molt bé!... Vatja, que Déu te guiï; el dia que Sir Tobias
deixi de beure seras el troç de carn d'Eva més aixerit que hi
haurà a Ilyria.

MARIA
Prous contemplacions. Are ve la senyora, y si em vols creure
demanali perdó humilment.

(Sen va)

JUTGLAR
Esmolam la llengua, enginy, si't plau. Molt sovint aquells
que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic
segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què
diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi
tonto»

(Entren OLIVIA y MALVOLÍ)
Que Déu us beneeixi, missenyora.

OLIVIA
Que'l treguin, no vui boigs aquí.

JUTGLAR
Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí.

OLIVIA
Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.

JUTGLAR
Dos defectes, missenyora, que'ls bons talls y els bons
consells podran esmenar: Perquè, engreixeu al jutglar, y el
jutglar ja no estarà magre; dieu al malcriat que s'esmeni y
si s'esmena deixarà d'esser malcriat, y si no s'esmena que'l
sastre l'adobi! Tot lo que és adobat és apedaçat. La virtut
que s'extravia és apedaçada de vici; el vici que s'esmena és
apedaçat de virtut. Si aquest senzill silogisme pot passar,
millor, y si no, què hi farem? Així com l'unic banyut
veritable és la desditxa, així també la bellesa és una flor.
La comtessa diu que no vol boigs aquí: doncs jo torno a dir
que treguin a la comtessa.

OLIVIA
És a vós a qui he dit que treguessin.

JUTGLAR
A mi em voleu enganyar? Senyora, Cuculus non fecit monacum,
lo que vol dir que'l meu cervell no és tant abigarrat com la
meva roba. Missenyora, permeteume que us demostri que esteu
boja.

OLIVIA
Y podries demostrarho?

JUTGLAR
Ben fàcilment, missenyora.

OLIVIA
Provaho.

JUTGLAR
Haig de fer com si us preguntés la doctrina. Responeume,
ratolinet de virtut.

OLIVIA
Ja que no tinc altre entreteniment, afrontaré la prova.
Pregunteu.

JUTGLAR
Per què esteu tant apesarada, missenyora?

OLIVIA
Per la mort del meu germà, bon jutglar.

JUTGLAR
Me sembla que son ànima és a l'infern, missenyora.

OLIVIA
Jo sé que son ànima és al cel, jutglar.

JUTGLAR
Doncs sóu ben boja de desesperarvos, perquè l'ànima del
vostre germà sigui al cel, missenyora... Que se l'emportin,
fòra boigs d'aquí, cavallers!

OLIVIA
Què us en sembla del jutglar, Malvolí? Sembla que s'esmena,
veritat?

MALVOLÍ
És cert, y jo crec que s'anirà esmenant com ara, fins que les
ansies de la mort l'extremeixin. La malaltia que apaga les
facultats del savi, aumenta sempre l'estupidesa dels ximples.

JUTGLAR
Que Déu us envii aquesta malaltia ben aviat per a millorar
vostra ruquesa. Poc li costaria a Sir Tobias jurar que jo no
soc una fura; però no's jugaria pas dos sous a que vós no
sigueu un beneit.

OLIVIA
Què responeu, Malvolí?

MALVOLÍ
M'admiro de que vostra senyoria s'entretingui ab la conversa
d'aquest miserable coquí. L'altre dia'l vaig veure quedarse
ab un pam de boca oberta davant d'un pobret jutglar que te'l
cap dur com pedra. Teniu, veieu? ja no sab què respondre. Si
no rieu y no li doneu ab que fer riure ja'l teniu fet un
badoc. La veritat, considero a la gent que's diverteix ab les
migrades sortides d'aquests ximples, com jutglars d'aquests
pobres beneits.

OLIVIA
Ah, Malvolí! l'amor propri us corca el goig de l'alegria y
tot ho passeu pel garbell d'un gust estragat. Quan s'és
franc, generós, senzill, se pren per trets de cervatana lo
que a vós us semblen bales de canó. No hi ha res d'injuriós
en les burles d'un jutglar familiar, que sols procura
l'entreteniment, com tampoc hi ha res d'agradable en un home
pretenciosament discret que no fassi altra cosa que censurar.

JUTGLAR
Que Mercuri et doni'l dò de mentir per haver parlat tant bé
de nosaltres.

(Entra MARIA)

MARIA
Senyora, ha arribat un jove gentilhome dient que us vol
parlar.

OLIVIA
Es un missatger del duc?

MARIA
No ho, sé, senyora; és un galan donzell; y ve molt ben
acompanyat.

OLIVIA
Y qui és que l'en priva d'entrar?

MARIA
Sir Tobias, vostre oncle.

OLIVIA
Dieuli que's retiri; sembla que hagi perdut el seny!

(Sen va Maria)
Aneu, Malvolí; si és alguna demanda del duc, dieu que estic
malalta, o que no hi soc o lo que volgueu, però doneuli
comiat.

(Sen va Malvolí)
Ja veus, jutglar, com se marceixen les teves agudeses y com
no plauen a la gent.

JUTGLAR
Has parlat de nosaltres com si el teu hereu fos jutglar. Que
Jupiter li atapaeixi'l crani de cervell, que ara veig que ve
un parent teu a qui n'hi falta molt per tenirlo ple.

(Entra SIR TOBIAS)

OLIVIA
Oh! juraria que està mig ubriac!... Qui hi ha a la porta,
oncle?

SIR TOBIAS
Un gentilhome.

OLIVIA
Un gentilhome? Però quin gentilhome?

SIR TOBIAS
Un gentilhome així...

(Eructa)
Mala pesta de sardines escabetxades!... Què hi ha, ase?

JUTGLAR
Bon Sir Tobias!

OLIVIA
Oncle, com és que a aquestes hores ja esteu entregat an
aquesta indolencia?

SIR TOBIAS
Insolencia? Avorreixo l'insolencia... A la porta hi ha un
home que vol entrar.

OLIVIA
Si, ja ho sé; y qui és?

SIR TOBIAS
Que sigui en Banyeta, poc m'hi paro. Creieume que tant se men
dóna.

(Sen va)

OLIVIA
A què s'assembla un ubriac, jutglar?

JUTGLAR
A un ofegat, a un imbecil y a un boig; un glop de massa el fa
un imbecil, un altre el fa boig y un altre l'ofega.

OLIVIA
Vés y avisa al jutge que vingui a alçar el cadavre, perquè ja
és al tercer grau d'ubriaguesa: ja s'ha ofegat. Vetllal.

JUTGLAR
No; no més és boig encara. El jutglar va a vetllar al boig.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ
Aquell murri, senyora, jura que us parlarà. Li he dit que
estaveu malalta, y m'ha respost que ja ho sabia y que per
això volia parlarvos. Li he dit que dormieu y m'ha dit que ja
li havia semblat y que per això havia de parlarvos. Què se li
ha de dir? És fet a prova de refusos.

OLIVIA
Dieuli que no'm parlarà.

MALVOLÍ
Això és lo que se li ha dit, però ha respost que mal que
s'hagi de plantar com una estaca davant de la porta, us
parlarà.

OLIVIA
Però quina especie d'home és?

MALVOLÍ
De l'especie humana.

OLIVIA
Bé, però de quina mena?

MALVOLÍ
De la pitjor mena; diu que us parlarà tant si com no.

OLIVIA
Com és? quina edat representa?

MALVOLÍ
No és prou fet pera dirsen un home, ni prou jove pera dirne
un noi; és com la tabella abans de que hi apunti'l pesol, com
la poma a punt de ferse. S'aguanta entre l'infantesa y la
virilitat. Té un bell rostre, y parla molt impertinentment:
sembla que encara jugaria a la falda de sa mare.

OLIVIA
Que entri; crideu a la meva cambrera.

MALVOLÍ
Cambrera, la senyora us demana.

(Entra MARIA)

OLIVIA
Donam el vel y tapam la cara; tornarem a escoltar un altre
missatge del duc.

(Entra VIOLA, ab l'acompanyament)

VIOLA
L'honorable mestreça d'aquesta casa, qui és?

OLIVIA
Parleu, jo respondré per ella. Què voleu?

VIOLA
Dieume, perfecta, incomparable y claríssima bellesa, si soc
davant de la mestreça d'aquesta casa, perquè jo mai l'he
vista. Molt me doldria que's perdés el meu discurs, car a més
d'esser fet ab força galan traça, m'ha fet passar Déu sab els
treballs per apendremel de cor. Amable damisela, no'm refuseu
lo que us demano, perquè'l més xic desdeny és matzina per mi.

OLIVIA
D'on veniu?

VIOLA
No sé gaire més de lo que he après, y aquesta pregunta no
entra en el meu paper. Gentil damisela, dieume blanament si
sóu vós qui jo cerco, per començar mon discurs.

OLIVIA
Sóu comediant?

VIOLA
No, us ho dic ab tot el cor, y no obstant us juro per les
mateixes urpes de la mentida, que no soc qui represento. Sóu
vós la mestreça d'aquesta casa?

OLIVIA
Si no'm faig un frau a mi mateixa, puc dirvos que sóc jo a
qui cerqueu.

VIOLA
Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no
ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió.
Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu
missatge.

OLIVIA
Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi.

VIOLA
Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que
és!

OLIVIA
Això li treurà sinceritat; guardeusel, us ho prego. He sabut
lo poc correctament que us haveu portat al demanar audiencia
y si he autorisat la vostra entrada ha estat més per
coneixeus que per escoltarvos. Si no teniu el seny cabal,
retireuvos, y si haveu de dirme quelcom, sigueu breu, perquè
no estic d'humor pera tenir part en un dialeg tant poc
corrent.

MARIA
Voleu pendre vela, company? Mireu, aquest és vostre camí.

VIOLA
No, marinereta, no. Penso aguantarme una estoneta més per
aquestes aigües.

(A Olivia, per Maria)
Aplaqueu vostre gegant, senyora.

OLIVIA
Dieume, què voleu?

VIOLA
Jo soc un missatger...

OLIVIA
Segurament que deu tenir molt de basardós lo que haveu de
dir, perquè veig que us costa molt començar. Expliqueume'l
vostre missatge.

VIOLA
Tant sols pot escoltarlo vostra orella. No porto ni
declaració de guerra ni reclamació d'homenatge: vinc ab
l'olivera a la mà; totes mes paraules són de pau.

OLIVIA
Malgrat això el preambol ha estat ferm. Qui sou? Què
desitjeu?

VIOLA
Això és un jòc d'escena, que jo he afegit al meu paper. Qui
soc y lo que vull, són coses tant delicades com una
virginitat; paraula sacratíssima per vostra orella, profana
per qualsevulga altra.

OLIVIA
Deixans sols, Maria; escoltarem aquesta paraula sagrada.

(Sen va Maria)
Y dieu, quin és el vostre texte?

VIOLA
Hermosissima damisela...

OLIVIA
Doctrina aconortadora y de la que hi hauria molt que dir.
Aont és el vostre texte?

VIOLA
En el pit del duc Orsino.

OLIVIA
En el seu pit? Y en quin capitol del seu pit?

VIOLA
Pera respondreus ab tota llei, us diré en el primer capitol
de son cor.

OLIVIA
Oh! ja l'he llegit; és pura heretgia. No m'haveu de dir altra
cosa?

VIOLA
Deixeu que us vegi el rostre, gentil dama.

OLIVIA
Que potser teniu orde del vostre amo, de mercadejar el meu
rostre? Us haveu allunyat un xic del vostre texte,però
alçarem la cortina y us ensenyarem el quadro.

(S'alça'l vel)
Mireu.

(Torna a tirarse'l vel)
Tal com era ara mateix.

(S'alça'l vel)
Què us en sembla?

VIOLA
Excelent, si tot és obra de Déu.

OLIVIA
És de bona fusta; resistiria la pluja y el vent.

VIOLA
És una hermosura admirablement treballada; aquest roig y
aquest blanc hi han sigut posats per la mà exquisida y savia
de la naturalesa mateixa. Senyora, sereu la més crudel de
totes, si us emporteu totes aqueixes gracies a la tomba, sens
deixarne alguna copia als que vindran.

OLIVIA
Oh! no tindré tant mal cor. Repartiré en llegats la meva
hermosura; sen farà inventari y cada particularitat, cada
detall serà anotat en el meu testament; per exemple: ítem,
dos llavis passadorament roigs; ítem, dos ulls foscos, ab ses
corresponentes parpelles; ítem, un coll, una barba; y així
tot lo demés. Us han enviat pera posarme preu?

VIOLA
Ja veig que l'orgull és el vostre flac, però encara que
fossiu el diable en persona, serieu igualment hermosa. Mon
amo y senyor us estima. y us estima ab tal amor, que
l'haurieu de correspondre anc que us coronessin com la més
perfecta bellesa.

OLIVIA
Y com m'estima?

VIOLA
Ab adoració, ab llagrimes fecondes, ab sanglots que fulminen
d'amor, ab sospirs de foc.

OLIVIA
Qui us envia sab bé prou que jo no puc estimarlo. Altrament,
jo'l suposo virtuós; sé que és noble, ab una joventut fresca
y séns tara; generós, valent, y per l'aire y la figura, una
gentil persona, emperò jo no puc, estimarlo, y això molt
temps fa que ja ho hauria de saber.

VIOLA
Si jo us estimés ab el foc ab que us estima ell, ab les
angoixes d'una vida tant amargament crudel, no podria
avenirme al vostre refús ni el podria entendre mai.

OLIVIA
Què farieu, doncs?

VIOLA
Bastiria una cabana de salcers al peu de vostra porta y faria
pendre born a la meva ànima vers la casa vostra; escriuria
fervents esparces sobre'l meu amor desdenyat y les cantaria a
plena veu en mig l'ubagor de la nit; cridaria el vostre nom
en els tornaveus de les montanyes, obligant a la mormuradora
veu dels vents, a repetir per sempre: Olivia! Olivia! Oh! no
us deixaria en repòs ab aquests dos elements; l'aire y la
terra, fins que sentissiu pietat de mi.

OLIVIA
Molt podrieu si fessiu tot això. Quina és vostra naixença?

VIOLA
Superior a la meva fortuna y la meva fortuna és prou. Soc
gentilhome.

OLIVIA
Aneu a casa el duc; ja sab que jo no puc estimarlo, y dieuli
que no m'envii cap més missatger... fòra de que torneu vós
mateix a dirme l'efecte que li han fet les meves paraules.
Aneu y mercès. Preneu això per vós.

(Li dóna una bossa)

VIOLA
Senyora, no venc els meus missatges; guardeus vostres diners,
que no és a mi a qui cal paga: altra persona és a qui vostres
mercès haurien de retribuir. Que l'amor faci tornar de pedra
el cor de qui estimeu, y la fredor sigui el premi de vostre
anhel, tal com vós pagueu el fervorós afany del meu amo.
Adeusiau, crudel bellesa.

(Sen va)

OLIVIA
«Quina és, vostra naixença?» «Superior a la meva fortuna y la
meva fortuna és prou. Soc gentilhome». Oh! juraria que ho
ets. El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu
enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma,
calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant
contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les
perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el
camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí!

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ
Sempre al vostre servei, senyora.

OLIVIA.
Corre a trobar aquest home que'l duc ha enviat; contra la
meva voluntat ha deixat aquí aquest anell; tornali y digali
que no'l vui. Fesli entendre que no dongui cap esperança al
séu amo; no vui res d'ell. Si aquest jove vol passar per aquí
demà, jo li explicaré els motius que tinc pera obrar així.
Cuita, Malvolí.

MALVOLÍ
Està bé.

(Sen va)

OLIVIA
No sé'l que faig; més, temo que potser mos ulls massa
facilment han enlluernat mon cor. Destí, disposa. Ningú's pot
vèncer. Lo que està escrit ha de complirse; doncs, sigui.

VI. UNA BARRACA A LA PLATJA

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

ANTONI
No voleu quedarvos més temps, ni voleu que us acompanyi?

SEBASTIÀ
No, amic meu. La claror que llença sobre meu la meva estrella
es massa sinistra. La malignitat de mon destí, podria minvar
la teva fortuna. Te prego, doncs, que'm deixis esser sol a
portar el pes de les meves desgracies. Seria ben crudel paga
a la teva bona amistat, el ferte company de mes desditxes.

ANTONI
Dieume, doncs, al menys, aon vos dirigiu.

SEBASTIÀ
No, company; l'atzar me farà de guia. Però veig que'l teu
modo de procedir és fill de la delicadesa; no'm vols fer dir
lo que vui callar y això sol m'obliga, en justa
correspondencia, a parlarte ab tota franquesa. Sapigues,
doncs, que'l meu nom és Sebastià, encara que'm fassi nomenar
Roderic. El meu pare era un tal Sebastià de Messalina, del
qui séns dubte ja hauras sentit parlar. Va deixar dos fills
bessons, jo y una germana meva. Déu hagués volgut acabar en
un mateix moment aquelles dues vides, començades en una
mateixa hora! Però tu, amic meu, ho has disposat d'altra
manera, perquè una hora abans de que tu'm salvessis, la meva
germana havia mort engolida per les ones.

ANTONI
Oh, quin dia!

SEBASTIÀ
Ella tenia fama de gran bellesa, tot y que la semblança entre
ella y jo deien que era extraordinaria; però si jo no'm puc
atrevir a donar per justa aquesta fama, puc afirmar, séns cap
recel, que tenia un cor que l'enveja mateixa's veia forçada a
trobar noble. Ella s'ha negat en l'amarganta aigua del mar,
però jo cal que ofegui son record en altra aigua molt més
amarganta encara!

ANTONI
Perdoneu, senyor, la pobresa de la meva hospitalitat.

SEBASTIÀ
Ets tu que has de perdonarme per les molesties que t'he fet
passar.

ANTONI
Si no voleu que'm cregui l'home més desgraciat, deixeume
esser vostre servent.

SEBASTIÀ.
Si no voleu desfer lo que haveu fet, és a dir, si no voleu
matar a qui haveu salvat, no insistiu. Adéu, una vegada per
totes; el meu cor està tant adolorit, y el record de la meva
mare està tant viu en mi, que poc els hi costaria an els meus
ulls trairme. Adéu, vaig al palau del duc Orsino.

(Sen va)

ANTONI
Que tots els déus t'afavoreixin! Molts enemics tinc en la
cort d'Orsino... Aviat te tornaria a veure si no fos això...
Més, tal és el meu afecte per tu, que succeeixi lo que
succeeixi, afrontaré gustós tots els perills.

VII. UN CARRER

(Entra VIOLA; després MALVOLÍ)

MALVOLÍ
No sóu vós el qui estava, no fa gaire, a casa la comtessa
Olivia?

VIOLA
Certament; fa poc que n'he sortit.

MALVOLÍ
Doncs ella us retorna aquest anell; si us l'haguessiu endut
vós mateix m'haurieu estalviat aquest camí. M'ha ordenat que
us digués que doneu al vostre amo la seguretat més absoluta
de que ella no l'estima, y a més m'ha dit que no us atreviu a
tornar ab cap més embaixada d'ell, fòra que sigui per dirli
vós mateix l'efecte que han produit aquestes paraules al duc.
Preneu això.

VIOLA
Ella ha acceptat aquest anell; no'l puc admetre.

MALVOLÍ
Vaja! sóu vós qui ab impertinent insistencia l'haveu llençat
a sos peus, y ella vol que ab iguals modos us sigui retornat.
Si val la pena de que us ajupiu pera cullirlo, davant vostre
mateix el llenço, y si no que sigui de qui primer el trobi.

(Sen va)

VIOLA
Jo no li he deixat cap anell. Què voldrà, aquesta dòna?
L'haurà enamorat la meva figura? La sort vulgui que no. Ha
posat sos ulls ab tanta atenció sobre mi, que talment
semblava que'l mirar li esgarriés la paraula: parlava a bots
y com abstreta. Séns dubte s'ha enamorat de mi; això és un
tret d'enamorada: m'envia aquest estupid criat per a dirme
que torni a casa seva. Ella no vol l'anell del duc, y el duc
no n'hi ha enviat cap; an-e mi és a qui vol. Si fos així (y
ho es), pobra comtessa! més li valdria haverse enamorat d'un
somni. Vestit, ja veig que ets un vulgar engany que
llestament aprofita l'enemic dels homes. Que fàcil els és,
als galans mentiders, gravar en el tendre cor de les dònes sa
polida imatge! La culpa la té nostra flaquesa, no nosaltres:
tals som, perquè tals ens va fer la naturalesa. Quina fi
tindrà això? El duc l'estima bojament, y jo, pobra de mi!,
estimo bojament al duc. Què esdevindrà? Com a home no puc
pensar en obtenir l'amor de qui m'és amo: com a dòna, ai!
quants inutils sospirs arrencaré del pit de la desditxada
Olivia! Oh, temps! tu ets qui ha d'aclarirho tot y no jo. És
massa enredat aquest nus pera que jo puga desferlo.

VIII. A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS
Acosteuvos, sir Andreu. Qui a les dotze no és al llit, és com
si hagués matinejat; y _deliculo surgere_, ja sabs...

SIR ANDREU
No; en bona fe que no sé res d'això. Però lo que sé, és que
ficarse al llit tard és ficarse al llit tard.

SIR TOBIAS
Conclusió falsa, que m'exaspera tant com una ampolla buida.
Vetllar fins a mitja nit y anarsen a dormir després, és
anarsen al llit d'hora, lo que vol dir que ficarse al llit
més tard de les dotze, és anarsen a dormir aviat. La nostra
existencia no's compon de quatre elements?

SIR ANDREU
Així ho diuen; però jo crec que's conpon del menjar y beure.

SIR TOBIAS
Ets un savi! mengem y bevem, doncs. Eh! Maria, vinga un got
de vi.

SIR ANDREU
Mireu, juraria que ve'l jutglar.

(Entra'l JUTGLAR)

JUTGLAR
Què tal, companys? No haveu vist mai l'imatge del nostre
tercet? ^[3]

SIR TOBIAS
Déu te guard, ase. Vinga una cançó.

SIR ANDREU
El jutglar té una bona gargamella. Donaria quaranta lliures
per tenir la cama y la veu que té'l jutglar. A fe que'm vares
guanyar el cor ahir ab aquella sortida, parlant de Pigronitus
y dels Vapians passant per l'equinocci de Queubus; te juro
que vaig riure de debò. Te vaig enviar un vintidós, perquè
tel gastessis ab el teu tracte. Te l'han donat?

JUTGLAR
Ja l'he embutxacat; perquè'l nas den Malvolí no és pas un
manec de fuet; la mestreça té la mà blanca y els mirmidons no
són pas tavernes.

SIR ANDREU
Magnific! No hi ha res com això pera riure. Ara, vinga la
cançó.

SIR TOBIAS
Vinga. Aquí va un ral; cantans una cançó.

SIR ANDREU
Veten-aquí un altre. Si un cavaller dóna un...

JUTGLAR
Voleu una cançó d'amor o una cançó moral?

SIR TOBIAS
Una cançó d'amor, una cançó d'amor!

SIR ANDREU
Sí, sí, d'amor; tant se men dóna de la moral an-e mi.

JUTGLAR, (cantant)
Aont aneu dolça estimada
lluny de vostre aimant fidel?
Atureuvos que ell arriba;
atureuvos y escolteu,
que cançons de tota mena
us cantarà ab totes veus.
Sempre al fi de la jornada
a l'amor hi trobareu.
Qui vulga passar per savi
tinga sempre això present.

SIR ANDREU
Excelent!

SIR TOBIAS
Molt bé!

JUTGLAR, (cantant)
L'amor no és joia futura.
El d'ara és el goig més cert
el que m'uneix la rialla
ab la alegria present.
Poc avença qui s'espera;
lo futur és sempre incert.
Veniu, doncs, ma dolça amiga,
no deixeu que us fugi el temps;
beseume vint cops els llavis,
que joventut prompte's perd.

SIR ANDREU
Veu melosa, paraula de cavaller!

SIR TOBIAS
Dolcíssim accent!

SIR ANDREU
Melós y dolcíssim, a fe!

SIR TOBIAS
Si sel sent ab el nas, embafa de tanta dolçor. Però, què us
sembla, si beguessim fins que'l cel ens ballés? o bé que
despertessim al muçol ab un trio capaç d'encisar tres ànimes
de teixidor? Què m'hi dieu?

SIR ANDREU
Si m'estimeu, femho. Jo hi sóc un llebrer, en això d'agafar
les tonades.

JUTGLAR
Per la Verge, senyor, que hi ha llebrers que'n saben
d'agafar.

SIR ANDREU
Ja ho crec!; cantem allò de: _Tanca la boca, coquí_...

JUTGLAR
_Tanca la boca, coquí?_ Us hauré de dir coquí, sir Andreu?

SIR ANDREU
No serà la primera vegada que hauré obligat a algú a dirme
coquí. Comença, jutglar: _Tanca la boca_...

JUTGLAR
Si tanco la boca no començaré mai.

SIR ANDREU
Bona, Jutglar! Va, comença.

(Canten tots tres)

(Entra MARIA)

MARIA
Què és aquest temperi? Que mai més se'm tingui per honrada,
si a hores d'ara la senyora no ha dit an en Malvolí que us
faci passar la porta.

SIR TOBIAS
La senyora és una ximpla y nosaltres, homes de respecte; en
Malvolí és un ensa y nosaltres

_som tres alegres companys._ ^[4]

No li sóc parent, jo? No sóc de la familia de la senyora, jo?
Tururut, minyona!

(Canta)
Diu que un home a Babilonia,
dama, la dama.^[5]

JUTGLAR
Malviatge! el cavaller porta una empenta que Déu n'hi dó!

SIR ANDREU
Fa rotllo quan s'hi posa; jo també, perxò. Ell ho fa ab més
gracia, però jo ab més naturalitat.

SIR TOBIAS, (cantant)
El dotze de desembre...

MARIA
Per Déu, calleu!

(Entra en MALVOLÍ)

MALVOLÍ
Què sóu boigs, missenyors, o què? Què no teniu ni modos ni
vergonya pera armar aquest terratremol de calderers, an
aquestes hores de la nit? Què us penseu que és una taverna
aquesta casa, pera baladrejarhi com a drapaires? No teniu
respecte al lloc ni a les persones. Què vol dir aquesta
conducta tant fòra de to?

SIR TOBIAS
Fòra de to? Me sembla que no havem desafinat ni mica. Aneu al
dimoni!

MALVOLÍ
Sir Tobias, dec parlarvos ab tota claredat. La senyora
m'envia pera dirvos que si pel parentiu que us lliga ab ella
us ha admès a casa seva, està molt lluny d'aprovar vostres
desordes. Si podeu reprimir vostres excessos sereu ben vingut
an aquesta casa; altrament, està disposada a acceptar vostre
comiat.

SIR TOBIAS (cantant)
Adéu cor meu, que d'aquí m'allunyen!

MARIA
Sir Tobias, per Déu!

JUTGLAR (cantant)
Sos ulls me diuen que sa mort s'atança.

MALVOLÍ
Sembla impossible! No acabarem.

SIR TOBIAS (cantant)
Jo mai m'acabaré.

JUTGLAR
Això no és veritat, Sir Tobias.

MALVOLÍ
Us fa molt honor això!

SIR TOBIAS (cantant)
Li hauré de dir que sen vagi?

JUTGLAR
Digueuli encara que li amargui.

SIR TOBIAS
Que sen vagi y no torni mai més?

JUTGLAR
Oh, no no, no gosareu dirli res.

SIR TOBIAS (a Malvolí)
Nosaltres desafinem, company? Mentida. Ets alguna cosa més
que un majordom? Te creus que, perquè tu ets virtuós, ja
s'han d'haver acabat els panellets y l'aiguardent al món?

JUTGLAR
Per santa Agna, és cert, y el cumí ens escalfarà la boca.

SIR TOBIAS
Tens raó.

(A Malvolí)
Vés, vés, y netèjat les cadenes ab molla de pa. Un got de vi,
Mariagna.

MALVOLÍ
Maria, si us interessa la consideració en que us té la
senyora, no volgueu saberhi res en aquesta disbauxa. La
senyora sabrà tot això; us juro que ho sabrà tot.

(Sen va)

MARIA
Aneu a espolsarvos les orelles.

SIR ANDREU
Seria una cosa tant lloable com el beure quan se té gana, el
desafiarlo, faltar a la cita y deixarlo ab un pam de nas.

SIR TOBIAS
Fesho, cavaller; jo't redactaré un cartell o jo mateix li
faré saber la teva indignació.

MARIA
Preneu paciencia pera aquesta nit, sir Tobias; la visita del
patge del duc ha deixat molt agitada a la senyora. En quant
al senyor Malvolí, deixeumel per mi, que si jo no li jugo una
passada de la que sen recordi tota la vida y no'l faig esser
la riota de tothom, ja podeu dir que ni per ajèurem al llit
sóc bona, ja ho veureu.

SIR TOBIAS
Conta, conta. Què hi ha?

MARIA
Aquest home sens torna un purità.

SIR ANDREU
Oh, si jo ho sabés del cert el bastonejaria com a un goç.

SIR TOBIAS
Si fos un purità? Per què? Quina delicada raó tens pera això?

SIR ANDREU
De delicada no'n tinc cap; però en tinc de sobres.

MARIA
Ben mirat, més que un purità, no és altra cosa que un baix
adulador, que sab mudar de llureia quan li convé; és un ase
carregat d'afectació, que s'ha après quatre cerimoniosos
compliments pera anarlos repetint petulantment; se creu tant
farcit de perfeccions, que està convençut de que no hi ha
ningú que veientlo una sola vegada ja no l'estimi. En aquest
flac és aon pegarà falconada la meva venjança.

SIR TOBIAS
Què penses fer?

MARIA
Tiraré una misteriosa. carta d'amor per ont ell se passeja, y
que per les alusions que faré al color de la seva barba, a la
forma de les seves pantorrilles, al séu posat, a l'expressió
dels séus ulls y del séu front, se veurà que és an ell a qui
va adreçada. La meva lletra s'assembla tant a la de la
senyora, que quan ens cau a les mans un escrit que tracti
d'alguna qüestió esborrada de nostra memoria, ab prou feines
podem posar en clar sa veritable procedencia.

SIR TOBIAS
Excelent! ja he flairat la farsa.

SIR ANDREU
Jo també l'he ensumada.

SIR TOBIAS
Creurà que les cartes que tu tiraras són de l'Olivia que està
enamorada d'ell.

MARIA
Aquest és el meu cavall de batalla.

SIR ANDREU
Un cavall que'l farà tornar un ase.

MARIA
Un ase del tot.

SIR ANDREU
Oh, serà admirable!

MARIA
Una exquisida lleminadura, jo us ho asseguro. Estic certa que
aquesta medecina farà l'efecte que esperem. Jo us diré aon
tiraré la carta, perquè us hi poseu a l'aguait, junt ab el
jutglar, y així me podreu explicar l'interpretació que li
donarà. Aneu a descansar pera aquesta nit y penséu en lo
que'ns espera.

(Sen va)

SIR TOBIAS
Bona nit, Penthesilea.

SIR ANDREU
Us dic que és una admirable xicota.

SIR TOBIAS
És una llebrera de bona mena y que m'adora. Què't sembla?

SIR ANDREU
A mi també sem va adorar una vegada.

SIR TOBIAS
Anemsnosen a dormir, cavaller. Faries molt santament si
enviaves a cercar diners.

SIR ANDREU
Si no puc conseguir la mà de vostra neboda, no sé pas com men
sortiré.

SIR TOBIAS
Envia a cercar diners, cavaller, creume; y si a l'ultim no
obtèns la seva mà, digam que sóc una ròssa.

SIR ANDREU
No us fieu de mi si no surto ab la meva; feu lo que volgueu.

SIR TOBIAS
Vaja, anem; vaig a escalfar un xic de vi. Ara ja és massa
tard pera anar al llit; vine, cavaller, vine.

IX. EN EL PALAU DEL DUC

(Entren el Duc, VIOLA, CURI y altres)

DUC
Doneume musica!... Bon dia, amics. Cesari, canta una estança
tant sols; aquella antiga cançó que vas cantar ahir vespre.
Més consolava mon cor aquella cançó que no pas tots aquells
aires, facils y lleugers, plens de rebuscats y subtils
conceptes. Una estança no més, Cesari.

CURI
Perdoneu, Altesa, qui la cantava no's troba pas aquí...

DUC
Qui era, doncs?

CURI
Festa, el jutglar, milord; el jutglar predilecte del pare
d'Olivia. No deu esser lluny d'aquí.

DUC
Busqueulo vós, y en tant els esturments comencin la cançó.

(Sen va Curi. Musica)

(A Viola)
Acòstat, patge. Si alguna vegada estimessis, recòrdat de mi
en tes dolces penes; perquè tots els enamorats són igual que
jo: en tot, inquiets y volubles, llevat en honrar a tothora
la cara imatge de sa estimada, T'agrada la cançó?

VIOLA
Dolçament ressona allà aon l'amor hi té'l soli.

DUC
Has parlat saviament. Juraria que ab tot y esser jova, ja has
posat ab tendresa tos ulls en algun rostre. No és cert,
patge?

VIOLA
Potser és veritat, Altesa.

DUC
Com és aquesta dòna?

VIOLA
Té'l vostre aspecte.

DUC
No és parella per tu, doncs. Digues: quina edat té?

VIOLA.
La vostra.

DUC
Com hi ha món, doncs, és vella! La dòna sempre ha de triar
home ab més anys que ella, perquè així més facilment s'avé ab
les seves inclinacions y té més segur el domini del séu cor.
Creume, patge, encara que nosaltres, els homes, volguem
negarho, nostres passions són més violentes, més vacilantes,
més insegures, més fulminantes, però també s'apaguen y
s'esborren més aviat que les de les dònes.

VIOLA
Així ho crec, senyor.

DUC
Procura, doncs, que ta aimada sigui més jova que tu, o
debades s'esforçarà la voluntat perquè duri l'amor, car en la
dòna, com en la rosa, tot just neix sa bellesa que ja marcida
s'esllangueix.

VIOLA
Cert que és així. Més, trista sort la d'elles! Perquè'l destí
ha de condemnarles a la ruina, a l'assolir la perfecció?

(Entren CURI y el JUTGLAR)

DUC (al Jutglar)
Vine, amic; canta aquella cançó que cantaves ahir vespre.
Escoltala bé, Cesari; és antiga y senzilla. La canten al sol,
les velles, tot filant y fent mitja, y les fadrines
l'acompanyen ab el soroll dels boixets; és una ingenua cançó
que parla de l'ignocencia de l'amor com en els temps passats.

JUTGLAR
Començo, senyor?

DUC
Comença.

JUTGLAR (cantant)
Acóstat, mort, acóstat,
y a l'ombra d'un xiprer colgueu mon cos.
Vola, ma vida, vola,
ma bella aimada séns pietat m'ha mort.
La blanca mortalla ab teixos guarnida
amaniu ben prest.
Tant justa l'escena de deixar la vida
com jo, ningú ha fet.

• • • 
      

Ni flor, ni llor que dugui
a l'aire aroma, al meu damunt planteu.
Ni amic, ni amic saludi
el clot aon mos òssos llençareu.
perquè mon plany fini, haureu d'enterrarme
en lloc erm y sol
aon jamai puga veni a despertarme
d'un aimant el plor.

DUC (llençant una borsa al Jotglar)
Té això, pel treball.

JUTGLAR
No és treball pera mi el cantar; és un plaer, senyor.

DUC
Doncs jo't pago'l plaer.

JUTGLAR
Y és just, senyor, perquè'l plaer, tard o d'hora, ha de
pagarse.

DUC
Vesten ara.

JUTGLAR
Que'l déu de la melangia't protegeixi, y que'l sastre't faci
un vestit de tornasol, car ton ànima és un opal. Els homes
constants com tu haurien d'esser mariners, pera trafiquejar
ab tot y mudar de camí ab el vent; seria el millor medi de
fer un bon viatge... per res! Adéu.

(sen va)

DUC
Deixeunos sols.

(Sen van Curi y altres cavallers)

(A Viola)
Cesari, retorna a casa de ma crudel sobirana y digali que mon
amor més noble que l'univers, no's paga ab quantitats de
llorda terra; digues que aquests béns ab que l'ha afavorida
la sort, són per mi tant menyspreuables com la mateixa
fortuna, y que, qui m'ha fet l'ànima presonera de son amor,
ha estat la meravella de sa esplendent a bellesa, ab que l'ha
embellida la natura.

VIOLA
Y si ella no pot estimarvos, senyor?

DUC
No puc admetre aquesta resposta.

VIOLA
Es forçós admetrela. Suposem que una dama (y això és
possible) passa per vostre amor penes tant grans com les que
vós sentiu per l'amor d'Olivia; vós no podeu aimarla y li
dieu. No ha d'admetre, doncs, la vostra resposta?

DUC
Cap pit de dòna podria resistir l'abrandat flam que l'amor ha
posat en el meu cor; no hi ha cor de dòna ab prou espai per
contenir tanta passió. Ai! l'amor de la dòna és més capritxo
que altra cosa; no és afany que naix de les entranyes; és
desig fill del paladar, y per això facil d'apaibagarse, o
subjecte al cançament y al fastic. Mon amor és ben al
contrari; està afamat com la mar y pot engolir tant com
aquella séns que minvi son afany. No comparis l'amor que per
mi pot sentir una dòna, ab el que jo sento per l'Olivia.

VIOLA
Cert, però jo sé...

DUC
Què sabs tu?

VIOLA
Sé tot l'amor que pot sentir una dòna per un home. Sa fermesa
no desdiu de la nostra. Una filla del meu pare estimava a un
home, tal com jo, si fos dòna, podria estimarvos a vós,
Altesa.

DUC
L'historia d'això?

VIOLA
És un full en blanc, senyor. Mai va confessar son amor; va
deixar que'l secret, com cuc que rosega son capoll,marcís les
roses de ses galtes, y va anar acabantse adolorida y trista,
y palida va colltorçarse, damunt la tomba, com l'imatge de la
Resignació somrisent al Dolor. No era amor això? Podrem els
homes parlar més, jurar més, però també és cert que les
nostres paraules van més enllà dels nostres fets, perquè
nosaltres, mal que'ns pesi, som més prodigs de paraules que
d'amor.

DUC
Però va morir d'amor aquesta germana teva?

VIOLA
Jo sóc tota la família del meu pare y tota la seva
descendencia que jo sapiga. Voleu que vagi a casa d'Olivia?

DUC
Sí, això és lo que apressa. Corre; donali aquesta joia y
digali que mon amor no pot ferse un sol pas enrera, ni
admetre son refús.

(Sen van)

X. UN CAMINAL EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, Sir ANDREU y FABIÀ)

SIR TOBIAS
Vine, vine, Fabià.

FABIÀ
Y tant si vinc! Si em deixo perdre ni un picotí d'aquesta
bromada, que'm quedi cuit de tristesa per tota la vida.

SIR TOBIAS
No t'agradaria veure com ens trumfem d'aquest maco-tonto,
d'aquest murri?

FABIÀ
Ja ho crec! Ja sabeu que'm va desbancar del favor de la
comtessa, perquè un dia vaig armar un combat d'óssos aquí.

SIR TOBIAS
Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo
pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és
veritat, Sir Andreu?

SIR ANDREU
Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS
Aquí tenim el nostre espatotxí.

MARIA
Amagueuvos tots tres darrera dels boixos. En Malvolí ve per
aquest caminal; fa una hora que s'està al sol estudiant
reverencies ab la seva ombra. Per l'amor de la trapaceria,
observeulo; fixeushi bé, perquè estic segura que aquesta
carta el farà tornar un estupid contemplatiu. En nom de la
farsa, calleu y amagueuvos!

(S'amaguen. Maria llença la carta)
Tu quédat aquí. Ara ve'l lluç que pescarem tot fentli
pessigolles.

(Sen va)

(Entra MALVOLÍ)

MALVOLÍ
No cal més que una mica de sort; tot és qüestió de sort. La
Maria va dirme que ella'm tenia simpatia, y jo mateix li he
sentit dir que si mai s'enamorava seria d'un home del meu
estil. Altrement a mi me tracta ab més miraments que an els
demés criats. Què haig de pensarmen?

SIR TOBIAS (apart)
Vet-aquí un murri vanitós!

FABIÀ (apart)
Psit, silenci! La contemplació el posa fet un galan indiot.
Com se gronxa fent el vano!

SIR ANDREU (apart)
Valgam Déu! com el bofetegeria an aquest bergantaç!

SIR TOBIAS (apart)
Quietut!

MALVOLÍ
Esser comte, en Malvolí!

SIR TOBIAS (apart)
Ah, gallofa!

SIR ANDREU (apart)
Una pistola, una pistola!

SIR TOBIAS (apart)
Quietut, quietut!

MALVOLÍ
Ja n'hi ha exemples d'això: la senyora d'Etrachi va maridarse
ab el seu servent guarda-roba.

SIR ANDREU (apart)
Arri d'aquí, per Jezabel!

FABIÀ (apart)
Ah, quietut! Ja està enfonsat en el séu somni; com
l'estarrufa la vanitat!

MALVOLÍ
Tres mesos després d'havermhi casat, assegut sota'l doser...

SIR TOBIAS (apart)
Oh! una fona, que li tiraré una pedra a l'ull!

MALVOLÍ
...cobert ab una tunica de vellut ramejat, faig venir el meu
servei; acabo de saltar del llit ont hi he deixat l'Olivia
endormiscada...

SIR TOBIAS (apart)
Foc y sofre!

FABIÀ (apart)
Quietut, quietut!

MALVOLÍ
...prenc un aire altiu, y després de passejar un esguard
greument reposat per damunt de tots ells, com dientlos que jo
sé ben bé quin és el meu lloc y que no admetria que mai se'ls
oblidés quin ha d'esser el llur, els dic que vagin a cercar
al meu parent Tobias...

SIR TOBIAS (apart)
Forques y destrals!

FABIÀ (apart)
Quietut! quietut! quietut! Ara, ara.

MALVOLÍ
Set del meu servei van a cercarlo, ab una servicial
correguda. Mentres l'espero, poso el rostre farreny, y potser
dono corda al rellotge o jugo ab alguna altra joia qualsevol.
En Tobias s'acosta, me fa una reverencia...

SIR TOBIAS (apart)
Y l'hem de deixar viu?

FABIÀ (apart)
Encara que'ns enganxin mules per arrencarnos del silenci,
callem.

MALVOLÍ
...li allargo la mà així, atemperant el meu somriure familiar
ab una severa mirada d'autoritat...

SIR TOBIAS (apart)
Y allavores, Sir Tobias, no't clava un cop de puny sota les
barres?

MALVOLÍ
...dientli: cosí Tobias, la fortuna, donantme la mà de la
vostra neboda, m'ha concedit també'l dret de dirvos...

SIR TOBIAS (apart)
El què? el què?

MALVOLÍ
...que cal que us desfeu d'aquest vici que teniu
d'ubriagarvos.

SIR TOBIAS (apart)
Arri, ronyós!

FABIÀ (apart)
Paciencia, o sinó fareu malver els fils d'aquest teixit.

MALVOLÍ
Altrament, perdeu el tresor del temps ab un cavaller
ximple...

SIR ANDREU (apart)
Sóc jo; ja ho veureu.

MALVOLÍ
Un tal Sir Andreu.

SIR ANDREU (apart)
Ja sabia jo que parlava per mi, perquè molta gent m'hi té per
ximple.

MALVOLÍ
Què hi ha aquí?

(Cull la carta)

FABIÀ (apart)
Ja tenim l'aucell al parany.

SIR TOBIAS (apart)
Quietut! Que'l geni de la farsa l'inspiri l'idea de llegirla
ab veu alta.

MALVOLÍ
Juraria per ma vida que aquesta lletra és de la comtessa; li
regonec les Q, les R y les Z; y així fa, també, les P
majúscules. No hi ha dubte, és lletra seva.

SIR ANDREU (apart)
Les cus? les serres? les sedes? Què vol dir això?

MALVOLÍ (llegint)
«A l'aimant desconegut adreço aquesta carta ab la més rendida
voluntat.» Just, les seves paraules! Ab el vostre permís
serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella
acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà?

(L'obre)

FABIÀ (apart)
L'am li ha arribat fins a les entranyes.

MALVOLÍ (llegint)

El cel sab que t'estimo
ab tot el meu cor.
A qui?
Ningú ha de conèixer
mon secret amor.

«Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix?
El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

SIR TOBIAS (apart)
Que't pengin, ruc.

MALVOLÍ (llegint)

Jo puc manar a qui mon cor adora.
Silenci'm mata séns mostrar ferida,
com a Lucrecia l'arma venjadora.
M, O, A, I disposa de ma vida.

FABIÀ (apart)
Meravellós enigme!

SIR TOBIAS (apart)
Us dic que és una moça molt aixerida.

MALVOLÍ
«M, O, A, I, disposa de ma vida.» Veiam, veiam, veiam, primer
mirem això.

FABIÀ (apart)
Quin plat de matzines més ben servit!

SIR TOBIAS (apart)
Y ab quin dalit s'hi llença'l golafre!

MALVOLÍ
«Jo puc manar a qui mon cor adora.» Cert, ella pot manarme.
Jo la serveixo, puit ella és la meva mestreça. El més negat
ho entén això. En aquest punt no hi ha cap dubte. Veiam
l'acabament. Què significa aquesta combinació de lletres? Si
jo'n pogués treure alguna solució que tingués relació ab
mi... Veiam, poc a poc! M, O, A, I...

SIR TOBIAS (apart)
Oh! sí; veiam si en treus l'entrellat. Ja ha perdut el
rastre.

FABIÀ (apart)
Però per això no pararà de lladrar tot buscantlo encara que
fos més pudent que una guilla.

MALVOLÍ
M... Malvolí! Ab M comença'l meu nom.

FABIÀ (apart)
No he dit que ell sen sortiria? El llebrer té bon nas.

MALVOL!
M... Però lo que segueix no lliga; no surt bé perquè hauria
d'esser una A, y hi ha una O.

FABIÀ (apart)
Y em sembla que acabarà ab un: Oh!

SIR TOBIAS (apart)
O sinó jo les hi mesuraré per ferli dir Oi!

MALVOLÍ
Y darrera una I.

FABIÀ (apart)
Si darrera hi tinguessis lo que dius, veuries més befa a la
teva esquena que felicitat davant teu.

MALVOLÍ
M, O, A, I Això no és tant clar com lo altre, però forçant
una mica'l sentit, séns dubte que arribaria a una conclusió
favorabIe, perquè totes aquestes lletres entren en el meu
nom. Calma. Veiam. Aquí segueix la prosa.

(llegint)
«Si aquesta carta cau en tes mans, medita. El destí m'ha fet
superior a tu, però no t'espanti la grandesa. Hi ha qui neix
ab grandesa; altres que assoleixen les grandeses y altres a
qui la grandesa se'ls imposa malgrat llur voluntat. La sort
t'obre'ls braços; entregathi ab valor y ab fe, y per començar
a avesarte a lo que hauras d'esser, llença aquesta pell
d'humiltat que't cobreix y preséntat com cal. Sigues malcarat
ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les
raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi
de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu.
Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha
demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho,
te dic. Ara ja pots esser feliç si tu vols; sinó quédat per
sempre un miserable criat, indigne de tocar el cap del dit de
la fortuna. Adéu. La que voldria servirte en lloc de que tu
la servissis. _La feliç desditxada_ »

Això és més clar que la llum del dia; és evident. Seré
orgullós, llegiré llibres de politica: me les hauré ab Sir
Tobias, y m'afranquiré de les meves amistats ordinaries; seré
l'home perfecte. No són pas ilusions; no'm deixo enganyar per
la fantasia, car tot me diu que la comtessa està enamorada de
mi. Ella és qui, no fa gaires dies, va ventarme les mitges
grogues y era molt agradosa de les meves lligacames creuades.
Ab aquesta subtilesa'm revela'l séu amor, y d'una manera molt
discreta'm diu que'm posi aquest habillament que és tant del
séu gust. Mercès a la meva bona estrella, sóc ditxós. Seré
sorrut y extrany, y portaré mitges grogues y lligacames
creuades, tot en un tancar y obrir d'ulls. Que Gehovà y la
meva bona estrella siguen lloats! Ah! hi ha una _postdata_.

(Llegint)
«És impossible que no'm regoneguis. Si correspons al meu amor
demostramho ab el teu somriure; hi escau tant el somrís en el
teu rostre! Jo't demano, dolç amor meu, que somriguis en ma
presencia.» Oh, Déu, mercès! Somriuré y faré tot lo que
voldras.

(Sen va)

FABIÀ
Ni per un passament de mil lliures assegurat pel tresor del
Sophi, me vendria la part que'm toca en aquesta trumfada.

SIR TOBIAS
Y jo seria home per casarme ab aquesta moça per haverse
enginyat aquesta trapaceria.

SIR ANDREU
Y jo també.

SIR TOBIAS
Y no li demanaria altre dot que una entramaliadura com
aquesta.

SIR ANDREU
Y jo també.

(Entra MARIA)

FABIÀ
Ara ve la més gentil armadora de paranys.

SIR TOBIAS (a Maria)
Vols posarme'l peu al coll?

SIR ANDREU
O en el meu?

SIR TOBIAS
Vols que'm jugui la meva llibertat a cara o creu y que'm faci
el teu esclau?

SIR ANDREU
Y jo també.

SIR TOBIAS
L'has enfonsat en un somni tal, que's tornarà boig del tot
quan s'adongui que sols ha estat fantasia la visió.

MARIA
Però, digueume: li ha fet efecte?

SIR TOBIAS
Com l'aiguardent a una llevadora.

MARIA
Doncs si voleu veure'ls fruits d'aquesta passada, procureu
estar presents en la primera entrevista que tindrà ab la
comtessa. Se li presentarà ab mitges grogues que és un color
que ella té avorrit y ab lligacames creuades que és una moda
que no pot sofrir. Ell somriurà al mirarla y la seva alegria
s'avindrà tant poc ab l'enuig de la senyora, que de segur sel
treurà del davant ab un reny. Si ho voleu veure, seguiume.

SIR TOBIAS
Fins a les mateixes portes del Tartar te seguiria, admirable
dimoni trapacer.

SIR ANDREU
Y jo també.

(Sen van)

XI. EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren VIOLA y el JUTGLAR ab un tamborí)

VIOLA
Que Déu te guard, amic, y a la teva musica també. Vius de
tocar el tamborí?

JUTGLAR
No; visc com qui toca a l'iglesia.

VIOLA
Ets d'iglesia, doncs?

JUTGLAR
Ca! res d'això. Toco a l'iglesia, perquè jo visc a casa meva
y casa meva és al mateix costat de l'iglesia.

VIOLA
Així també podries dir que'l rei viu al costat d'un pobre, si
un pobre visqués al costat del palau; o que l'iglesia
s'apuntala en el teu tamborí, si arrambessis el tamborí a la
paret de l'iglesia.

JUTGLAR
Vós ho haveu dit... Quin sigle el nostre! Per un home llest
una sentencia és un guant. Que depressa l'ha girada del dret
al revés!

VIOLA
És cert; els qui juguen massa subtilment els mots, facilment
poden corromprels.

JUTGLAR
Per això voldria que no tingués nom la meva germana.

VIOLA
Per què, amic?

JUTGLAR
Perquè'l séu nom és una paraula y jugant ab aquesta paraula
podria quedar corromput el nom de la meva germana. Lo cert és
que les paraules s'han tornat unes maules desde que'ls
compromisos les han deshonrades.

VIOLA
Per quina raó?

JUTGLAR
No puc donarvos la raó sense paraules, però les paraules
s'han tornat tant falses que'm repugna ferles servir per
donar raons.

VIOLA
Sembla, amic, que ets d'aquells que poc s'enquimeren per res.

JUTGLAR
Us enganyeu; prou hi ha coses que m'enquimeren. Lo que us
juro és que no m'enquimero per vós; si això és no
enquimerarse per res, desitjaria que això us podés fer
invisible.

VIOLA
No ets el boig de madona Olivia?

JUTGLAR
No, certament; no li agrada pas la bogeria a madona Olivia;
no tindrà boig fins que's casarà; els boigs, en comparança ab
els marits, són com les sardines ab les arangades: els marits
són els més grossos. La veritat, jo no sóc el séu boig; no
més sóc el séu corruptor de mots.

VIOLA
No fa gaire que t'he vist en el palau del duc Orsino.

JUTGLAR
La follia, senyor, fa com el sol: volta el món; lluu per tot.
Me doldria pel vostre amo que estés ab tant boja companyia
com molt sovint hi està misenyora. A mi em sembla haver vist
vostra saviesa allà mateix.

VIOLA
Si les emprens ab mi, te deixo. Té, per la despesa que has
fet.

(Li dóna una moneda)

JUTGLAR
Que Júpiter, en la vinenta remesa de pèl, us envii una barba!

VIOLA
Te juro y no m'amago de dirtho, que'm moro per una barba,
però que no la voldria pas en la meva. És a casa la comtessa?

JUTGLAR (mirantse la moneda)
No faria cria una parella d'aquestes?

VIOLA
Segurament: posantles en bon lloc y vigilantles molt.

JUTGLAR
De bona gana faria'l paper de mestre Pandarus, per donar una
Crèssida an aquest Troilus.

VIOLA
T'he entès, amic; això és captar ab traça.

JUTGLAR
No crec que sigui una gran cosa el que un pobre sapiga
captar: Crèssida no era altra cosa que una captaire. La
comtessa és a casa, senyor. Vaig a explicarli d'on veniu,
perquè qui sou y què voleu són coses que no estan en la meva
esfera; diria en el meu element però'l mot és massa gastat.

(Sen va)

VIOLA
Bé té prou clar l'enteniment, el bergant, per esser boig;
discreció li cal per fer bé'l séu ofici, puix té d'observar
l'humor, estament y els merits d'aquell a qui escomet,
aprofitant destrament, com el falcó ferestec, l'ocasió
oportuna per llençarse sobre'l virolat plomall que fereixi sa
vista. Sens dubte que és tant dificil l'art del boig com el
del savi; perquè al boig li cal enteniment pera fernos
plaenta l'agudesa, mentres que'l savi que cau en la follia,
perd l'enteniment.

(Entren SIR TOBIAS Y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS (a Viola)
Salut, gentilhome!

VIOLA
Salut, cavaller.

SIR ANDREU (a Viola)
_Dieu vous garde, monsieur_.

VIOLA
_Et vous aussi; votre serviteur_.

SIR ANDREU
Crec, senyor, que ho sóu, com jo ho sóc vostre.

SIR TOBIAS
Que voleu entrar? La meva neboda desitja que entreu si és que
porteu quelcom per ella.

VIOLA
An ella estic destinat, senyor; vui dir que ella és l'objecte
del meu viatge.

SIR TOBIAS
Poseu a prova les cames, cavaller; feules moure.

VIOLA
Les meves cames entenen millor que jo lo que voleu dir,
dientme que les posi a prova.

SIR TOBIAS
Vui dir que camineu, y que entreu, cavaller.

VIOLA.
Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven.

(Entren OLIVIA y MARIA)
Perfecta y incomparable dama, que'l cel faci ploure sobre vós
totes ses aromes.

SIR ANDREU
Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes».
Molt bé!

VIOLA.
El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella
propicia y condescendenta.

SIR ANDREU
«Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres
paraules.

OLIVIA
Que tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.

(Sen van Sir Tobias, Sir Andreu y Maria)
Doneume la mà, cavaller.

VIOLA.
Rebeu ma humil salutació y ma rendida voluntat, senyora.

OLIVIA.
Quin és vostre nom, cavaller?

VIOLA
Cesari és el nom d'aquest servidor vostre, bella princesa.

OLIVIA.
El meu servidor! No hi hagut més alegria en el món desde que
de la baixa adulació ne diem finesa. Vós sóu servidor del duc
Orsino?

VIOLA
Ell ho és vostre y el d'ell, doncs, també ha d'esserho de
vós. El servidor de vostre servidor, és servidor vostre,
madona.

OLIVIA
No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en
res, que no que pensés en mi.

VIOLA
Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en
favor d'ell.

OLIVIA
Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men
parlessiu més. Emperò si voleu pledejar una altra causa,
vostres paraules seran més dolces que musica d'arcangels, per
la meva orella.

VIOLA
Senyora...

OLIVIA
Espereu. Després de l'encantament que haveu obrat aquí, he
enviat una anell darrera vostre, enganyant així al meu criat,
a mi y, fins potser, a vós mateix. Séns dubte que m'he
exposat als vostres severs comentaris, obligantvos per un
artifici vergonyós a pendre lo que sabieu bé prou que no era
vostre. Què haureu pensat de mi? No és cert que haveu estacat
el meu honor al pal de la vergonya y li haveu atiat els més
injuriosos pensaments que poden brotar d'un cor inexorable?
Temo que vostre subtil enteniment haurà trobat massa
atreviment en mes paraules. Un vel finissim y no un pit de
carn és lo que cobreix el pobre cor meu. Ara, parleu.

VIOLA
Us planyo.

OLIVIA
Ja és un pas cap a l'amor.

VIOLA.
Oh, no! L'experiencia ensenya que molt sovint planyem als
nostres enemics.

OLIVIA
Així, doncs, ja puc rependre mon somrís. Oh!, ab quanta
facilitat l'orgull s'apodera dels humils! Si es té d'esser
presa, val més serho del lleó que del llop.

(Se senten tocar hores en un rellotge)
El rellotge'm retreu els temps que perdo inutilment. No
temeu, jove cavaller, no us pretenc; més quan joventut y seny
se us hagin madurat, la vostra muller tindrà la sort de
trobar en vós l'home complet. Vostre camí més segur és dret a
la porta.

VIOLA
Marxo, doncs, a ponent. Que la gracia y la joia facin de
corteig a vostra senyoria. No'm dieu res pera qui m'envia,
madona?

OLIVIA
Espera. Digam què penses de mi?

VIOLA
Que us penseu no esser lo que sóu.

OLIVIA
Si de mi penso això, també ho penso de vós.

VIOLA
Y penseu bé, senyora, perquè jo no sóc lo que sóc.

OLIVIA
El cel volgués que fossiu lo que jo voldria!

VIOLA
Y hi guanyaria ab el cambi, madona? Si fos així l'admetria
tot seguit, perquè fins ara no sóc més que la vostra riota.

OLIVIA
Oh, que bé hi escau el desdeny en el llavi irat y
menyspreuador! Més aviat se mostra l'amor que's vol tenir
amagat, que'l crim de l'assassí; la negra nit de l'amor és un
soleiat migdia. Cesari, per les roses de la primavera, per la
virginitat, per l'honor, per la fe, per tot lo que existeix
en el món, te juro que t'estimo tant, que malgrat ton orgull,
ni la raó ni el seny poden deturar ma passió. No aprofitis la
flaquesa de confessarte'l meu amor, com argument per
refusarla; ans bé, tingues present que si és dolç l'amor
implorat, l'amor que s'entrega és molt més dolç encara.

VIOLA
Us juro per ma ignocencia y per ma joventut, que ni mon
pensament ni mon cor, són de cap dòna y que no'ls tindrà mai
ningú més que jo. Y ara, adéu, madona; mai més vindré a
plorar a vostres peus les llagrimes de qui em mana.

OLIVIA
No, vine. Potser tu podras conseguir que son amor sigui grat
al meu cor que l'avorreix.

(Sen van)

XII. A CASA D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS, SIR ANDREU Y FABIÀ)

SIR ANDREU
No; us juro que no'm quedaré ni un minut més.

SIR TOBIAS
Y per quina raó, estimat sac de verí, per quina raó? Eh?

FABIÀ
Cal que dongueu una raó, sir Andreu.

SIR ANDREU
Mal llamp! He vist que la vostra neboda estava molt més
complimentosa ab el patge del duc, que no pas ho està ab mi;
ho he vist ara, en el jardí, ara mateix.

SIR TOBIAS
Y ella't veia mentres feia tot això, company? Digam.

SIR ANDREU
Tant bé com jo us veig a vós.

FABIÀ
Doncs, així us ha donat una gran prova d'amor.

SIR ANDREU
Voto al dimoni! que us penseu que sóc un ase?

FABIÀ
Jo us demostraré la llegimitat de la meva afirmació, ab el
veredicte del criteri y de l'enteniment.

SIR TOBIAS
Que són els que sempre han format el més suprem tribunal, ja
d'abans de que Noè s'embarqués.

FABIÀ
Si ella, al davant vostre, s'ha mostrat amable ab aquest
jove, ha estat no més que per exasperarvos, per despertarvos
el valor que teniu endormiscat, per encendreus les sangs y
posarvos sofre al fetge. Vós us hi havieu d'acostar, y ab
algunes mofes ben triades y noves, acabades de sortir de la
forja, enfonsar en un mutisme absolut an aquell jove. Això és
lo que ella esperava de vós y vós no ho haveu sabut fer.
Haveu permès que'l temps se mengés el doble full d'or de la
oportunitat ab que se us presentava aquesta feliç ocasió, y
ara vostre vaixell navega cap els mars gelats del sèu afecte,
aont us hi quedareu penjat, com un borralló a la barba d'un
holandès, si no rescabaleu vostre prestigi, per una lloable
gesta de valor o d'alta politica.

SIR ANDREU
Si té d'esser així, més m'estimo fer un acte de valor, perquè
avorreixo la politica. Tant me faria esser brownista^[6] com
politic.

SIR TOBIAS
Doncs fonamenta la teva fortuna sobre'l terreny del valor.
Desafia al patge del duc y fereixlo en onze indrets; la meva
neboda s'ho apuntarà, y tingues per cert que no hi ha res an
el món que faci valer tant a un home, als ulls d'una dòna,
com la anomenada de valentia.

FABIÀ
No teniu altra sortida, Sir Andreu.

SIR ANDREU
Un de vosaltres li portarà'l cartell?

SIR TOBIAS
Vés, escriuli ab mà ben marcial; sigues agut y breu. No hi fa
res que no siguis enginyós y polid, mentres siguis eloqüent y
original. Befal ab tota la llibertat de la teva tinta y
tractal de tu, dues o tres vegades, que no hi estarà de més;
digali que ment tantes vegades com t'hi capiga en el paper,
encara que sigui més gran que un llençol del llit de Ware^[7]
a l'Anglaterra. Enllesteix. Posa tanta fel com puguis al
tinter y encara que escriguis ab ploma d'oca no hi fa res. A
la feina!

SIR ANDREU
Aont us trobaré?

SIR TOBIAS
Ja't vindrem a cercar a ton _Cubiculo_. Vés.

(Sen va Sir Andreu)

FABIÀ
Us deu esser ben car aquest ninot, sir Tobias.

SIR TOBIAS
Jo li surto car an ell; no trigaré gaire a costarli dues mil
lliures.

FABIÀ
Me sembla que tindrem una carta ben divertida; però espero
que no la cursareu?

SIR TOBIAS
Ja ho crec! y faré tot lo pugui perquè aquest jove li
respongui. Crec que ni ab tots el parells de bous, ni ab
totes les cordes del món, sels podria fer topar. Per lo que
toca a Sir Andreu, no més cal obrirlo: si en el fetge se li
troba prou sang per negar a una puça, jo'm menjo'l reste del
cadavre.

FABIÀ
Y el séu jove contrari no fa pas posat de gran valentia,
tampoc.

(Entra MARIA)

SIR TOBIAS
Ara ve'l reietó més aixerit del niu.

MARIA
Si patiu d'avorriment y voleu riure fins a reventar,
seguiume. El babau den Malvolí, s'ha convertit al paganisme;
és un renegat, car és impossible que un cristià que vulga
salvarse pel camí que la llei de Déu mana, puga creure en tal
munt de grolleres extranyeses: s'ha posat mitges grogues!

SIR TOBIAS
Ab lligacames creuades?

MARIA
Oh, sí, abominablement! Sembla un saberut d'aquells que posen
escola en els portics de l'iglesia. L'he espiat com l'assassí
a la victima. Segueix punt per punt la carta que jo li he
tirat pera enganyarlo. La rialla li marca més arrugues en el
rostre que ratlles no hi ha en el nou mapa-mundi augmentat de
les Indies. Us asseguro que mai haveu vist res tant ridicul.
Jo no sé com m'he aguantat de tirarli tot pel cap. Estic
certa que la comtessa li donarà una bofetada, Y ell s'ho
pendrà com una finesa y encara seguirà rient.

SIR TOBIAS
Anem, portans allà ont es.

(Sen van)

XIII. UN CARRER

(Entren ANTONI y SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ
Me doldria molt causarvos el més petit perjudici, però ja que
us preneu els perills com un jòc, no us diré res més.

ANTONI
No he pogut estar lluny de vós; el desig que tenia de
veureus, més agut que afilada daga, m'ha esperonat cap el
vostre camí. No sols m'ha guiat aquí l'afany de veureus, per
més fort que hagi estat, sinó que també m'hi ha empès
l'inquietut que sentia al pensar en lo que us podia succeir
en un país desconegut y que per un extranger sense guia y
séns amics, sol esser esquerp y gens hospitalari. La temença
d'aquests perills és lo que m'ha fet córrer darrera vostre.

SEBASTIÀ
Sols puc donarvos mercès, estimat Antoni; mercès y res més
que mercès. Sovint els grans serveis se paguen ab aquesta
moneda sense curs, però si ma fortuna fos tant gran com el
meu desig, altre paga tindria vostra solicitut. Què farem?
Visitarem els monuments antics de la ciutat.

ANTONI
Esperarem a demà, senyor; val més que cerquem allotjament.

SEBASTIÀ
No estic pas cançat y la nit és lluny encara. Donem gust als
ulls contemplant els bells records que guarda la ciutat.

ANTONI
Perdoneume; però és molt perillós pera mi passejar per
aquests carrers. Temps enrera, en un combat naval contra les
galeres del duc, vaig fer serveis tant remarcables, que si
ara'm trobaven aquí, me farien pagar cara aquella feta.

SEBASTIÀ
Vareu matar molta gent del duc?

ANTONI
No és tant greu l'ofensa, encara que'l motiu y els temps que
durà la lluita foren prous pera costar la vida a algú.
Després tot hauria pogut esmenarse, tornant les preses que
haviem fet, y que és lo que, mirant el profit de llur comerç,
varen acordar tots els nostres. Jo vaig esser l'unic que no
vaig voler entrar en el pacte y perxò és que si ara'm
trobessin, m'ho farien pagar més car.

SEBASTIÀ
Així, doncs, amagueuvos.

ANTONI
Serà lo més prudent. Aquí teniu la meva borsa. Ens allotjarem
a l'Elefant, que és el millor hostal del barri del Sur.
Mentres vós passegeu donant goig a la vista, jo vaig a
encomanar el menjar. Ens trobarem allí.

SEBASTIÀ
Però, per què'm doneu els vostres diners?

ANTONI
Com que crec que'ls pocs que teniu els haureu de menester, us
dono els meus per si fos cas que us vinguessin ganes de
comprar alguna de les futeses que veureu.

SEBASTIÀ
Seré'l vostre tresorer; tot seguit vindré a trobarvos.

ANTONI
A l'Elefant.

SEBASTIÀ
Ja men recordaré.

(Sen van)

XIV. EL JARDí D'OLIVIA

(Entren OLIVIA y MARIA)

OLIVIA, (apart y abstreta)
L'he enviat a cercar y ha respost que vindria. Què faré pera
esserli agradable? Què li podré donar? Més facil és comprar a
un cor jove, que ablanirlo ab llagrimes y súpliques.

(Per Maria)
Potser m'haurà. sentit? Aon deu esser en Malvolí? Un criat
seriós y cortès com ell és el que'm convé per aquest
assumpte.

(A Maria)
Aont és en Malvolí?

MARIA
Ja ve, senyora; però fa moltes extranyeses. Sembla esperitat.

OLIVIA
Què té? Desvarieja?...

MARIA
No, senyora; no més fa que riure. Haurieu de tenir algú a la
vora si haveu de parlarhi, perquè jo crec que se li ha girat
el cervell.

OLIVIA
Feslo venir.

(Apart)
Els nostres mals s'assemblen, si semblança hi ha, entre
follia alegra y trista bogeria.

(Entra MALVOLÍ)
Què tal, Malvolí?

MALVOLÍ (somrient sempre d'una manera fantastica)
Madona, bella! oh! oh!

OLIVIA
Somrius? T'he enviat cercar en una ocasió molt trista.

MALVOLÍ
Trista, madona? Jo també puc estar trist... Això de les
lligacames creuades causa alguna obstrucció a la sang; però
tant-se-val, perquè si elles plauen als ulls de certa
persona, ja puc dir com el vers del sonet:

_El plaure a una és com el plaure a totes_.

OLIVIA
Però, què és això, Malvolí? Què tens?

MALVOLÍ
No tinc pas l'ànima negra encara que tingui les cames
grogues...

(Somriu)
Tot ha arribat a qui anava y lo manat se complirà. Me sembla
que hem regonegut la bella mà romana.

OLIVIA
Vols anarten al llit, Malvolí?

MALVOLÍ
Al llít? Sí, dolç amor, y m'hi tindras al teu costat.

OLIVIA
Déu t'ampari, Malvolí! Per què rius així y tires tants petons
ab la mà?

MARIA
Com esteu, Malvolí?

MALVOLÍ
Respondreus jo? Sí, com els rossinyols a les cucales.

MARIA
Per què us presenteu ab aquesta ridícula impertinencia davant
de misenyora?

MALVOLÍ
«No t'espanti la grandesa.» Això estava ben escrit.

OLIVIA
Què vols dir ab això, Malvolí?

MALVOLÍ
«Hi ha qui neix ab grandesa...»

OLIVIA
Què!

MALVOLÍ
«Altres que assoleixen les grandeses...»

OLIVIA
Què dius?

MALVOLÍ
«Altres a qui la grandesa sels imposa malgrat llur voluntat.»

OLIVIA
Déu te faci bé!

MALVOLÍ
«Recorda qui és que t'ha vantat les mitges grogues...»

OLIVIA
Les meves mitges grogues?

MALVOLÍ
«y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades»

OLIVIA
Lligacames creuades!

MALVOLÍ
«Ara ja pots esser feliç, si tu vols.»

OLIVIA
Puc esser feliç?

MALVOLÍ
«Si no quédat per sempre un miserable criat.»

OLIVIA
Oh! això és una bogeria!

(Entra un CRIAT)

CRIAT
Madona, el jove patge del duc ha tornat; molt he hagut de
pregar pera conseguirho. Ara espera les ordes de vostra
senyoria.

OLIVIA
Ja hi vaig.

(Sen va el criat)
Maria, que no deixin ni un instant an aquest bon home. Aont
es l'oncle Tobias? Que dos o tres criats se cuidin d'ell; per
res del món voldria que li passés cap desgracia.

(Sen van Olivia y Maria)

MALVOLÍ
Oh! Oh! Que s'acostin ara! Y tot un personatge, com Sir
Tobias, pera que's cuidi de mi! Això lliga admirablement ab
lo que deia la carta; mel posa aprop perquè'l pugui tractar
ab insolencia; és lo que ella m'aconsella en la carta.
«Llença aquesta pell d'humiltat que't cobreix», diu ella;
«sigues malcarat ab cert parent; aspre ab els criats; no't
treguis mai les raons d'Estat dels llavis y que ton
comportament s'allunyi de la vulgaritat». Després m'indica
quin té d'esser el meu posat: rostre farreny, l'aire
respectable, la paraula lenta cóm personatge de significació,
y d'acord ab això tot lo altre. Ara si que és ben meva! Però
això és obra del cel; que ell en rebi, doncs, les mercès.
Quan se n'anava deia: «Que no deixin un instant an aquest bon
home». Bon home! No Malvolí, ni el titol del meu càrrec;
sinó, bon home! Lo cert és ,que tot concorda admirablement.
No cal tenir ni un gra d'escrupol, ni un escrupol d'escrupol;
ni un obstacle, ni una sola circumstancia inversemblable o
dubtosa. Què podria passarme? No és possible que puga
interposarse res entre jo y l'immens horitzó de les meves
esperances. El cel és l'autor de tot això, y no jo; donem
mercès an ell.

(Entren SIR TOBIAS, FABIÀ Y MARIA)

SIR TOBIAS
Per tots el sants! digueume aont és. Encara que tots els
dimonis de l'infern se li haguessin entaforat en el cos,
encara que se n'hagi apoderat la mateixa llegió, jo li
parlaré.

FABIÀ
És aquí, és aquí, Com us trobeu, senyor Malvolí? Com us va
això, amic?

MALVOLÍ
Aneusen; no vui ningú aquí; deixeume fruir ma soletat;
aneuvosen.

MARIA
Ah! No sentiu com el dimoni respon, ab aquesta veu tant
fonda, de dintre séu? No us ho deia, sir Tobias. La senyora
ha dit que us cuidessiu d'ell.

MALVOLÍ
Ah! Ah! Ella ha dit això?

SIR TOBIAS
Vaja, vaja; quietut, quietut, Se l'ha de tractar ab dolcesa;
deixeume fer... Com us trobeu, Malvolí? Què tal? Vaja home,
no us acovardiu; planteuli cara al dimoni, Considereu que és
l'enemic del llinatge humà.

MALVOLÍ
Sabeu lo que us dieu?

MARIA
Veieu com s'ho pren si se li parla mal del dimoni? Déu faci
que no estigui embruixat!

FABIÀ
Porteuli els orins a casa una curandera.

MARIA
Demà mateix, així que surti el sol, ho faré, si no'm moro. La
comtessa donaria qualsevol cosa pera salvar lo.

MALVOLÍ
Ah! sí, senyora?

MARIA
Oh, senyor!

SIR TOBIAS
Calla; això no's fa així, no veus que l'exasperes? Deixeume
sol ab ell.

FABIÀ
Dolcesa y res més que dolcesa, y molt poc a poquet. El diable
es ferestec y no vol que sel tracti ab reganys.

SIR TOBIAS
Y doncs, que hi ha bona peça? Com te va això, vailet?

MALVOLÍ
Sir Tobias!

SIR TOBIAS
Vinam aquí, manyaguet. Vaja, això de jugar a barrisca ab en
Banyeta, no s'adiu gens ab un home seriós. A la forca,
l'emmascarat carboner!

MARIA
Feulo resar, sir Tobias; feuli dir alguna oració.

MALVOLÍ
Una oració, pocs modos!

MARIA
No ho veieu? No pot sentir parlar de res d'iglesia.

MALVOLÍ
Aneu y que us pengin! Dropos, que no serviu pera res. Alguna
cosa hi va de vosaltres a mi; d'aquí una estona sabreu
quelcom més.

(Sen va)

SIR TOBIAS
Però és possible?

FABIÀ
Si això ho veiessim representat en el teatre, diriem que no
pot esser.

SIR TOBIAS
L'havem emmatzinat fins a l'ànima, company.

MARIA
Seguimlo; no deixem que's refredi y la broma sen vagi tota en
fum.

FABIÀ
Acabarà per tornarse boig de veres.

MARIA
Així tots estariem més tranquils.

SIR TOBIAS
Veniu, que'l lligarem y el tancarem en una cambra fosca. La
meva neboda ja està convençuda de que és boig; així podrem
allargar la farsa, pera gust nostre y castic d'ell, fins que
cançats d'aquest entreteniment, ens faci llastima; llavores
ho descobrirem tot y a tu't proclamarem la suprema metgessa
dels boigs. Mireu qui ve, mireu.

(Entra SIR ANDREU)

FABIÀ
Un altre entreteniment per un matí de maig!

SIR ANDREU
Aquí teniu el cartell, llegiulo; us asseguro que no hi falta
ni sal ni pebre.

FABIÀ
És coent?

SIR ANDREU
Jo us en responc; no més cal que'l llegiu.

SIR TOBIAS
Doneu.

(Llegeix)
«Jovincel: siguis qui siguis, no ets més que un murri y un
masell».

FABIÀ
Bé y valent!

SIR TOBIAS
«No't sorprenguis ni vulguis saber perquè't motejo així, car
no't donaré cap raó».

FABIÀ
Observació molt prudenta y que us salva de les urpes de la
llei.

SIR TOBIAS
«Vens a casa la comtessa Olivia, y ella al meu davant te
tracta amablement; però tu has mentit pel coll; no és per
això que't desafio».

FABIÀ.
Molt breu y molt sense... sentit.

SIR TOBIAS
«T'esperaré quan t'entornis, y si tens la sort de matarme...»

FABIÀ.
Molt bé!

SIR TOBIAS
«Me mataras com un miserable traidor».

FABIÀ
Endavant; sempre guardantvos de la llei.

SIR TOBIAS
«A reveure, y que Déu vulga admetre en sa gloria a una de les
nostres ànimes. Potser serà la meva, però l'esperança'm diu
que no serà així; ab això, vigila. Ton amic, segons com el
tractaras, o ton irreconciliable enemic, ANDREU ROSTREAIXUT.»
Si aquesta carta no'l fa bellugar, serà que les cames no'l
podran dur. Jo mateix li donaré.

MARIA
Ara tindreu una bona ocasió, perquè està prenent comiat de la
comtessa.

SIR TOBIAS
Vés, sir Andreu, amàgat com un agutzil en un revolt del
caminal y així que'l vegis, desenveina, y, tot desenveinant,
renega horriblement, perquè molt sovint un renec ben gros
bramat ab veu de tro, dóna més fama de valent que'l fet més
coratjós, Endavant.

SIR ANDREU
Ah, per renecs veniu a mi!

(Sen va)

SIR TOBIAS
No, no la cursaré aquesta carta; perquè aquell jove sembla
inteligent y ben educat, y que'l duc l'hagi triat per
missatger d'amor n'es una prova. Aquesta carta, que tota ella
traspúa imbecilitat, no l'espantaria gens ni mica y tot
seguit coneixeria que qui l'ha escrita és un ensa. Lo que
faré serà trasmetre'l cartell de paraula jo mateix; li
explicaré prodigis de valentia del séu contrari, y donaré an
aquest donzell, -a qui la seva joventut y manca
d'experiencia, necesariament han de fer credol,- la més
esgarrifosa idea de la rabia, de la destresa, de la valentia
y de la feresa de l'altre. Degut an això se tindran tal
basarda l'un de l'altre, que's mataran tant sols ab la
mirada.

(Entren OLIVIA Y VIOLA)

FABIÀ
Ara ve ab la vostra neboda; espereu fins que ella's retiri y
tot seguit empreneulo.

SIR TOBIAS
Mentres tant vaig a rumiarme un discurs ben horrorós.

(Sen van sir Tobias, Fabià y Maria)

OLIVIA
Massa he dit ja a un cor de pedra y massa he exposat el meu
honor. Sento quelcom en mi que'm retreu la meva lleugeresa;
emperò aquest erro és tant toçut que's riu de totes les
censures.

VIOLA
Igual que a vós, la pasió martirisa l'esperit del duc.

OLIVIA
Teniu, porteu aquesta joia en recordança meva; no la refuseu,
que no us cançarà ab ses paraules. Torneu demà, us ho prego.
Demaneume tot lo que volgueu, que jo no us negaré res de lo
que l'honor pot concedir séns greu perjudici.

VIOLA
Us demano tant sols una mercè: que dongueu vostre amor al
duc.

OLIVIA
Com voleu que honradament li dongui lo que ja us he donat a
vós?

VIOLA
Feuho y jo us absoldré.

OLIVIA
Adéu y fins a demà. Per un dimoni com tu, joiosa portaria
l'ànima a l'infern.

(Sen va)

(Entren SIR TOBIAS Y FABIÀ)

SIR TOBIAS
Que Déu vos guard, gentilhome.

VIOLA
Y a vós, cavaller.

SIR TOBIAS
Defénsat; de quina mena són els ultratges que li has fet, no
ho sé; però'l teu contrari, ple de ressentiment y sedejant de
sang com un tigre, t'espera al cap-d'avall del jardí.
Desenveina la espasa depressa, perquè qui va a escometret és
ferotge, és destre y és fort.

VIOLA
Us deveu enganyar, senyor; estic cert de que no hi ha ningú
en el món que pensi batres ab mi. No recordo haver ofès a
ningú.

SIR TOBIAS
Aviat sortireu del vostre erro, us ho asseguro. Així, doncs,
si us estimeu la vida, poseuvos en guarda, perquè'l vostre
contrari compta ab totes les ventatges que poden donar a un
home la joventut, la destresa, la força y el coratge.

VIOLA
Però, cavaller, digueume qui és.

SIR TOBIAS
Es un cavaller ab una espasa séns tara en un camp de catifa,
però en el duel és un dimoni; ja ha desaparellat tres ànimes
dels llurs cossos, y a hores d'ara és tant implacable l'ira
que'l domina, que sols els horrors de la mort y del sepulcre
poden satisferlo: en qualsevol circumstancia aquest és el séu
lema: vèncer o morir.

VIOLA.
Tornaré a entrar y demanaré auxili a la comtessa. No sóc
aimant de baralles. Séns dubte que aquest deu esser un
d'aquells homes que busquen raons a qualsevol y sense motiu,
ab el sol proposit de passar per valents.

SIR TOBIAS
No, cavaller; l'indignació li pervé d'un ultratge molt gran;
li haveu de donar, doncs, una satisfacció. No penseu en
entrar y demanar auxili que primer no us les hagueu ab mi,
pera provar que teniu pit per havervosles ab ell. Trieu: o
l'aneu a trobar o us poseu en guarda ara mateix, perquè és
precís que us bateu o que renuncieu a portar espasa.

VIOLA
Però això és tant inaudit com descortès y jo us prego, bon
cavaller, que aneu a preguntar an aquest subjecte en que l'he
ofès, que si és cert que ha rebut algun ultratge de mi, ha
estat séns jo saberho.

SIR TOBIAS
Ab molt gust. Senyor Fabià, quedeuvos ab aquest jove fins que
jo torni.

(Sen va)

VIOLA.
Digueume, senyor, sabeu quelcom d'aquesta qüestió?

FABIÀ
Sé que aquest cavaller us té una rabia de mort, però no sé
res més.

VIOLA
Però, digueume: quina mena d'home és?

FABIÀ
Pel séu aspecte no sembla que sigui lo terrible que és, Y vós
mateix ho haureu de regonèixer així que us hi encareu. És el
contrari més crudel y més fatal que podieu trobar a Ilyria.
Voleu que l'anem a cercar? Procuraré que feu les paus, si
m'es possible.

VIOLA
Us ho agrairé ab tota l'ànima, perquè us asseguro que més a
gust me trobo davant d'un capellà que davant d'un guerrer; y
cregueu que poc me paro en que'm titllin de covard.

(Sen van)

XV. UN CAMINAL AL CAP-D'AVALL DEL JARDÍ D'OLIVIA

(Entren SIR TOBIAS y SIR ANDREU)

SIR TOBIAS
Oh company, us dic que és un dimoni de cap a peus! En ma vida
he vist res que se li assembli. Jo he fet un punt, ab ell, ab
l'espasa a la veina y me n'ha tirat una de tant mortal
rapidesa que no hi ha ningú que la eviti, y al parar us
respon ab un cop tant segur, com segur és que ara els peus us
toquen a terra. Diuen que ha estat mestre d'armes del gran
Sophi.

SIR ANDREU
Diable! Doncs no hi vui saber res!

SIR TOBIAS
Però el cas és que ell no s'entén de raons. En Fabià ab prou
feines pot contenirlo.

SIR ANDREU
Mala negada!... Si jo hagués sabut que era tant valent i
destre esgrimidor l'hauria enviat al dimoni ans que
provocarlo. Que deixi córrer aquesta qüestió y li regalaré el
meu cavall gris Capulet.

SIR TOBIAS
L'hi entaularé. Quedeuvos aquí y no us acoquineu, que tot
això s'acabarà sense que's perdi cap ànima.

(Apart)
No tinguis por! jo li posaré la sella tant bé com a tu el
bast.

(Entren FABIÀ Y VIOLA)

SIR TOBIAS (baix a Fabià)
M'ha donat el séu cavall pera que arreglés aquesta qüestió.
Li he fet creure que aquest jove és una fera.

FABIÀ (baix a sir Tobias)
Lo mateix pensa aquest de l'altre; està groc y tremola tot
ell com si un ós l'empaités.

SIR TOBIAS (baix a Viola)
No hi ha remei, cavaller; vol batres per sostenir el jurament
que ha fet. Després ha reflexionat més serenament sobre'l
motiu de la quimera y creu que ni ha de parlarsen tant sols.
Treieuvos la espasa no més perquè pugui complir lo jurat;
però diu que no us farà cap mal.

VIOLA (apart)
Déu me valga! Ben poc me costaria dirlos lo que se n'hi falta
per esser un home jo!

FABIÀ (baix a Viola)
Si veieu que s'encega, fugiu.

SIR TOBIAS (baix a sir Andreu)
Vaja, sir Andreu, no s'hi pot fer res. Aquest cavaller vol
tirar un cop, al menys, per mantenir la paraula; diu que
segons les lleis del duel, això és necesari; però m'ha
promès, ab paraula de cavaller y de soldat, que no us farà
cap mal. -Va! En guarda!

SIR ANDREU (apart)
Déu faci que sen recordi!

(Desenveina)

(Entra ANTONI)

VIOLA (a sir Andreu)
Us juro que és contra la meva voluntat.

(Desenveina)

ANTONI (a sir Andreu)
Enveineu la espasa. Si aquest jove us ha ofès, jo mantinc la
seva ofensa; si sóu vós qui l'ha ofès an ell, sóc jo qui us
desafia.

SIR TOBIAS
Vós! Y qui sóu vós?

ANTONI
Un home que per amistat an aquest jove, està disposat a fer
més de lo que he dit.

SIR TOBIAS
Oidà! Si us encarregueu dels afers d'altre, aquí em teniu.

(Desenveina)

(Entren dos Agutzils)

FABIÀ
Atureuvos, bon sir Tobias, que ve la justicia!

SIR TOBIAS (a Antoni)
Desseguida estaré per vós.

VIOLA (a sir Andreu)
Feume'l favor, enveineu la espasa, cavaller, si us plau.

SIR ANDREU
Y tant si em plau! Compliré lo que us he promès; té un pas
molt segur y és molt fi de boca.

PRIMER AGUTZIL (senyalant a Antoni)
És aquest.

SEGON AGUTZIL
En nom del duc Orsino, quedeu pres.

ANTONI
Us enganyeu, senyor.

PRIMER AGUTZIL
No; regonec vostres faccions encara que no porteu la gorra de
mariner. Endueusel; ja sab ell que jo el conec bé.

ANTONI
Tinc d'obeir.

(A Viola)
Cercantvos m'ha esdevingut aquesta desgracia; més ja està
fet: ben car pagarè ara lo d'aleshores. Què fareu? La
necesitat m'obliga a demanarvos el meu diner. Més pena'm dóna
el no podervos esser util d'aquí endavant, que lo que'm podrà
succeir a mi. Veig que això us ha sobtat, però no us
espanteu.

SEGON AGUTZIL
Vaja, passeu; anem.

ANTONI
Haig de demanarvos que'm retorneu una part d'aquell diner.

VIOLA
Quin diner, senyor? En consideració a la viva simpatia que
m'haveu demostrat ara mateix y veient lo aflictiu de la
vostra situació, de bon grat faré per vós tot lo que puga.
Pocs són els meus cabals, però me partiré ab vós les meves
pobreses. Aquí en teniu la meitat.

ANTONI
Que'm voleu negar, potser? És possible que'l meu afecte per
vós tingui aquest pagament? No ajudeu a la meva desgracia,
perquè temo que'm faci perdre'l seny y no podré resistir la
temptació de retreureus els molts serveis que us he fet.

VIOLA
No sé que me n'hagueu fet cap. No regonec ni la vostra veu ni
el vostre rostre, y us juro que avorreixo més la ingratitut
que la mentida, l'orgull, la vanitat y la ubriaguesa, o
qualsevulga altra repugnanta tara que infecti nostra feble
sang.

ANTONI
Oh, Déu!

PRIMER AGUTZIL
Vaja, anem, depressa.

ANTONI
Deixeume dir una paraula no més. An aquest jove, jo l'he
arrencat de les urpes de la mort; jo li he donat socors ab la
més fervorosa solicitut, y fins adoració m'ha inspirat son
virtuós aspecte.

PRIMER AGUTZIL
Y què sens en dóna a nosaltres? Vaja, que'l temps passa.

ANTONI
Oh, y en quin miserable idol s'ha transformat aquell déu!
Sebastià, tu has deshonrat la noblesa del teu rostre. No hi
ha en el món altra lletgesa com la de l'ànima; tant lletja és
la malesa, com hermosa la virtut. El vici cobert ab bella
aparença no és més que un sepulcre que'l dimoni engala ab
bonics y joies.

PRIMER AGUTZIL
Aquest home's torna boig. Emporteusel... Anem, anem.

ANTONI
Anem.

(Sen van Antoni y els Agutzils)

VIOLA (apart)
Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que
deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga
certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres
per tu, germà meu!

SIR TOBIAS
Vine aquí, cavaller, y tu també, Fabià. Tinguem concell y
mirem que s'ha de fer.

VIOLA (apart)
Ha dit Sebastià!... En el meu mirall veig sempre la fidel
imatge del meu germà; ell vestia com jo, igual color, iguals
paraments, jo no faig més que copiarlo en tot... Oh! si això
fos cert les tempestats serien misericordioses y manses y
dolces les ones amargantes.

(Sen va)

SIR TOBIAS
És un miserable bergant aquest donzell y més covard que una
llebra. Prova que no té ni un dit de vergonya el negar
l'amistat a un amic en la desgracia; y tocant a covardia,
pregunteu an en Fabià.

FABIÀ.
Un covard, devot y religiós de la covardia.

SIR ANDREU
Maleitsiga! Si l'atrapo's recordarà de mí.

SIR TOBIAS
Sí, mesuraleshi, però no't treguis la espasa...

SIR ANDREU
Si no ho faig!...

(Sen va)

FABIÀ.
Anem a veure en què pararà tot això.

SIR TOBIAS
M'hi jugo qualsevol cosa que tampoc passarà res.

(Sen van)

XVI. UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren SEBASTIÀ y el JUTGLAR)

JUTGLAR
Potser me voleu fer creure que no m'han enviat a cercarvos?

SEBASTIÀ
Vés, vés; ets un boig; fuigme del davant.

JUTGLAR
Feu molt bé'l paper! No, no us conec, ni vinc de part de la
comtessa a dirvos que us ha de parlar; tampoc us dieu Cesari,
ni aquest nas és el meu nas. Res de lo que és, és.

SEBASTIÀ
Vés a esventar la follia en altre lloc; tu no'm coneixes.

JUTGLAR
Esventar la follia! Ha sentit dir aquesta paraula d'algun
personatge y ara me l'encaixa a mi. Esventar ma follia! A
veure si ara sortiran ab que aquest gran talós, el món, és un
faldilletes. Fesme'l favor de desferte d'aquesta extranyesa y
digam què li tinc d'esventar a la comtessa. Li esventaré que
vens?

SEBASTIÀ
Te prego que'm deixis, grec estupid. Aquí tens això pera tu,
però si no ten vas, te juro que't pagaré ab altra moneda que
no t'agradarà gaire.

JUTGLAR
En bona fe que ets generós. Aquests savis que donen diners
als necis, arriben a adquirir una bona reputació després de
regatejarla catorze anys.

(Entren SIR ANDREU, SIR TOBIAS Y FABIÀ)

SIR ANDREU (a Sebastià)
Ah! ja us tinc ara! Preneu això.

(Li pega)

SEBASTIÀ
Y tu pren això altre y això y això!

(Li pega)
Tothom és boig aquí!

SIR TOBIAS
Eh! prou; prou o sinó us llenço l'espasa a la teulada.

JUTGLAR
Corro a dirho a la comtessa. Ni per dos quartos voldria estar
en les vostres pells.

(Sen va)

SIR TOBIAS (deturant a Sebastià)
Atureuvos, atureuvos!

SIR ANDREU
No, deixeulo, que si a Ilyria hi ha justicia ja l'arreglaré
d'altra manera, jo. Entaularé una causa per agressió
violenta. Encara que hagi estat jo qui ha començat a pegar,
no hi fa res.

SEBASTIÀ (a sir Tobias)
Deixam anar!

SIR TOBIAS
Minyó, no us vui deixar anar. Vaja, soldadet tendre, enveineu
l'espasa. Déu-n'hi-do dels punys que teniu! Vaja, anem!

SEBASTIÀ
No'm deixaras anar? No?

(Se desfà de sir Tobias)
Què vols ara? Treu l'espasa si goses!

SIR TOBIAS
Ah! ah! Us hauré de treure un parell d'unces d'aquesta sang
tant insolenta que teniu.

(Desenveina)

(Entra OLIVIA)

OLIVIA
Atúrat, sir Tobias, per ta vida atúrat!

SIR TOBIAS
Senyora!

OLIVIA
Sempre sereu el mateix, groller poca-solta, nascut per viure
en les montanyes y en coves ferestegues on mai hi hagi entrat
ni ombra de bona criança. Lluny de ma vista! Perdoneu,
estimat Cesari. Murri, vesten!

(Sen van sir Tobias, sir Andreu y Fabià)

(A Sebastià)
Jo't prego, dolç amic meu, que sigui ton serè judici qui et
guii per respondre en aquest injust y descortès atentat al
teu repòs. Vine ab mi, que quan coneixeras les mil rauxades
comeses per aquell malvat, ten riuras d'aquesta. Vine; és
necesari, no m'ho refusis. Maleït ell, que al posar en perill
ta vida, ha tirat contra la meva!

SEBASTIÀ (apart)
Què vol dir tot això? En quina mar navego? O jo estic boig o
això és un somni. Doncs, que l'ilusió segueixi enfonsant mos
sentits en el Leteu! Si això és somniar que no'm desperti mai
més.

OLIVIA
Anem, vine, jo t'ho prego, sigues docil a mos precs. Vols
seguirme?

SEBASTIÀ
De bon grat, senyora.

OLIVIA
Oh digaho y fesho!

(Sen van)

XVII. UNA CAMBRA A CASA D'OLIVIA

(Entren MARIA y el JUTGLAR)

MARIA
Vaja, pòsat aquesta sotana y aquesta barba, y estrafés al
senyor Topaci, el rector; enllesteix. Jo vaig a cercar a sir
Tobias, mentrestant.

(Sen va)

JUTGLAR (posantse la sotana)
Vaja, me posaré això y m'amagaré aquí dins. Tant-de-bo fos jo
el primer que s'amagués dintre d'un vestit d'aquests! No
estic prou gras pera representar bé'l meu paper, ni sóc prou
magre pera semblar un savi, però val tant la fama d'home
honrat y bon pare de familia, com la d'home llest y de
lletres. Aquí tenim als confederats.

(Entren SIR TOBIAS Y MARIA)

SIR TOBIAS
Que Déu us beneeixi, senyor rector!

JUTGLAR
_Bonos dies_, sir Tobias; car com va dir molt bé el vell
hermità de Praga, que no havia vist mai ni ploma ni tinter, a
una filla del rei Gorboduc: lo que és, és. Així essent jo el
senyor rector, sóc el senyor rector, perquè què és això, sinó
això? Què és esser, sinó esser?

SIR TOBIAS (senyalant la cambra ont està tancat en Malvolí)
És aquí, senyor rector.

JUTGLAR (fent la veu fosca)
Hola, dic jo! Que la pau siga en aquesta presó.

SIR TOBIAS (baix)
El murri, l'estrafà be.

MALVOLÍ (desde dins)
Qui crida?

JUTGLAR
El senyor Topaci, el rector, que ve a veure an en Malvoli, el
llunatic.

MALVOLÍ
Mossèn Topaci! Mossèn Topaci! Bon mossèn Topaci, aneu a
trobar la comtessa.

JUTGLAR
Fòra d'aquí, dimoni hiperbolic! Com martirises an aquest
home! No sabs parlar d'altra cosa que de dònes.

SIR TOBIAS
Ben dit, senyor rector.

MALVOLÍ
Mossèn Topaci, no ho cregueu que siga boig; mai cap home s'ha
vist tant maltractat com jo. M'han tancat en aquestes
esgarrifoses tenebres.

JUTGLAR
Calla, llord Satà! T'anomeno ab els termes més inofensius,
perquè jo sóc d'aquells homes que fins el dimoni el tracten
ab modos. Dius que aquesta cambra és tenebrosa?

MALVOLÍ
Com l'infern, senyor rector.

JUTGLAR
Què dius ara! Té'ls batans de les finestres transparents com
muralles, y les vidrieres dels costats lluen com l'èban, y
encara't planys de les tenebres?

MALVOLÍ
Jo no sóc boig, mossèn Topaci, y us dic que aquesta cambra és
tenebrosa.

JUTGLAR
Y com t'enganyes, foll! Jo't dic que no hi han més tenebres
que les de l'ignorancia en la que hi estas colgat com els
egipcis en la boira.

MALVOLÍ
Jo dic que aquesta cambra és tant tenebrosa com l'ignorancia,
malgrat l'ignorancia sigui tant tenebrosa com l'infern; y dic
que mai cap home ha estat tant maltractat com jo. Sóc tant
boig com vós, o sinó feume la prova preguntantme
raonablement.

JUTGLAR
Quin és el parer de Pitagoras sobre'ls aucells ferestecs?

MALVOLÍ
Que l'ànima de la nostra avia podria esser que's trobés en un
aucell.

JUTGLAR
Y què'n penses tu d'aquesta doctrina?

MALVOLÍ
Jo tinc una idea molt enlairada de l'ànima y no admeto
aquesta doctrina.

JUTGLAR
Adéu; quédat per sempre en les tenebres. No creuré que
tinguis enteniment fins que sostindras el parer de Pitagoras
y et guardaras de tirar ni a una becada per por d'expropriar
l'ànima de la teva avia. Adéu.

MALVOLÍ
Senyor rector, senyor rector!

SIR TOBIAS
Estimat senyor rector!

JUTGLAR (baix)
Ja veieu que sé nadar en totes les aigües.

MARIA
Pera fer això no calia que't posessis ni la sotana ni la
barba, perquè no t'ha vist.

SIR TOBIAS
Parlali ab el teu to natural de veu, y ja'm diras com el
trobes. Voldria acabar d'una vegada aquesta broma. Si no hi
ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic
tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a
cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny.
Vine a trobarme a la meva cambra després.

(Sen van sir Tobias y Maria)

JUTGLAR (cantant)
_Ei! Robí, joiós Robí,
digam que fa ta estimada?_

MALVOLÍ
Boig!

JUTGTAR
_La dama no pensa en mi._

MALVOLÍ
Boig!

JUTGLAR
_Per què pobre't tracta així?_

MALVOLÍ, dins
Boig! no'm sents?

JUTGLAR
_D'un altre està enamorada._

Qui crida?

MALVOLÍ
Si vols que tota la vida t'estiga agrait, bon Jutglar, portam
llum, una ploma, paper y tinta; jo't juro que'm recordaré
d'aquest favor.

JUTGLAR
Mestre Malvolí!

MALVOLÍ
Sí, bon Jutglar, sóc jo mateix.

JUTGLAR
Ai, pobre de mi! Com ha estat que haveu perdut l'enteniment?

MALVOLÍ
Sóc l'home més ignominiosament maltractat, Jutglar. Tinc
l'enteniment tant clar com tu, boig.

JUTGLAR
No més tant clar com jo? Així sí que sóu boig del tot si no
teniu l'enteniment més bé que un foll.

MALVOLÍ
M'han agafat y m'han tancat en aquestes tenebres, m'envien
capellans rucs y fan tot lo que poden pera ferme perdre'l
seny.

JUTGLAR
Aneu en comte en lo que dieu; el senyor rector és aquí.

(Cambiant el tò de veu)
Malvolí, Malvolí, que Déu tel torni. Procura dormir y déixat
de xerrameques.

MALVOLÍ
Senyor rector!

JUTGLAR (cambiant les entonacions)
No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li
dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo.
-Està bé; sí, sí, entesos; ho faré així mateix.

MALVOLÍ (cridant)
Boig, boig, boig, me sents?

JUTGLAR
Tingueu un xic de paciencia, home de Déu. Què dieu? Ja haveu
sentit que'm renyen si us parlo.

MALVOLÍ
Bon Jutglar, jo't prego que'm portis un llum y paper, que
tinc el cervell tant bé com qualsevol a Ilyria.

JUTGLAR
Tant-de-bo fos veritat!

MALVOLÍ
Te juro que ho es. Bon Jutglar, un full de paper, tinta y
llum, y porta a la senyora lo que escriuré. Mai t'haurà
valgut tant el fer de correu.

JUTGLAR
Ho faré perqué sóu vós, però digueume la veritat: sóu boig o
el feu?

MALVOLÍ
Creume, no sóc boig; això és la veritat.

JUTGLAR
Vaja, no creuré mai a cap boig que primer no li vegi el
cervell. Vaig a cercarvos el llum, el paper y la tinta.

MALVOLÍ
Jo t'ho pagaré com poc t'ho penses, Jutglar. Vés, corre.

JUTGLAR
_Ja hi vaig, senyor,
y tot seguit
torno aquí ab vós,
com el jutglar,
aquell vell boig,
que per entrar
al cel de cop
ab un punyal
fet de llistó,
cridava foll
y rabiós:
-Ah! ah! rosègat les ungles, diable!-
al dimoni menaçant
com si fos un foll infant.
Adeusiau, mestre dimoni._

(Sen va)

XVIII. EN EL JARDÍ D'OLIVIA

(Entra SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ
Si, això és l'aire; això és la llum del sol gloriós; aquesta
perla que ella m'ha donat la veig y la toco, y encara que lo
extraordinari del fet me tinga en extasi, no és follia...
Però aont és l'Antoni? No l'he trobat a l'Elefant y allí
m'han dit que se n'havia anat a córrer la ciutat cercantme.
Jo pagaria a pes d'or els séus utils consells ara, perquè la
raó ajudada pel testimoni del sentits me diu que tot lo que'm
passa és fill d'un erro y no de la follia. Enperò fuig tant
de lo natural lo que'm succeeix y és tant extranya y
inexplicable aquesta pluja de favors, que ab prou feines puc
creure lo que'ls meus ulls veuen y estic temptat d'acusar a
la meva raó de que no's convenci de si jo he perdut el seny,
o de que aquesta dòna siga boja. Però si ho fos, no podria
pas portar la casa, ni governar als séus criats, ni cuidarse
dels séus afers y resoldrels, ab la claredat, la calma y
serenitat de judici ab que he vist que ho feia; hi ha algun
misteri en tot això... Ara ve la dama.

(Entren OLIVIA y un capellà)

OLIVIA
No censureu aquesta pressa. Si vostres intencions són
honrades, veniu ab mi y aquest sacerdot a la capella y allí
en sa presencia y sota aquell sagrat sostre, jureume
l'inviolabilitat de la fe vostra, pera retornar la calma a la
meva ànima massa inquieta y gelosa. Ell servarà el secret
d'aquesta unió fins que vós determineu ferla pública y
aleshores ho celebrarem com al meu estament pertoca. Què
responeu?

SEBASTIÀ
Seguiré an aquest sant home y us acompanyaré allà on volgueu
y un cop us hagi jurat servos fidel, sols la mort podrà
rompre mon jurament.

OLIVIA
Guieunos, pare, y que'l cel ab sa llum esplendent segelli
nostra eterna unió.

(Sen van)

XIX. UNA PLAÇA DAVANT DE CASA D'OLIVIA

(Entren JUTGLAR y FABIÀ)

FABIÀ
Si em tens per amic, deixam veure la seva carta.

JUTGLAR
Concediume, doncs, una altra cosa, senyor Fabià.

FABIÀ
Concedit lo que vulguis.

JUTGLAR
Que us demani que no'm demaneu que us ensenyi aquesta carta.

FABIÀ
Això és com si jo després d'haverte regalat el meu goç, tel
demanés com pagament del meu obsequi.

(Entren DUC, VIOLA y seguici del DUC)

DUC
Serviu a madona Olivia, amics?

JUTGLAR
Sí, senyor; formem part dels séus objectes de luxe.

DUC
Ah, ja't conec! Què tal te va, bon home?

JUTGLAR
En bona fe senyor, que més bé'm va ab els enemics que ab els
amics.

DUC
Al revés; més bé ab els amics.

JUTGLAR
No; no, senyor; més malament ab els amics.

DUC
Com potser això?

JUTGLAR
És així, senyor, perquè'ls meus amics m'alaben y alabantme me
fan tornar ase, y els meus enemics, al revés, me diuen nèt y
clar que sóc un ase; de manera que ab els meus enemics hi
guanyo en coneixement de mi mateix, y surto enganyat pels
amics. Si en qüestions de llogica, com en qüestió de petons,
quatre negacions valen dues afirmacions, tinc raó de dir
que'm va més bé ab els enemics que ab els amics.

DUC
Ah, excelent!

JUTGLAR
Cah! Ben cert que no! encara que tingueu el gust de
comptarvos entre'ls amics meus.

DUC
Doncs, per la meva part no vui que hi surtis perdent: aquí
tens aquest or.

JUTGLAR
Si no fos per obligarvos a cometre una reincidencia us
demanaria que doblessiu aquesta moneda.

DUC
Me dónes un mal consell.

JUTGLAR
Fiqueuvos la bondat a la butxaca, y que la sang y la carn
obeeixin.

DUC
Siga, doncs; cauré en el pecat de la reincidencia. Aquí tens
una altra moneda.

JUTGLAR
_Primo, secundo, tertio;_ heus-aquí un bon jòc. Hi ha una
dita que diu que a la tercera coll a terra; el triplex és un
compas molt airós: el repic de les campanes de Sant Benet us
ho recordarà, si ho necessiteu: una, dues, tres.

DUC
No'm treuras cap més diner. Si vas y dius a madona que jo
l'espero aquí y consegueixes que vingui, potser se
desvetllarà un xic la meva generositat.

JUTGLAR
Breçoleu, doncs, aquesta generositat fins que jo torni. Vaig
a fer lo que'm dieu, senyor; però no voldria que prenguessiu
el meu afany d'arreconar, pel pecat de copdicia. Mentrestant,
deixeu fer una dormideta a la vostra generositat, que jo no
trigaré gaire a despertarla.

(Sen va)

(Entren ANTONI y AGUTZILS)

VIOLA
Senyor, aquest és l'home qui no fa gaire m'ha donat socors.

DUC
Recordo bé aquesta cara; malgrat que l'ultima vegada que la
vaig veure, el fum de la polvora l'hagués deixat més negra
que'l rostre de Vulcà. Era el capità d'un miserable vaixell,
de tant migrat aspecte y poc calatge, que feia llastima
mirarlo; més va abordar ab tant coratge ab un dels més ferms
dels nostres bastiments, que'l clam de la desfeta y l'enveja
ben clar proclamaven, contra llurs voluntats, la gloria de
son valor. Què passa?

PRIMER AGUTZIL
Orsino, aquest és aquell Antoni que a Candia va fernos presa
del Fenix ab tota sa carrega y el mateix que va comandar
l'abordatge contra el Tigre, ont hi va perdre la cama el
nebot vostre. L'havem fet pres en el mateix instant en que's
trobava'l fort d'una baralla ab uns cavallers.

VIOLA
M'ha amparat y ha tret l'espasa per defensarme, senyor, però
després m'ha dit no sé quines extranyes paraules que més
semblaven follia que altra cosa.

DUC
Ah gran pirata!; lladre marí! Quin temerari atreviment t'ha
fet caure a les mans dels que ab ta terrible escomesa ten vas
fer tos enemics irreconciliables?

ANTONI
Orsino, noble duc, permeteu que us digui que no admeto els
noms que'm doneu; el capità Antoni no ha estat mai ni lladre
ni pirata, encara que hi hagi justificats motius, ho regonec,
pera tenirlo per l'enemic d'Orsino. Una magica voluntat m'ha
portat aquí; aquest jove que està al costat vostre, ingrat
entre'ls ingrats, jo l'he arrencat de la gola rabiosa y
escumejanta de la mar. Surava, ja perdut com una desferra,
per damunt de l'ona brava, quan jo li vaig donar la vida, y
ab la vida mon afecte, séns reserva y séns limits,
entregantli tota la meva ànima. Per sola y vera amistat m'he
exposat per ell als perills d'aquesta ciutat enemiga; he tret
l'espasa pera defensarlo quan l'escometien; m'han agafat, y
aleshores la por li ha inspirat un covard recurs per no
compartir les meves desgracies; m'ha negat vergonyosament y
en un moment s'ha tornat per mi com un extranger que hagués
passat vint anys sense vèurem, y fins m'ha negat els diners
que encara no feia mitja hora li havia donat.

VIOLA
Com és possible això?

DUC
Y quant va arribar aquí?

ANTONI
Ahir, senyor. Hem viscut tres mesos plegats sense deixarnos
ni nit ni dia.

(Entren OLIVIA y el séu seguici)

DUC
Veig que ve la comtessa: ara'l cel camina per la terra. Tu,
bon home, tes paraules són follia, car ja fa tres mesos que
aquest donzell està al meu servei. Emperò després parlarem
d'això ab més calma. Serveulo allunyat de nosaltres.

OLIVIA.
Què és lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir?
En què pot servirvos Olivia?

(A Viola)
Cesari, no compliu vostra promesa?

VIOLA
Senyora!

DUC
Graciosa Olivia...

OLIVIA
Què responeu, Cesari?

(Al Duc)
Altesa...

VIOLA
Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa
silenci.

OLIVIA
Si lo que vostra senyoria me té de dir és la seva cançó de
sempre, us asseguro que és per mi tant ingrata y enutjosa com
el lladrar d'un cà després d'una dolça musica.

DUC
Sempre crudel!

OLIVIA
Sempre constant, senyor.

DUC
En què? en la perversitat. Dòna implacable, en qual ingrat
altar, jamai proprici, la meva ànima ha clamat els vots
fervents d'una adoració infinida, què més puc fer?

OLIVIA
Lo que vostra senyoria vulgui y sigui digne d'ell.

DUC
Perquè, si tingués cor per ferho, no hauria d'immolar, com el
brigant d'Egipte, a qui és mon amor, a l'exhalar jo l'ultim
sospir? Oh selvatge gelosia que mil voltes fins a lo sublim
t'aixeques! Més, escolteu això: ja que responeu ab desdenys a
mes ofrenes, y se segur qui és el que'm desbanca en vostre
afecte, viviu essent lo que sóu, tirà de cor de marbre; més
jo arrencaré de vostres ulls aon regna, per vergonya meva,
aquest donzell que aimeu y a qui jo també, ho juro, estimo ab
tot el cor. Vine, patge, vine ab mi; ja és madurada la
crudeltat de mos intents; sacrificaré aquest aimat anyell
pera venjarme d'aquesta coloma ab entranyes de corb.

(Va per anarsen)

VIOLA (seguintlo)
Y jo afrontaré de bon grat, ab alegria, mil morts que vinguin
si elles us han de tornar la calma.

OLIVIA
On vas, Cesari?

VIOLA
Vaig ab qui estimo més que a mos ulls, més que a ma vida,
més, molt més de lo que jo mai pugui estimar a cap dòna!
Divines potestats, si dic mentida castigueu ab ma existencia
aquest ultratge a mon amor!

OLIVIA
Ah, desditxada de mi! com m'ha trait!

VIOLA
Qui us ha trait? qui us ha ultratjat?

OLIVIA
No recordes qui ets potser? Tant temps fa ja? Que vinga tot
seguit aquell bon sacerdot.

(Sen va un criat)

DUC (a Viola)
Vine.

OLIVIA
Aon, senyor?... Cesari, espòs meu, espera!

DUC
Vostre espòs?

OLIVIA
Sí, mon espòs. Com pot negarho?

DUC (a Viola)
El séu espòs, traidor?

VIOLA
Jo, senyor? No.

OLIVIA
Ai! la baixesa de ta covardia és qui ofega ta dignitat; més
no temis res, Cesari, enlaira ardit ta fortuna; tingues el
valor d'esser el qui sabs qui ets y seras igual a qui tems.

(Entren el SACERDOT y el CRIAT)
Oh pare, benvingut sigueu! Jo us demano en nom de vostre
sagrat ministeri, que aquí al davant de tothom digueu lo que
haveu vist. Els aconteixements ens obliguen a fer public lo
que voliem tenir secret; digueu, doncs, lo que hi ha hagut
entre aquest home y jo.

SACERDOT
Un pacte inviolable d'amor etern confirmat per la mutua
estreta de mans, segellat pel sant contacte de vostres llavis
y fermat pel cambi d'anells; totes les cerimonies d'aquest
acte han estat autorisades pel testimoni sagrat del meu
ministeri. Diu el rellotge que d'ençà que això s'es passat,
tant sols dues hores de camí he fet vers la tomba.

DUC (a Viola)
Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin
blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu,
ella t'envolcallarà en ses propries xarxes! Adéu; prenla, més
dirigeix tos passos cap aon tu y jo no'ns podem trobar mai
més.

VIOLA
Oh! senyor, però...

OLIVIA
Oh! no juris, y serva un xic d'honor, per gran que siga la
covardia que t'inspira.

(Entra SIR ANDREU ferit del cap)

SIR ANDREU
Un cirurgià, per Déu! y envieune un altre tot seguit a sir
Tobias.

OLIVIA
Què passa?

SIR ANDREU
M'ha esverlat el cap y a sir Tobias també! Socorreume, per
Déu! Donaria quaranta lliures pera trobarme a casa!

OLIVIA
Qui us ha fet això, sir Andreu?

SIR ANDREU
Un patge del Duc, un tal Cesari. Ens crèiem que era un
covard, y és un dimoni de l'infern,

DUC
Cesari, el meu patge?

SIR ANDREU
Ah, maleit siga! Mireulo.

(A Viola)
M'haveu badat el cap per res. Jo he fet lo que sir Tobias
m'ha fet fer.

VIOLA
Per què'm dieu això? Jo no us he fet cap mal. M'haveu escomès
ab l'espasa, però jo us he parlat ab cortesia y no us he fet
cap mal.

SIR ANDREU
Si un trenc al cap fa mal, us dic que me n'haveu fet; sembla
que per vós no sigui res trencar el cap a la gent.

(Entra SIR TOBIAS ubriac, acompanyat del JUTGLAR)
Mireu, ara ve sir Tobias ranquejant, ja us dirà alguna cosa.
Si no hagués begut tant ja us ho hauria explicat d'una altra
manera.

DUC (a sir Tobias)
Y doncs, cavaller, què teniu?

SIR TOBIAS
No és res; m'ha ferit, veusho-aquí.

(Al Jutglar)
Ase, has vist an en Dick, el cirurgià, ase?

JUTGLAR
Oh! ja fa una hora que està borratxo; a les vuit del matí ja
se li havia post el sol.

SIR TOBIAS
És un gallofa; fòra de la pavana o els punts del minuet, lo
que tinc més avorrit són els borratxos.

OLIVIA
Emporteusel. Qui els ha fet això?

SIR ANDREU
Jo us cuidaré, sir Tobias; us curaré a tots dos.

SIR TOBIAS
Cuidarme vós, cap de ruc, totxo, talòs, cara d'ensa ètic,
pallús!

OLIVIA
Que'l portin al llit y que li curin les ferides.

(Sen van el Jutglar, sir Tobias y sir Andreu)

(Entra SEBASTIÀ)

SEBASTIÀ (a Olivia)
Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora;
emperò maldament hagués estat un germà meu m'hauria vist
obligat a ferho en defensa de la meva persona. Ja veig que us
he enutjat per l'extranyesa ab que'm mireu. Però jo us en
demano perdó, bella Olivia, en nom del jurament que fa poc
que'ns hem fet.

DUC (mirant a Sebastià y Viola)
Una mateixa cara, una mateixa veu, un mateix vestit y dues
persones! Evidenta ilusió que és y no és certa.

SEBASTIÀ
Antoni, estimat Antoni, quant crudelment m'han martirisat les
hores en el temps que has estat lluny de mi!

ANTONI
Sóu vós, en Sebastià?

SEBASTIÀ
Podeu dubtarne, Antoni?

ANTONI
Com us haveu pogut partir així? Les dues meitats d'una poma
no se semblarien tant com aquestes dues criatures. Quin és en
Sebastià?

SEBASTIÀ (mirant a Viola)
Sóc jo aquell d'allí? No he tingut cap germà ni la meva
persona té'l do de la ubiqüitat; sols tenia una germana, a la
qual varen engolir despiatadament les ones.

(A Viola)
Digueume, per caritat, quin parentiu teniu ab mi? quina és
vostre patria? el vostre nom? la vostra familia?

VIOLA
Sóc de Messalina. Sebastià's deia el meu pare y el mateix nom
tenia un germà meu. Així vestia al devallar a la tomba
liquida. Si als esperits els és possible pendre vestit y
forma, vós sóu un espectre que veniu a omplirnos l'ànima de
dubte.

SEBASTIÀ
Cert, sóc un esperit; però cobert ab les grolleres formes ab
que me va revestir la mare en ses entranyes. Tot s'ajusta
tant a lo cert, que, si vós fossiu dòna, regaria vostra galta
ab mes llagrimes cridant: sigues per tres voltes benvinguda,
negada Viola!

VIOLA
El meu pare tenia un senyal al front.

SEBASTIÀ
El meu també.

VIOLA
Va morir el dia mateix que feia tretze anys que era nascuda
sa filla Viola.

SEBASTIÀ
Oh! encara en servo el record en mon ànima! És cert, va
acabar la vida el dia mateix que la meva germana feia tretze
anys.

VIOLA
Si l'unic obstacle que s'alça entre nostra mutua alegria, és
aquest vestit d'home, no m'abraceu, fins que les
circumstancies de lloc, de temps y de fortuna s'apleguin pera
provarvos que sóc jo, Viola. Per ferne la prova, veniu ab mi
a casa d'un vell capità que'm guarda mes robes de donzella.
An ell és a qui dec la meva salvació. Després de tornada a la
vida vaig entrar al servei del Duc, y desde aquell dia les
hores se m'han passat entre madòna Olivia y sa Altesa.

SEBASTIÀ (a Olivia)
Per lo que acabeu d'escoltar, comprenc que us havieu
enganyat, senyora; però la naturalesa ha esmenat saviament
vostre erro, guiantse ab vostre instint. Vós, senyora, us
volieu casar ab una verge: doncs jo us juro que vostre desig
no quedarà enganyat, car haveu pres home y verge tot alhora.

DUC
No resteu confosa; noble sang corre per ses venes. Si tot
això és cert, com la reflexió ho confirma, jo també tindré ma
part en aquest ditxós naufragi.

(A Viola)
No has dit sempre que no estimaries a cap dòna com a mi?

VIOLA
Y tot lo que he dit ho juro ara y aquest jurament la meva
ànima'l servarà tant fidelment, com fidelment l'esfera
lluminosa serva la claror que distingeix el dia de la nit.

DUC
Donam la mà y portam aon jo puga veuret ab tos vestits de
donzella.

VIOLA
Els té'l capità que m'ha portat an aquestes platges, més se
troba empresonat, no sé per quina causa, no més sé que és per
consell den Malvolí, el majordom de madòna.

OLIVIA
Ell l'afranquirà... Que vagin a cercar an en Malvolí. Més,
ai! ara recordo que ha devingut boig, pobre home!

(Entren el JUTGLAR ab una carta y FABIÀ)
La meva follia m'havia fet oblidar de la seva.

(Al Jutglar)
Com està, boig?

JUTGLAR
La veritat, madòna, té'l dimoni tant lluny com qualsevulga
home li pugui tenir en el séu cas. Us ha escrit una carta que
jo us havia d'haver donat aquest matí, però com que les
epistoles d'un boig no són pas l'evangeli, poc hi fa que no
arribin a qui van dirigides.

OLIVIA
Obrela y llegeixla.

JUTGLAR
Quedareu ben divertits sentint al Jutglar interpretant al
boig.

(Llegint ab to molt afectat)
«Per Déu, senyora...»

OLIVIA
Què és això? Què ets boig?

JUTGLAR
No, madòna, però llegeixo bogeries; si vostre senyoria vol
que llegeixi com cal, és precís que hi cerqui l'entonació.

OLIVIA
Vaja, llegeix com és degut.

JUTGLAR
Ja ho faig; però per llegir degudament haig de llegirho així.
Atenció, princesa; escolteu.

OLIVIA (a Fabià)
Llegiula vós, Fabià.

FABIÀ (llegint)
«Per Déu, senyora, que cometeu un tort ab mi y tothom ho
sabrà. Encara que m'hagueu tancat en les tenebres y hagueu
donat a l'ubriac del vostre oncle el més absolut poder sobre
meu, no per això tinc l'enteniment menys sencer que vostra
senyoria. Tinc la carta vostra en la que'm senyaleu quin ha
d'esser el meu comportament y us juro que no me n'he apartat
en lo més minim; ab aquesta carta és ab lo que espero
justificarme completament y confondreus com us mereixeu.
Penseu de mi lo que us sembli. Poso per un moment la
deferencia de banda y parlo per lo que'm dicta el
ressentiment. -El furiosament maltractat, Malvolí.»

OLIVIA
Ell ha escrit això?

JUTGLAR
Sí, madòna.

DUC
Això no sembla pas d'un boig.

OLIVIA
Aneu, Fabià, que'l treguin d'allà ont és y feulo venir.

(Sen va Fabià.-Al Duc:)
Senyor, després de considerar tot lo que ha passat, preneume
per germana ab la mateixa voluntat ab que'm volieu per
esposa. Y, si altra cosa no disposeu, celebrarem en un mateix
dia aquesta doble unió.

DUC
Accepto de tot cor l'oferiment.

(A Viola)
El Duc us dóna eomiat; més en pagament dels serveis que li
haveu fet, serveis tant allunyats del vostra sexe com
indignes de la vostre tendre y delicada educació, y ja que
per tant temps l'haveu tingut per amo, aquí teniu la seva mà!
D'avui en endavant sereu la mestreça del vostre amo.

OLIVIA
Y una germana meva... Voldreu serho?

(Entra FABIÀ ab MALVOLÍ)

DUC
És aquest el boig?

OLIVIA
Sí, senyoria, ell mateix. Com us trobeu, Malvolí?

MALVOLÍ
Senyora, m'haveu ultratjat, crudelment ultratjat.

OLIVIA
Jo, Malvolí? No!

MALVOLÍ
Sí, vós mateixa, senyora. Passeu els ulls per aquesta carta;
us ho prego. No negareu que sigui lletra vostra; escriviu ab
altre estil y ab altres trets si podeu!, o bé negueume de que
aquest siga vostre segell. No hi podeu respondre ni un mot a
tot això! Confesseuho, doncs, y, pel vostre honor,
expliqueume perquè m'haveu donat tant clares proves d'afecte
y de distinció, dientme que somrigués en presencia vostra, y
me posés lliga-cames creuades ab mitges grogues y tractés ab
soperbia al vostre oncle sir Tobias, y a tothom del servei? Y
després quan jo he obeit ple de justa esperança, per què
haveu permes que m'empresonessin, tancantme en una cambra
tenebrosa, y que m'enviessin sacerdots, convertinme en la
riota de tothom? Expliqueume, per què?

OLIVIA
Ai, Malvolí! això no és pas lletra meva, si bé regonec que hi
té gran semblança; séns dubte és de la Maria. Y ara recordo
que és ella qui m'ha dit que havies perdut el seny y
aleshores t'has presentat rient y ab els posats que en la
carta t'aconsellaven. Serènat, jo t'ho prego; has estat el
protagonista d'una burla crudel, però jo't juro que quan
sabrem els motius y els autors, tu mateix seras jutge y part
en ta propria causa.

FABIÀ.
Bona comtesa, volgueume escoltar, y no permeteu que, ni
baralles ni ressentiments, vinguin a enterbolir l'alegria
d'aquest moment feliç que tant admirats ens ha deixat a tots.
Ab aquesta esperança, us confessaré que jo mateix, junt ab
sir Tobias, som els que havem jugat aquesta passada an en
Malvolí, per venjança de les ofenses que'ns havia fet ab son
tracte soperbiós y descortès. La Maria és qui, a instancies
de sir Tobias, ha escrit la carta, y ell, en pagament
d'aquest favor, l'ha presa per esposa. Pesant imparcialment
els torts d'abdues bandes, poc costarà el regonèixer que, per
punyenta que hagi estat la burla, més motius ha donat per fer
esclatar la rialla que per covar la venjança.

OLIVIA (a Malvolí)
Pobre Malvolí, com s'han rigut de tu!

JUTGLAR (encarantse ab Malvolí)
Esclar, _«hi ha qui naix ab grandesa, altres que assoleixen
les grandeses y altres a qui la grandesa sels imposa malgrat
llur voluntat»_. En aquesta farsa jo hi representava un tal
mossèn Topaci, senyor; però tant se val. _«Per Déu, Jutglar,
jo no sóc boig»_. Però no us recordeu d'això també? _«No
comprenc com vostra senyoria's pugui complaure ab la conversa
d'aquest miserable coquí»_ Y així és com rodant el temps la
revenja ve tota sola.

MALVOLÍ
Jo'm venjaré de tota aquesta colla.

(Sen va)

OLIVIA
L'han befat crudelment.

DUC
Atureulo y mireu d'aplacarlo. Encara no'ns ha dit res del
capità. Quan això s'hagi aclarit y sigui arribada l'hora
feliç, un llaç solemne unirà nostres ànimes. Mentrestant,
dolça germana, no'ns mourem d'aquí. Vine, Cesari, car aquest
serà ton nom mentres siguis home, més quan vesteixis les
robes que't pertoquen, allavores seras l'esposa d'Orsino y la
regina dels séus pensaments.

(Sen van tots)

JUTGLAR (cantant)
Quan encar jo era petit,
Vinga vent y pluja, oidà!
Prò tot m'era divertit;
Pensava sempre plourà.
Y quan ja vaig ser fadrí
Vinga vent y pluja, oidà!
Tanqueu la porta al coquí;
Pensaven sempre plourà
Més ai! al pendrer mulle
Vinga vent y pluja, oidà
Tot va anar com Déu volgué
Pensava sempre plourà?
Y heusaquí que cada nit
Vinga vent y pluja, oidà!
Ubriac m'en anava al llit,
Pensava sempre plourà
Fa molts anys que'l món és nat
Vinga vent y pluja, oidà
La comedia s'acabat
Pensem que'us agradarà.

(Sen va)

FI

NOTES DEL TRADUCTOR

NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. S'ha respectat l'ortografia, una mica irregular, d'aquesta edició, que data de 1907. Únicament s'han corretgit alguns errors evidents d'impressió.

La traducció literal del títol d'aquesta comedia -Twelfth night- és: _La nit dotzena_ emperò nosaltres havem traduit _La festa dels reis_ atenentnos a que la nit a la qual se refereix el títol és la que fa dotze a comptar de Nadal, o siga la de la Festa dels reis.

1. La traducció del nom d'aquest personatge, és sir Tobias Eructe.
2. Y la d'aquest: sir Andreu Galta-encesa. Per lo ingrat que resultaria a l'orella la traducció vulgar de la paraula BELCH, y que al nostre entendre és la que se li hauria de donar, y tenint en compte que aquest és l'habitual parella de l'altre esmentat personatge, hem decidit no traduir sos cognoms.
3. En aquell temps era popular una estampa en la qual hi havien representats dos caps de ruc y al peu hi deia, dirigit al lector: _Heusen aqui tres_
4. Vers d'una cançó popular
5. Id. id.
6. Partidari de Robert Brown, cèlebre sectari d'aquella època.
7. Un document de l'any 1610 diu que aquest llit tenia vuit peus d'amplada y els seus matalaços eren de ploma de cigne. Ocupava la cambra principal del hostal del Cervo en la ciutat de Ware (Anglaterra).