Obre el menú principal
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


LA FALGUERA



El pare 'n té una falguera:
me l'ha donada a segar.
De tant petiteta que era,
prompte ne va rebrotar.

A la falguera, ninetes:
a la falguera, a segar
Vaja, a la falguera, nines;
a la falguera, a segar:
mentre la falguera brota,
el meu pare'm vol casar
—Una cosa'us vui dir, pare,
i una altra'us vui explicar:
ni per béns ni per riqueses
un mal vell me volgueu dar.
Dèu-me un jove sense barba:
si no'n té, ja'n posarà.
Un jove anirà a la guerra,
i un mal vell no'i podrà anar.
Un mal vell s'estarà a casa:
farà sinó rondinar.
Ne pendrà un bastó d'alsina
i un altre d'avellanar,
ne pendrà un bastó de roure,
i amb ells m'apalliçarà:
tres o quatre cada dia,
molt bé s'hi coneixerà.—

A la falguera, ninetes;
a la falguera, a segar.