La caiguda de Morella

La caiguda de Morella
pieza bilingüe en un acto
Anònim
(1842)




La caiguda
de
morella












1842

PERSONAS.


UN CAPITAN de las tropas nacionales.
JAIME payes hacendado.
TERESA su hija.
ANTONIO moro de la casa.
LUCIA criada.
Sr. PEDRO exclaustrado.
Un trajinero.
CABRERA general carlista.
Un edecan.
Un ayudante.

LA CAIDA
DE
MORELLA.

PIEZA BILINGUE
EN
UN ACTO
ORIGINAL
DE
D. R. M.





BARCELONA:
Imprenta de I. Estivill calle de la Boria.
1842·

. . . .


LA CAIDA

DE MORELLA

ACTO UNICO.



Entrada de la casa de un rico labrador; puerta de entrada al foro por la cual se veran las tapias de un cercado —otras dos laterales— la de la derecha conduce á la cocina y la de la izquierda al granero ó pajar— escalera á la derecha y debajo de ella la puerta de un sótano — banco, sillas y mesa.

 ESCENA 1.ª
 Antonio, solo

Valgam Jesus! quina mandra

m'ha agafat! Benehit san Roch

feu que no ab tanta frecuencia

m' mosegui vostre gos.
Es cosa particular
encara no surt l' sol
ja salto de peus á terra,
treballo fins á las nou,
vinch á esmorsá y desaguida...
m' entra la mandra, prou
ls' amos me predican,
prou fas proposits, prou, prou,
pero que hi farem, no puch
ni posar lo jou als bous.
Porto llenya á la criada,
per aigua vaig á la fon,
rento ls' plats si acas convè,
poso la caldera al foch,
mes no puch agafá l'cabat
per cabá al hort un mal soch.
L'amo m' diu l'bagamundo....
caram! si tindrá raho?...
Doncas, si! fora peresa
de abuy á ban home nou,
qui es cuan si posa l' Anton.

 ESCENA 2.ª
 Dicho -- Lucia.

Lluc. Antonet?
Ant. Que mana?
Lluc. Vina.
Ant. Ola ets tu, Llucia? que vols?
Lluc. Volia que m' ajudesis

á posá llenya al forn.

Ant. Ara no puc que tinch feyna
Lluc. Feyna tu?
Ant. Si, si, ay jo t'toch!

y perque non' puch teni?

Lluc. Si ets l' bagarro mes gros

que he conegut en ma vida.

Ant. Lo cert es, bagarro ó no,

que ara no puch ajudarte.

Lluc. Doncas no s'ensendrá l'forn
Ant. Que no se ensenguia.
Lluc. Bagarro!
Ant. Ey, tu, Llucia, á poch á poch!

nom' maltractis....

Lluc. Bagamundo!
Ant. Mirat.... Llucia....
Lluc. Borratxó !
Ant. Fregona!
Lluc. Llepa casolas!
Ant. La Marquesa dels fogons.


 ESCENA 3.ª
 Dichos -- Pedro.

Ped. Que es axó? perque crideu?.
Ant. La Llucia.....
Lluc. No l'cregui, no.

es un estrofa un bergant

Ant. Señò Pere, tinch raó...
Per. Pero si encara no sé....

esplìcamo tu tot sol.

Ant. Res, la Llucia que volia

que l' ajudés á omplí l' forn.

Lluc. Y m' ha dit que no volia.
Ant. Es mentida ... y dit tan sols

que tenia molta feina....

Lluc. Per no fero, embusteron,

si es l' home mes bagamundo
que deu ha posat al mon!

Ant. No ho veu, no ho veu señor Pere!
Per. Tens Llucia molta rahó.
Ant. Que diu?....
Per. Lo que sens; no t ' pensias

que ignore lo desidiòs
que tu ets, que may treballas,
y que t ' dihuent per mal nom
lo bagarro de can Costa....
Tens Llucia molta rahó.
Una noyeta com tu,
ab aquet pam y aquest cos,
ay!, no s ' deuria ocupá
en cosas tan inferiors.
Si m ' trobaba Rey, jot juro
que t' daba l ' centro del mon.

Lluc. Moltas gracias, seño Pere.

Ho veus ?...  ( Aparte á Antonio )

Per. Tu ets un tros de soch,

que de servi á la Llucieta
deurias darte per ditxòs.

Ant. Pero, si jo...
Per. Nom repliquis,
y ara ves sens dilaciò

á di á ton amo que bajia,
que l'estich esperan jó.

Ant. Está bé , vaitg desaguida:

n'habem arrancat bon floch   (vase
por la escalera. )

Lluc. Si vol algo, señò Pere......
Per. Gracias; Llucia dexans sols.   (vase

Llucia por la escalera. )

 ESCENA 4ª
 Pedro == luego Antonio y Jayme

Per. Ay, moment critich fatal!

aqui discurs te vull jo,
per arrancar den Jaumet
dos cens duros que la por
que tinch de haber de fugi
m' fá atropellá per tot.
Li contaré grans victorias
de nostre exercit.... Pero
desde lo tractat de Vergara
que fa l' tonto; "ja he fet prou„
me contesta si li dich
que es necesari altre esfors.
Abuy arriba Cabrera
y mi jugaria l' coll,
que si bé es per fugi á Fransa,...
y ab ell jo men bas,... mes com,
si tot jo no fas un duro?
Y ls' maleits Francesots

si un no porta diners

no li donan res.... jot' toch!
es precis.... no hi ha remey...
pero ja baxa l' Anton.

Ant. L' amo diu que desaguida.
Per. Esta mol be dexans sols.

Antonio. )
Aqui Pere de ta labia,
que es molt urgen l' ocasió

Jau. Señò Pere, deu lo guart,
Per. Deu vos guart, Jaume.
Jau. Y axo ,

quin bon vent, per aquesta casa
l' aportat buy tan dejorn?

Per. Una carta que rebut

mol dematí per an Roch,
ja sabeu vos qui vull dir,
aquell traguiné grosot,
an Roch, al fill de la Tecla
la cuynera de can Pons.

Jau. Ah ja se.
Per. Pues com vos deya,

m' ha portat la carta, y jo
que tan vos estimo, Jaume,
vull que siau sabedor,
de las victorias y triunfos
que l' exercit defensor
de nostre Rey Carlos quint
ha conseguit del traidor
exercit lsabelino
de Morella junt al fort.

Jau. Y es cert axo, señor Pere?
Per. Veniu y escolteu un poch.

" Carisim Pere : sabrás
" com ahi la divisió
" numerosa que acompaña
" al General D. Ramon
" Cabrera , aqui va dormi,
" y sagons presumo jo
" se dirigeix dret á Berga
" per tractá ab la junta com
" fi podrá darse á la guerra
" que cansats nos te ja á tots.
" Per tota España tremola
" ja de Carlos l ' pendó,
" ecepto en la Cataluña.....
" Tots los rebelts de Aragó
" han deposat ja las armas,
" y l 'exercit, victorios
" anomenat , d ' Espartero
" ha mort tot al foch del fort
" de la invencible Morella.
" ara es pues l' ocasió
" en que demostrarse dehuent
" los realistas de cor.
" Ara urgexen sacrificis
" no li dolgui lo diner , no ;
" que luego nostre Rey Carlos
" ab honor y distincions
" recompensarli sabrá
" tanta fiel addesió.
" Dos mil duros he entregat
" al General D. Ramon
" Cabrera , si be contan

"fer un reparto entre tots

"als pudients que defensan
"al Rey y Religió.
"Cuatre cens doros li tocan
"en la dita partició
"y espero que mels remtia
"á la brevedad major.
"Manan sempre , com etcetera....
"á son segur servidor
"que sas mans besa≡ Geroni
"Bonifaci y Corriols≡"
Vamos que tal? que m'hi diu?

Jau. Que vol que li diga jo?
Per. No s ' alegra del triunfo

de nostras armas.

Jau. Qui ? jo

si men alegro ? ja ho crech,
ques pensa vosté que só
de aquells que sols cridan viva
á la plasa ; no señor.

Per. Ja se que vosté es realista.
Jau. Si señor d'anima y cos.
Per. Y axi espero.... que al reparto,

sent contribuyen major
m'ajuderá.... perque vamos
vostè no ignora que jo
so un pobret que del convent
Vas surti nú у crú; pero
la caritat de vosté ....

Jau Va, va, dexemnos d'axó.

Cuant diu aquí ? cuatre sens ?
Pues tres cens ni daré jo

y non parlem mes...
Per. Mil gracias

per el Rey nostre señor.
(en fin ja he lograt la meba:). Apart.

Jau. Puji á dalt, que un recibot

m’ fará, y li entregaré
ls' diners. Veas tu Anton
de ensillarme be la mula,
que vaitg á sortì. Anem doncs. (vase
por la escalera.)


 ESCENA 5ª
 Antonio == Solo.


Que enselli la mula, be,

ja está ensillada, anem doncs
á pendre l' bastó у la manta
per aná ab l' amo; aquet frarot
li fará perdre l' cervell.
ab las noticias... jot toch!
si tenia jo las rendas
que te l' amo, res del mon
voldria sabé, ara veas
que se ni dona al badoch
que reina an Pau, ó bé n' Pere,
al Rey ú Custatació.
Que s' fasin faxá, diria,
menjá y beure y fer be l' porch
aquesta es la bona vida
que lo demes son rahons.
Ah! anem á buscá la manta .... (oyen

se cajas á lo lejos. )

Pero , calla!.... que es axò ?..
m'sembla que arriba tropa !....
Si será la divisiò
del General Aspartero ?...
Nostramu? Nostramu?

Jau. Anton?
Ant. Que mana?
Jau. Arriba á la plaza

y ns' dirás lo que es axó.

Ant. Ja y corro, nostramu, luego.
Jau. Veas de cuytá... badoch.
Ant. Llucia? ten compta aqui fora

que ya torno. (Vase por la derecha)

 ESCENA 6ª
 Llucia == luego Jayme y Pedro

Lluc. Pero ahont

vas tan currens? Ey? ascolta ?
si, si, ascolta! quin xicot
tan bagamundo? Deu meu! ( cesan las
cajas redoble ..... )

Per. Ja ho veurem la divisió

es de D. Ramon Cabrera.

Llu. Deu aná á veure qui son,

aquestos que arriban.

Jau. Bueno,

jo men alegrare molt.

Lluc. Aqui baxa l'seño Pere.

ab l' amo , anem als fogons ( vase por
la escalera. )

Jau. Si acas veurá com me porto ,

que mica avaro no sò ,
pels que constanment defensan
al Rey y la religiò.

Per. També Deu li pagará

V. rebrá l’ galardó
allá en lo cel , entre ls' angels
de tan inmensos favors.
Com dimoni tarda tan
aquet bagarru d'Anton !

Jau. Si que tarda una miqueta...

vejam que dará de bó. ( redoble y fa-
jina. )

Per. Altra vegada ls' timbals ?

que dimontre sera axó ?

Jau. Deu se que voldran fer alto

y tocan dispersió.

Per. Si pero allotjamens?
Jau. Ay! es veritat, te raho !
Per. Ja hauria vingut el mestre.
Jau. Vega el refran ; qui del llop

parla prop li ix ; ahont vas.

 ESCENA 7.ª

 Dichos = Pregonero.

Mes. Lo General D. Ramon

Cabrera, m' mana li diga
que la seva divisió ,
acaba de entrá en el poble,
y que dos horas tan sols.

de alto y fará, per lo tan

que entrarán á cualsevol
part, á coure alguna cosa
als seus soldats, l ‘ engorrós
treball axi estalbian
de allotjarlos; que ell tot sol,
á honrarli vindrá la casa ...,

Per. Ho sentiu, Jaume,
Jau. Tot sol?

Que porti ls' seus edecans
vajia á dirli

Mes. Hi vaitg, seño (vase)
Per. No bo veu?
Jau. Llucia? Tereseta

Pauet?

Lluc. Que mana?
Ter. Que vol?

 ESCENA 8.ª

 Dichos= Lucia, por la derecha Teresa
 por la escalera.

Jau. Entra luego en el corral,

mata gallinas y pollas. ( vase Llucia )
Ta ves á ompli cuatre ampollas
de la bota del señal ( vase compuesta )
Tu Tereseta compondrás
al meu cuarto, espolsa be
taula y mirall....

Ter. Y perque?
Jau. Ves, ves! que luego ho sabras.
Posa l' cortinatje vèrt,

y l' cobre llit de dumás
tot plegat ho trobarás
á la caxa....

Ter. Es mes sufert,

al blau....

Jau. Fes lo que jo mano.

Trau tambe una toballola
posa de sabó la bola
al rentamans... Pero an tano, vase Te-
resa. )
ahont ha anat? que fa? ah, ja!
A mercat es; y l' Anton?
quina calma ! á fe de mon
que me la te de pagá!

Per. Abuy deu ser alegria

tot tan sols, y bulla y festa
puig triunfán sens manifesta
l'héroe D. Ramon!.... Quin dia!!!

 ESCENA 9ª
 Dichos -- Antonio cojeando.)

Ant. Ay! ay!
Jau. Que es? que tens?
Per. Que hi ha.
Ant. Malviatje D. Cabrera

y qui l' ha portat aqui!

Per. Vols callá grandisim bestia.
Ant. Ay! ay!
Jau. Que t' ha succeit?
Per. Has caygut?...
Ant. Ay!
Per. Paciencia.
Ant. Tan de bó que hagues caigut.
Jau. Pero que tens?
Ant. Unas fregas

m'han de fe, sino jo m' moru.

Jau. Pero esplicat.
Ant. Seño Pera,

vagi á buscá desaguida
l'estremunció á la Iglesia
perque es l' cop que he rebut
per morirse de rapenta.

Per. Be ja hi aniré, pero esplicat
Ant. Ay ! Ja ho faré.... Tot depresa

anaba dret á la plasa
per saber aquell suroll que era,
у la viuda den set dits
am diu prop de la taberna,
no corris tonto; (ay ay! ay!
no m' puch valé de la esquena,)
si vas á veure axo que es
jo ja ho se; una friolera,
es que acaba de arribá
ara tot just D. Cabrera.
Ay! apreto mes el pas,
paran als timbals, y que era?
quels' soldats formats se estaban
á la plasa a dos rengleras.
Yo mi fico per saber....
am dona n' Pau una espentą
y am tira sobra un soldat,

de aquells que portan la serra

al coll, y aixis que m'jiraba
per dirni cuatre de frescas,
paf! me sento que m' aplana
l' soldat á las costellas
la serra, y am diu "atras"
y altre cop m' descarrega.
Tot aturdit men anaba,
y en lloch de pendra á la dreta
prench la esquerra y atraveso
per devan de las rengleras.
L' un me pega un cop de puñ,
l' altra am punxa ab l' escopeta,
aquet puntada de peu,
aquell al sabre m'enseña,
matemlo dihuen als uns,
als altres "atras" m' deyant,
fora de aqui, cridan tots,
y an Papet de can Prunera,
m' tren de entre aquells murris
de soldats de D. Cabrera.

Per. Que estás borratjo! que dius!
Ant. Dich, lo que sen, seño Pera.
Jau. Ves , ves á jaure una mica

que axo no es res.

Ant. A la esquene

del seño Pera voldria
que hagues caigut la tormenta.

Per. Miris ja l' tenim, equi
Jou. Y qui es?
Per. Aquell alerta. (vase Antonio)
 ESCENA 10ª.

 Dichos == Cabrera == Dos Edecanes

Cabr. Dirá V. al Comandante

del tercero que dispuesta
tenga su gente á marchar,
dentro una hora.... no , de media (va .
se un edecan.)

Per. Deu guart , al caudillo ilustre

que tremolan la bandera,
de nostre Rey Carlos quint
per tota la terra Ibera,
ha lograt sobre ls ' inichs.
partidaris de Isabela,
triunfar las vegadas totas
que en acciò ha entrat de guerra,
Que ell sol ha mort mes sectaris
de las sectas... de las sectas...
( nom ' recorda com ne dihuent. )
de aquella mala ralea
constitucional. Y en fi ,
que per tota aquesta terra ...

Cabr. Be diguim y qui es V. ?
Per. Jo so.... de vostra excelencia

lo mes humil servidor ,
anomenat Pare Pera.
Pare mestre mercenari
encara que indigne.

Cabr. ( Sempra (aparte)

me pensat axo .) Voste
que es mol instruit , m ' sembla

Jau. Oh! molt instruit; si, si...
Cabr. Y vosté qui es?
Jau. Seño Pera.... (aparte)
Per. Es l'amo de aquesta casa,

y de tota aquesta terra
lo mes rich propietari.
Y logra la dicha inmensa
de tenir vuy allotjat
á D: Ramon de Cabrera.

Cabr. Doncs... servidór de vosté,

disposia que amanescan,
un bon diná en saguida
perque anem un poch depresa.

Per. Vaya si, jo m'encarrego

durant esta curta ausencia
de fé ls' honors de la casa,
ab l' sehò y S. E. (vase Jayme)

Cabr. Buen apunte me parece (aparte

al edecan)
oste Frayle.

Per. Vaitg á veurer

sil' puch fer saltar, Señor?

Cabr. Que vol?
Per. Parlan ab franquesa,

voldria saber,,.: que tal...
jo so clá....

Cabr. Vamos, depresa.
Per. Si es cert lo que m'han contat,

que V. pasa ara á Berga
per entrarsen luego á Fransa?

Cabr. [No le he dicho á V. que es pieza]

y perque ho pregunta?

Per. Jo?

es clara la consecuencia.
Cuatre añs ha que aqui m' mantich,
valenme de engañs y tretas
per menjá y traure diner
per los gastos de la guerra.
Se recorda que n' Geroni
li va portar á Morella
cinch cens duros, y una carta
que esplicaba de qui eran?
y que la tal carta anaba
firmada de un Para Pera.

Cabr. Calli! si que ho tich present
Per. Dones tragui la consequencia.

yo aqui he contat mil mentidas;
J s' creuen he que Morella
en nostre poder está....
y en averiguan la treta....

Cnbr. Entench. Vol veni ab nosaltres:

vagia á amani la maleta.

Per. Oh! si señor, daseguida.

Disimulem.

 ESCENA 11ª
 Dichos == Jayme.

Jau. Tu Traseta...

Perdoni, si jo ocupat...
pujem á dal... Tu Traseta.

Tra. Ja està tot á pun. Cuan vulgui...
Jau. Pujemi dons ab franquesa.
Cabr. Vamos pues.
Jau. Conexerá

á la meba pubilleta.
No ve voste señor Pera?

Per. Tinch de fe una diligencia.
Jau. Pero torni desaguida

perque á diná .. Traseta. (vanse los
tres.)

Per. Disimulo ab al patró. (aparte á

Cabrera.
y pésquili las pesetas.

 ESCENA 12.ª
 Pedro == Antonio al paño observando.

Per. Vaya qui habia de dir

que m' sortís tam bé la treta;
pescá ls' diners у arribá
al mateix tems an Cabrera,
y dirme, "si vol veni
fasi luego la maleta;"
si an Jaumet sabia axó
m' arrancaba las orellas.
Nons turbem que urgeis l' cas
anem á fe la maleta (vase por la de-
recha.)

 ESCENA 13ª
 Antonio solo.

Valgam Jesus y sa mare!

y quina gent tan perversa

corra pel' mon! qui diria

que l' ñau, ñau del Pare Pera
fos tan dolent,..... si jo ho dich;...
totom que trapitxa terra...
Que faré? si ho conto al amo
d' una puñada am soterra,
am tractará d'embustero....
millor será sensa fresa
está alerta, y observá
y aíxis que logri la meba......
Tras! la agafo pel clatell,
ho dich tot y requiescam.
Llucia? si ella m' ajudés...,
pero ca!... dejemo jeura.
Llucia?

 ESCENA 14ª
 Dicho == Lucia

Lluc. Que vols?
Ant. Tens la clau

de la gruta?

Lluc. Si, es aquesta.

Pero que vols fé?

Ant. Es que l' amo

diu, quen volen veure frescà
l' aigua 'ls convidats, y vaitg
á posarli... bona pesa!

Lluc. Si vinam ara ab cariños,

vagamundo....

Ant. Llucieta....

que no saps que tu serás

y ats sigut la meva prenda

de des que...

Lluc. Y tot te alborotas

per no umplirme lo forn de lleña.

Ant. Que vols que t' diga? .. no entens?.

allavors tenia feina....

Lluc. Si, feina de no fe res.
Ant. No, no; jo to juro prenda,

vamos no sigas aixis,
miram als teus peus, perleta. ( se ar-
rodilla.)

Lluc. Que fas, ximplet?
Ant. M' perdonas?
Lluc. Si, t' perdono, pero veas

de no tornarme á enfadá
perque ó sino... al xich den cuerna
ja saps que vol parlá ab mí,
y que sempra am diu cosetas
cuan me troba...

Ant. Si ja ho se.

Pero no es mes que un fatxenda,
que no mes busca.... m' entens?
res... alanta. La Quimeta
de la fleca t' ho dirá ,
que la va plantá, pubreta!
pero á tu que se ten dona?
viva la bulla y la gresca.

Lluc. Si vulgues enrahonari....
Ant. Alguna cosa set' crema.
Lluc. Pobre de mi 'ls dos pullastres

que á la casola s' rustexan. ( vase )

Ant. Es bona mosa la Llucia,
treballadora y molt neta,

la cuina sempre la te
que s'pot llepá... Ah! l'esquena!
Mala glasada l'estobi
al General D. Cabrera!
Pensem ara l'que fare
pero, sonsi.... al seño Pera.

 ESCENA 15ª
 Dicho == Pedro == y un niño con una maleta

Per. Dexa, noy. Vet aqui un sant ,

que pots pusá á la capella. ( inarcha-
se el niño)
Ola , Antonet! ja estás bo?
digas com está l'esquena.

Ant. Com vol que estiga? mes mala.

ahont va ab aquesta maleta.

Per. Jo t'diré, y anat á casa

y he trobat que la Treseta
tota atrafegada estaba
couent l'diná , pobreta,
de tres soldats allotjats:
y com ells tot ho maneflan
per precausió no mes ....
ho porto...

Ant. (Ja entench la treta.) (Aparte)
Per. Ahont la podré posá

que estigui segura?...

Ant. Aquesta
es la clau d' aquesta porta

tánquila, y quedis ab ella.

Per. Tens raho; pero á la gruta...
Ant. Lo que es aqui dalt ja es seca...

y pel tems qui te de estár...

Per. Veiam.
Ant. Giri per la esquerra. (abre Pedro.

la puerta. )

Per. Sembla una gola de Llop,

que fosca es...

Ant. Vamos tontu... entra... (va de pun-

tillas y cierra la puerta.)
que cuan ne surti, veurem
de registrá la maleta.
Ah ! jal tenim , ja y ha caigut ( toca
à la puerta )
no te gaira paciencia.
Esperis un rato
que ja l' obriré
que una diligencia
ara vas á fer.
Ola que es axó?
á fe no aniré
encara que ho manin
á sabé lo que es.
No, no, que l'esquena
m ' cou, y despues
á mi que me importa... (Cajas tocan-
do Generala. )
als tinbals també.
Aqui vaxa l' amo
ab tots los demes.

 ESCENA 16ª
 Dichos - Cabrera - Edecan - Jayme - Ayudante

Jau. Treseta no vagis

que luego tornem.

Cabr. Que es eso ayudante ?

decid..

Ayud. Que ha de ser,

que vienen corriendo,
tropas de Isabel.
que ya la abanzada
cayó en su poder.
y nuestras guerrillas
un fuego cruel
estan sosteniendo,
y yo vengo á ver...

Cabr. Salgamos, traidores,

habeis de caer
en mis manos todos...
Patron á mas ver (marchanse los 3).

Jau. Jesus! jo quedo parat.

qui s' via de figurá.....

Ant. (Mes parat se quedará

cuan sapia lo que ha pasat.)

Jau. Anton?
Ant. Que mana seño?
Jau. Ves á la plasa volan,

y veyas lo que faran...

Ant. Qué diu que hi vagi? jo? no,

Encara la esquena m' cou,

d'aquell soldat de la serra,

despues que axó de la guerra...
vol que doni veura al bou?...

Jau. Y al seño Pere que fa

m’dit que luego vindria.

Ant. (Prou vindria, si podia,

fugin ab l'que sen va.)
Nostramu, si m'voleu creura
esteuvos quiet aqui
ja 'nos ho vindran luego dir
sensa que ho anem á veure. (redobla
el fuego.)

Jau. Valgam Jesus! y quin foch

tan horroros! Que farem?

Ant. Res, quiets, que ja ho sabrem...

Ja'ns ho dirá algun badoch.

 ESCENA 17.ª
 Dichos y Teresa.

Ter. Pare, Pare? aquells señors

que ara acaban de marchá
ab tots'ls soldats currens
sen van ara pel barranch.
Y als corren detras uns altres
quels van escopetajan.

Jau. Valgam S.Jaume beneit!

als nostres van retiran.
Com ho farem? si'ls cristinos
entran al poble. S.March!

Ant. Oh! y que axó no hi ha cap dupte
de que axis mateix será.
Jau. Pobres, pobres de nosaltres!

á tots ans degollarán.

Ant. No tingueu por, no, nostramu,

no falta qui os salvará.(va cesando el fuego)

Jau. Pero qui? pobre de mi
Ant. Sim' creyeu ya sou salvat.

 ESCENA 18ª
 Dichos un traginer

Jau. Que tinch de fe?
Tra. Y deu los guart.
Jau. Qui es aquet home, Anton?
Tra. Es aqui á can Jaume Costa?
Jau. Que se os ofereix? so jo.
Tra. Ah! sou vos? doncas mireu,

an Jaume del mas del sot...
perque jo tinch á la bora
del vostro mas, un trosot
de terra; y com vaitg y vinch...
en fi... li trobat que ab lo gossot,
anaba á casá... y la fura...
y m' á dit Llibori ahont
vas? en fin... m' dit
Ay, no, jo li he respost,
al poble, y ahont vols que vagi?
Y am diu, esperat un poch
y ten durás una carta
per l' amo... digas ho vols
fer... en fin, li dich que si,
y am dona la carta, y jo
vinch á portarla... caram.!

ahont li ficada ?... jot toch!

pot se me la hauré dexada
á la taberna... Ah! no, no...
com hi entrat á veura un trago
antes de veni, pero
may se me desoblída res.
Aquí la tinch...

Jau. Vinga.
Lib. Prou

ho sebia jo... espereus...
si es l' llibret...

Jau. Vamos, dons,

y la carta?

Lli. Esperaus homa

que cremat viviu, jot toch
no viureu tots los hiverns.
Porta una mica defoch
noya per encendre un cigarro (vase
Teresa.)

Jau. Vaya acabeu....
Lib. No sé, com

se m' haura desoblidat,...
Perque jo... axo si que no...
or batut me podan dar...
( saca lumbre Teresa con unas tenazas
de cocina. )
Noya á veure, á veure el foch.
Ah! mireula no os ho deya,
teniu, teniu, vinga l' foch. (Jayme
lee para si. )

Ant. Donchs vos germá sou vehí

den Juan.

Lib. Y l' mes aprop ,

que te... Sino que aquets lladres
que fugen ara á galop
ahí varen esa allí...
no veus? l ' pobre xicot....
ja se ve tal me faria ,...
perque, en fin, diu ell, si jo
per l’ amo , poch me faria
pero so masové... y no
puch... un grapat d' unsas puja !
not ' pensis qua siga poch !
Pero que habia de fer ?
res... Perque l' haurian mort.
no perdonaban á mecu ,
si tu hagueses vist alló.

Jau. Vils , infames , asesinos !

tot m ' ho han robat, tot, tot !

Ter. Que es axo , Pare ?
Jau. Tereseta

ascolta, ascolta tu Anton,
m' han arruinat , llansat á perdra
la infame vil facciò.
Vingan , vingan lliberals
que al moment correré jo
á perseguí tal canalla ,
unit ab ells, guerra á mort ,
al bando desagrait
á tan inmensos fabors
com los que fets los tenia.
Abuy mateix , al seño
Pera he donat tresens duros ,
per remetrels... grans bribons !

Y mentres que m' desangraba

per vosaltres, vils traidors,
am robabau, y matavau
desde l' anech fins al bou!

Ant. Lo que es aquets tres cens duros

nols tindrán, ja se ahont son.

Jau. Ho saps?
Ant. Feu aná á la Llucia,

com mes abiat millò,
á casa del seño Pera,
y que l' demani tan sols.

Jau. Llucia. Ves tot desaguida.... (Sale

Llucia.

Ant. Al recado al daré jo. (habla apar--

te con ella.)

Llib. Vaya! vaya! quin fandango;

semble que ha parat lo foch.

Ant. Una partida de tropa

ve dret aqui... fora po.

 ESCENA 19ª
 Dichos == Un capitan y soldados

Cap. Soldados, mucho cuidado,

vigilad bien estas puertas.
Aquí entró segun han dicho
ese pillo de Cabrera.

Jau. [Ja ho sabeu, jo so perdut.). apar-

te uno á otro.

Ant. (No tingueu por, ojo alerta.)
Cap. Patron, me han asegurado
у dado por cosa cierta,

que en esta casa se hallaba
el pillastron de Cabrera
no ha mucho.

Ant. Si seño, es cert
Jau. (Ten compta ab lo que dius bestia.)

aparte.

Cap. Tambien me han dicho, que V.

en relaciones secretas
con el estaba....

Ant. Axo no.

Tinga un poco de paciencia
y descubriré l'enredo.
Vina tu, ajudam Treseta
y traurém aqui defora
lo que l' murri den Cabrera
se habia abuy de menjá.
Capitan ab sa llicencia.... ( ms y tres. )

Cap. Diga V. patron , que es esto?

porque el chico me contesta
y V. el mudo se hace?

Jau. Señor, de una estratagema

infernal, victima som :
mirim ab ulls de clemencia.
( salen Antonio y Teresa con la mesa
puesta. )

Ant. Baja prenguin un boci.

y mullin la gargamella;
que vostes venen cansats
y tenen la boca seca.
Viva la Reyna Isabel,
y ' ls valens que la defensan!

Cap. Vamos chicos, pronto , pronto

arrimaros á la mesa ,
que no puede ser traidor
quien el nombre de Isabela
osa proferir, mezclado
con vivas..,

 ESCENA 20.ª
 Dichos ≡ Lucia con una carta.

Lluc. Miris aquesta

carta que V. m' ha dat,
del seño Pere, la vella,
dientme que ell sen' ha anat
ab las tropas den Cabrera.

Jau. A veure portala aqui.
Ant. Parin be tots las orellas.
Jau. Señor Jayme Costa : ≡ abuy

" trenta de Juny y etsetera. ≡
" sabrá com está perduda
" la nostra causa y Morella
" qui sap cuan tems ha que está
" en poder dels de la Reyna;
" Jo aprofito l' ocasió
" y men vas ab an Cabrera ;
" V. salvis com se puga:
" no li faltará una treta,
" y mes sent rich , y donanli
" aquet avis ab prestesa.
" A Fransa estich per servirlo
" en tot cuan se li ofresca"

Infame, vil, embustero,

mal home.... doneume un ‘ eyna
per matarme...

Ant. Capitá

ha sentit la carta aquesta ?
pues es del pillo que al amo
feya perdre la chavéta.
Apoyn lo que jo diga,
y tingan per Deu paciencia. (va á
abrir la puerta.)

 ESCENA 21.ª
 Dichos= Pedro.

Ant. Anem, vaja, surti, home ,

que ja ha pasat la tormenta.

Per. Estrafalari, bergant !
Ant. Pero home, perque s’altera?

cuan V. va entrá á la gruta
ja las tropas de la Reyna
entraban al poble , y [il·legible]
sentit ahurá que foch feyan.
Jo que penso tot plegat ,
es perdut al seño Pera
si aqui l ‘ troban ; dons tanquemlo
á la gruta: lá caterva
de lliberals se retira ,
Torna D. Ramon Cabrera
vinch á obri, y ans paga ingrat,
dientme Bergant...

Per. Jo m' creya....
Ola Jaume!....
Jau . (Estrafalari!...)
Per . Doncs vostés dels que defensan

á nostre Rey Carlos, son?

Cap. Si Señor.
Per. Veu no li deya? (á Jayme.)

si no podem perdre may.
De Deu es la causa aquesta.

Ant. (Ho sent, señó Capitá?

Registrili la maleta,
que en ell y te tres cens duros
que ha lograt traura ab baxesas
del pobre amo aquet mati.)

Cap. A ver aquesta maleta?
Per. La maleta? y quen' vol fer?
Cap. A ver? dela V. no tema

que aqui no hay ningun ladron

Por. No ho dich per tant..
Ant. Seño Pera,

donila, no tinga por.

Per. Qui, jo por? si no que deya...

Escolti aquí capitá,
(Dintre de aquesta maleta (aparte á el.)
у ha cosas que no voldria
quel' patrò... no enten la treta?
perque veu un pobre frare....
li engañat, ab franquesa.)

Cap. Venga la maleta acá,

y ja que V. lo confiesa...
soldados , aseguradle,
y V. patron, nada tema.

Per. Que te que s'ha tornat boitg
Ant. No tinga por, seño Pera.
Cap. Puesto que á V. le engañaba ,

él claramente confiesa.
Mucho siento no poder
los tres cientos que aqui encierra
darle á V pero es preciso
que esto el general lo sepa ,
y presentar como cuerpo
del delito la maleta.

Jau. Jo señor, ja nols reclamo ,

y 'ls regalo per las festas
que s' fasian per celebrá ,
la cayguda de Morella.
Pero... axo sí li demano ,
fusellin al Pare Pera
perque es l' home mes dolent
que ecsistit may en la terra.

Per. A mi fusellarme!
Ant. Si:
Per. Y perque?
Ant. Per la friolera

de aná fent treura diners
ab mil mentidas y tretas,
y enviarlos tot seguit,
á can Tristany ó an Cabrera.

Per. Qui? jo? axo es una mentida

un fals testimoni...

Cap. Sea

Mas en la maleta habrá
de su delito las pruebas.
Cabo, conduzcalo V.
al principal luego, y vea

si ha llegado el general

por que examinarle pueda.

Ant. Animo que axo no es res:

no tinga por Pare Pera.

Per. Tu me las tens de pagar,

si acas jo logro la meba (vase con
soldados .)

Jau Ja es fora aqueix mal homa

convertescas tot en festa,
y tu Anton que m' has librat
del precipici en que queya,
per pagarte tans fabors
te casaré ab la Treseta.

Ant. Nostramo perdonareu,

pero la Llucia es ma prenda
y ab ella m' heu de casar
en pago de esta finesa.

Jau. Ti casaré t'ho prometo.

Capitan, anem, á la mesa
y beben celebrarem
la cayguda de Morella
cantan entre mitg dels brindis
alguna coseta alegra.


FIN