La blavor del mar
Ignasi Iglésias Pujadas
 Baixa
 La blavor del mar

 ———————

Blavor del mar, mirall fidel
 del blau del cel.
¡Oh com atraus al pescador,
 trïomfador,
amb cor d'infant i sense fel!
 Encís del mar:
 el pescador
deixa, per tú, la seva llar
—que és el seu blanc reposador—
i, entre'l teu blau i el blau del cel,
 dut per l'atzar,
tot ell devé espiritüal,
 amb l'ideal
pur i enlairat com un estel.

 Mar blau, mar blau,
 engolidor
 de la claror
 que a l'home atrau.
 Mar blau, mar blau,
 refexador
 de la negror
que al nostre cor ha fet esclau.
 El pensament,
 trïomfalment,
 en la blavô
 de l'horitzó

 s'eixampla, alat,
amb absoluta llibertat,
í fa més pur al pescadô.
 ¡El mar l'atrau,
 tan blau, tan blau!
 La terra no.
Puix sols de lluny té la blavô
 del seu anhel;
puix sols de lluny s'assembla al cel.
 
 La seva llar,
com el seu cor, de cara al mar,
 senzilla i blanca,
és una flor que mai es tanca
 rïent al sol,
sempre en perill de pena i dol.
 La seva llar
 és el seu port,
 és el seu far
 de vida i mort
que vessa llum en la blavor,
eternament encisador.