La base quinta
pessa catalana en un acte y en vers
Manuel Ribot i Serra
(1884)

ARXIU CENTRAL LÍRICH-DRAMÁTICH DE D. RAFEL RIBAS
unió, número 5, pis tercer


LA

BASE QUINTA

pessa catalana en un acte y en vers

original de


MANEL RIBOT SERRA


estrenada ab brillant éxit en lo
TEATRO CATALÁ
instalat en lo de ROMEA, la nit del 26 de Febrer de 1881





BARCELONA
establiment tipográfich de bernabé baseda
Villarroel, 17, Ensanxe





LA BASE QUINTA





LA

BASE QUINTA

pessa catalana en un acte y en vers

original de


MANEL RIBOT SERRA


estrenada ab brillant éxit en lo
TEATRO CATALÁ
instalat en lo de ROMEA, la nit del 26 de Febrer de 1881






BARCELONA
ARXIU CENTRAL LÍRICH-DRAMÁTICH DE D. RAFEL RIBAS
unió, número 5, pis tercer
1884





Á MA ESTIMADA MARE



No desconech, ¡oh mare! la pobresa
d' aquest humilt tribut,
sols vostre nom en ma arriscada empresa
li servirá d' escut.


sols vostre nom en ma arri Manuel



REPARTIMENT


PERSONATJES ACTORS
LAYETA
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
20 anys.Srta. Fontova.
D. NICASI
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
55 anys.»Srta.Sr. Fontova.
MISTER TOMPSON
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
50 anys.»Srta.» Alba.
RAMON
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
26 anys.»Srta.» Fuentes.
D. ESTANISLAU
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
60 anys.»Srta.» Borrell.
UN JOVENET
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
6 8 anys.»Srta.» N. N..




L'escena passa en Barcelona.—Época actual.




Queda fet lo depósit legal pera 'ls efectes de propietat d'aquesta obra.

L' administrador y 'ls corresponsals del Arxiu central Lírich-Dramátich son los únichs encarregats del cobro dels drets de representació.




BARCELONA
establiment tipográfich de bernabé baseda
Villarroel, 17, Ensanxe






ACTE ÚNICH


Sala regularment amoblada, porta al foro y duas á la dreta; á l'esquerra porta en segon terme y balcó en primer. Una tauleta-vetllador y un sofá, convenientment col-locats.


ESCENA PRIMERA

layeta, sentada prop del vetllador

¡Be ho sabía, be vaig dirli
¡Be ho sabía, be vaig (Ab impaciencia.
que jo avuy cumplía 'ls anys!
¡Y no ve á felicitarme,
y no ve á durme ni un ram!
¡Y tant que diu que m' estima!
'ls homes... ¡qu' ho son d'ingrats!
Son dos quarts de deu y encare
lo senyoret no ha arribat;
es tan tranquil, que fins penso
que 'l qu' es avuy no vindrá.
Despres... ja 'm dará una excusa,
d' aixó no n' hi falta may,
pro si no ve, li asseguro
que cap excusa hi valdrá.
que cap ex (Despres d' una pauseta.
¡Quí sap! Potser la florista
ha tardat á durli 'l ram
y mentres jo 'm desespero
ell s' está desesperant.
Sento que pujan l' escala,
¡es ell, sí, ja 'l conech, ja!

ESCENA II
LAYETA, RAMON y NOYET ab un plat montat, pel foro
Ramon. Deu te guart, perla escullida,

floreta del meu jardí...

¡Mira, noy, deixa aixó aquí, (Al noyet.
¡Mira, noy, deixa ai (Sobre 'l vetllador.
y té... y vésten desseguida!
y té... y vésten dess (Donantli cuartos.

Noyet. Gracias.vésten desseguida! (Se'n va.
Ramón.

Gracias Y que per molts anys
'ns poguem veurer units,
rodejadets de petits,
plens de ditxa y sense afanys.

Layeta. Deu ho vulgui.
Ramón.

(Presentantli 'l plat.) Y de bon grat
acepta eixa proba, prenda,
«que si es pequeña la ofrenda.
»es grande la voluntad.»

Layeta. ¡Qu' es bonich!
Ramón.

¡Qu' es bonich! ¿Veus aquet cor?
Es lo meu, tot travessat,
y sobre 'l clavell badat
dos coloms que 's fan l' amor.

Layeta. ¡Ay, Ramon, qu' estás de broma!
Ramon. ¡Be, m' hi errat, vatúa l' mon!
Layeta. ¿T' has errat?
Ramon. ¿T' has errat? Sí, perque son

un colom y una coloma.

Layeta. Be, Ramon, sigui 'l que sigui,

t' ho agraheixo.

Ramon. t' ho agraheixo. No hi há de qué.
Layeta. Y... ¿no tens que dirme ré?
Ramon.

Macatxo, ¡y qué vols que 't digui!
Que m' encisas y m' agradas,
que 'm locas y m' enamoras,
qu' en tú penso á totas horas
y sols visch de tas miradas;
que 'l meu cor, d' amor encés,
per tú inventa frasses bellas,
d' aquellas dolsas, d' aquellas
del Tenorio á doña Inés,
y en mon cor están frisant
per eixí á la llum del dia
y totas te las diria
fins de ton oncle al devant,
mes, quant pe' ls llavis me suran,
jo 'ls dich:—¡Psit! no ho pot admetre,
alto... 'm podeu comprometre,
aturéuvos!...—y s' aturan.

Layeta.

De viurer ab tants afanys
es avuy lo darrer día;
jo casarme no podía
fins á haber cumplert vint anys;
aixís lo meu pobre pare
ho mana en son testament,
mes aquet impediment
queda ja salvat desd' are.
Avuy lo plech s' obrirá.

Ramon. Y demá...
Layeta. Y demá... Demá direm

á n' al oncle, 'ns estimem...

Ramon. Y... res... 'ns volem casar.

¿Y si 'l plech manés que algú?...

Layeta.

Lo plech pot desheretarme,
pero no pot obligarme
á que jo no 'm casi ab tú.

Ramon. ¿M' ho dius de veras?
Layeta. ¿M' ho dius de veras? ¿Y creus

que jo á n' á tú 't deixaría?

Ramon.

¡Ay, dins del cor m' hi cabría
hasta el campanar de Reus!
Torno luégo.

Layeta. Torno luégo. ¿Te 'n vas?
Ramon.

Torno luégo. ¿Te 'n vas? Sí,
mes torno d' aquí un instant;
tinch d' arribá aquí al devant
á veure al senyor Magí.

Layeta.

Pero, Ramon, te demano
no dí al oncle, fins demá,
res de lo dit.

Ramon.

res de lo dit. ¡Oh, ya, ya!
Zit-to, zit-to, piano, piano.
Zit-to, zit-to, (Se 'n va pel foro cantant.

ESCENA III
LAYETA y DON NICASI, que surt luégo por la segona porta dreta.
Layeta.

¡Y que n' está de content!
Ja es baix de tot de l' escala;
entraré aixó al menjador
que 'm sembla que l' oncle baixa.
(Entra al menjador per la porta esquerra ab lo plat montat.)

Nicasi. ¡Noya! ¡Potsé haurá sortit!(Sortint.

¡Layeta, noya!haurá sortit (Cridant.

Layeta. ¡Layeta, noya! ¿Qué mana?(Sortint.
Nicasi. Vinch á darte una sorpresa

que crech que 't será molt grata.

Layeta. Y més, si es de las que venen

per un ralet á la Palma.

Nicasi. Millor qu' aquellas.
Layeta. Millor qu' aquellas. ¿Millor?

¡Ay, digui, ja estich ab ansia!

Nicasi. ¿Tens recort de mister Tompson?
Layeta. ¿Lo pare de mis Zeladia?
Nicasi.

Aquell mateix; donchs arriba
avuy ab lo vapor Fraga.
¿Qué 't sembla de la sorpresa?

Layeta. ¿Per qué negarho? M' agrada.

¿Ve ab sa filla?

Nicasi.

¿Ve ab sa filla? No, ve sol;
pero quan sabrás la causa
de son viatje, la sorpresa
encare 't será més grata.

Layeta. ¿La causa diu? ¿Y quina es?
Nicasi.

Me la diu en eixa carta.
Com ja fa sis ó set mesos
que sa filla n' es casada,
lo pobre mister s' anyora
tot solet, y vol casarse.

Layeta. ¡Hola, hola! ¿Y quí es la nuvia?
Nicasi. També m' ho diu en la carta.
Layeta. ¿Es inglesa?
Nicasi. ¿Es inglesa? No, espanyola.
Layeta. ¿Jove ó vella?
Nicasi. ¿Jove ó vella? Jove y guapa.
Layeta. Me 'n alegro.
Nicasi.

Me 'n alegro. ¿Te n' alegras?
¿Que no vols sabé 'l nom are?
¿No endevinas quí pot ser?

Layeta. No atino...nas qui pot ser? (Rumiant.)
Nicasi. (Satisfet)Ets tú.
Layeta. (Ab sorpresa.)¿Qué diu are?

¡No pot ser!

Nicasi.

¡No pot ser! ¿Que no pot ser?
Mira, té, llegeix la carta. (Ensenyantli.
Lo mister, estropellant
la llengua del gran Cervantes,

diu qu' ha parlat ab ton oncle,
mon germá gran, allí, á Málaga,
y qu' entre 'ls dos han deixat
ta boda ja concertada.

Layeta. Be, donchs que la desconcertin.
Nicasi. ¡Bo, tú 'm desconcertas are!

¿Y per qué?

Layeta. ¿Y per qué? Perque no 'l vull.
Nicasi. ¿Y aixó?
Layeta. ¿Y aixó? Perque no m' agrada.
Nicasi.
Mentres tú agradis á n' ell

ja no tens per qué queixarte.

Layeta. Un home tan lleig...
Nicasi.

Un home tan lleig... ¿Cóm lleig?
¿Lleig mister Tompson? ¡Y are!
¡Un home ab patillas rossas
tan bonicas y tan llargas!
¡Y qué més pots desitjar
qu' un home com ell!

Layeta.

qu' un home com ell! ¡Encare
potsé 'm fará pertenir!
ne tinch un de milló.

Nicasi. ne tinch un de milló. ¡M' pasmas!

¿Tú tens promés?¡M' pasmas! (Cremat.

Layeta. ¿Tú tens promés? Sí, senyor.
Nicasi. ¿Y hónt lo tens?
Layeta. ¿Y hónt lo tens? ¡Vaya una gracia!
Nicasi. ¿Y qui es?¡Vaya una gracia! (Cridant.
Layeta.

¿Y qui es? ¿Que 'l vol coneixer?
¡Aquí 'l té!
(Senyalant á Ramon, qu' apareix pel foro.)

Nicasi. (Sorprés).¡En Ramon!
Layeta. (Sorprés).¡En Ramon! ¡Vaya!
ESCENA IV
Dits y RAMON
Ramon. Molt servidor de vosté.(A Nicasi.

Molt servidor de (Allargantli la má.

Nicasi. ¡Mireu, la rabia m' ofega!(Apart.
Ramon.

¡Ay, ay, no 'm dona la má!(Apart.
Beso 'ls seus peus, senyoreta.
Beso 'ls seus peus, senyor (A Layeta.

Layeta.

Ramonet, l' oncle ho sap tot;
no fassis més la comedia,
sab que t' estimo, y...

Ramon.

sab que t' estimo, y... Comprench,
y aixó 'l fa estar tan alegre
que no pot dí una paraula.
Òncle del meu cor, permétim
que li demani perdó(Agenollantse.
si fins avuy no 's revela
un amor que s' amagaba
á la vigilancia seva.
Comprench la gran alegría
y la satisfacció inmensa
qu' haurá tingut al saber
mos amors ab la Layeta.
Si es que vosté s' ha enfadat
perque ho duyam ab reserva,
ja no hi tornarem may més,
perdónins, oncle.

Nicasi. perdónins, o ¡Y m'oncleja!(Apart.
Ramon. ¡Oncle!...
Nicasi. ¡Oncle! ¡Lluny, no te 'n soch d' oncle!
Ramon.

Pero ho es de la Layeta
y també me 'n será á mí
quant seré casat ab ella.
¡Oncle!...casat ab ella. (Abrassantlo.

Nicasi. ¡Oncle! ¡Lluny! ¡Si no t' apartas

te tiraré ab una empenta!...

Ramon.

Dispensi, no acepto mostras
d' una estimació tan ferma;
jo no vull que despres diguin
qu' abuso del seu afecte.

Nicasi.

¡De quí t' has enamorat!(A Layeta.
¡D' un ximplet, d' un babieca,
que no més sab fer tabola
y tiberis y ximplesas!...

Ramon.

Y sé estimá noyas macas,
verbi-gracia, la Layeta,
y á n' als oncles com vosté...

Nicasi. Ja te'l dono aquest afecte.
Layeta. ¡Oncle!
Nicasi. ¡Oncle! No t' hi casarás.
Layeta. ¡Per Deu!
Ramon. ¡Per Deu! Las once mil verges

li pagarán, no s' hi oposi,

¡farem tan bona parella!...
Nicasi. Prou, prou, per ballá un vals, sí,

pero per casats, me sembla...

Ramon. Farem proba, li asseguro.
Nicasi. No me 'n farás pas convencer.
Ramon.

Jo, com sab, só un bon hereu,
ademés, tinch la carrera
d' enginyer, per afició.

Nicasi. ¡Y ets un ximple!
Ramon.

¡Y ets un ximple! ¿Sents, Layeta?
¡Lo teu oncle vol que 'l mati,
y miri que 'l matá un metje (A Nicasi.
m' agradará, perque 'ls morts
m' agrahirán la revenja!

Nicasi. ¡Ves, si 'n tens de poca solta!

¡fins insultas á la ciencia!...

Layeta. ¡Oncle, Ramon, no 's barallin!
Nicasi. ¡Surt d'aquí!
Ramon. ¡Surt d'aquí! ¡Prou, ja m' ho sembla!
Nicasi. ¡Vil, estrofa!...
Ramon. ¡Vil, estrofa! ¡Matasanos!
Nicasi. Tú estás tocat de la clepsa.
Ramon. Y vosté está... triquinat.
Nicasi. ¡Insolent!
Layeta. ¡Insolent! ¡Vésten!
Ramon. ¡Insolent! ¡Vésten! ¡Layeta!
Layeta. ¡Vésten, per Deu, t' ho demano!
Ramon.

Me 'n vaig perque tú m' ho pregas,
pero tornaré, li juro,
y me 'n duré la Layeta.

Nicasi. ¡Una tunda te 'n durás!
Ramon. Adeu, celestial princesa.
Layeta. ¡Vésten, Ramon!(Ab tó de súplica.
Ramon. Vésten, Ramon ¡Amor meu!
Nicasi. Pochs romansos.
Ramon. Pochs romansos ¡Y l' afrenta

que m' ha fet, la vull rentar!

Nicasi. ¿Ets enginyé ó bugadera?
Ramon. Adeu, tirano de Padua.(Anantsen.
Nicasi. Escolta, ¿veus la Layeta?(Deturantlo.
Ramon. Sí, senyor.
Nicasi. Sí, senyor. ¡Mírala be!
Ramon. Ja la veig.
Nicasi. Ja la veig. Es la darrera

vegada qu' aquí la veus,

perque marxará á Inglaterra

dintre poch ab son marit.

Ramon. ¿Qu' es casada?
Nicasi.

¿Qu' es casada? No, soltera,
pero 's casará demá
ab un inglés, despedéixten.

Ramon.

Es dí, ¡ay, vatúa 'l mon!
que vosté á n' á mí 'm desprecia
pera donarla á un inglés...
¡Ab un!...

Layeta. ¡Ab un! ¡Ramonet!...
Nicasi. (Cremat.)Ramonet Prou, vésten.
Ramon.

Ja sé lo que tinch de fer.(Apart.
¡Adeu, constancia y firmesa! (A Layeta.
¡Adeu, constancia y (Se'n va pel foro.

ESCENA V
LAYETA y DON NICASI
Nicasi. Vaja, ¿te n' has convensut?
Layeta. ¿De qué?
Nicasi. ¿De qué? ¿De qu' es un ximplet?
Layeta. ¡Oncle, per Deu!...
Nicasi. ¡Oncle, per Deu! No, clá y net,

á fe qu' es ben conegut.

Layeta. Talent, bon cor, instrucció...

no hi há ningú que li negui.

Nicasi. Basta sentí 'l perque 's cregui

que rés té de tot aixó.

Layeta. Es un poch aixelabrat

y aixó ho fá la joventut.

Nicasi.

¡Si jo l' hagués conegut,
á casa no hauría entrat!
Mister Tompson es aquí
l' únich qu' ab tú deu casarse.

Layeta. Donchs ja pot desenganyarse,

mister Tompson no es per mí.

Nicasi. ¡Un inglés com no n' hi ha!

Sabi, rich, ros com un sol...

Layeta. Donchs jo vull un espanyol,

més qu' espanyol, catalá.

Nicasi. Jo no sé qué 'n tens de dir.

¡Un inglés dels més entesos!...

Layeta. 'Ls espanyols y 'ls inglesos
may s' han pogut avenir.
Nicasi.

Bé, donças tú t' hi avindrás
tan si t' agrada com no.
Ho vol lo gran, ho vull jo
y per forsa 'ns obehirás.
'Ls teus oncles t' ho demanan
y has de fer sa voluntad.

Layeta. En tocant á pendre estat,

ni oncles ni tias manan.

Nicasi. Ja m' ho has dit dugas vegadas,

mes no passará 'l que dius.

Layeta. ¡No ha de passar!
Nicasi. ¡No ha de passar ¿Que te 'n rius?
Layeta. ¡No haig de riurer!
Nicasi. ¡No haig de riurer! ¡Ja m' enfadas!
ESCENA VI
Dits y DON ESTANISLAU, que surt pel foro portant un plech clos y sellat.
Estan. ¡Deu hi siga!
Nicasi.

¡Deu hi siga! ¡Hola! ¿Es vosté,
don Estanislau? ¿Y donchs,
á qué debem la ventura
de veure 'l en aquet lloch?

Estan.

Com notari de la casa
vinch á cumplir ma missió,
recordant qu' avuy es día
de cumplir lo sagrat vot
que son germá,sagrat vot (A Nicasi.
que son ger que son pare,(A Layeta.
á qui Deu gloria li dó,
va confiarme al cridarlo
Deu á son seno gloriós.

Nicasi. Ja entench.
Estan.

Ja entench. Avuy es lo dia
y deu obrirse 'l plech clos, (Mostrantlo.
memoria testamentaria
de son germá don Anton.
Avuy cumpleix la Layeta
'ls vint anys, y per aixó,
tal com lo testament mana
avuy s' ha d' obrí 'l plech clos.

Nicasi. Donchs obril.
Estan. Donchs obril. Devant del jutje.
Nicasi. ¿Es de lley?
Estan. ¿Es de lley? ¡Oh, sí, senyó!
Nicasi. ¿Qu' ha de venirhi la noya?
Estan. No es precís.
Nicasi. No es precís Bé, quédat donchs;

ja hi aniré jo.

Estan.

ja hi aniré jo. Layeta,
vosté es pubilla de tot,
y la va nombrar son pare
ab la sola condició
de permaneixer soltera
fins á haber cumplert del tot
l' edat de vint anys, mes are
vosté té la obligació
de cumplir lo que li ordeni
en eixa memoria 'l mort.

Layeta.

Vagin donchs; si jo fins are
he acatat ab gran amor
la voluntad de mon pare,
espero ferho del tot
quan lo contingut ne sápiga
que 's tanca en aqueix plech.

Nicasi. que 's tanca en aqueix plech Donchs

anem, si vé algú, ja torno.

Layeta. Passinhobé.
Estan. Passinho Servidor. (Se 'n van pel foro.
ESCENA VII
LAYETA

Avuy, per finir d' angunias,
s' obrirá aquest plech ditxós,
aquest plech que tants misteris
me fa entreveure per tot.
Fa cinch anys qu' es mort lo pare,
y d' ensá que 'l pare es mort,
me desespera y capfica
lo contingut del plech clos.
Potsé 'm mana que jo 'm fassi
monja, per cumplir un vot...
Y si ho manés... ¿ho faría?
¿ferme monja? ¡Ay, no, no, no!
De monja sols me 'n faría

si 's fes fraret 'n Ramon,
pero com ell no 'n té ganas,
tampoch ne tinch ganas jo.
tampoch (Se 'n va segona porta dreta.

ESCENA VIII
MISTER TOMPSON
L'escena queda un moment sola; luégo apareix pel foro mister Tompson ab maleta, sach de nit, sombrerera y paraiguas, y despres d' haber donat una volta per l' escenari mirant per tot, diu:

¡God bles mi! No haber nadie aquí; nadie responderme;
mi dejar el equipaje
and sentarme. ¡Ah, cosa buena!
and sentarme. ¡Ah, cosa (S' assenta.
Mi escribir en mi carnet.
Mi escri (Se treu una cartera y escriu.
«Llegar á las diez y media,
en el piso no haber nadie;
el amo estar dentro ó fuera.»
¡God help mi! Mi esperar
que mister Nicasio venga
and decirle... no mi acuerdo...
and decirle... no mi (No recordantsen.
Yo aquí venir á... ¡ser buena!
Yo aquí ve (Treu la cartera y llegeix.
«Tompson ir á Barcelona
á casar con una nieña»
¡Ah, yes, yes! La mi memoria
ser muy flaca, no si acuerda...
Mi venir aquí á casar,
uel, Tompson casarse quiera.
uel, Tompson casarse (Fent memoria.
¡Ah, yes, yes! Mi ya apuntar
¡Ah, yes, yes! (Mirant la cartera.
la extraña palabra aquella.
Cuando pasar por la Rambla
ver un coche de dos ruedas
seguido de dos gendarmes
and mucha gente pequeña,
y ésta gritar:—¡No t' arronsis!—
¿Qué querer decir con esta? (Rumiant.
Mi apuntarlo en seguida;

la palabra ser muy bella.
«¡No t' arronsis!» ¡Qué querer
decir la palabra esta!querer (Pensant.

ESCENA IX
Dit y RAMON
Ramon entra distret pel foro, sens adonarse de Tompson; aqueix segueix mirant la cartera capficat.
Ramon. Ja soch aquí.
Mister. Ja soch aquí. ¡No t' arronsis!
Ramon.

¡No t' estiris! ¡Ay, me creya!...
¡No t' estiris! (Adonantse de Tompson.
¡Aquest mestre deurá ser!...
¡Sí... l' inglés de la Layeta!
¡Es bastant lleig!

Mister. ¡Es bastant lleig! ¡No t' arronsis!
Ramon. Servidor.
Mister. (Adonantsen.) Osté dispensa;

llamarse osté... ¿No t' arronsis?

Ramon. Mestre, á poch, á poch, ¿qué 's pensa

que só algun gos?

Mister.

que só algun gos? No enfadar.
¿Mister, la palabra esa
qué querer decir?

Ramon. qué querer de ¡Bolados!(Cremat.
Mister. ¿Azucarillos?
Ramon. ¿Azucarillos? Just!
Mister.

Azucarillos. Just. ¡Buena!
Ser bonita la palabra.
Mi apuntarla.

Ramon. (Apart.)Prou me sembla

qu' estás tocat del bolet.

Mister. ¿Osté ser de la casa esta?
Ramon. ¿Per qué? ¿Qué se li ofereix?
Mister. ¿Mister Nicasio está en ella?
Ramon. Ha marxat cap á l' Habana.
Mister. A la Habana, uel, ¿de América?
Ramon. No senyor, del poble Nou.
Mister.

Mi venir á... not mi acuerda.
Mi venir á Barcelona
Mi venir á Barcelona (Mira la cartera.
á casarme con Layeta.
Yes, mi venir á casarme.

Ramon. Oh, prou; ja 't conech, herbeta. (Ap.
Mister. Mi estar mocho enamorado.
Ramon. ¿Que ja la coneix á n' ella?
Mister. Mi haber visto su retrato

y adorrarla.

Ramon. ( Apart.) ¡Noy, quina erre!
Mister. Ella amarme mucho, mucho.
Ramon. ¿Qué ja hi ha parlat ab ella?
Mister. Not, mi áun no haberla visto.
Ramon. ¿Donchs cóm ho sab sense véurerla?
Mister. Mi presumirlo.
Ramon. Mi presumir ¡Ximplet!(Apart.
Mister. Mi ser muy bello.
Ramon. Mi ser muy bel T' ho pensas! (Apart.
Mister. Mi tener muchos dineros.
Ramon. Guárdate 'ls, que ja 'm carregas. (Ap.
Mister.

Mi vestir mucho elegante
á la moda de Inglaterra.
¿Osté ver la mi corbata? (Ensenyantli.
¿Osté ver cómo se cierra?
Con resorte mecanico,
apretar... y ya estar puesta.

Ramon. Per estrenye 'l corbatí,

no hi há lloch com Inglaterra.

Mister.

¿Osté ver el mío traje?
¿A osté gustarle la muestra?
Paten fino de Manxester.

Ramon.

¿Y bé, qué 'm conta á mí, mestre?
Jo 'n porto de Sabadell
y no m' alabo, ¿qué 's pensa?

Mister. Aquí no trabajar fino

como en la nacion inglesa.

Ramon. 'Ls teixidors espanyols(Cremat.

li donan fil á Inglaterra.

Mister. Osté en seguida enfadarse.
Ramon. ¡Home, com que ja 'm carrega!
Mister. Uel, dejarlo; mi querer

abrazar á la Layeta.

Ramon. ¡Ab las burras de la llet(Apart.

t' haurás d' abrassar, qu' ab ella!..

Mister. Decirle osté que mi estar

aquí.

Ramon. aquí ¿Per quí 'm pren? ¿Que 's pensa

que jo soch lo seu jokey?

Mister. ¿Osté saber lengua inglesa?
Ramon. No, pero á n' els que la parlan

que tan com vosté 'm carregan,
sé donarlos una bufa
ó tirá 'ls per la finestra.

Mister. ¿Una buf-fa? ¿Y eso qué es?
Ramon. Una morma.
Mister.

Una morma. Yes, comprenda.
Una opera de Bellini.
Norma, yes; mi ya se acuerda.

Ramon. ¡Sembla que 's burla de mí!
Mister.

Mi querer ver á Layeta
y abrazarla y darla un beso
así..abrazarla (Abrassant á Ramon.

Ramon. así ¿Mister, qué vol rebrer?

Segui y estigui quiet.(Fentlo seure.

Mister. ¡Oh! Mi querer ver á ella. (S' aixeca.
Ramon.

Ja m' apura; donças bé,
no la veurá á la Layeta,
¿m' entent? Y lo qu' es vosté,
no s' hi pot casar ab ella.

Mister. ¿Por qué?
Ramon. Por qué Perque no pot sé.
Mister. ¿And por qué?no pot sé. (Pausa.
Ramon. ¿And por que? Perque es promesa.
Mister. Matar á su prometido

y casarme.

Ramon. y casarme ¡Cosa feta!
Mister. ¿Cómo se llama este mister?
Querer matarlo, ¿boxea?
Ramon. Aquí 'l boig deu ser vosté,

qu' ell no ho es.

Mister.

qu' ell no ho es Osté no entienda.
Mi querer decir si sabe
el querido de Layeta,
de reñir á puñetazos.

Ramon. Prou que 'n sab, ¿no ha de saberne?
Mister.

And uel; pues osté decirle
á ese prometido de ella
que querer reñir con él,
mi querer matarlo.

Ramon.

(Apart.)matarlo Espérat.
Molt servidor de vosté,Espérat (Alt.
jo só 'l promés, ¿qué li sembla?

Mister. ¡Bai God! Osté ser...
Ramon. ¡Bai God! Osté ser Jo, sí;

'l promés de la Layeta.

Mister. Mi querer matar á osté.
Ramon. No conta ab la dispesera.
Mister. ¿Osté boxear conmigo?
Ramon. Sí, home, sí.
Mister. Sí, home, sí. ¿Con toda regla?
Ramon. Sí, senyó.
Mister. Sí, senyó Osté prepararse.
Ramon.

Espéris una estoneta.(Mirant al cel.
¡Héroes de Trafalgar,
vaig á darvos la revenja!
Quant vulgui, ja estich á punt.
Quant vulgui, ja estich á (A Mister.

Mister.

¡A una, á dos, á tres!
(Ramon fa com qui 's disposa á boxear y al poch rato agafa á Mister y tirantlo demunt del sofá li dóna un cop de puny.)
Ramon fa com qui Boxea
osté sin regla ninguna;
mi not boxear sin regla.

Ramon.

mi not boxear sin reg (Sense deixarlo.
Home, cá: no tingui escrúpols
propis de dona llamenca,
¡per matarse á cops de puny
no 's necessita cap regla!
Ja veurá jo.(Li dona un altre cop.

Mister. Ja veurá jo. ¡Ay!
Ramon. Ja veurá jo. Ay ¿Qué té?
Mister. ¡Osté dejarme, ay! (Al rèbren un altre.
Ramon.

(Sense deixarlo.) ¡Sebas!
Miri, de la seva pell
me 'n faré una petaqueta;
ja 'n tinch una de pell russa
y' n tindré de pell inglesa.
Tingui, tingui.inglesa (Donantli cops.

Mister. Tingui, tingui ¡Ay, ay, ay!
ESCENA X
Dits y LAYETA, luégo DON NICASI
Layeta surt per la segona porta dreta, Nicasi pe 'l foro.
Layeta. ¿Qué passa aquí?
Ramon. ¿Qué passa aquí? ¿Ets tú, Layeta?
(Al sentir la veu de Layeta, Ramon deixa á Mister, que queda esbufegant sentat en lo sofá, hont lo retindrá sentat 'n Ramon desde 'l comens del boxear fins á la sortida de Layeta, tenintlo ademés agafat pel coll per subjectarlo.
Nicasi.

¿Qu' es aixó? ¿Qué passa aquí? (Sortint.
¡Mister Tompson! ¡Quina gresca!
¡Mister Tompson! (Adonantse d' ell.

Mister. Este mozo atropellarme;

boxear conmigo sin regla.

Ramon. ¡Tornahi ab la regla!(Apart.
Mister.

(Esbufegant.)¡Ah!
Mi estar todo medio muerta.
Mi estar mucho sofocado;
tener sed.

Ramon. tener sed Doneuli beure.
Nicasi. ¿Que vol una llimonada?
Mister. Not gustarme.
Layeta. Not gustarme ¿Vol absenta?
Mister. Tampoco.
Ramon. Tampoco Doneuli rom.
Nicasi.

¡Calla!Doneuli rom. (A Ramon.
Calla Digui, ¿qué vol pendrer?
Calla. Digui, qué vol pendrer. (A Mister.

Mister. Mi querer un... no t' arronsis

con agua un poca calienta.

Nicasi. Aixó deu sé un licor nou.(Apart.

No 'n tenim, ¿vol pendre menta? (Alt.

Mister. Cualquiera cosa.
Nicasi.

Cualquiera cosa. Donchs bé,
porta l'ampolla, Layeta.
¿Qué li has fet?Donchs bé (A Ramon.

Ramon. ¿Qué li has No res, jugabam.
Nicasi. ¿Jugabau?
Ramon. ¿Jugabau? Si.
Nicasi. ¿Jugabau? Sí Donchs me sembla

que no ha sigut joch de noys.

Mister. ¡Osté boxear sin regla!(A Ramon.
Ramon.

Home, digui que jugabam;
si la Layeta s' entera(A Mister.
de que jo l' he apallissat,
no 'l voldrá ni á casa seva.

Mister. Mi jugar con el señor.(A Nicasi.
Nicasi. Y ha perdut, á lo que sembla.
Mister. Mi jugar...
Ramon. Mi jugar... A caball fort.

Per 'xó está tan cansat.

Layeta. (Sortint ab la copa, plat y ampolla.)

(Sortint ab la copa, Menta.

Mister. ¡Oh, Layeta celestial!

¿Tú quererme?

Layeta. ¿Tú quererme? Begui, es tebia.
Mister. ¿Tú amarme?
Layeta. ¿Tú amarme? Begui, home.
Mister. Mi beber. Begui, home. (Beu.
Layeta. Mi beber. ¡Jesús!
Ramon. Apart á Layeta.) Layeta. (Acostantsi.
Layeta. ¿Qué li has fet?(Acostantsi (Apart.
Ramon. ¿Qué li has fet? M' ha fet cremá

y li he dat un fart de llenya.

Nicasi. Ramon, ¿ab lo qu' ha passat

cóm te trobo á casa meva?

Ramon.

Ja li explicaré despres...
¡Ay, lo cap! ¡Ay, mare meva!
¡Ay, lo cap! ¡Ay, mare (Queixantse.
¡Ay, qué tinch! ¡No sé qué 'm vé!
¡Ay, jo 'm moro!(Cau en un silló.

Nicasi. ¡Ay, jo 'm moro! ¡Una basqueta!
Layeta. ¡Ramon, Ramon del meu cor!
Nicasi.

Aniré á buscá una essencia
per fregarli 'l pols.
(Se 'n va per la segona porta dreta.

Layeta. per fregarli 'l pols. ¡Ramon!

¡Ramon!

Ramon.

¡Ramon! Calla, faig comedia:(Baix.
ton oncle m' hauria tret,
á no ser la basca aqueixa.

Layeta. Pero ell tornará...
Ramon. Pero ell tornará Que torni.
Layeta. Ab la essencia.
Ramon.

Ab la essencia Y be, ab la essencia.
Per l'amor inmens que 't tinch,
ara aguantaré unas fregas.

Mister. ¿Estar muerto?unas fregas (Acostantsi.
Layeta. Estar muerto No, una basca.
Mister.

Mi amarte mucho, Layeta.
Mi adorarte, y mi besar
tu mano linda.y mi besar (Agafantli.

Ramon. tu mano (Dantli un cop á l' esquena.
¡Bai God! Té, pela.

(La col-locació deu ser la seguent: en un silló col-locat á l' esquerra, Ramon desmayat; á sa esquerra, Layeta; Mister, qu' estará á la dreta, s' acosta al silló hont hi há en Ramon y quant ho indica 'l diálech, li dona Ramon un cop á l' esquena. Mister se queda parat posantse la má á l' esquena, no girantse fins á la indicació.

Mister. ¡Bai God!
Nicasi.

¡Bai God! Veyam, potsé
fentli (Surt per la segona porta dreta.
fentli olorá aquesta essencia...

Mister. ¿Osté á mí, por qué pegarme?

(Girantse. Al girarse, deu trobarse frente á frente ab D. Nicasi.

Nicasi. ¿Qué m' explica á mí, quí 'l pega?
Mister. ¿Quién? Osté pegarme á mí.
Nicasi.

Potser li ha fet mal la menta. (Apart.
No ho volía fer, dispensi.menta (Alt.
Veyam, noya, si ab l' essencia...
(Fentla olorá á Ramon; Mister se 'n torna á seure á la dreta.
¡Y no 's retorna! Veyam...
vaig á buscá una llanseta.
vaig a (Se 'n va primera porta dreta.

Layeta. ¡Ara 't dará una sangría!(Ab por.
Ramon. Gracias, ja li estimo, prenda.
Layeta. ¡Ja torna!
Ramon. Ja torna Donchs ja 'm retorno.
Nicasi. Veyam...Donchs ja 'm retorno (Sortint.
Ramon.

Veyam... ¡Ay! ¿Hónt soch, Layeta?
(Obrint los ulls.
¡Don Nicasi! ¿Qué ha passat?

Nicasi.

T' ho diré un altre estoneta.
T' ho diré un altre (Acompanyantlo.
Entra en lo cuarto y reposa
que ja 't faré una recepta.
Entra aquí y seu una estona.

Ramon. ¡Aixó pinta!seu una estona (Apart.
Nicasi. Aixó pinta Vamos, entra.

(Entran per la primera porta dreta.

Mister. Nadie acordarse de mí. (Ap. S' aixeca.
Encantadora Layeta...(A Layeta.

Encantadora Layeta... (S' hi acosta.

Nicasi.

Ay, dispensi, mister Tompson,
Ay dispensi mister Tompson (Sortint.
si entre mareig y basqueta...

Mister. Osté estar muy dispensado.
Nicasi. Prengui assiento: tú, Layeta,

retírat per un moment.

Layeta. Oncle, ¿y 'l plech?
Nicasi.

Oncle, ¿y 'l plech? ¡Oh, filleta!
Quan hem sortit he trobat
al criat del metje Riera,
me cridaban á consulta
y he hagut d' anarhi depressa.
Hi ha anat lo notari sol,
ell tornará prompte: espera
y sabrem lo que 'l plech diu,
que á mí també m' interessa.
(Layeta se 'n va per la segona porta esquerra. D. Nicasi y Mister s' assentan.

ESCENA XI
DON NICASI y MISTER TOMPSON
Nicasi. Vaya, vaya, ¿donchs qué tal,

qué fan per 'llí á Inglaterra?

Mister. Estar buenos.
Nicasi. Estar buenos ¡Quí l' había

de fer per aquestas terras!

Mister. Mi venir aquí á casarme.
Nicasi. Sí, ja he rebut la carteta

seva y la de mon germá.

Mister. Mi traer otra.
Nicasi. Mi traer otra. ¿Sí?
Mister.

Mi traer otra. Si Vea.(Dantli.
Mister Pablo Figuerola
dármela para Layeta.

Nicasi.

¡Ah, l'hi ha dada 'l meu germá!
Veyam, aquí diu á n' ella (Desclou.
qu' ha de casarse ab vosté:
me 'n alegro; en mí té sempre
un defensor de su causa.

Mister. Ella tener prometido.
Nicasi.

Prou qu' ho sé, pero no temia,
aquí so jo; a mi ja 'm basta
que 'l gran digui á vosté:—Es seva
—jo li dich y li aseguro
será seva la Layeta.

Mister. ¿Ella tener gran fortuna?
Nicasi. ¡Oh, ja ho crech; una riquesa

que Deu n' hi dó!

Mister. que Deu n' hi dó! Mi ser rico.
Nicasi. ¡Y que no ho fos! ¡Ara veyas!
Mister.

Mi tener mucha influencia
and ser mucho distinguido
en toda la Ingalaterra.
Mi tener allí en Manxester
una gran fábrica inmensa
y fabricar muchos paños
y tambien muchos patenes.
Ser socio del Copden Club,
la gran sociedad inglesa:
y con la mía fortuna
y con la fortuna de ella
comprar mucho y trabajar
y hacer siempre competencia
á la industria española
que not podrá hacer la guerra.

Ramon.

Mes clá; ab los diners d' Espanya,
escanyá á la nostra terra.
escanyá á (Trayent lo cap. Torna dins.

Nicasi.

¡Oh, vosté pensa molt be!
¡Es home de grans ideas!
Conti ab mí, ab tot y per tot;
la Layeta será seva. per (S' aixecan.

ESCENA ÚLTIMA
Dits, DON ESTANISLAU, luégo RAMON y per fi LAYETA.
Estanislau pel foro; Ramon, primera porta dreta; Layeta, segona porta esquerra.
Estan. Deu hi siga.
Nicasi. Deu hi siga. ¡Hola! ¿Es vosté?
Estan. Ja habem cumplert la missió.
Nicasi. ¿Y 'l plech?
Estan. ¿Y 'l plech? Aquí 'l porto jo:

ara 'l notificaré.

Cridi á la noya.
Nicasi. Cridi á la noya. ¡Layeta!
Ramon. Sortim, veyam qué será. (Sortint y ap.
Nicasi. ¿Qué tal, t' has aliviat ja? (A Ramon.
Ramon. Sí, senyor, una miqueta.
Layeta. ¿Qué 'm cridaba? miqueta (Sortint.
Nicasi.

¿Qué 'm cridaba? Vina, sí;
aquí hi há 'l senyor notari
ab lo plech testamentari.
Ja pot comensá á llegí.
Ja pot comensá á lle (A D. Estanislau.

Estan. Corrent, jo ja estich á punt;

prenguin assiento.

Nicasi. prenguin assiento Seyem.
Estan.

Y desseguida sabrem
la voluntad del difunt.
(S' assentan tots: la col-locació es la següent, de dreta á esquerra, D. Nicasi, Layeta, Estanislao y Ramon.)

Mister. ¿Y esto, qué ser?
Nicasi.

Y esto, qué ser Ja veurá
esperis una estoneta;
esperis una eston (A D. Estanislao.
lo pare de la Layeta,(A Mister.
lo meu estimat germá,
al morí, en lo testament
deixá á la filla pubilla,
mentres cumpleixi la filla
lo que mani 'l plech present.

Ramon. ¿Tinch de retirarme?
Nicasi.

¿Tinch de retirarme? No,
espérat una estoneta
y 't faré una recepteta
tan bon punt s' acabi aixó.

Estan. ¿Comenso?
Nicasi. ¿Comenso? Pot comensá.
Estan.

«En nombre de Dios, etcétera. (Llegint.
»Conforme en mi testamento
»he dejado mención hecha,
»de mis bienes y caudales
»nombro á mi hija heredera
»mientras cumpla el contenido
»que en la presente se encierra.
»En cinco bases se funda
»la mi voluntad postrera;

»hay que cumplir con las cinco
»sin descuidar ni una de ellas.
»Y por si acaso mi hija
»mi voluntad no cumpliera,
»lego toda mi fortuna
»al Santo Hospital de ésta.»

Nicasi. Ja ho sents, noya.
Layeta. Ja ho sents, noya. (¡Jo tremolo!)
Estan.

Diu aixís: «Base primera.
»Quiero que se case mi hija
»y que los hijos que tenga
ȇ su muerte, se repartan
»por igual toda la herencia.»

Nicasi. Aixís, ben fet; fora hereus.
Ramon. Está molt be.
Mister. Está molt be Ser muy buena.
Estan.

«Base segunda. Si mi hija
»muriera sin descendencia
»lego toda mi fortuna
»al Santo Hospital.»

Ramon. »al Santo Hospital.» Be.
Mister. »al Santo Hospital. Be. Buena.
Estan.

«Base tercia. Si mis nietos
»murieran sin descendencia,
»lego también mi fortuna
»al Hospital; si murieran
»dejando hijos, quedan libres
»para legar sus herencias.»

Mister. Estar muy bien meditado.
Nicasi. ¡Era un talent!
Mister. ¡Era un talent! Ser muy buena.
Estan.

«Base cuarta. Mi hija Eulalia
»se casará con quien quiera,
»sin que puedan oponerse
»ni tutores ni albaceas.»

Nicasi. ¡L' hem penjada!
Mister. ¡L' hem penjada! Esta estar mala.
Ramon. ¡Donchs jo, trobarla muy buena!
Estan.

«Base quinta. Si se casa
»con quien español no sea,
»quedará desheredada;
»es mi voluntad postrera.
»Barcelona, á seis de Junio
»de mil, etcétera, etcétera.»

Nicasi. ¡Ay, mister, la base quinta
'ns ha acabat de partí!
Mister. Esta estar más mala.
Nicasi.

Esta estar más mala Sí,
Malaguanyada la tinta...
Fill, son cosas imprevistas. (A Mister.

Mister.

Mi apuntarlo. (Apunta en la cartera.
Mi apuntarlo «Desaciertos,
»en Espada hasta los muertos
»volverse proteccionistas.»

Nicasi. ¡L' hem penjada, no hi há més!
Layeta. ¿Y donchs, Ramon?
Ramon. ¿Y donchs, Ramon? ¿Qué dius, nena?
Layeta.

La base quarta m' ordena
que 'm tinch d' escullí 'l promés,
y al moment l' esculliré
com la base quinta 'm mana:
fill de terra catalana,
espanyol, may extrangé.
Represento á la nació.
Jo só Espanya.

Nicasi. (A Mister.)No s' arrambi
Layeta. Endarrera 'l lliure cambi,
y ¡endevant la Protecció! (A Ramon.
Ramon. ¡Layeta!
Layeta. ¡Layeta! ¡Ramon!
Nicasi. ¡Layeta!¡Ramon! No pinta. (A Mister.
Estan. Me sembla qu' aquí hi faig nosa.
Ramon. Layeta, ets la meva esposa
gracias á la base quinta.
Layeta. Per ella, avuy lo meu cor

bat de goig y d' alegría.

Mister. Mi partir.y d' alegría (Despedintse.
Nicasi. Mi partir Fins á altre dia.(Idem.
Layeta.

Espérinse, per favor.
Esperin (Al públich.)
¿No 'ls hi sembla que 'l país
aplaudiría ab goig grat
si 'l gobern, al fe un tractat
partís d' una base aixís?
Si fentho sempre al revés
tothom lo xiula ab rahó
¿vritat que si fes com jo
l' aplaudirían vostés?


FI DE LA PESSA