Obre el menú principal
Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu


LA TUIES





Bé sabeu qui era
la Tuies Ripoll:
d'ençà que es casada
ne sembla un tiboll.

Quan jo la vaig veure
la vaig concertar:
a les meves ordres
n'avia d'estar.

Ja li dono una onça:
 Vés-la a canviar,
i cols i verdura
me'n podras portar.—

Les cols les duu a carros,
a piles el pa;
i'm diu, quan la renyo,
que s'ho menjarà.

La trobo, un cap-vespre,
amb el cor dormit.
Li vaig dir:—Tuietes,
te'n pots anâ al llit.—

Aquestes paraules
ella va escoltar,
i agafa 'l llum d'oli
i al llit se'n va anar.

A les set me llevo
i esmorso a les nou,
i encara la trobo
roncant com un bou.

Li vaig dir:—Tuietes:
que no has prou dormit?
—Com no'm diu que'm llevi,
encara m'hi estic.—

Li dono un cigarro
que me l'encengués.
i el tira a les brases
sense més ni més.

I, quan li pregunto
si l'avia encès:
—Tirat l'he a les brases
i no l'he vist més.