La Roqueta 15/Ses festes de ses Murades

DIANA
A les sis d' el matí de diumenge se tocá diana per una corantena de xeremies amb els corresponents tamborinos qui, a pareyes anaren espargint els alegres sons de sos instruments p' els carrês de la ciutat dormida encara, de la ciutat ditxosa qui despertava a un día de gloria y de triomf d' els seus ideals.
El primer número d' el programa, amb tot y ser tan matiner atreguê bon número de curiosos qui deixaren prest sa comodidat d' el llit per poder gosà d' un espectacle qui enclovía un usatge clásic de sa nostra terra y per poder comensâ a viure mes prest el día de goig, de lo qu'es bona prova l'animació que d' aquella hora comensá a bullî.
No va essê una diana brillant ni fastuosa, pero sí una representació en gran escala d'un número tipic y pintoresc de ses nostres festes tradicionals.
REPARTIMENT DE BONOS
Els bons sentiments d' el poble de Palma quedaren demostrats amb les moltes y desinteressades emissions de bonos an els pobres.
A la caridad oficial, may desmentida s'uní la de multitut de corporacions, sociedats y particulâs, qui amb desprendiment y generosidat qu' els honra contribuiren a qu'els necessitats no tenguessen res a mancà en día tan senyalat.
Qui oferí crescut número de vales per pa, qui per arròs, qui en metálic, y no faltá fins y tot sa caridat filosòfica d' algú qu' oferí en lloc d' els articles de primera necessidat, altres complements que tornaren confortant y fins regalada sa taula d' el pobre, que té ordinariament mes de deficient y trista que de satisfent y duguedora.
L' Ajuntament aceptá tals ofertes, agrahintles en nom d' els afavorits y s' encarregá de repartir els bonos y canviarlos en especies. A la sala acudiren amb tal motiu mes de dos mil pobres... dos mil desgraciats que en día de regalo y expansió p'els altres, pogueren sebre ahont acudî per satisfê les seves necessidats.
Diríem que fou un espectacle hermós de la caritat, però amb la condició de que's sovintetjás. FESTIVAL INFANTIL
Una altre manifestació més hermosa, si's vol, més tendre y més plausible de la caritat, que la que deixam ressenyada va essè l'acte que l'Ajuntament celebrá diumenge dematí en el Teatro Líric.
Un sens fí de nins y nines pobres, els deshereuats de naixement, trobaren en la despresa oferta de dita corporació y d'alguns particulâs un raig de consol que mitigás les tendres penes, tal volta inconscients encara, però inmerescudes.
Se feu la repartició de més d'un milenâ de juguetes, qui convertien l' escenari en una sucursal del desitjat Ram, una fira per ells, solament per ells qui antany miraven amb ulls de trista enveja als altres, els nins acomodats, venguent de la fira radiants, carregats de juguetes.....
Sa festa fou hermosa de veres.
Una cinquantena de senyoretes amb una solicitut meritoria se encarregaren de la noble tasca repartint amb carinyo les respectives sorts an els petitons, qui agrahien riallers el favô com s' agraiexen les caricies de mare...
Hermosa festa.
EN LA CAIXA D' AHORROS
El diumenje demati, sa fé sa repartició de plaguetes de cinq pessetes an els cent atlots y atlotes qu' aprenguin un ofici.
Presidí s' acte el senyor Bisbe qui va entregá deu reals mes per afegir a cada plagueta.
De dita repartició varem treure varies instantáneas, però les males condicions de sa llum, va fer que sortissin molt dificultoses, impublicables.
SENYORETA D.ª MARIA WEYLER
Sa figura de sa fiya d' el general Weyler ha estat una de ses que més han resaltat durant aquestes passades festes.
Sa representació del seu pare qu' ella duya lí han dat el siti preferent en la major part de ses festes. Á TOMÁ SA PRIMERA PEDRA
A les cinq d'el capvespre sa plassa de Cort s'anava omplint de gom en gom y dins la Sala s'estava arreglant sa comitiva que al tocar les cinq y mitja sortía a sa plassa de Cort y seguia p' els carrers de Palacio, Conquistador, Born, Rambla, Oms, fins an el bastió de Zanoguera ahont tenía que fer-se sa cerimonia de tomâ sa primera pedra.
A sa comitiva figuraven ses músiques Municipal, Mallorquina, d' es Retgiment, els orfeons de La Protectora, el Republicá, el Mallorquí, ses sociedats obreres amb ses seues banderes, els tamborers de la sala, els caminers, diverses personalitats y s' Ajuntament presidit p' el senyor Governador.
Mentres aquesta comitiva anava recorreguent els carrers antes mencionats, a demunt sa murada sa gent s' hi abocá com un torrent humá; per tot allá ahont podía dominarse el lloc de la cerimonia hei havia gent y els terrats de les cases veinades s' omplíen de gent y demunt el bastió era ja tanta que tomá les posts que marcaven les tribunes, omplint-ho tot.
Quant la senyoreta Maria Weyler, en representació d'el seu pare, entrá dins la murada, acompanyada de s' alcalde, ses músicas romperen a tocar, de demunt s' arc de triomf, aixecat a s' entrada, sortiren coloms a balquena, el públic aplaudía amb entusiasme y les iglesies llansaven al aire ses campanes goijoses.
Infinitat de fotógrafos impresionaven clichés, pero l'hora ja avansada no deixá lluirlos; sa falta de claror tirá a perdre les instantáneas. Aixó mos disculpará de ses deficiencies d' els nostros clichés.
Demunt la tribuna, devora la pedra que havía de tomarse, parlaren l'alcalde, els concejals senyor Rosselló y Cazador, Planas, Roca y Villalonga (A). Y la senyoreta Weyler qui demostrá els desitjos de que sa tomada de ses murades influís d' una manera pronta en el progrés de sa nostra ciutat.
Després la senyoreta Weyler ajudada d'el arquitecto municipal va tomar sa primera pedra, qui fou després trasladada amb comitiva a Cort, essent colocada dins la tribuna convertida amb alegòric jardí.
ILUMINACIONS Y ADORNOS
A la nit, devers les set y mitja comensaren a encendrerse ses iluminacions d' els carrers y de ses fatxades y una gentada inmensa s'espargí p'els carrers per contemplarles.
Ses que cridaren més l' atenció foren, sa fatxada de la Sala, el jardí de la Glorieta, s' arc de Mar y Tierra, s' electricidad de Ahlemeyer, s' arc de s' Econòmica y els carrers de Conquistador, Colon y San Miguel.
RETRETA CICLISTA
An els ciclistes mai s' els-e crida que no responguin amb molt més de lo que s' els-e demana.
Sa retreta ciclista fou una bona prova de la vida y d' el entusiasme que senten els ciclistes per tot lo que siga el progrés de Palma.
El desfile de ses cinquante máquines adornades amb farolets a la veneciana y d'els autòmovols que els acompanyaren també adornats, fou presenciat per més de 15.000 persones.
EL TE-DEUM
El poble deu també un agrahiment á les autoridats y com a tal a la nostra eclesiástica, per haver contribuit amb sa presencia y oferiments al major lluhiment d' els actes oficials de nostres festes, no escatimant ses molesties qu' aquesta adhesió significa.
Cumplint el programa se cantá el dilluns dematí a la Sèu un solemne Te-Deum en acció de gracies p'el fet que tots celebram.
Hi assistiren totes les autoridats; l' Ajuntament presidit p' el governadô y assistint el batle y bon número de retgidors; la Diputació amb son president; el Capitá general, el General governadô; el delegat d' Hisenda, l' Inspectô de primera ensenyansa y molts d' altres invitats.
Presidía el cor el senyor Bisbe.
A les onze en punt hei hagué repicada general de campanes, comensant poc després la cerimonia, cantantse el Te-Deum d' el mestre Sr. Tortell.
DECLARACIÓ DE FILLS ILUSTRES
Dos noms hi havía qu' afegî a la galería de Fills Ilustres d'el nostro Ajuntament en prova d' agrahiment p' els esforsos fets per conseguir el desig d' el poble en l' assunto murades, y eren el d' el Senyor Conte de Sant Simon y el de l' enginyer D. Eusebio Estades, endemès d'e's d' el general Weyler y de D. Antoni Maura, que ja hi figuraven. L'acte fou celebrat tambè el dilluns a mig día en el Saló de sessions, resplandent de senyores y senyoretes y distingides personalidats. La bellesa y el talent hi estigueren representats.
També acudí a presenciar l' acte nombrós públic de totes les clases socials.
Les autoridats ocuparen sos respectius llocs y oberta la sessió p' el Sr. Governadô se destaparen els retratos d' els festetjats, entre forts aplaussos als autors d'els quadros, originals, el de D. Eusebio Estada de D. Ricardo Anckermann y el d' el Conte de Sant Simón d' el nostro amic el jove pintor D. Vicens Furió.
D' els discursos de proclamació s'encarregaren, d' el primê l' esquisit escriptô Don Gabriel Alomar qui'l lletgî en mallorquí alcansant son trabay fort premi d' aplausos d' els concurrents; y pronunciá en castellá el d'el Conte de Sant Simón nostre dinstingit amic el notable literat y cap·pare d'els escriptors mallorquins D. Miquel S. Oliver, amb els aplaussos de quin discurs acabá l' acte.
SA NOVILLADA
Era un número fora d' el programa y encara que no estiguem conforme en certes coses d' els toros li donam cabuda per haver estat una festa molt concorreguda y molt brillant.
La presidía la senyoreta María Weyler acompanyada d'un floret d'atlotes que donaven les dotze; eren perjudicials per sa lidia, pues distreien a molts, aimadors sempre de sa bellesa.
En Moreno, es torero més simpátic que trepitjá sa nostra plassa, sempre ganós de trabayar, fou l'héroe d'el decapvespre com-e torero y com empresari: una entrada com s' en veuen poques y dos toros morts de dues estocades, endemés d'una guyeta que li regalá sa presidenta senyoreta Weyler.
ELS FOCS ARTIFICIALS
Tota l' ampla esplanada del Moll, dins els barcos, a terrats y a balcons, demunt sa murada, per tot allá ahont abarcava sa vista el día d' els focs, dilluns a vespre, y ajudats p' el reflector elèctric d' el Balear es podía veure una inmensa gentada que tot heu omplía.
Se calculava que passaven de 40.000 les persones que havien anat a veure els focs, qu' agradaren fort ferm, acabant devers les dèu y mitja amb un monumental arc de llums ahont resaltava amb lletres de claror Palma agradecida por el derribo de las murallas.
ENTREGA DE SA PIQUETA
Una comissió de l' Ajuntament, presididia p'el Sr. Batle, passá dimars dematí a visitar a la distingida y simpática senyoreta doña María Weyler per ferli l' entrega oficial de sa piqueta que serví en l' acte de tomâ sa primera pedra de ses murades.
Sa Comissió fou rebuda per la senyoreta Weyler, acompanyada de D. Eusebio Estada y D. Pedro M. Granada.
Al acte hi assistiren distingides senyoretes y conegudes personalidats.
El Batle, senyor Rosselló y Gómez pronunciá breus paraules suplicantli en nom de l' Ajuntament se dignás aceptar l' oferiment, com-e record de l'acte celebrat el diumenge, remitintlehi a son pare el general Weyler en prova de gratitut p' els trabais qu'ha duit a terme per conseguî l' aspiració d' el poble.
La senyoreta Weyler, amb facilidat de paraula contestá en frases d' agrahiment p'el poble y per l' Ajuntament qu'el representa, per totes les atencións tengudes amb son pare y amb ella, donant després alguns vives.
Los assistents foren obsequiats amb un lunch.
S' ESCOLA MODELO
Un altre acte digne d'el poble de Palma es sa colocació de sa primera pedra que se tomá de ses murades per essê sa primera en sa construcció d' una escòla modelo a sa plassa de Juanot Colom, quina cerimonia se verificá dimars decapvespre amb assistencia de s' Ajuntament presidit p'es batle, senyor Rosselló y Gómez, d'el Governadô, senyor Espanya, d'el Bisbe, senyor Campins, de varis diputats y de s'Inspectô de primera ensenyansa D. Andreu Morey.
Després de benehida sa pedra p' el Bisbe, qui anava de pontifical, acompanyat d'els canonges senyors Company, Pascual, Rot- ger y Llobera, ocupá el Bisbe sa presidencia, colocant el Batle sa primera pedra en el clot ja preparat, ahont s' hi enterrá també una caixa de plom contenguent l'acta firmada per totes les autoridats presents y els representants d' els periòdics, varis números de cada un d'aquests y algunes monedes d' el monarca actual.
Dites Autoridats pronunciaren discursos encoratjadors oferint sa respectiva protecció desde s' esfera en que governen y adecuadament als mèdis de que disponen.
El truy inconscient de sa gernació inmensa impedía qu'els oradors se fessen sentî del públic però els incansables reporters d' els nostros diaris, han transcrit el discursos en ses interessants y actives informacions, y en tots ells se deixa veure els desig profond que tenen dites autoridats de patrocinâ tan hermosa y útil obra.
Al acte hei assistiren distingides senyores y hermoses senyoretes y un nombrós públic, qui aplaudí a s' arribada de sa comitiva d'Autoridats y entidats agregades qu'era esperada amb entusiasme y amb ses mateixes demostracions fou acompanyada a la Casa de la Vila, ahont l' Orfeó Republicá doná una serenata a s'Ajuntament, estrenantse un himne a Palma amb motiu de tomarse ses murades, música d' el jove director de dit orfeó D. Francisco Morey y lletra de nostro amic D. Benet Pons, que publicam en aquest número.
Pot está orgullós el poble de Palma d' entrâ per aquest camí en una era de regeneració y de futura grandesa, de la qual han plantat la base amb la colocació de la primera pedra per una escòla-modelo.
Així havía d' essê; amb la creació d' escolas que siguen no sols modelo entre les de sa península, sino que, com digué l'Inspector D. Andreu Morey, ho siguen també de les d'Europa. Al felicitâ als iniciadors de l' idea los aconseyam abandonâ l' esperit d' apatía qu'ens consumeix y no deixâ de la má obra comensada amb tant d' entusiasme.
¡Guaitem als Pirinèus!
SA FESTA MARÍTIMA
Els dies 10, 11 y 12 del corrent varen vessar entusiasme; eren les derreríes de ses festes d'el derribo y Ciutat esclatava encara d' entusiasme y de gent.
Ses fondes a mitx día havíen agotat es pá y a moltes panaderíes teníen que fer fornades extraordinaries.
El dia 12, devers les vuit d' el vespre la gent aná cap el Moll, ahont tenía que celebrarse sa festa marítima.
Sa casa d' el Club de Regatas estava brodada de farolets a la veneciana y també moltes embarcacions marcaven el seu aparejo amb tires de llumets. De devant la consigna, un vaporet il-luminat sortí cap a fora remolcant una barcassa també iluminada y dins sa que hi tocava una música.
Tombaren es cap d' es moll y llavores comensaren a amollâ dins s' aigo llumets flotants.
El vaporet y sa barcassa bordejaren la riba seguint amollant farolets, de modo que al cap de temps se veya demunt ses
aigos una llarga filera de llumets qu'el terral s' enduya mar endins, fins a perderse a s' horitzó, a sa línea indestingible de mar y cèl.
Demunt sa murada, demunta la riba era molta sa gent qui presenciaba tan hermós espectacle.
SA TRACA
De la pagesía havíen devallat mils de persones per veure sa traca; de l' horta y dels pobles vehinats de ciutat també havía devallat molta de gent, y els ciutadans, també havíen tirat en el carrê per sa traca.
A les onze d' el vespre se li calá foc en el carrê de Sant Miquel y una infinidat d' entusiastes seguiren sa tronada a corrensos per no perdre ni un trò.
Els esclafits de sa pólvora feyen efecte al atravessar els abres d'els passetjos, il-luminantlos amb sa llum fantástica y deixant derrera una nuvolada de fum, que, al desapareixe s' en anaven amb ell les derreres manifestacions de festes rebudes amb tan d' entusiasme.
TOMANT SES MURADES
Obras son amores y no buenas razones, diu es refrán de Castellâ y a fe que no té manco rahó que els mallorquins.
En es baluart de Zanoguera ja hi fan feina una corantena de trabayadors; las vagone- tes Decauville se mouen d' una banda a s'altre transportant els materials y les obres son admirades diariament per gran número de curiosos y desenfeinats.
A continuació de la tasca moral que s'ha hagut de fer per conseguir el derribo, ha seguit inmediatament la forsa material, posant ma a l' obra.
Que venguen els incrèduls a tocarho amb ses mans: les pedres van caiguent una a una y no se passará molt de temps fins que s' emprenguen les demés cortines que, seguint d'aquest modo no els-e quedará gaire temps de vida, donant entrada a la ciutat als aires lliures d' el camp.
¡Les murades son abaix!
De molts d'actes de ses festes de ses murades no 'n publicám fotografíes, degut a que molts d' ells foren de nit y cèl ubert.
No devem tencar aquestes retxes sensa fer constar el desprendiment de la casa Ahlemeyer que en menos d' una setmana iluminá es Born amb s'electricidat, y tenim qu'elogiar al concejal senyor Quijada, ánima de ses festes, al lampista d' El Rayo, autor de s' il-luminació de la Sala, a s' Econòmica cedint el gas gratis y a tantes y tantes societats y particulars qui feren moltíssim p' el lluiment de ses festes.
També hem tingut que retirar varios clixés que publicarem an el número pròxim.