La Monja renegada
| ← La Minyona de Castellà | La Monja renegada 30 cançons populars catalanes |
La Filla del moliner → |
LA MONJA RENEGADA
Si n'hi ha una monja
dintre d'un convent,
passa quarts i hores
plorant i rient.
La mare abadessa
n'ha tingut esment:
— De què ploreu, monja,
de què tant ploreu?
— Ploro per un jove
que se'n diu Climent,
que si no m'hi caso
moriré per ell.
— Moriu-se'n la monja,
ja us enterrarem,
un ofici d'àngels
vos en cantarem,
de flors i violes
vos enramarem;
les tombes són noves,
les estrenareu.
— No vui ser enterrada
dintre del convent,
que vui ser enterrada
com la demés gent.