La Història de Leander i Hero

Sou a «La Istoria de Leander y Hero»
Obres de J. Roiç de Corella

Baixa com a

La Istoria de Josef

Tragedia de Caldesa

LA ISTORIA DE LEANDER Y HERO

E

n la nostra mar mediterranea, en la prouincia de Grecia en les ylles que vulgarment larçepelech se nomenen, estan dues ciutats, Çesto hi Abidos, distants la vna de laltra espay de miga legua; lo qual espay la mar occupant, veda les dues ylles sien vna. Estaua en la ciutat de Çesto, Hero, noble donzella, de alt enteniment, gracia e bellea, que per tots aquells regnes ab claredat de inclita fama relluhia; hi en la çiutat de Abidos estaua Leander, de alta perfeccio, seny e gentilea. Sols diferien, que Leander de home, e Hero de donzella singulars gracies possehia.

Com se veren Leander hi Hero, e Leander parla ab la dida.

E

ra passat Leander a vna gran festa que solempne selebrauen en la ylla de Çestos; hi, entre les altres donzelles, Hero sobre totes estaua, de clara hi elegant figura, a la qual Leander ab modesta y entristida continença dreça la uista; que axiu disponia la iniqua fortuna.

Ixqueren al encontre al mirar de Leander los vlls de la graciosa donzella, e al hu hi al altre fon semblant ab vires de enamorada erba tenien les entramenes trauessades, e quels vlls, dels retrets de la nafrada penssa, entre si portauen secretes embaixades. E fon tan gran lo mal de aquesta primera vista, que al hu y al altre constituhi en penssament de soliçitut profunde.

Ab aquella major descrecio que amor estrema comporta, demana Leander de la tan estimada donzella, y Hero de Leander, seguint aquella arreglada onestat que a la sua fama gens no ofenia; e sotliçitut de amor verdadera, a la qual res no lis encobre, descobri al enamorat Leander que tenia Hero vna dida, Latibula, de la qual sola en egual de la sua anima fiaua.

Treballa Leander ab delitosa fatigua, mostrant altres negocis lo portauen, pogues parlar ab la tant fiada vella; hi, ab gest vestit de temor honesta, a semblants paraules feu principi:

«La fama de la tua honestat, lo assosech e grauitat de la tua edat antigua, bastarien los meus desigs ordenar, si a terme desonest se endreçassen. Hi, per que veig la tua continença jam mostra no ab plaer les mies paraules escoltes, no vull en largues proses la mia dolor estendre; sino que a tu, anima de Hero, sia manifest dins los termens de honestat altre be en aquest mon no desige, nim es possible desigar pugua, sino que, ensemps catiu e marit, en los braços de la tua criada ma vida se allargue. Hi a tu, benauenturada dida, a qui ella tant meritament ama, ofir los bens, la persona e la vida; que, puix es tot de Hero, la raho vol ab les altres sues joyes ho tingues en comanda.»

Respon la dida de Hero a Leander.

D

e la tua discreçio, afable graçios joue —respos la discreta vella,— tinch la mia penssa per admiraçio sospesa, quels actes de virtut vulles enlegir, cobrint los ab vel de viciosos tractes, semblant aquells que la fruyta del seu ort mes saborosa gusten, si per les parets, com a lladres, la prenen. Si tu, axi com dius (lo que rahonablement se deu creure), dins los limits de honestat desiges Hero, ma criada, muller tua vixqua, puix est tant prudent en elegir, nou sies menys en proseguir lo que virtuosament desiges. La mia criada hi senyora te virtuos pare, de gran prudencia; mare onesta, de clara e virtuosa fama; parents en gran nombre y estima; ab los quals honestament pots tractar lo que demanes. Si tant, com dius, meritament la estimes, fuig no solament cosa desonesta, mas tot lo que a desonestat pot tenir semblança; que si per altres camins venies al terme que desiges, a tu mateix faries gran ofenssa, en lo temps que per muller e senyora la possehiries.»

Partis Leander de la ciutat de Çestos.

P

artis Leander de la discreta vella, ab penssament de sotliçitut trista com poria de Hero tractar la matrimoni, çerquant tots aquells camins que al desigat terme portar lo podien. E, per altra part, la honesta donzella vots e prometençes als Deus prometia, li fossen tant fauorables, que a Leander per marit li atorgassen.

Espay de vn any passaua, que Leander, desdenyat del matrimoni, ab esperança perduda per lo cami de virtut ni per força de amor lo seu voler pogues atenyer terme, dellibera de la uista de Hero vn poch espay apartarse: passant la uida trista, esperar lo temps, lo qual grans negocis termena. Hi, partint se de Çestos, los vlls endreçats a la riba e mes a la casa de Hero, dins si mateix, quels altres nou hohissen, parlant murmuraua:

«Tan gran dolor — lo meu cor trist esquinça,
Que tinch reçel — la mort prest nom asalte;
La qual yo tem — perque nom faça perdre
A uos, mon be, — per qui porte lo viure.
E per ço fuig — venir uos al encontre;
Quels vostres vlls — del mur donesta vida
Ab tempre dor — les fleixes de Cupido
Tiren, matant — a tots los qui nous fugen.»

Parlen a Hero molts matrimonis.

E

ra tan gran la honestat, seny, discrecio e bellea de la noble donzella Hero, que molts jouens de alta sanch, ab grans bens naturals e de fortuna, al pare, qui Austerus se nomenaua, del matrimoni de la inclita filla sotliçitauen. Pero, atenent Austerus als miserables bens de fortuna, entrels altres, per a gendre, elegia vn joue desert de bens naturals e morals, per que en grans riqueses abundaua; que souint sesdeue que, per mostrar nostre senyor Deu dels bens de fortuna la pocha estima, permet sien possehits per aquells qui alguna virtut no posseheixen. No volia la entrestida donzella lo matrimoni, per que no era de Leander, hi encara per que aquell la demanaua a qui tot sol entrels altres, ella, encara que no volgues a Leander, auorria. Hi al pare donaua resposta que, per al present, la uolentat en matrimoni no la inclinaua, escusant lo no ab algunes indisposicions fengides de la sua delicada persona; callant la verdadera malaltia del amor de Leander, sola per la qual la sua penssa, ensemps ab la persona, era malalta.

Conegue la dida la causa de la tristor de la criada.

T

enia la prudent dida, ab sotliçitut de gran amor, en la vida de la honesta criada; hi, atenent, miraua que vna entrestida continença la cobria; e la color de la sua cara, e magrea de tota la sua persona, ab continua tristiçia sens manifesta causa, descobrien que algun penssament en los retrets de la sua penssa aflegint la turmentaua; e continus sospirs, espirant, senyalauen lo foch que de lamor de Leander les sues entramenes ençenia.

Axi portaua la sua primera y estrema amor encuberta la trista donzella, ab pes de tant fexugua carregua, que altre remey, sino la uida perdre, de sos mals no estimaua. Tant, que vn jorn, a la hora quel sol de nostra abitable terra cobrir se volia, era pujada la plorosa donzella en vna alta torre, de la qual los murs de la çiutat de Abidos, hon Leander viuia, clarament se mirauen. E sotliçita la discreta dida de la dolor e tristura de la criada, ab suaus passos pujant, escoltaua si la entristida Hero, estant sola, planyent se dolia; la qual, contemplant la ciutat de Leander, ab lagremes que dels sseus vlls abundants corrien, en veu piadosa plorant deya:

«Del mon nom dolch, — que ma vida vull perdre,
Per que del cos — lesperit ja delliure
Pugua, volant, — estar prop de Leander.»

Demana la dida a Hero la causa de la sua tristor.

E

ncara mes parlara la trista donzella, sino que Latibula, entrant per lo tarrat de la alta torre, no espera mes hoyr del nom de Leander; e, acostant se a la estimada criada, a semblants paraules feu principi:

«La continua tristicia que dins lo teu cor acollint comportes, en dan de la tua bella delicada persona, manifestament declara alguna estrema dolor la tua anima greument turmenta. E no pensses quant perjudiques a la gran amor quet porte; que ma vida ja no laccepte sino perque a tu, axi com desige, pugua veure. ¿Com nom descobres la causa don fas continent vols abandonar lo viure? Si es mal que remeyar nos pugua ¿per que, tenint lo celat, magor lo aumentes, no donant loch per hon espire? Abandona, estimada filla, vna part de la carregua de tos enugs sobre mi, puix egualment ab tu laccepte, e portem dos, ab carro de verdadera amistat, aquell pes que hu tot sol sostenir no poria. E, puix tens seguretat manifesta los teus secrets que fora de la mia boca, sino ab lanima, passar no poden, comunicant a mi de ton mal la causa, es forçat algun remey o descans atenygues, recolzant tan gran pes damunt lo pilar de la verdadera amor, que a tu, vida mia, endreçe.»

Descobri Hero a la dida lamor de Leander.

V

n sospir que dels retrets del cor de la plorosa Hero espirant partia, fon principi a semblants paraules:

«La honestat que de les tues mamelles, estimada dida, mamant he presa, ha tenguda ma lengua muda, çelant la tristor de la trista desauentura mia, esperant algun dia tu, per lamor quem portes, ab gran instançia me interrogasses; per quem paria no tant, responent, la mia honestat pendria injuria, car de moltes coses retrau honesta vergonya per ha interrogar, que lo respondre comporta.

»La causa per hon ma vida se va a perdre es Leander, al qual, dins los limits de honestat, yo per marit desige, e, si del terme de aquest desig ma vida se dessespera, no vull que mos mals, sino a mort desesperada, passen.»

Vn poch espay, los vlls endreçant a la lagrimant donzella, tarda Latibula tornar semblant resposta:

«Molt tart, o nunqua, de indiscrets principis fi prospera sespera. Sil teu desig ab lo meu era conforme, estimada filla e senyora, hauries marit aquell qui, plaent a tu, a ton pare no desplauria. E si tu no vols aquest joue Exosus, a qui meritament tan gran oy portes, dels altres poras pendre algu a la tua volentat hi a la de ton pare conforme.»

«—O, gran desauentura mia!— respos la trista donzella, —que axi mon pare vol a Exosus per gendre, que de algun altre solament nou escolta; e ab tot que per si, encara quen lo mon fos sol, Leander tant valgua, penssa, estimada dida, en comparacio de Exosus, quant dins la mia penssa mes perfet se troba. Pero a tu ni vull ni puch negar, penssant en Leander, egualment tots me desalten: per que a tots auorreixch, per que no son Leander, hi a Exosus avorreria, encara que tant no amas a Leander.»

Conçerta la dida ab Leander vingues a parlar ab Hero.

F

atigua seria de prolixitat enujosa recitant descriure les discretes honestes rahons que, per aconortar la trista criada, Latibula parlant rahonaua. Mas a la fi, amor, que sobre les altres passions nostre enteniment enbenant ençegua, vençe a la prudent honesta vella, prometent a la enamorada criada per marit a Leander, puix altre remey acceptar no volia; penssant no cometia gran erra, per restaurar de la criada la miserable vida: hi a la enamorada donzella vençia lamor de Leander, hi a la

prudent honesta vella, lamor de Hero.

Ffi.