La Divina Comèdia. Infern (1921)/Cant XXVII

Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/230 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/231 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/232 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/233 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/234 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/235 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/236 Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/237

133.Seguírem camí enllà, jo i el meu guia,
pel penyal, fins a ser a l'altra arcada,
que duu a la fossa on la llur paga troben
136.els que, sembrant discòrdies, guanyen culpa.^[1]

---

1. 
   133Noi passammo oltre, ed io e il duca mio,
   su per lo scoglio infino in su l'altr'arco
   che copre il fosso in che si paga il fio
   136a quei che scommettendo acquistan careo.