L'irradiador del Port i les gavines/Vibracions
El gra sagnós, de magrana
al teu llavi.
Oh, el mossec de la meva besada!
Dolça recança:
l'ànima del Poeta
al teu ventall.
Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
—El tram llampega.
Acota el cap endins la porxada de verd,
als taronjers florits, la promesa-donzella:
Una alosa destria la blancor
dins el verd.
Dins de la nit
alegria en la casa.
Tot és la por.
Cada mot de l'esposa, una rosa
tota balba de flames:
la sardana-cinyell de l'esposa.
La pluja rosega el vidre
glaçat...
Quantes molles s'hi deixa!
Aquesta flor,
del teu pit al meu llavi,
flor en el llibre.
Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.
Bolves de zèfi
sonorants ones verdes:
la Primavera
A aquella estrella nua tan aprop de la lluna.
li servo un gran amor
car volia escapar-se
i la vigilen molt.
Ara el cel és tot blau dins el matí
Només un petit núvol blanc—molt blanc:
una verge s'ha deixat el coixí.
Bru matiner d'amor
de peu dret a la proa:
quina noia no el vol!
Mocadoret al coll,
vermellet, de les festes.
Les sagetes al cor.