L'irradiador del Port i les gavines/La femme aux oranges

LA FEMME AUX ORANGES REFLEX N.º 2

La cançó del Metró, que es mulla el ventre al Sena a
la vella Cité, traspua tots el sostres, i diu:

—Avui só perfumat
per una grassa impresa.
Porto un braçalet blau,
un altre de vermell
i les anques més nues.

Les sandàlies pulides amb brillants.

I així la meva amada
ve assetjada a desdir:
Per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel,
i s'ajeu al meu bany de purpurina.

Banyera del NORD-SUD!

Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Chateau d'Eau, s'ha descobert la brusa i ha ensenyat els
mugrons
que eren com una llàntia de cremell.

París, 12 de Març de 1920.