LA ADÚLTERA.

—Mon marit se n' es anat—n' estará deu dias fora,
m' ha deixat encomenat—que no conversés ab homes:
 Adeu xica del ventall
 casada dins Barcelona!
miréu quin gelós es ell—que 's fica en aquestas cosas,
que si jo no'm se guardar-no crech pas que ningú'm gordi.-
Envia á cercá' un hereu—per una gentil minyona.
L' hereu era de molt lluny—pero fou arribat prompte.
Ab lo sombrero á la ma—ja demana mi senyora.
—Si volia dormí' ab mi—que 'm canso de dormir sola,
que si tenim mala nit—tindrém matinada bona.—
A las deu del demati—ells del llit no n' eran fora.
—Amor nos hem de llevar—que m'apar que ja n'es hora.
Nos ne anirém al Born—á comprá' un parell de pollas,
un parell de colomins—y un altre parell de tortras,
y anirém á fe un dinar—al hostal de la Madrona.—
No falta qui tot ho sent—y al marit ne du la nova.
—Un fadrí de la ciutat—vos ne festeja la dona.—
Lo marit aixís qu' ho sab—se 'n ve dret á Barcelona.
De Sant Pere al carrer alt—á tots dos plegats los troba.
Al entrant del portal nou—li pega cop de pistola.
Ella ne llensa un gran crit:—«Válgam Dèu! que'm quedo sola!—
—No't quedas soleta, no,—que't quedas ab lo teu home.—

VARIANTS.
Vers 1.

Mon marit se n' es anat—prego á Dèu qu' estiga fora.

Ver 5.

Ja n' ha enviat á cercar—un hereu de casa bona.


Vers 10.

A las nou del demati—los dos encara reposan.

Vers 15.

No ha faltat qui ho ha vist,—porta la nova al seu home.