Instrucció per cultivar l'arrós de secá en las provincias d'España


INSTRUCCIO

PER CULTIVAR L'ARRÓS DE SECÁ

EN LAS PROVINCIAS D'ESPANYA.

traduit al catalá per millor intelligencia dels pagesos

Per D. P. J.





ab llicencia.
Barcelona.—Maig 1831
En la imprenta de la Viuda y Fills de D. Anton BRUSI.


ALS CATALANS.


L'agricultura font fecunda de riquesas, mare de tots los arts, manantial d' ahont s' deriva l' ben estar de tots los pobles y l' esplendor del Reys, es un art sobre cuals progresos deu desvetllarse no sols l' pagés y l' propietari, si que també tot altre home amant de sa patria y de sa propia utilitat, per l' interés que tots reportam de sos auments y adelantos.
 Un poble es mes ó menos rich en proporció de lo que es mes ó menos aficionat al treball de la terra. Observem sino á nostra Cataluña y á algunas altres provincias d'Espanya y formem entre ellas nostras cornparacions. Veurem á aquella que á pesar de l' aridés y esterilitat de sas terras, á pesar de la sequedat y asperesa de sas montanyas, s' distingeix entre Ias demes en riquesas y auments, mentras qu' estas altres ab tota sa feracitat y bona disposició Ias mirem pobres, infelisas y cuasi exhaustas de recursos per sa propia subsistencia. ¿Putx qué es aixó sino la major ó menor afició á l' agricultura?
 Convensut jo d'esta veritat de la que voldria estesen ben persuadits tots los homens, principalment los benemerits catalans mos compatricis, he pensat posar en nostre idioma la seguent instrucció qu'en castellá compongué'l célebre profesor d' agricultura D. Claudio Boutelon per lo cultiu del arrós en secá. Lo he posat en un estil vulgar y acomodat á tota clase de gens perque sia al alcance de tothom y 'm prometo que'ls pagesos catalans s' penetrarán dels ventatges que van á conseguir ab Ia sembra del arrós de montaña, cuidantlo com prevé l' instrucció. Y ja que no ha tingut la gloria un catalá de ser lo primer en fer est ensatx, procurian alomenos los naturals de esta provincia á tenir la satisfacció de haber sabut aprofitar mes que altres aquesta llissó preciosa. Aixó es lo que desitja un compatrici vostre que ni es pages ni propietari de terras, pero que es afecte als treballs y beneficis d' ellas y per conseguent molt amich dels que las cultivan.


Entre los diferents objectes en que la sabiduria del Gobern emplea su influencia á favor de la prosperitat pú­blica, ha cridat molt particularment sa atenció l' cultiu, propagació y aclimatació en nostre Península del arrós de secá, conegut aixis perque s' sembra en terrenos elevats y en declives de algunas costas y del cual s' recullen abun­dants cullitas en nostras islas Filipinas, convensut de que s' evitan per est medi las causas qu' atacan la salubritat de las poblacions, originadas de la humitat que es indispen­sable per cultivarla d' altra manera.
 Cooperant á tant benéficas intencions l'Exm. Sr. D. Jph. Manuel de Arjona digne Asistent d' esta Ciutat de Sevilla, in­tentá fer un ensatx d' aquest productiu método en lo jardi anomenat de las Delicias, cual resultat ha estat lo seguent: habent sembrat 33 lliuras d' arrós en dos aransadas y mitja de terra [1] s' han cullit en l' espay de tres mesos y mitx la cuantitat de 25 fanecas y mitja d' arrós d' una vista, substancia y gust exquisits. [2] Tal ensatx proba d' un modo terminant la posibilitat del cultiu d' esta llavó, que nará positius beneficis als que s' dediquian á éll , no debent servir d' obstacle alguns fatals resultats en al­tres punts de la Península, perque deuhen atribuirse al mal sistema que hagia pogut adoptarse en sa sembra ó cultiu.
 Per determinar pues el método y circunstancias ab que s' lograrán las millors cullitas de dit fruit, m' ha apare­gut convenient formar l' instrucció, que com ha encar­regat en las operacions de dit ensatx, he seguit y fet prac­ticár en las Delicias, á fi de que la demostració de sos re­sultats puga servir de guia y coneixement als curiosos en s' agricultura.

INSTRUCCIÓ

PER CULTIVAR L' ARRÓS DE SECÁ

EN LAS PROVINCIAS DE ESPAÑA.


L' arrós de montaña que es el mes comunment conegut ab lo nom de secá s' cria espontaneament en las Islas Fi­lipinas y altres parts y s' cultiva en las serras y declives de las montañas de aquells paisos sens necesitat de riego, donant la cullita en l' espay de tres mesos. No debem per aixó suposar que esta especie d' arrós de secá s' puguia criar en España sens necesitat d'aigua, putx es ben sabut que en las regions situadas entre los trópichs hi ha una estació en l' any en que plou diariament durant alguns mesos, y estas plujas estacionals equivalen als riegos mes copiosos que puguian donarse en altres climas. Pero d' aixó s' dedueix un fet sumament important y es, qu' aixis com esta especie d' arrós s' cria y grana ab lo sol auxili de las plujas , s' pot igualment criar bé en un terreno en que se li donia una humitat proporcionada per medi dels riegos, del mateix modo que's practica en altras varias plantas y sens necesitat d' estancar aiguas, qu'es lo que tant perjudica á la salut. Esta ha sigut la causa de que en diferents ocasions s' hagia tractat en Valencia y altres provincias del Regne l' cultiu del arrós de secá sens haberse posat en planta tant util pensament fins que, habentse ensajat dos anys ha en l'establiment rural de las Delicias de Sevilla ha tingut un éxit tan felis, com que pot donarse ya una noticia ben ecsacta del cultiu y estraordinari progrés de sos grans.

CULTIU.

 La terra que s'destinia á éll ha de ser de regadiu y de bona cualitat. S' fangará, cavará, ó llaurará dos ó tres voltas deixantla ben fluxa, beneficiada y neta de malas herbas com s' acostuma per sembrar lo blat de moro; y despres s' arreglará é igualará lo terreno ab l' aixada ó d' altra manera y s' entaulará ó distribuirá en sayols ó capsadas, cuadros, feixas ó bancals repartits en parts iguals mes ó menos grans y sempre proporcionats á l' abun­dancia d' aiguas que hi hagia per lo riego, fentse las cor­responents asequias per lo repartiment de ditas aiguas.
 L' época de sembrar aquest arrós varia segons la dife­rencia de climas; pero no s' comensará fins despres de pasats los frets forts, habentse experimentat que tarda mes ó menos en naixer, segons es mes ó menos freda la esta­ció. Per manera que conceptúo deu sembrarse en las provincias meridionals y en las mes fredas en maig y juny, podentse fer algunas sembras tardanas fins á principis de juriol en las ditas provincias meridionals y menos fredas, ab tal que puguia contarse ab lo temps suficient peraque grania y maduria antes de principiar la estació dels frets y aiguas. Antes de sembrar s' posa l' grá en aigua clara, deixantlo en infusió per espay de vint y cuatre ó mes horas, y trayent ó despreciant per buits ó inutils los grans que quedian nedant sobre de l' aigua. (Alguns acostuman posar fems en l' aigua y estan en lo concepte de qu'aixis surt mes nutrit y que naix millor.) Aixis que's trau lo gra de l'aigua se neteja y se separan y trahuen ab cuidado tots los altres grans, ab que sol estar mesclat l'arrós.
 La sembra pot ferse de dos maneras, ó be en tendas per trasplantarla despres, ó desde luego en los bancals en qu' ha de criarse y granar. La terra de las tendas ha de estar ben esterrosada y desmenusada , y encara que con­vé que sia de bona cualitat, no obstant no deu ser molt superior ni estar mes afemada y beneficiada que aquella en que s' ha de fer despres la sembra á fi de que las ditas plantas no tinguian tant sentiment ó no estiguian menos regaladas despres de sa transplantació. L' arrós s' pot sembrar en las tendas esparramantlo ab la ma, com s' fa ab altres grans ó be plantantlo á sochs de dos dits de fondo bastant units, pero procurant que las plantas no nasquian espesas, ni arribian á enllasarse ó enredarse sas arrels á fi de que no s' malmetian al temps de traurerlas per lo transplant. Los grans deuhen quedar poch enterrats perque nasquian mes prompte y millor. Res importa que la terra estiga seca ó que sia humida, ab tal que puguia sembrarse; pero aixó practicat deurá regarse abundanment.
 Las sembras que s' fan d' asiento en los bancals poden ser en clots ó en sochs, y los bancals poden ser plans ó fer esquena, bé que en estos se necesita menos aigua per regar que en los altres. Cuant se sembra ab clots, se forman es­tos de la extensió de cuatre á sis dits de llargaria y s' posan dins d' ell sis ó vuit grans d' arrós un poch apartats lo un del altre. Si s' fá la sembra en sochs ó per fileras, s' señalan aquestas en tota l'estensió dels bancals ó á la distan­cia de mitx palm unas d'altres y s'enterra lo grá lo ma­teix que per lo método anterior á la fondaria d'un dit y mitx ó poch mes; los grans s' tiran als sochs, procurant que no caigan amontonats sino ab la distancia de dos ó tres dits l' un del altre peraque nasquian ab mes igualtat y millor y no perjudiquian mes avant unas plantas á altres. Acabada la sembra s' dona un abundant riego á la terra perque s'empapia bé de l' humitat y puguian comensar á grillar immediatament los grans. Al temps de donar l'aigua als bancals s' anirá ab gran cuidado, á fin de que sa corrent no arrastria la terra y arrollia la llavor, deixantla descuberta en uns paratges y molt tapada en altres; amontonada y junta en unas parts y en altres sens llavor, lo que es encara molt mes perjudicial en las tendas. Pot evitarse est inconvenient deixant correr poca aigua á un temps en las primeras regadas, de manera qu'entria pausada y ab poch corrent en lo bancal; y posant en l' embocadu­ra d' ell uns trossos de estora, cabassos ó altre cosa sem­blant, ab lo que s' conté la demasiada corrent y s'umplan d' aigua los bancals sens apilar ni remourer la terra. Des­pres de tres dias de haber sembrat s'rega altre vegada y s' repeteix lo mateix cada cuatre, sis ó vuit dias segons la situació y cualitat de la terra, y el clima y paratge en que s' cultiva.
 Los grans d' arrós naixerán als sis, vuit, deu ó dotse dias: se continuarán las regadas del modo dit: se xarcolarán ab la má, cavaguet ó arpions tantas cuantas vegadas sia menester fins á deixar l' terreno enterament net de malas herbas; se desbaratarán algunas vegadas ab lo mateix instrument ó heina las crostas que fá la terra, estovantla y fent que las plantas se crien mes medradas y en poch temps adelantian mes.
 Cuant estas plantas tenen de cuatre á sis dits d'alt, es cuant se trasplantan en la terra ahont deuhen donar lo fruit: lo mateix pot practicarse en las que hagian nat molt espesas en las sembras d' asiento, ço es en aquellas en que s' hagia sembrat l' arrós ab animo de no trasplantarlo , arrancantlas ab cuidado; y lo mateix s' executa també ab las que hagian nat en los sochs dels bancals, que s' deixa­rarán á la distancia de mitja cuarta, trayent ab tino las intermedias, las cuals pendrán ó s' farán millor si s' estrauhen ab alguna terra pegada á las arrels, de manera que cada mota tinga dos ó tres plantetas juntas que se arranquian ab lo cávach, y en seguida se trasplantan en altres bancals á la distancia de mitja cuarta cada mota segons está ja dit.
 Acabada la plantada ó sembrada s' rega abundantment la terra y se repeteix lo mateix al dia seguent: esta se deixa orejar y cuant está ab bona sahó y ella ho permet, se treballa un poch igualantla y posant en son lloch tota la que s' hagia caigut ó desmoronat. D' allí en avant se re­petirán las regadas cada sis ó vuit dias segons ho necesitian las plantas, no deixant per ningun motiu de xarcolarse sempre que s' necesitia y arrancant ab tot cuidado totas las herbas graminosas que acostuman ser bastant semblants á las del arrós, y moltas vegadas s' crian en los mateixos sochs, ó mescladas ab dit grá, lo que perjudica considerablement á la cullita.
 Esta especie d' arrós dona molt, forma hermosos grills desde set fins á dotse ó mes cañas, y del estrem de cada una y per la bosa de la ultima fulla surt una espiga en que s' contan desde 50 á 80 ó mes grans molt plens despres de madurs, que ab son pés , ajauhen las espigas fins á terra. Las cañas creixen fins á un peu y mitx ó poch mes. Als tres mesos de sembrat madura el grá del arrós, l' cual se conserva en la espiga despres de madur tot lo temps que s' vol, sens caurer d' ella; pero deu posarse bastant cuidado en apartar del sembrát als ausells , perque com los agrada tant est grá causan grans perjudicis als arrossás: també l' perjudican molt las formigas. Las espigas s' segan ab la fals, deixant las cañas y fullas perque de res serveixen; en seguida se estenen al sol y s' desgranan trillantlas ó batentlas ab lo mall ó ab un bastó, segons la cantitat de grá que s' recull. Ben trillat y limpio se separa lo que s' necesita per la sembra del any seguent y lo restant se blanque­ja ó despulla per lo consum.
 Est arrós se fá en cuasi tots los terrenos, pero es mes productiu en los de bona cualitat. En los paratges frescos s' cria ab poch riego y es de la especie que mes resisteix á la sequedat. S' calcula que produeix á rahó de cent per un, estant ben cultivat; y no hi ha dupte que pot criarse ab la major utilitat y donar un producto extraordinari en totas las provincias del Regne, y en moltas d' ellas pot á mes ferse una segona cullita despres d' acabada la d' ordi y blat, per la rahó de que sols necesita tres mesos desde sa sembra hasta la batuda; y per la mateixa rahó pot sembrarse succesivament desde mitx Mars fins al Juriol, pues que té temps suficient per granar molt bé antes de la es­tació dels frets, segons ha resultat de varios experiments fets.
 Son incalculables los beneficis que poden resultar á nos­tra agricultura, si, com es de esperar, arriba á aclimatarse y propagarse en nostres camps aquesta preciosa planta.


  1. Cada aransada equival cuasi á una faneca.
  2. També s' ha ensajat la aclimatació ó sembra del arrós de Puerto Rico, que pot aixi mateix considerarse de secá putx que son cultiu no vol altre cosa que riegos periodichs ó determinats. La primera proba ha tingut un feliz éxit y ha donat esperanzas de produir mes ab las modificacions que enseña la práctica, tant en la elecció del terreno , com en el método de regarlo.