Instabilitat de las honras mundanas expresada en las felicitats y desgracias de Pere Franquesa de Igualada, secretari de Felíp segon


 

SONETO IV.


Instabilitat de las honras mundanas expresada en las felicitats y desgracias de Pere Franquesa de Igualada, secretari de Felíp segon.


  En las faldas del somni descansaba,
Los membres fatigats del penós dia;
Cuand la profunda y vana fantasia
Tresor de immens valor me presentaba.
  Dos mil titols la fama m' publicaba,
Ab un ceptre real me sostenia,
Y á la enemiga enveja no temia,
Ans me temia á mi qui m' envejaba.
  Asenyalat mon pit ab creu vermella,
Dos mil se n' feya l' mon, veent la quimera
De ma noblesa apócrifa realsada.
  Despertám, en asó, la dura anella
Que al coll tenia ; y fuí com abans era,
Mosen Pere Franquesa de Igualada.