Idil·lis i elegies/A Lebrun
XXXII. A Lebrun
.........................................................
...Jo vull que els meus escrits, fills de ma jovenesa,
sien còdex d’amor, de plaer, de tendresa;
que de Venus dispersin les sagetes arreu;
que per sempre hi perdurin mon ànima i ma veu;
que enmig de seda i plomes una beutat novella,
esperant el mortal que fa la joia d’ella,
es gaubi amb mes cançons i saboregi, entant,
les ardentes besades que prompte es donaran;
que a amar-se follament mes cançons els excitin;
que s’endrecin mos versos i que junts els recitin,
i que, lassos d’amor, el foc dels meus pinzells
inflami encara dintre llurs cors plaers novells.
Que en son llit, al matí, llegint-me vehement,
del claustre auster allunyi la verge el pensament,
i amb tremolosa mà, si passos ha sentit,
que em colgui entre els llençols, ben a prop del seu pit.
Que un jovencell, d’ignota ferida corpassat,
digui, en llegir mos versos d’amor i voluptat:
—Eix amorós poeta sembla parlar per mi:
quan va pintar son cor al meu degué llegir.—