NOTES





III
A CABANYES


 «Después de Moratín, nadie acertó tan completamente con la poesía horaciana como el insigne lírico catalán don Manuel de Cabanyes, muerto en la flor de sus años, el de 1832. Extraño y nuevo parecerá este nombre á muchos de nuestros lectores, ya que raros caprichos de la suerte han querido que permaneciese olvidado, al par que han alcanzado no poco renombre ingenios de las primeras décadas de este siglo muy inferiores á él en todo. Cabanyes tenía lo que faltó á Moratín: ideas, sentimientos y vida poètica propia. Imitaba los modelos antiguos con la libertad del verdadero genio lírico. Su educación literaria fué rica, fecunda y para aquel tiempo muy variada... Gustoso aprovecho esta ocasión de renovar la memoria del Andrés Chénier Catalán; si bien me aqueja el temor de volver á tratar asunto ya magistralmente estudiado por el doctísimo Milá y Fontanals».
 «..... Para conocer á Cabanyes, es preciso leer, y no una vez sola, esa serie de áureos fragmentos, cuyas bellezas no son de las que hieren y deslumbran á ojos profanos. Su patria no se acuerda de este purísimo ingenio que Roma y Atenas hubieran adoptado por hijo suyo. Para él no ha llegado la posteridad todavía. Unos pocos admiradores y paisanos del poeta se han deleitado con sus delicadísimos versos: del Segre acá no le conoce nadie.» (Menéndez y Pelayo. Horacio en España, vol. II, planes 160-161, 171-172).

V

VORA UNA FONT

Imitant l'estrofa asclepiadea-glicònica.

VI

DEVANT LA CASCATA DE TIBUR


 Tibur es el nom antich de la ciutat italiana actualment anomenada Tívoli.
 El temple de la Sibil-la Tiburtina axeca encara un segment de la seua columnada circular, just al cayre del barranch frondós ahont se precipitan les aygües del Teverone (l'Anio dels antichs) al baxar de les montanyes Sabines per confluir ab el Tiber dins la planura del Laci.
 Horaci, qui tenía prop d'aquest paratge una casa de camp, compara'l geni poètich de Píndar ab un riu desbordat qui salta de una montanya:

 Monte decurrens velut amnis, imbres
 quem super notas aluere ripas,
 fervet, immensusque ruit profundo
 Pindarus ore.
(Horat. Carm.—Lib. IV—II.)

 Mecenas, el gran ministre d'August, insigne protector dels poetes, tenía a Tibur l'explèndida villa, de la qual restan vestigis demunt la penya d'hont surten les cascates menors (le cascatelle).

VII
MEDITERRANIA

Ritme a faysó de l'antiga estrofa alcàica. Arió, primitiu poeta y músich, segons la mitología, fou salvat d'un naufragi per obra dels delfins encantats de ses melodíes.


El Mediterrà té la blavor més intensa y la aygua més rica de sal que'ls altres mars diferents. (V. Michelet. La Mer.)

VIII
ADOLESCENCIA

La fàbula d'Hyclas es presa de Theòcrit y de Chénier.

XIV
AL POETA QUE'M FEU PRESENT DE FRUYTES SABOROSES

 Joseph Carner, autor dels idilis Fruyts saborosos.