Horacianes/Al poeta que'm feu present de fruytes saboroses
Sota un parral qui pampolós verdeja
per les columnes jòniques de marbre,
tot clapejant de soleyet y d'ombres
bellugadisses el mosaych del atri,
cal posar ton present, jove poeta!
Oh, quín present de fruytes saboroses!
Son de Tempé frescal? Son de l'Arcadia?
A quín hort les cullires? Be pot férsen
a les tres Gracies delicat obsequi,
que de fruytes més sanes y esquisides
ningú'n presentarà. Veníu rioleres,
oh petita Pandara, oh jove Ixena,
per oferirne les primicies pures
a les Gracies matexes, coronades
ab rou d'eterna joventut! No hi manqui
Methymna ab sa gran copa ahont fulgura
la netedat... No hi manqui la parella
de Lamon y Alidé, vellets benignes,
pera honrarnos la llar ab la constancia
d'amor, qu'es foch sagrat y dura sempre...
Mes del festí poètich vàja enfòra
l'entonament aparatós. Que hi sía
senzill y noble tot, com l'art helènich.
Convidèmhi'ls amichs. Cad'un que porti
son present escaygut ab cor placèvol.
Jo sols hi podré dur de ma garriga
qualque bresca de mel, però mel pura
que pren l'abella als romanins estèrils,
mel com ells olorosa y ben daurada,
com rajolí del sol qui daura l'Illa!