Historia de la filla del Rey d'Hungría

HISTORIA

DE LA

FILLA DEL REY D'HUNGRIA

*^[1][f. 16.]ISTORIA
DE LA FIYLA DEL REY DUNGRIA

EN Ungria ach .i. rey qui auia per muyler la pus beyla dona del mon. E el rey, per sa balea e per so com era molt honesta e molt bona dona, amauala mes que res quel mon fos. E auia daquesta dona una fila sens pus, que era la pus bela creatura quel mon fos.
Moris la regina que non romaseren mes infans, e el rey amauala sobre totes coses. Feren gran dol per tota la terra per rao de la mort de la regina. Cant ach estat lo rey un gran temps, los barons els comtes pensarense quel dol de la Regina seria passat. Acordarense que dixesen al rey que prengues muller, per so que lo regna no romangues a gents estranyes per fretura de rey.
Lauors los comtes e los barons anarensen a eyl e diguerenli : « Senyor: nos som uenguts a uos per gran feeltat queus portam, e per so com som tenguts queus digam so queus sia uostra honor e honrament de uostre regna. Vos, senyor, sebets be que uos no auets hereus sino aqueyla fila, per queus uolem pregar e clamar merce que uos que prengals muyler de quen romanguen hereus, si quel regne apres uostra mort no romangue ne uenga en poder de gents estranyes, e nos no romangam menys de senyor natural. » Lo rey *[v.] los respos que molt o deyen be, e com a bons e a leyals vesayls, e quels o greya molt, mas que no era quant ades en uolentat de pendra muyler. «Pero pus uos altres ho uolets, sim podets trobar tam bela dona com la regina qui morta es era, acordarmie. Empero dich uos que si tam beyla no era, que non pendria gens; mas pus tant ho uolets, uosaltres uees la beutat de la regina, anats per lo mon e si trobats tan beyla dona o donsela, si tot no es fila de rey o de comta, sia fila de quis uula pendrela per muyler. »
Cant los barons agueren hoida la uolentat del rey acordarense que tremetessen cauallers per diuerses terres e que sercasen si trobarien tam beyla dona com la regina era. E cant agueren molt sercat tornaren al rey e diguerenli que moltes de beyles ne trobauen, mas non trobauen tant beyla com la regina qui morta es era. « Ara, doncs » dix lo rey « lexats me estar que negun tems no aure muyler si no era tan beyla com la regina qui morta es era. » E axi partirense deyl.
E cant agueren estat .i. poc de temps ajustarense los comtes els barons e encara asajaren si poria mudar son enteniment lo rey, que uolgues pendra muyler. E achni .i. qui dix: « Senyors: lo rey nos uol partir daquel enteniment que no sacorda de pendra muller si no era tam beyla *[f. 17.] o pus beyla que la regina. Anem a el que yon se pus beyla. » Dixeren los altres: « ¿Qual sera aquexa? » Respos aquel: « Sa fila es molt pus bela que no fo se mare. E el rey amala mes que res del mon, e si loy conselats acordarsia molt uolenters. » E digeren los altres: « ¿E qui loy conselara tan gran peccat ne tan noueyl fet? » Respos aquel: « Bes sacordara es auendra del peccat ab Deu, e la mala fama sera tost passada. » E axi per anach daquel acordareuse los altres que loy dixesen.
E anarense al rey e pregarenlo que el se acordas de pendre muyler, e que el no uolgues que els romanguessen apres sa mort menys de senyor natural. « Barons » dix lo rey « jaus ne dita ma uolentat. » E respos aquel mal crestia, e dix axi: « Senyor: quius trobaua tan beyla dona o pus bela que la regina no era ¿pendriets la per muyler? » « Hoc » dix lo rey « uolenters. » Respos aqueyl mal crestia : « Yo, senyor, leus he e laus mostrare. » E dix lo rey : « ¿E qual es aquexa? » Lauors dix aquel: « Madona uostra fila es pus bela que sa mara no era. » Respos lo rey, e dix: « ¿E com pendria yo ma fila per muller, so que anch mes no fo hoit ne fet? » Resposeren tots los altres, e dixeren: « Senyor: pregam uos queu fassats, que si de peccat uos en temets quant naurets haut .ii. o .iij. fils porets uos partir deyla e fa*[v.]rets penitencia, e romandran hereus de uos per tots temps. » Respos lo rey: « Ara, barons, yom acordare sobre asso e retreus resposta. » Los comtes e los barons partirense deyl.
Lo diable fo aparellat que li mes en cor que o fees que prengues sa fila per muyler, e eyl ana ueura sa fila, e ueela merauelosament beyla, encara pus beyla que sa mara no era, e posa de tot en tot son cor per punchcio de diable que la prengues per muyler; e nos pres altre acort, mas eyl matex o dix a sa fila. E dixli: « Ma fila: mos comtes e mos barons man molt pregat que yo prengues muyler per so quel regne no romangues en poder de gents estraynes. E yo auia los respost que tant amaua uostra mare que si no trobauen tan beyla dona com ela era que negun temps no pendria muyler, e an sercades diuerses terres e no lan trobada tan beyla com uostra mare. E puis son se acordats que uos sots pus bela que uostra mare, e an me pregat queus prenga per muyler. E yo els ho atorgat queu fare. E per so, ma fiyla, alegrats uos, que yo am mes que uos ajats aquesta honor e que siats regina d Ungria coronada que si altra estranya nic uenia.»
La donsela qui hoi aquestes noues fo fort despagada en son cor, e no sera *[f. 18.] maraueyla. E dix al pare: « Senyor: asso no fo anch mes hoit ne fet, quel pare prengues sa fila per muller, e prech uos que nom parlets daquexa rao, que nous dire de uos que sots mon pare, que noe en uolentat que negun temps aje marit, que a Deu he offerta ma uirginitat. » Respos lo pare, e dix; « Sapiats, fila, que uos serets ma muller e serets regina d Ungria. »
Ab aytant partis lo rey dela, e feu cridar corts per totes les terres; e cridades les corts ajustarense los comtes els barons e cauallers e burguesses e daltres maneras de gens sens comta. E aqui uengeren juglars de totes parts, e aqui uengueren estruments de diuerses maneras deuant la fila del rey, de dia e de nit, mas Deus sap ela quin cor nauia; e axi la festa e la cort era tan gran que nuyl hom apenes so podia albirar.
Lo rey feu fer uestedures meraueloses molt, de diuerses maneras e de diuerses colors, de cisclatons e de draps dor ab pedres precioses e samits e daltres colors, e feya les li asajar cant eren fetes les uestedures. Jassia so que elan fos despagada, e que li clamas merce que tan gran peccat no fos, mas no li tenia prou, que hon mes la ueya pus enemorat nera, *[v.]axi com lo diable e les gents lensenien en la sua amor. El rey feuli fer una corona daur ab pedres precioses molt beles.
E cant uench lo vespre que lendema la devia pendra per muyler e les gents foren en aquela festa de totes aqueles parts aplegades e les uestedures foren acabades e totes les altres coses complides, lo rey ana ueser sa fila e aportali la corona daur, e dixli axi: « Ma fila: yous espos per muyler e quoron uos per regina d Ungria e dema serets ma muyler. » E posali la corona en lo cap.
La donsela uee quel fet sespeagaua, gitas en terra plorant denant son pare e pregalo que aquel fet no fos. E el rey respos, y dixli: « Ma fila: agrat uos que aquest fet no pot romandre per res que no siats ma muyler. » « Senyor» dix la donsela: «tanta bela dona ha per lo mon, ¿per que non prenets daqueles qui son pus nobles e milors que yo no son, e poriets ho fer sens peccat? » « Ma fila» respos lo rey «noa tan bela dona el mon com uos sou, e encara sou pus bela que no fo uostra mara. » « Senyor» dix la donsela: «¿quines belleses he yo mes que ma mare? » « Vos» dix lo rey « semblats uostra mara en totes les faysons. Encara que hauetz pus beyles *[f. 19.]mans que eyla no auia. » Respos sa fila: « ¿E per les mans sots axi enamorat de mi quem uolets pendra per muyler? » Respos lo rey: « Ma fila: per totes les baleas que son en uos som yo de uos enamorat, e especialment per la balea de les mans, perqueus prech, ma fila, queus alegrets que dema serets regina d Ungria, e major honor no porietz auer. » Ab aytant lo rey se parti de la donsela, e eyla romas ab gran pensament e prega Nostre Senyor que eyl la guardas que aquel peccat no uengues acabament. E cant uench al uespre que totz foren colgatz, ela feu tanchar la porta de la sua cambre, e apeyla una dona qui estaua ab eyla per cambrera, e dues donseles. E dixlos: « ¿Uosaltres me juraretz que uosaltres ferets so que yous dire? » « Hoc be, madona »; e jurarenlio. Dix la fila del rey: « Mon pare me uol pendra per muyler per mals conselers que a, e diu que es enamorat de mi especialment per la balea de les mans, e yo am mes perdre les mans que si perdia ma uirginitat ne consentia a tan gran peccat. Per queus dich eus man, per lo sagrament que mauets fet, que uosaltres me taylets les mans. »
Cant eyles hoiren asso comensaren a plorar e dixeren que per res del mon no o farien, enans se lexarien auciure. « Sapiats » dix la donzela « que *[v.] si no o fets yo cridare e fareus cremar a mon pare e tirassar. » E quant eyles hoiren asso, agueren paor de so que no fossen tirasades ne cremades, ligarenli les mans la una sobre laltre e posales ela matexa sobre el cep, e la una donsela tench lo coltel sobre les mans e laltre ab una massa feri sobrel coltel. E axi ab gran dolor e ab gran pena taylarenli les mans. E tantost agren .i. ferre calt, axi com ela o ach ordenat, cogrenli los monyons.
Fet asso feu metre les mans en .i. bel tayador dargent e feules cobrir ab una bella touayola de seda, e ela feuse metre el lit e be abrigar. Tanta fo la dolor que ela soferia que nuyl hom no so podia pensar, mas ela sola o sabia la ueritat que elas sentian.
Quan uench en lalba tota la gent se leua, e lo brugit dels estrumens fo lo major del mon a la porta de la cambra de la fila del rey. Adoncs aquela hora lo rey dona cauayls e palafrens e daltres besties e daltres dons sens mesura. E lauors lo rey apella dos comtas que anasen despertar sa fila, que dia era e clar. Fet lo manament, los dos comtes anaren la, e tocaren a la porta de la cambre e nuyla fembra noy respos nils obriren la porta, e tornarensen al rey. E dixerenli que negun nols aula respost, e que les portes de la cambra *[f. 20] eren be tancades, e be fort. La doncs respos lo rey, e dix: « Ma fila uol que yo la uaja despertar, be sap que fa. »
Dit asso, lo rey ana ues aquela encontrada e tocha a la porta de la cambra. E sa fila mana que li obrissen e el intra molt alegra, e dix a les donseles: « ¿Com dorm encara ma fila? » Respongueren les donseles, e dixeren: « Molt ha uetlat anit os sent malalta. » Respos lo rey: « No es ara hora de sentir malalta, que ela pendra uuy major honrament que anch dona preses. Entrey » so dix el rey « e despertala. » « Senyor » dixeren les donseles « no guosariem; » axi com la donsela o auia manat.
Entrassen lo rey en la cambra, e anassen al llit on sa fila jeya tota coberta. « Ma fila» dix lo rey: « leuats sus que gran dia es, e uestits uos e aparelatz uos e anem a lesgleya que tota la gent uos espera. » Lauors respos sa fila: « Mon senyor: clamar uosia amor e merce que aquest fet nom fessets fer. » Dix lo rey: « Ma fila: nom parlets daxo que no pot romandre per res. » Dix ela: « Pus no pot romandra per res, yous dare so perque uos hic sots, e de que sots enemorat de mi axi. » E apeyla una donsela e feuli aportar lo tayador dargent en que eren les mans. E dixli: « Senyor: ueus aqui les mans e ueus assi *[v.] los meus monyons. » E mostrali los brassos . E lo rey qui la uee esmonyada, isque rebeu de la cambra, e comensa a cridar com a hem rabios e exit de son seny.
Aqui se aplegaren los comtes els barons e molta gent, cant oiren lo rey cridar e tan gran dol fer. E demanarenli: «¿Que es asso, senyor, que auets ne per que cridats axi? » A cap de gran pessa el los dix: « Uejats, senyors, que a fet la desleyal de ma fila, que les mans sa taylades per tal que no sia ma muyler. » E feu aportat les mans e mostrar atuyt.
La doncs partis la cort que tuyt sen anaren com a gent desbaratada, que no esperaua la .i. laltre; sal los comtes els barons qui romanien ab lo rey per conortarlo, e anch no uees tan gran dol ne tan gran tristor, ne tan gran festa tan poch durar.
A cap de gran pessa lo rey apeyla son consel, e dixlos quina justicia auia afanyada, ne quina pena deuia soferir aquella que aytal honta hauia feta. Dixeren aquels qui li hauien consellat que la prengues per muyler, que la fees tirassar e puys cremar. E los altres deyen que la fees deuorar a besties saluatges; e quescu daua mala sentencia contra ela, per feer plaer al rey. E ac hi .i. saui comte qui dix al rey: « Senyor, uostra fila es; si be sa errat contra uos, nous seria nenguna honor si uostra fila feyets auciure, mas fetsla metra *[f. 21.] en .i. barcha, e uaja per la mar axi com Deus la uolra guiar, e uiua o muyre, e uos non serets axi tengut a Deu. » Lo rey la feu tantost metre en .i. barcha sens gouern, axi que aquela ciutat era prop de mar, e feula metre en mar. El rey romas fort trist e despagat tots temps de la sua uida, ni anch puys no ach muller ne cosa que molt li plagues.
Quant la mesquina de donsela fo en la barqua, es uee dins en la mar, pensar uos podets si fo desconortada ne en gran dolor: nou pot hom saber sino ela sola qui era sens mans e sens negun consel, de Deu en fora. Mas nostre Senyor, qui no desempara aquels qui en eyl se fien, donali tant de temps e tan bo, que en pocs dies uench aribar en lo port de Marceyla. E jassiaso quel port aja mala entrada e fort estreta, tot en axi sen entra la barcha el port com si lo milor notxer del mon lagues guiada. E sus a hora de miga tercia ela fo el port de Marceyla, denant lesgleya del espital de sent Johan en una gran plasa.
E los marines e laltre gent qui eren el port, que ueren la barcha axi uenir e noy ueren neguna persona qui la guias,meravelarensen fort, e anarenla ueure. E ueren la dona estar molt penssiua e demanarenli don era ne com era axi sola. E ela respos, e dix que fembra peccadora *[v.] era; mas noy auia nuyl hom qui la enteses ne eyla a els aytan poch.
Estant eyla axi en la barcha, uentura fo de Deu quel comte de Proensa caualcaua riba del port de Marceyla e vee la gent aplegada a la barqua e demanaque era alo. E dixerenli que una fembra era uenguda tota sola en .i. barcha e que no auia mans. E lo comta anay e ueela merauelosament blanqua e ab belles faysons, mas que era descolorida, e no era merauela per lendurar e per lo trebayl de la mar. El comte feu sercar si trobaria negun hom qui lenteses. E uench .i. alamany e dix que eyl lentendria. El comte feuli demanar a aqueyl hom don era. E eyla respos e dix, que d Ongria: e el li dix com era aqui uenguda, ne com auia perdudes les mans; e ela no uolch respondre als, sino que dix que fembra peccadora era.
E axi com a Deu plach lo comte nac pietat, e per so que no uengues en mans domens qui la ahontassen , feula pendra a .i. caualler e feula aportar a son palau del comte. E prega a sa mare la comtessa que per amor de Deu hagues bon solas e quen pensasen be. La comtesa era mala dona e sens misericordia. Respos axi: « ¿E que ferem nos fembra esmonyada? » «Madona» dix lo comte « major merce sera daquesta que daltra. » E la comtessa que uee *[f. 22] la uolentat del comte son fil, feu pensar de la donsela. E com ach estat alcuns dies la donsela fo tornada en color, e fo la pus bela dona quel mon fos.
Lo comte qui la uee tan beyla dona, comensasen de enemorar e feu cercar tota Marcela si trobariaom neguna dona qui la enteses, e trobaren .i. fembra d Alamanya qui qui la entenia. El comte manali que la seruis.
E la dona era axi humil e auinent de tot so que podia, que tuyt lamauen e li feyen plaers. Al comte plach tant la sua belea els seus portamens que li fo semblant que uengues de bon loch, e uolch la pendre per muller, mas no o guosaua a nuyl hom descobrir. Lo comte sera tant apriuadat ab eyla que auia apres de son lenguatge e eyla daquel del comte, si que sentenien de moltes paraules.
Quant uench un gran mati sus en lalba, lo comte feu uenir lo capeyla a la missa enans que la comtessa sa mare fos leuada, nels cauallers fossen uengutz, e priuadament en la capeyla el la pres per muyler. La comtesa sa mare qui asso sabe, a guisa de rabiosa comensa a cridar: « Uejats, senyors, lorat de mon fil qui a presa una ladria esmonyonada per muyler. » Quant los cauallers *[v.] els burgueses de Marceyla hoiren aso, donarensen gran merauella com auia presa fembra que no sabia don era, e majorment com no auia mans, ne negun nol ne gosaua reptar. La comtessa, sa mare, no o poch soferir: com uee el comte amar tant sa muller, partis de Marceyla e anasen estar en .i. castel qui es riba mar a una jornada riba Marceyla, qui a nom Cres.
La comtesa noueyla, so es a saber, la muller del comte, sebe ja be parlar aquel lenguatge, fo pus auinent e pus amorosa a caualers e a burgueses e a rics e a pobres que anch pogues esser nuyla dona, e axi tota la gent amauala mes que res, axi com els mateys per la sua humilitat.
Esdeuenchse que en breu de temps la dona ach un fil del comte molt beyl, e tota la gent amala mes. Cant linfant fo cresgut e fo ja granet que poch anar, tot dia no feya sino corer per lo palau caualcant sobre una cana, e bornaua per si matex. Linfant era ben larch que tot so que li donaua sa mare per menjar, tot o daua als altres infants, e les uestedures atretal. E al comte pleya tot so que ueya fer a linfant e amaual mes que res del mon, que ben feya apares que de bon loch uingues. Lo comte moltes uegades com era *[f. 23]priuat ab la dona sa muller, auiali demanat que li digues daqui era fila ne de quins homens uenia, que el no lan amaria menys encara si fos fila del pus sotil hom del mon. E anch ela no o uolch dir neguna uegada. Quant uench .i. dia lo comte li uench e pregala en totes maneres que li digues, que pus infant nauia be li o podia dexelar son linatge que no era duymes de penedir. « Senyor, » dix ela « pus que tant ho uolets, mon senyor sots e mon marit, sapiats, senyor, que yo son fila del rey d Ongria. » E comtali com son pare la uolia pendre per muller, e ela matexa ques tayla les mans, e comtali tota la istoria axi com demunt es escrit. Cant lo comte ach hoit aso, ach lo major goyg del mon, e feu uenir cauallers els burguesos de Marceyla, e comtals com sa muler era fila del rey d Ongria, e aqui feu la major cort e la major festa del mon. Cant agren asso hoit les gens, si primerament lamaren molt, lauors lamaren molt mes com seberen que era de tan gran linatge. Lo comte feu manament que tot hom qui uolgues samor ne sa gracia amas la comtessa e la honras e feesen so que ela manas.
A cap de gran temps lo comte pensas que uolia saber la ueritat si era uer so que sa *[v.]muyler hauia dit que fos fila del rey d Ongria. E dixli: « Madona: si a uos plagues yo uolria anar ueser uostre pare, no pas que yo dupte que uos no siats sa fila, axi com mauetz dit, mas per so com se que el uos ama molt quel major goyg que el pogues auer que sabes que uos fosetz uiua » « Senyor* dix eyla: «sapiats que res que uos uullats fer a mi no sera greu, jassiaso que la uostra partensa sia a mi molt dura. »
Lo comte qui ach hoida la sua uolentat feu aparellar naus e galeas, e ab .C. cauallers tots uestits de .iij. parels de uestedures e ab bels cauayls e ab bels palafrens, e ab armes totes noues, eyl se apareyla. E cant se dech el recullir eyl feu aplegar los burgueses de Marceyla el consel al palau. E denant sa muyler la comtesa, eyl los dix: « Barons: uosaltres sots los homens els barons que yo mes am e en qui mes mi fiu. E per so per lo sagrament e per lomenatge que mauets fet uos dic eus man que uosaltres madona la comtesa ametz e honretz e hobeescatz de tot so que ela uolra. Encaraus dich eus man que negun manament altre de ueguer ne de atle no sia hobeit sino so que ela manara. » Lo consel de Marceyla respos e dix: « Senyor: nos ferem e uolem fer tot so que uos nos manarets. »
Ab aytant lo comte pres comiat de sa muyler *[f. 24]e de ses gents, e reculisse ab tota sa caualaria e anassen en Hungria. E cant fo aribat en Ungria demana en qual loch era lo rey, e tremesli .iiij. cauallers que li feesen a saber quel comte de Proensa era aribat en aytal port, e que era per uengut parlar ab lo rey, si uolia que preses terra. E el comte uolia quel Rey quel asaguras el e sa companya.
E el Rey respos que molt li pleya quel comte que prengues terra, e que vengues saul e segur. La doncs lo comte els cauallers e les altres gents isqueren en terra, e les besties, e feu tots los cauallers uestir de les pus beles uestedures que auien, els caualls armar. E ab trompes e ab tabals e ab nafils e ab molts daltres estruments anassen ues lo Rey. E lo rey cant lo uee, quel comte uenia axi honradament, e quel comte de Proensa era tan alt hom, isqueli a carrera e reebelo honradament.
Quant lo Comte e totes ses gents foren albergats, lo Comte ana ueser lo Rey a son palau e el Rey feuli beyl semblant e acolil molt be. « Senyor » dix lo Comte al Rey: « yo uolria parlar ab uos priuadament. » « Hoc uolenter » dix lo Rey.
Ab tant entrarensen en .i. cambra abdoses, el comte *[v.] dix al Rey: « Senyor: yo som uengut de longues terres per uos ueser e per parlar ab uos. Eus uul demanar que uos quem donets .iij. dons. Lo primer que uos nous irescats de so que yous demanare neus dire. Laltre quem digats ueritat de so que yous demanare. Lo ters sius despleya so que yous dire que nom fessets mal a mi ne a ma companya, mas quens en lexets anar sauls e segurs. » Lo Rey respos e dix, que li pleya que axi fos com lo comte auia dit, e aso li promes en sa fe. Lauors dix lo comte: « Yo, senyor, uos deman fil ne fila sin agues anch. » Cant lo rey hoi asso estech una pessa que no respos e uengrenli tots los huyls en aygua. Lauors dix lo rey: « En comte: promes uose queus dire ueritat, e nom cuydaua que dasso me demanasets.» Lauors dix lo rey: « En comte: yo agui .i. fila, la pus bela creatura del mon, e per mals conselers uolguila pendra per mulyer, e ela com a bona crestiana, feuse taylar les mans; » e comtali tota la istoria del fet axi com demunt auets hoit; « per que yo no fuy puys alegre ne sere negun temps com a tant gran mort la fiu auciura. » Dix lo comte al rey: « Senyor: aquexa dona que uos deyts que es uostra fila, e uos deyts que la fees auciure, yo la e per muyler. » « ¿Vos? » dix lo rey. *[f. 25.] « Hoc, senyor » dix lo comte. « Asso no pot esser ueritat en neguna manera » so dix lo rey. « Sapiats, senyor » so dix lo comte, « que ueritat cosa es; » e comtali com era aribada a Marceyla e tot lo fet com era estat. « E sapiats, senyor, que yo ne .i. bel fil. E jasfos so que yo la creegues que ela fos uostra fila com ela mo ach dit, e ab sa uolentat yo som uengut assi. »
Lo rey qui hoi que sa fila era uiua e que tan honrat marit auia, ach lo major goyg del mon, e ana abrassar e besar lo comte. E de gran goyg que ach no podia parlar, mas ploraua e abrassaua e besaua ades ades lo comte. E a cap de gran pessa eyls isqueren de la cambra. E lo rey tenia lo comte per la ma que nol se uolia lunyar dessi. E tantost feu cridar cort general, e feu manament que tuyt hobeisen lo comte, que eyl era son fil, e que eyl era rey mentres fos en la terra. Quant la cort fo aplegada lo rey los dix: « Senyers: ueus assi lo noble comte de Proensa, marit de ma fila; » e comtals com lauia presa per muyler, e tot lo fet. Los comtes e los barons d Ongria foren molt alegres e feren tota honor que fer podien al comte. E el Rey nol apeylaua sino fiyl, e ab eyl menyaua solament en .i. taula, e ab dosos jeyen en .i. cambra; ni de nits ne de dies nos partien ab dosos.
*[v.] Quant uench quel comte ach estat alcun temps en Ungria ab son sogre, dix al rey que sen uolia tornar en sa terra. Respos lo Rey: « Sapiats que nos pot fer, fil, que tantost uos partescats de mi. » « ¿E com » dix lo Comte, «senyor, no es temps duymes que torn en ma terra? » « No» dix lo Rey, « mas trametam .i. misatge en uostra terra a ma fila, uostra muller, e a uostres gents, e fets los a saber que uos sots ab mi, e tots sans e alegres. »
Lo Comte uee la uolentat del Rey e feu letres a sa muller e als burgueses de Marcella, e feulos a saber que sa muller era fila del Rey d Ungria, e com lo Rey lauia reebut ab gran honor, e que nol lexaua partir dessi, mas que en breu laurien san e alegre si a Deu pleya. E quels pregaua els manaua que amasen e honrasen sa muller e que feesen tot so que ela uolgues ne manas. E axi per .i. correu eyl trames aquestes letres al consel de Marceyla.
Cant lo correu ach les letres, messe en .i. leny e uenchsen a Marceyla. Mas cant foren prop del port de Marceyla agren uent contrari e no pogren intrar el port. E per forsa couench los pendra terra al castel hon estaua la mara del Comte. Lo correu sen ana tot dret a la mara del Comte, e dix li noueles del Comte, com lo Rey d Ongria lamaua e lonraua, e que la Comtesa, sa muller, que era fila del Rey d Ungria.
Cant la ueyla Comtessa, mare del Comte, hoyi *[f. 26] aquestes noueles, fo hirada e despagada e pensas com poria emblar les letres al correu. E dixli: « Mon amich: uos sots trebaylat de la mar, posats uuy tot dia e dema entraruos nets a Marceyla. Respos lo correu: « Madona: yo e manament del Comte que nom atur en negun loch, entro que sia a Marceyla.» « Sapiats » dix eyla « que pus tan bones noues portats que nous partiretz uuy de mi. » E axi feulo aturar, e donali molt a menjar e a beura, e donali tan a beura que aquela nit fo embriach que no sabia hon sera. E com uench a la nuyt feuli emblar la bustia en que eren les letres, e crema aqueyles que anauen a la muyler del Comte, e les letres que anauen als burgeses e al consel de Marceyla axi matex, e feuna fer altres falces semblant daqueles. E dix la tenor de la falsa letra en axi:
« On nos En P. per la gracia de Deu, Comte de Proensa, als feels seus, saluts e gracia. Fem uos a saber que nos som fort despagats e hirats que una fembra estranya presem per muller que axins ha enganats quens dona entendre que era fila del Rey d Ongria, e nos auem sabuda la ueritat e auem trobat una uil fembra que per .i. mala feyta e ladronicis li foren toltes les mans e fo exilada de la terra d Ongria. Per queus deym eus manam en pena de cors e dauer, que uistes aquestes letres, sens *[v.] alcun alongament prenats eyla e son fiyl e fetslos tirassar per tota la uila de Marceyla e puys cremar, per so com eyla axins ha enganats que no volem que de tan vil fembra romanga hereu en Proensa. Fets ho en tal guisa que nos en breu deuem esser en Marceyla que noy trobem ela ne son fiyl, mas que ajats complit lo nostre manament. E fem uos saber que si cant nos uenrem no auets fet so queus manam, que nos farem de uos e de uostres fils e de uostres mullers semblant justicia, si quel auer no estorsra lo cors ni lo cors lauer. »
Cant la ueyla de Comtesa ach fetes aquestes males letres e falces, mesles en la bustia, e torna la bustia al cap del lit del correu. El correu despertas gran mati e anassen a Marceyla, e can fo prop de Marceyla feuse una garlanda el cap e entra cantant per Marceyla, e anasen primerament a la Comtesa e saludala de part del Comte, e comtali tot lo fet axi com era, quel Rey no lexaua partir lo Comte dessi axi tost, mas que en breu uendria ab gran honor, si a Deu pleya. Lo correu se parti de la dona, e ab gran goyg anassen al consel de Marceyla, e axi com passaua per la carrera les gens lo demanauen del Comte e eyl los responia que los saludaua molt e que la Com*[f. 27.]tesa que era fila del Rey d Ungria.
Quant uench que fo al palau del consel de Marceyla eyl troba los conselers e saludalos de part del Comte, e donalos les letres quel Comte los tremetia, e dixlos de paraula la honor quel Rey d Ungria feya al Comte, per amor de sa fila, e que nolne lexaua encara partir, mas que en breu uendria, els deya els manaua que amassen e honrasen la Comtessa, axi com en les letres se contenia, e que feessen tot so que ela los manas.
Cant los conselers agren reebuda la letra del Comte feren cridar per la uila que tuyt uenguessen al palau del consel per hoir noueles e manament del Comte. Cant tuyt foren aplegats, los conselers obriren les letres e donarenles a lescriua que les ligis. Cant lescriua uolch ligir les letres eyl uee quel Comte feya aytal manament contra la Comtessa, dupta que no uolch ligir. E apeyla los conselers a una part e legils les letres.
Los conselers qui hoiren quel Comte manaua axi destretament que la Comtessa e son fiyl deguessen estirassar e cremar, sino que eyl faria aytal deyls e de lurs muylers e de lurs infants, foren espaordits e nos saberen quin consel se prenguessen. E apellaren lo correu, e demanarenli a .i. part la *[v.] veritat: « Tu dius de part del Comte que nos amem e honrem la Comtessa, e que eyla es fiyla del Rey d Ungria e uet les letres que dien lo contrari. » « Yo nom se » so dix lo correu « ques dien les letres, mas yous dich veritat que eyla es fila del Rey d Ongria, e si uosaltres no lamats e no la honrats sapiats quel Comte, uostre senyor, ne sera despagat. »
E los conselers agren dacort ab los burguesos de Marceyla, que farien de la Comtessa e de son fiyl. Los uns deyen: « Fets so quel Comte mana. » E los altres deyen: « Mes ual que eyla e son fiyl muyren, pus lo Comte ho mana, que si nos e nostres fils e nostres mullers erem destrouits per tost temps. » E alguns altres deyen: « ¿Com auciura hom eyla e son fiyl per letres, quel correu diga lo contrari? » E axi estauen embargatz que nos sabien ques feesen. E ach hi un hom saui qui dix: « Senyors, lo fet es molt perillos: si fets so que les letres dien, que per auentura nou ha manat, que les letres fossen falsades en neguna manera, pus lo correu diu lo contrari, e axi uosaltres aurietz molt errat. E sino o fets e el ho a manat, sots ne en fort gran peril; hon yo conselaria axi: Barons, la Comtessa com quel fet uaje, ela es bona dona e sebem be quel Comte lamaua molt eyla e son fiyl, e que nos lauciam a tan mala mort no mes semblant ques deja fer. Mas prenets la dona e linfant e metetslos en una barqua, axi com fo atroba *[f. 28.] da, e metetslos en mar, e Nostre Senyor fassen so que li placia. Cor per auentura lo Comte es axi irat contra eyla e serali pasada sa fellonia com sera assi, pus que no la trobara, e uosaltres trobarets ab el merce. » Aquest consel plage a tuyt e anarensen a la Comtessa e portarenli las letres quel Comte los aula tremeses. E dixerenli: « Madona: ab gran dolor e ab gran despagament que auem de uos, nos que som assi e tots quants som en esta terra som uenguts per dir a uos paraules que son fort dures a uos e a nos. Veus quines letres nos a tremeses lo Comte. » E feren ligir les letres. E ela qui hoi les letres caech esmortida en terra: a cap de gran pesa, cant fo tornada en sa color, dix: « Senyors: ¿com porien esser ueres aquexes letres? que al castel de sa mare del Comte, la hon ariba lo correu, les li emblaren. E prech uos que no enantets contra mi entro quel Comte sia uengut, o que yo haje tremeses letres o algun misatge. » « Sapiats, madona, que nos o fariem uolenters, mas lo manament es perillos que no ho guosariem alongar. Mas holtra lo manament del Comte uos farem aytanta de gracia, que nos nous auciurem axi com el ho a manat; mas metrem uos en .i. barcha uos e uostre fiyl, axi com uos troba hom, e anats a uostra uentura. »
Cant la dona ach hoides estes paraules si fo dolenta ne irada nos fo maraueyla, e feu lo major *[v.]dol del mon; e els aparelaren .i. barcha e meserenhi la dona e son fiyl, e meterenlos en mar. La barcha se exi del port de Marceyla, e ana rodejant per la mar. E alscuns dies, axi com plague a Deu, uench deuant .i. monestir de dones qui es riba mar. E pescadors qui exien a pescar per obs del monestir ueeren la barcha sens tot gouern, meraueylarensen molt, e anarenla pendre, e trobaren la dona e son fil e ueerenla que no auia mans. E demanarenli quina fembra era, ni com era aqui uenguda. E ela respos que fembra peccadora era. Manarenla a labadessa, e labadesa qui uee tan bela dona e son fil, molt bel infant, demanarenla de ses conuercions, e ela respos e dix, que fembra peccadora era e no als. Labadessa ach pietat deyla e de son infant e dixli si uolia romanir aqui ab eylas que seruis Deu en aquel monestir. E ela respos: « Hoc uolentera. » Uestirenla de drap de religios, e fo pus humil e pus auinent de so que podia que totes lamauen e la servien com a eylas metexas.
Quant ach estat .i. poch de temps les monges conseylaren a labadessa que la fees portera, que altre offici no podia auer, e feula portera e fo axi auinent e axi de beyla resposta a totes les persones que tuyt se tenien per pagats e per hedificats. Nodris son fil el monestir de les dones. La dona era axi de gran abstinencia e estaua en oracio molt quescu dia. E estaua en lesgleya deuant laltar de Madona Sancta Maria *[f. 29.] entro que totes les misses eren dites, per so com no podia estar el cor ab les altres dones monges com no sabia ligir ne cantar.
Cant ach estats ben .v. anys en lo monestir esdeuenchse que .i. dia estaua a la missa deuant laltar en oracio. El preuere uolch ministrar e metre del ui e de laygua en lo calze e noy ach escola ne altra persona que li donas les canadeyles, e eyla auia gran uolentat que li donas les canadeyles, mas no podia. E mantinent ela uee denant laltar penjar dues mans les pus beyles que anch fossen uistes. E pensas que Deu e Madona Sancta Maria li uolia fer per auentura gracia. E ab gran deuocio e ab gran reuerencia acostas a laltar, e estes los brassos e los monyons ues aqueles mans, e sobta les mans se preseren ab los seus brassos aytambe e mils que anch no les auia haudes, leuat que .i. filet ben sutil hi paria la hon les auia fetes taylar. E mantinent pres les canadeyles e serui deuotament el preuere. E lo preuere qui ja la coneixia e ja lauia uista moltes de uegades menys de mans, e que ela aula cobrades les mans e no sabia chom, que el nou auia uist, marauelasen fort. E apeyla labadessa, e dixli que aqueyla dona auia cobrades les mans. La abadessa apella la dona e feuli mostrar les mans e demanali *[v.] com les auia cobrades, e cant ho ach hoit feula entrar a missa e cantaren Te Deum laudamus per lo gran miracle que era esdeuengut a la dona. E labadessa e tot lo couent foren fort alegres de la gracia que Deus hauia feta, e agrenla en gran reuerencia e ferenli tota honor que podien. E ela fo pus humil e pus auinent, e seruia a totes axi com podia. E la abadessa, per la gran gracia que auia de les gens, lexala seer el cor ab les altres.
Cant lo Comte ach estat ab lo Rey e lach per son regne manat, partis del Rey. E al partir lo Rey donali anels dor e pedres precioses e draps de ceda e samits e draps dor e perles e daltres joyes que aportas a sa muller. El Comte dona cauayls e palafrens e estors e falcons e hor e argent e daltres richs dons, e seguilo ab comtes e ab barons e ab gran caualaria entro sus riba de la mar. E el Comte pres comiat del Rey e de la sua gent, e recolis ab tota sa companya en les naus e ab gran goyg uenguerensen a Marcelya.
Cant foren al port de Marcela, lo Comte feu sonar trompes e nafils e tabals e daltres estrumens e ab gran goyg entraren el port. Cant foren el port, enans que auaylas de la nau, los burgueses de Marceyla qui mils qui mils, axi com podien li exiren a carrera. Cant los ach saludats, tantost los demana com estaua madona la *[f. 30.]Comtesa, e els estegueren que noy ach negun que li respongues. « ¿Com nom responets? » dix lo Comte « ¿Es morta ho uiua? » « Senyor » dixeren eyls e los conselers de Marcela: «¿e no sabets uos quines letres nos tremetes uos? » « ¿E quines? » so dix lo Cointe. « Ades o ueurets » dixeren los conselers: mostrarenli les letres.
Com lo Comte uee les letres fo lo pus irat hom del mon, e dix: « ¿Auets fet axi com les letres dien? » « Senyor, no, ans nos som auenturats destar a uostra merce que no la uolguem auciure a ela ne a son fil, mas metem los en una barcha axi coni la dona fo trobada e metem los en mar, axi com Deus los uolch guiar. »
Ab tant lo Comte feu apeylar lo correu, e dixli: « ¿Aportets tu aquestes letres? » « Hoc, senyer » dix lo correu. « ¿E girest te en negun loch? » « Hoc, el castel de madona la Comtesa uostra mare, que mal temps nos hi gita. » « Aylas! » so dix lo Comte, « la desleyal de ma mare a feta aquesta falcia, que ma tolta la res que yo mes amaua el mon, mas yo fare dela so que ela auia hordenat de fer de ma muller. » Lo Comte uolch anar la hon era sa mare que la fees tirassar e cremar. E sos cauallers e ses gens pregarenlo e li conselaren que no fees que gran peccat faria e mala fama quel ne seguiria, e per so non trobaria abans *[f. v.]sa muller ne son fill, e axi estiguesen. E feu aualar tota la gent en terra e jura que no seria a Marceyla tro que sabes noueles de sa muller si era morta o uiua. E ab una nau armada e ab dues galeas partis de Marsela, e serca tots los ports e les ciutats e les uiles els castels que eren riba mar, e en quescun loc feya auaylar cauallers e demanar e cercar si aurien uista .i. fembra esmonyonada ab .i. infant petit. E axi rodejant sercha la mar .vij. anys que anch no troba negunes noueles.
E a cap dels .vij. anys esdeuench al monestir on era se muyler. La nau estech en albayina que no auia uent nes podia moure. Lauors dix lo Comte: « Pus no auem temps danar auant uets aquel monestir e pregatslos queus uenen pa e ui e fruyta e hous, ons en donen. » Ab tant auaylaren .ij. cauallers de la nau, e anaren al monestir, e cant foren a la porta de la claustra trobaren la dona qui era portera. E cant lagren saludada dixerenli: « Madena: aqui en mar ha en una nau i. Comte, e ans tremes aci e pregueus que li uenats pa e ui e fruyta per refrescament. » « ¿E don es aquex Comte? » so dix la portera. « Madona, de Proensa. » Tantost com la dona hoi Comte de Proensa, tot lo cor li comensa de saltar. E dix als caualers: *[f. 31.]« Ara sius plau uos esperatz .i. poc, e yo entrare a madona labadessa e fereusla uenir a la porta. »
Ab tant feu uenir la abadesa deuant los caualers e els ixerenli quel Comte la pregaua que li uenes refrescament. E labadesa dixlos que nols en uendria gens, mas donarlosnia pa e fruyta e deso que agues dins lo monestir. Ab tant los cauallers feeren ho pendre e preseren comiat de la abadessa e de la portera, e ferenlos gracies e tornaren a la nau. E mentre els sen anauen dix la .i. a laltre: « Sancta Maria, beneyta dona, e com sembla aquella portera madona la Comtesa! » « Certes, cuyt me que eyla sia, » dixeren los altres. « ¿E com ho podets dir, que ela no auia mans e aquesta ha les pus beles mans que anch uees a dona? » « Certes, si les mans no fossen, yom cuydara que ela fos. »
Cant foren a la nau, dixeren al Comte: « Senyor: labadesa uos saluda molt he tramet uos aquestes coses e no uolch pendre dines de nos. E sapiats queya una dona portera molt auinent, la pus bela dona que anch fos, e sembla madona la Comtesa, axi fort que no diriets sino que ela es, sino fossen les mans que aquesta ha fort belas. Lauors respos lo Comte, e dix: « ¿Semblali axi fort? » « Hoc, sapiats, senyor, que si uos la ueyets e no li ueyets *[v.]les mans, que uos diriets de tot en tot que ela es. » « Pus que tant la sembla » dix lo Comte « irela ueure per amor dela. » Abtant auayla de la nau e anasen al monestir; e quant labadessa hoi dir quel Comte uenia, isque ab gran companya de dones. E cant uee la dona portera lo cor li deya que aquela era sa muyler, e cant li ueya les mans eyl o descreya.
Mentre lo Comte la guardaua, que non podia partir luyl, lo fil de la portera uench e no ach cura de la mare ni de les altres dones, axi com auia acostumat. E abrassaua lo Comte el estrenyia e sacostaua a el axi, que les dones sen marauelauen, e cridauenlo e nos uolia partir del Comte. Lo Comte sera asegut enfre labadessa e la portera e no auia cura sino de la portera que no la feya sino guardar. Con molt lac guardada, la portera li dix: « Senyor: ¿e com guardats axi e no parlats ab madona labadessa e ab aquexes altres dones? » Respos lo Comte: « Madona: no mo tingats en mal, que per so com uos semblats una dona que yo auia per muyler per que yo uayg exellat, que yo amaua mes que neguna res del mon, e no auia mans, e sapiats que de tot en tot me uijares que uos siatz. » « ¿E esuos uijares » so dix la dona « que yo la sembla axi com uos deyts? » « Hoc, madona, sapiatz per cert. » « Senyer » dix ela « per cert que noy anats enganat en res, que yo som aqueyla. »
Cant *[f. 32.] lo Comte hoi dir que ella era, uala abrassar e besar la cara e la bocha e les mans, e la dona atretal al Comte. E la abadessa qui asso uee, esquiuas fort, e semblantment totes les altres dones. E dix labadessa al Comte, que gran mal ensenyament feya e gran uilania que a lur monge feya aytals coses. E lo Comte no se lexaua per tot alo que el no la tengues abrassada e be estreta e la besaua, e la dona atretal a el. Lauors dix labadesa a la portera: « Oy, dona: ¿e uos per santa dona uos teniem, com podets sofferir asso? » « Madona » dix lo Comte: « nous sapia greu nius en marauelets, que ans fo mia que uostra. E sapiats, madona, que ela es ma muller e som ne anat .vij. anys per mar que no auayle en terra per eyla sercar entro a ara. »
Ab tant lo Comte dix a labadesa e al couent com lauia presa per muller e puys com lauia perduda e com lauia sercada, e comtali tota la ystoria del fet, axi com demunt auets hoit. E apres pregua labadessa e a les altres dones que nols fos greu, que pus tant auia trebaylat e lauia trobada, que uolialasen manar en Proensa. Abtant labadessa e el couent respos que si la dona o uolia, pus que sa muller era, jasfos quels fos greu, queu soferrien. La *[v.]donchs respos la dona, e dix que uer era que era son marit e son senyor, e ab el sen uolia anar.
Ladonchs lo Comte dona al monestir tot quant auer portaua que no sen retench sino tan solament so que li era obs per uianda tro a Marcella. E pres la muller el fil e preseren comiat de labadesa e del couent e uengrensen ab gran goyg a Marsela.
Quant los caualers de Marceyla els burgueses hoiren quel Comte uenia e sa muller e son fil, e que ela auia cobrades les mans, ab gran goyg e ab gran festes exirenli a carera e rebeerenlos molt alegrament.
E axi lo Comte ab gran trebayl cobra se muller e son fil. E la dona ab grans tribulacions cobra les mans e cobra son marit. E uisqueren en sems ab gran benenansa aytant com a Deu plague e agren fils e files maridades. La una fo muller del rey Darago. E laltre del rey de Castela. Laltre del rey Dangleterra. E laltre del rey de Fransa. E daquel exi lo linatge del rey de Arago e tots los altres. E despuys anaren en la gloria celestial, en la qual nos aport Nostre Senyor Deus per sa merce. Amen.

1. Foliació del manuscrit original, existent a la Biblioteca Provincial de Palma de Mallorca.