Historia de Valter e Griselda
Aquest text tracta sobre l'edició de 1910 de la traducció de Bernat Metge. Per a altres versions, vegeu Valter e Griselda.
HISTORIA
de
VALTER E GRISELDA
arromançada per
BERNAT METGE
*[U 128]A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimera: Bernat Metge salut e reuerencia subiectiua. A mi ensercant entre los libres dels philosops e poetes alcuna cosa ab la qual pogues complaure a les denes uirtuoses, occorrec laltre die una ystoria la qual raçita Patrarcha poheta laureat, en les obres del qual io he singular affecció. E com la dita istoria sie fundada en uirtuts de paciencia, obediencia e amor coniugal, e a mi sie cert que entre les altres uirtuts uos, senyora, siats dotada daquestes singularment, per ço he deliberat de arromensar la dita istoria e de tremetre leus per que uos e les altres dones uirtuoses prenats eximpli de les coses en eyla contengudes, no per tant que iom pens que uosaltres freturets daquesta doctrina, car sens eyla sots assats pacients e uirtuoses, mas que perço que hoirets la seguent istoria siats pus ardents dents en seguir les dites uirtuts: car diu lo mestre de amor Ouidi, en les obres del qual en temps que io amaua me solia molt delitar, que al cauayl leuger quant corre no li nou si hom li dona alcuna speronada. Suplicant uos que la seguent istoria vuylats benignament hoir, e en les aduersitats, les quals algu en aquesta present uida no pot squiuar, con loc sera *[f. 30 v] ben remembrar daquella perso que mils e pus pacientment puxats aquellas soferir, de les quals Deu uos uuyla preseruar per se merce, amen.
_pag.181.jpg)
eren fort dolents e despagats: los quals con molt ho agueren sofert enaren ensemps al dit Valter: e hu deyls, lo qual era de maior auctoritat e per
beyl perlar o per maior priuadansa que auia ab lo dit Valter, dix axí:
« Molt noble Marques, la tua humanitat dona a nos audacia e gosar que tota uagada quels fets ho requiren ab deuota confianga parlem ab tu, e que are les uoluntats que tots tenim secretes en los nostros coratges la mia ueu notifich a les uostres horeyles: no pas que io hage algun interes sin*[A 31]gular en asso, mas per tal com tu, segons que per molts indicis e senyals has souen prouat, mostres e reputes
que io son a tu molt car denants tots los altres. Con donchs totes les tues coses placien e aien a nos tostemps plagut, perço que puxam iutiar que som benauenturats con aytal senyor auem, e que serem molt pus benauenturats en lo esdeuenidor que tots nostres uehins, suplicam te humilment que uuyles pendre muyler, e que asso uuyles fer spetxadament, car los iorns sen uan e uolen fort leugerament. E iatsasia que sies en la flor de ton iouent, empero la uaylesa ensaguex aquesta flor, e la mort es proisme a tota edat: tot hom egualment ha a morir, e la hora es inserta. Placiet donques que oies les pregaries daquells qui no menysprearien los teus manaments, e comana a nos la eleccio de la muyler, car nos let procurarem tal que eyla sera digne de acostar se a tu, e de tal linatge que tots porem star en bona sperança de eylla. Deliurens donques daquesta
trista de ancia en que som, per ço que si Deus disposaue en altra manera de tu no ten enasses menys de ledesme successor, e con nos romanguessem sens regidor alcun. »
Ladonchs lo dit Valter *[U 129] mogut per les piadoses paraules dels seus, dix :
« Vosal*[A 31 v]tres, amichs, me forçats de fer ço que iames no fo en lo meu cor. Jom adelitaua que uisques en libertat, la qual fort tart es en matrimoni, per que iom sots met de bon grat a la uoluntat de uosaltres. E iatsia que io confiu de la uostra sauieza e fe, uuy releuar a uosaltres del carrech que uolets pendre per mi, car io mateix men vuyl auer lo affany de sercarlem: com io sie cert que la noblea del hun no ennobleix laltre, e que moltes uagades los fiyls son desemblants als pares. Tot lo be qui es en la persona no li ue daltre sino de Deu, al qual io coman mi e tots mos afers, sperant que eyl me trobara cosa qui sera expedient a repos e salut mia. E pus uosaltres trobats plaser que io prengua muyler, promet uos que io complire uostre desig en breu, pero uuyl quem prometats que qual se uuyla
muyler que io prena ab sobirana honor e reuerencia la trachtarets, e que entre uosaltres no aia alcun quin digua mal nes clam della eleccio per mi fasadora. Qual se uuyla muyler que io pendre aqueyla uuyl que sia uostra senyora, e sie axi tractada per uosaltres com si era fiyla del emparador. »
Ladoncs tots a una ueu concordablement li prometeren fort alegrament de attendre e complir son manament, axi con aquells qui per sobres de goyg apenes cuydauen ueure lo die de les noccies, ab tant *[A 32]gran pler lo sperauen. Lo qual die lo dit Valter los assigna que fossen aparellats a la celebracio de aquelles. E no res menys mena als seus domestichs e familiars que sollemnament apereylassen les coses necessaries a la festa.
No molt luny del palau del dit marques era satuada una vila petita poblada de alguns pageses fort pochs e pobres, entre los quals ni auia .j. pus pobre que tots los altres apellat Janicola, e hauia una filla
apellade Griselda assats *[U 129 v] bella de cors, mas era pus beylla de bones custumes e de uirtuts del coratge, la qual se era nodrida en sobirana pobresa, ab uiande groçera: e ignorant tot desig carnal iames no auia imaginat ne girat lo enteniment en foyls ne delicats pensaments, ans reposaua en lo seu pits uirginal coratge dome ueyl e saui, e ab inextimable caritat seruia diligentment son pare, e pasturant algunes poques oueyles que hauia e filaua cascun iorn, e puys tornantsen a casa apereylaua cols o spi nachs, o altres uiandes couinents a la sua condicio,
e fahia lo lit a son pare; e finalment tot son temps despenia en pietat e obediencia filial. E com Valter agues acustumat de passar souen per la casa de son pare, e sagues pres a ment mol tes uagades de la uirtut daquesta nina, la qual *[A 32 v] uirtut no era manifestada a la gent nen parlaue algu perço con era de tant baix stament, lo dit Valter se mes en cor de pendre aquesta per muyler sobre totes les altres.
Lo die de les nupcies se acostaua, e tothom se meraueylaua don uendria la nouia e qui era. E lo dit Valter entretant fahia prouisio de anels daur, de corones e daltres ornaments: e feu fer uestadures, calçes e sabates a forma o a mesura daltre donzella la qual era de statura semblant a Griselde.
Ab tant uench lo die assignat, e con algun no sabes noues de la nouia, tot hom stech fort merauellat, e maiorment perço con ia era hora de dinar, e la uianda e la casa eren ia apareylades. Ladonchs Valter, axi com si degues exir a carrera a la sua sposa, isque fora lo seu palau be acompanyat de molts nobles homens e dones, dressant son cami ues la uileta dessus dita.
E Griselde, ignorant *[U 130] les coses que per eyla eren aperellades, e aportant aygua en .i. canter en lo seu cap entrassen en la casa de son pare perço que agues spetxat so que fer auia e que enas ab les altres nines a ueure la sposa de son senyor. E de mentre Valter enaua pensiu entre si mateix acostantse ues la casa de Janicola, crida Griselda per son nom, interrogant la hon era son pare. E aqueyla reuerentment e ab gran humilitat respos que en casa era; a la qual dix Valter : « Manali que uinga a mi. » E con lo pare de la dita Griselde fo uengut, lo dit *[A 33] Valter, prenent lo per la ma, ab ueu baixa perço que algun nou hois, dix : « Janicola, io se
que tu ames molt a mi, e tostemps he conagut tu per bo, fael e leyal, e les coses que a mi plaen iom pens que tu les haies per agradables. Empero vna cosa singularment vuyl saber de tu, si uols auer a mi per genre qui son ton senyor. » Ladoncs Janicola, spaordit de les dites paraules, dix : « Jo no deig res uoler ne auorrir sino axi con plaura a tu qui est mon senyor. » « Entrem nosen, sols, tots sols » dix Valter « per ço que en presencia tua io puxe interrogar ta fiyla. » E apres que foren intrats dins la casa de Ianicola, sperant defora e mereueylant se tot lo poble, trobaren Griselde molt meraueylade e spaordide del aueniment de tan gran oste, a la qual dix Valter: « A ton pare e a mi plau que sies ma muyler, e pens me que semblantment placia a tu: pero una cosa te uuyl demenar, si uens acordada que apres que nostre matrimoni sera acabat e complit lo teu coratge se conuenga de bon grat ab lo meu, axi que en alguna cose iames nos descouenga ab la mia uoluntat: e que tot so que io uolre fer te placia, e que nom contrestaras nem faras mala cara ia mes. » Al qual la dita Griselde tremolant per la *[U 130v] nouitat daquest fet respos : « Senyor meu, yo no son digne de tant gran honor, pero se la tua uoluntat es e fortuna mia que axi sie com *[A 33 v] tu has dit, iot promet que no tant solament fare so que tu manaras, ans encare te die que ia mes no pensere res que faga contra ton uoler, ni tu poras fer alguna cosa, posat quem manasses matar, la qual sie desplasent a mi. » « Assats me abasta » dix Valter ; e mostrant aquella publicament al poble, dix: « Aquesta es ma muler, aquesta es uostra senyora, aquesta amats e honrats, e si mi auets car, haiats aquesta molt pus cara. »
E perço que eyla no aportas res de la fortuna ueyla en la noueyla casa, feula despuylar tota nua a les honrades dones que eren aqui, e dels peus fins al cap le feu uestir de uestadures noues. La qual apres que fo uestida, pentinada e be arreada, apenes la conec lo poble. E encontinent Valter la sposa e li dona hun fort beyl anell; e faent la caualcar en hun cauayl blanc, feu le amenar ab gran alegria, present e acompenyant tot lo poble, al seu palau.
En aquesta manera foren celebrades les noces fort sollempnament; e nostro Senyor feu tal gracia a la dita Griselde que algun no pogue iutgar que fos nodrida en casa de pastor, sino en algun palau
imperial, tant era cara e uenerable enuers tots; e apenes coneguera hom qui la conegues de natiuitat, que fos fiyla de Janicola: tant era cara e uenerable e tant era la honestat de la sua uida, e la noblea de les sues costumes, e la dolsor de les *[A 34]sues peraules ab les quals se *[U131]tiraua los coratges de les gents. E no tant solament dins los termens de la sua terra la loauen, ans encare per moltes altres prouincies era scampada la sua uirtuosa fama, axi que molte ientab gran affeccio e pler uenia per amirar aquella.
En aquesta manera Valter, ennobleit de insigne e benauenturat matrimoni, viuia ab sobirana pau en casa sua, e fora sa case ab sobirana amor de les gents; e era tengut fort per saui con tant gran uirtut amagada deius tan gran pobrea e fratura auia acostada assi mateix.
E no tant solament Griselda exercia negocis femenils e domestichs, ans encare con obs hi era usaue de officis publichs, e en abcencia de son marit leuaua de carrera los plets e questions de la terra, e metia pau entre los discordants ab tant bones e sauies paraules e maneres, e ab tanta maturitat e egualtat de iuy, que tot hom deya que Deu
los auia tremese aquesta dona del cel. E no passa molt de temps que Griselde se emprenya, per la qual raho tots los seus sotsmesos stigueren ab engoxosa sperança. Apres eylla peri vna fiyla molt beyla, e jatsia que sos uessalls aguessen mes amat fiyl, empero no tant solament son marit, ans encara tota la ient ne hac fort gran pler.
E apres hun temps que la fiyla fo deslatada, jatsia que lo dit Valter agues assats prouade *[A 34 v] la fe de la muyler, empero uolc la prouar e asseiar mes auant. E stant sol en una cambre cridale, e ab care trista dix li axi :
« Be sabs tu, Griselde, e nom pens que per la present fortuna te sie oblidat lo stament del temps passat, be sabs tu encara en qual manera uenguist en aquesta case, e con est assats *[U 131 v] cara e molt amade a mi; mas no est axi cara als nobles homens de ma terra, maiorment despuys que comensist auer infants, car tenen se fort per eniuriats que sien sotsmesos a dona qui sie fiyla de pages axi com tu est. E es de gran necessitat a mi que desig auer pau ab eyls, que de ta fiyla faça no so que uolria, mas so que a eyls plaura; e couendramen a ffer cosa quem sera la pus trista e la pus dolorosa que io pogues fer, pero no ho uolria fer que tu no ho sabesses, perque vuyl que tu ho concentes e que hi aies aquella pasciencia la qual me prometist en lo començament de nostre matrimoni » Ladonchs Griselde, hoides aquestes peraules, sens mudament de color e de paraula, dix: « Tu est nostre senyor, e yo he aquesta fiyla tua som teus: fe de les tues coses axi con te plaura, car res no pot a tu plaure que a mi desplacia, car io no desig auer res ne he paor de perdre alguna cosa en aquest mon sino tu. Io he ficades aquestes coses en lo mig del meu cor, les quals iames no exiran per passament de lonch temps ne per *[A 35]mort: totes coses impossibles se porien abans fer quel meu coratge nos muderia. »
Ladonchs, Valter, fort alegre per la dita resposta, mas dicimulant ho con mils pogue, se perti deuant eyla demostrant que era fort trist.
E apres hun poch, tremesli hun dels seus algotzirs en lo qual eyl se fiaua molt (certificat de sa intencio e de ço que eyl entenia a fer) lo qual uinent a eyla gran hora de nit, li dix : « Senyora mia. perdonem e placiet que nom tingues en mal so que io forsadament he a fer. La tua sauiesa sab quina cosa es qui ha afer ab senyor el qual hom no pot contrestar per dura cosa e cruel que man esser feta. Mon senyor ma manat que io prengue aquesta infanta, e que aqueyla... »
Ab paraula estroncade lexas de parlar e de dir lo cruel ministeri que deuia exercir. Sospitosa era la fama del algotzir, sospitosa era la cara, sospitosa era la ora, sospitoses eren les paraules ab les quals iatssia que eyla clarament entenes que aquell deuia enar matar la sua dolsa e cara fiyla, empero no gita lagremes ni sospira gens, la qual cosa no solament fora stada *[u 132]molt dura a mare, ans ho fora semblantment a nodrissa. Puys ab bona care prenent linfanta, guardant la un petit, e besant aquella, beneyla e feu li lo senyal de la creu en lo front, e donala al algotzir, dient li : « Ueten, e en execucio
met so que mon senyor *[a 35 v]te ha menat; mas prech te de una cosa, quet guarts que besties feres ne oceyls no deuoren ne mengen aquest petit cors, ab tal condicio pero que per mon senyor no sie menat lo contrari. »
E apres con lo dit algotzir sen fos tornat a son senyor e li hagues recitat so que per eyl era stat dit a la dona, e so que per eyla era stat respost, e li hagues donada sa fiyla, amor e pietat paternal mogueren fort lo dit Valter; pero eyl no lexa son proposit, ans la liura a son algotzir enbolcade en draps, e mese en .i. gran canasta posale sobre una bestia que la aportas suaument, e feula aportar ab gran diligencia a Bolunya a sa germana, que era muyler del comte de Panico, que la nodris e que la instruis ab maternal amor e studi de bones custumes, e que la faes nodrir, e que la tingues tant sacretament com pusques, que hom en lo mon no pogues saber de qui era fiyla. E lo dit algotzir encontinent compli ab gran diligencia so qui li era menat.
Apres Valter, considerant souen les paraules e la cara de sa muller, iames no pogue conexer ne auer senyal que lo coratge de sa muyler se fos mudat, car agual alagria, diligencia e cura, acustumat seruey e semblant amor li demostraua de fet que dabans auia acustumat; e iames no li demostraua tristor ne li feu mencio de sa fiyla, ne iames desliberadament ni per incident lo nom de aquella no li exi de la boca, que *[A 36] algu hois.
Apres de aquestes coses que foren passats .iiij. anys, Griselde se emprenya, e pari hun fort beyl fiyl, del qual hagueren gran goig e alegria son pare e tots sos amichs. E a cap de dos anys que fo deslatat, Valter, tornant en la acustumada curositat, dix a sa muyler aytals paraules:
« Be creu que aies hoit dir con lo meu poble ha gran despler e no porta pacientment nostre matrimoni, maiorment despuys que tu aguist e comensist auer infants, pero james nols sabe tant greu con feu despuys que tu haguist fiyll; car dien entre les gents e eyls, e yo qui moltes uagades he hoit dir, que « apres la mort de Valter lo net de Janicola senyoreyara a nos», e a aquells es fort greu que tant noble terra sie sotsmesa a aytal senyor. Cascun die entre lo poble se dien estes paraules, per les quals io qui son fort desiyos de repos, e a la ueritat me tem de *[U 132 v]perills de me persona, me somoch moltes de uagades que daquest infant faça ço que he fet de sa iermana; mas denunciuho abans perso que sobtosa e inopinada dolor not torbas. » E Griselde respos: « Senyor, ia to he dit, e are ho repetesch, que yo no puix res fer, ne no vuyl sino so que a tu plau, car io en aquests fiyls no he als sino lo trebayll: tu est senyor de mi e deyls, per que fe a ta uisa desso del teu, e no hi demans mon concentiment, car en axi con en lentrament *[A 36 v] que fiu de la lua casa me despuyli les uestadures, axim despulli les mies uoluntats e desigs, e uestim los teus, per que en qual se uuyla manera tu vuyles alguna cosa yo semblantment vuyl aqueyla; car si yo fos certa de la tua uoluntat, ia aguera comensat a uoler e desiyar ço que tu desiyes; mas pus lo teu coratge no pux preuenir, de bon grat seguire aqueyl. E si tu trobes
plaer que yo muyre, tantost morre uolenterosament, car alguna cosa finalment ne la mort sera egual a la nostra amor. »
Ladonchs, Valter, meraueylantse de la constancia e fermetat de la fembra, partis ab trista cara denant eyla; e encontinent tremes li lo algotzir que ia altre uagada li auia tremes, lo qual apres que ab gran
instancia li ach demanat perdo si li feyha res desplasent, axi com si degues a fer un gran crim, demena linfant. E Griselde, ab cara e coratge dessus dits, pres entre los bragos son fiyl beyl e fort gracios,
no tant solament per eyla amat, mas per tots aquells quil auien uist e hoit nomenar, faentli lo senyal de la creu en lo front e beneyntlo axi con auia fet de la fiyla, sguardantlo gran stona e besantlo, sens lagrama ne sospir donal al algotzir dessus dit, dient li: « Uet assi mon fiyl, fe deyl so que tes manat, mas de una cosa te prech, que si fer se pot no iaquesques maniar a besties ne a ouceyls los delicats menbres de tant noble *[A 37] infant. »
Apres lo algutzir sen torna ab linfant a son senyor dient li les coses dessus dites, en lo qual se mereueyla tant fort, que si no era cert de la gran amor que Griselde hauia a sos fiyls, per poch aguera aude sospita que aquesta fortalesa femanil no partis de anorma crueltat. E apres tremes lo dit infant per lalgotzir a Bolunya, axi con auia fet de la fiyla.
Tots los dessus dits experiments de benuolença e fe coniugal pogueren auer bestat a Valter, mas molts homens son qui nos saben lexar de la cosa pusque la han comensada, ans continuen aquella e perseueren en lur proposit.
Apres Valter continuament contemplaua e gordaua sa muyler sis mudaua per ço que li auia fet, e nuyl temps pogue conexer en eyla alguna mutacio,
mas de die en die la trobaua pus fael e ab maior affeccio enues eyl, axi que endosos semblauen de hun coratge, car la muyler, axi com dessus *[U 133]auem dit, no uolie ne auorria alguna cosa sino axi con a son marit plahia.
Poch a poch se comença scampar mala fama de Valter, ço es assaber que ab crueltat e duricia inhumana, perço con se penedia del baix e humil matrimoni que auie fet ab Griselde, auia manat matar sos fiyls, car algun no podia ueure los infants ne sabia hom hon eren; per la qual cosa Valter qui sabia esser tengut persaui hom e noble, e solia esser molt car als *[A 37 v]seus sotsmeses, fo reputat a les gents per infamis e odios; e gens per asso lo seu coratge nos mudaua nes enclinaua, ans procehia continuament ab sospitosa seueritat en la experiencia que auia comensada.
Com apres la natiuitat de la fiyla fossen passats .xij. anys, eyll tremes missatgers a Roma qui fessen semblant o fenyessan que aportassen letres del Papa ab les quals fos mesa fama entrel poble que a ell era dada licencia per lo dit Papa, que per rapos e pau de eyll e de ses gents, separat lo primer matrimoni pogues pendre altra muyler. La qual fama con fos peruenguda a noticia de Griselda iom pens que la desconsola e li dona gran tristor, mas eyla no sen mogue gens, ans stech ferma axi con
aquella qui de si mateixa e de so del seu auia ia ordonat una uagada e dispost, sperant que manaria esser fet della per Valter, al qual ella sa persona e les sues coses hauia subiugades e sots meses.
Valter auia ia tremes a Bulunya a son cunyat preguantlo que li amenas sos fiyls. E la fama se escampa que aquella donzella li amanauen que fos sa muyler, la qual cosa son cunyat faelment exagui. E amenantli la donzella que ia era de edat de maridar, beyla e excellent e de bells ornaments arreada, e amenant ab eyla son ierma qui era de edat de .xij. anys, ab gran companva de nobles homens e cauaylers, cert die ordo*[A 38]nat per eyl comença son cami. E entre tant Valter per so quen temptas sa muyler, axi com auia acustumat, a maior dolor e uergonya de eyla feu la uenir publicament denant gran partida del poble, e dixli : « Iom adelitaua assats en ton matrimoni no gordant lo linatge don uens mas les tues costumes, e are segons que ueig tota gran fortuna es gran seruitut e gran subiugacio, car a mi no es de fer so que seria legut de fer a hun laurador. Los meus uessayls me forssen e lo Papa hi consent que io haie altre muyler, la qual ia ue e sens dubte en breu hie sera; per que sta ab fort cor e dona loch a aquella, reportant ab tu lo dot que hie aportist. Tornaten a casa de ton pare: no es fortuna en lo mon que dur perpetualment a la persona. » Ladonchs Griselde respos : « Senyor: tostemps sabi em tingui per dit que entre la tua magnitut e la mia humilitat noy ha alguna proporcio, e tots temps fuy certa que no tant solament era indigna de esser ta muyler, mas encara de esser seruenta tua. E iurte per Deu que en aquesta casa tua de la qual tu mas feta senyora, tostemps *[U 133 v] son stada seruenta dins mon coratge; perque daquest temps que he perseuerat ab tu ab molte de honor e mes que io merexia fas moltes gracies a Deu e a tu; al sobrepus te responch que son apereylada ab bon cor e alegra de ornarmen a la casa *[A 38 v]de mon pare, e alla hon me nodri en ma puericia fenir ma uaylesa e morir benauenturada e honorable uidua, la qual son stada muyler de tan noble baro con tu est. Yo de bon grat do loch a la nouella muyler, la qual placia a Deu que en bon punt hic uenga. E pus a tu plau iom partesch dessi alegrament, mas con manes que men port lo
meu dot be ueig io quin es, bem membre con fuy despuylada de les mies uestadures en lo lindar de la porta de mon pare, e apres que fuy uestida de les tuas; e lo meu dot no es stat altre sino fe e nuditat. Uet, donques, que yom despuyl aquesta uestadura e restituesch te lo aneyl ab quem esposist; los altres aneyls, uestadures e arreaments los quals
me auies donats, en la tua cambra son. Nua isqui de la casa de mon pare e nua hi tornare, sino quem par no sie digne cosa que aquest meu uentre en
lo qual los fiyls que tu engenrist han stat, aparega nuu al poble; per que si a tu plau, e no en altre manera, te suplieh carament que en preu de la mia uirginitat la qual porti assi e la qual no men aport, me uuyles lexar una camisa de aqueyles que io solia uestir con staua ab tu, ab la qual puxe cobrir lo uentre de mi qui solia esser ta muyler. »
Dels vyls de Valter cayen fort spesses lagrames e nos podia abstenir de plorar; e girant la cara detras ab paraules tramolants, dix : « Plau *[A 39] me que haies una camisa », e plorant partis denant eyla. Ladonchs Griselde se despuyla totes les uestadures e
romas solament en camisa e lo cap e peus nuus, e axi de la sua casa, e acompanyantla molta gent qui li plorauen detras dient mal de la sua fortuna.
La dite Griselde sens plorar ne dir alguna paraula mala sen torna a la casa de son pare. Janicola, qui tostemps les nupcies hauia audes per sospitoses, e de les quals iames no auia sperat algun be, ans
moltes uagades auia ymaginat que Valter nos tendria per arreat de auer muller de tant baix stament, e que aquella qualque dia con ne seria ugat gitaria de casa, auia stoiat en hun loch desat de la casa la goneyla aspre, grossa, squinsada e arnada que sa fiyla solia aportar; e oy brogit que la gent feyha acompanyant Griselde, la qual sens dir alguna paraula sen tornaua, exili a carrera en lo lindar de la porta, e cobri aquella mitg nua de la uestadura antiga.
Per alguns dies la dita Griselde stech ab son pare ab merauey*[U 134]losa humilitat, axi que en eyla no podie hom conexer algun senyal de tristor, ne que eyla anyoras ne desigas la fortuna prospera que auia perduda, con tostemps stant en sa prosperitat agues uiscut humil e pobre de sperit.
Lo comte de Panico se acostaua ia ab la dita donzella, e gran fama enaua per la terra de les noueyles nup*[A 39 v]cies; e molte companya del dit comte era ia a Ssaluça, que auia dit al marques lo iorn quel comte serie aqui. E Valter mana uenir Griselda al palau, a la qual, apres que deuotament fo uenguda deuant eyll, li dix: « lo he gran desig que aquesta donzella que hic sera dema a dinar sie reebuda honorablament, e los homens e les dones qui ab eyla uenen, e semblantment los meus qui seran en lo conuit, axi que sie feta honor a cascun de loch e de paraules segons sa dignitat: e yo en ma casa no he fembres qui sien abtes en fer aço, perque tu iatssia no sies be uestida, que sabs les mies maneres e costumes, pendras carrech de reebre e collocar les ostes segons que fer se deu. » Ladonchs Griselda respos: « No tant solament fare de bon grat, mas ab gran desig asso e totes aquelles coses que io sabre que a tu uendran en pler; e mentre que io uisque no sere huiada nem anuiare de fer so que tum manaries. E encontinent a manera de una seruenta comensa de endressar lo palau e de parar les taules e los lits, e de amonestar les altres companyes que li aiudassen.
Lo die saguent a hora de tercia lo comte de Panico uench, e tota la gent se meraueyla de la ballesa e bones custumes de la donzella e del infant son ierma. E eren molts aqui los quals dehien que Valter sauiament e benauenturada hauia cambiat, e que are auia *[A 40] pus ioue e pus beyla muyler e pus noble que debans, e que auria fort bell cunyat.
E dementre quel conuit se aparellaua, Griselde fo aqui continuament present, e sens que nos dona confosio ne uergonya de le deseuentura que li era esdeuenguda ne de la uestadura esquinsada que uestia, exi a carrera ab alegra cara a la donzella, dientli: « Senyora, be siats uos uenguda »; e puys acolli be tots los altres. E dementre que eylla alegrament aconipanyaua e reebia los conuidants ab plasents e gracioses paraules, e ordona lo palau maraueylosament en tal manera que tot hom, specialment los strangers, se mereueylauen com tan gran sauiesa e magestats de bones custumes se amagauen ius tal abit, e eyla nos pogues sadollar de loar en diuerses maneras la dita donzella e linfant son
germa. Valter, con tot hom se deuia asseure a taula, giras enuers Griselde, e ab clara ueu denant tots, trahent sen quaix scarn deyla, dix: « Quet par daquesta mia sposa, es assats beyla e honesta? » « Cert hoc » dix Griselda « car io nom pens que en lo mon sen pogues trobar pus beyla ne pus honesta, e si ab aquesta no has pau e tranquillitat e uida benauenturada, nom pens que ab altre en lo mon la poguesses auer. E placia a Deu que axi sie que ab eyla uisques ab pau longament; mas de una *[U 134 v] cosa te prech et amo*[A 40 ]nest, que aquesta no uulles tractar axi con has tractada laltre, car aquesta es pus ioue e nodrida pus delicadament, e nom pens que ho pogues axi soffrir. »
E Ualter esgordant la alegria e constancia de Griselde la qual tantes uagades cruelment auia offesa sens raho, e auent pietat de la indigna fortuna que li auia feta sofrir, no ho pogue sostenir, e dix:
« O Griselde, assats coneguda e esprouada a mi la tua amor e feeltat; nom pens que deius lo cel sie algu qui tant grans experiencies haie audes de amor coniugal. » E dient aquestes paraules, fort alegrament e ab gran cupiditat abressa la sua cara muller; la qual per la nouitat daquest fet staua uergonyosa axi con sis leuaua de dormir que agues somiat alguna cosa desplasent, e dixli: « Tu est solament ma muyler, altre non he auda ne aure; sapies que aquesta quet penses que sie ma sposa es ta fiyla, e aquest quet penses que fos mon cunyat es ton fiyl. Are has cobrat ensemps totes les coses que en diuerses partides cuydaues auer perdudes. Jo uuyl que sapien tots aqueyls qui creyen lo contrari, que yo no son stat impiados ne cruel marit, ne he uolguda condempnar, mas prouar; ne he volgut matar mos fiyls, mas amagar aquells. »
E Griselde hoynt aquestes peraules, de gran guoyg torna mig morta, e per sobres de pietat exi quaix fora de son seny, e ab alegres lagrames leixas *[A 41] enar sobre sos fiyls e abrassant aquells e fatiguantlos ab basaments spessos, banyals lurs cares
ab piadosos gemagaments e sospirs.
E encontinent les altres dones qui aqui eren despuylaren alegrament Griselda daqueyles pobres uestadures que uestia, e arrearenla de les sues uestadures acustumades e la ornaren fort altament e maraueylosa.
Aqui hac tota la ient gran guoig e alagria; e en aqueyl iorn fo feta maior festa e pus sollempne celebracio que no lo die de les noces. E puys per molts anys uisqueren abdosos ab gran pau e concordie. E Valter feu uenir a casa sua Janicola sogre seu fort pobre, al qual eyl no auia dat semblant quel preas res perso que no fos fet empetxament a la experiencia que eyl uolia fer assa muller; e feuli molt gran honor e molt de be. Puys colloca sa fiylla en magnifich e honest matrimoni; e apres sos dies lexa son fiyl senyor e successor de la sua terra [2] LA present ystoria, Senyora molt graciosa, he arromansada *[u 135]com pus pla he puscut e sabut, la qual en esgordament del lati en que Patrarcha la posa es fort grossera. Mas yo ymaginant que com-
plauria a vos no he recusat de demostrar la mia grossera ineptitut e atreuiment gran que he haut con he gosat parlar apres tan sollempna poeta con aquell es, lo qual viura perpetualment en lo mon per fama e per los insignas libres que ha fets a nostra instruccio; suplicant vos, senyora, que la dita istoria vullats creura axi com es posada, car axi fo alla con dessus es dit, jatssia que alguns menys creents e viciosos diguen que impossibla es que dona del mon pogues hauer la pasciencia e constancia que de Griselda es scrita. Als quals hom poria ben respondre que ells tenen aquella oppinio perço con ymaginen que asso qui a ells es difficil sia als
altres impossibla; car moltas donas son stades qui han hauda merauellosa pasciencia, constancia e amor conjugal, axi con fo Porcia filla de Cato quis mata con sabe que Varro marit seu era mort, e Ypsicratea regina qui volch anar per lo mon axi com axellada ab Mitridates marit seu, e moltes altres cosas les quals de present nom cur de recitar. Suplich vos encare, senyore, que mi per enueyosos contra justicia mal tractat vullats hauer per recomanat en vostras deuotas oracions; car nostre Senyor ha mes en vos tant de be, e vos quen sabets tan virtuosament vsar, que nom pens que denant ell poguessets trobar repulsa de res que li demanassets.
Ffinito libro sit laus et gloria xpo AMEN