Himne d'escoltes de 1960
Senyor, no deixis sense empar el bell país on jo naixia,
aquell que sempre he d'estimar i estimaré sia com sia.
A aquesta llei d'amor jo em faig submís,
Oh Déu empara el meu país.
Amb força amor l'he d'estimar per ses belleses infinites,
per ses muntanyes, per ses valls i per ses prades tan florides.
A aquesta llei d'amor jo em faig submís,
Oh Déu empara el meu país.
Sons enemics s'han conjurat per fer-lo perdre i enfonsar-lo,
feu-me valent i agosarat per si en la lluita he de salvar-lo.
A aquesta llei d'amor jo em faig submís,
Oh Déu empara el meu país.
Testimonis
modifica- Gabriel Riba i Faura
- Aquesta cancó es cantava als campaments de l'Agrupament Escolta Sant Jaume de Badalona (parròquia de Sant Jaume) en l'acte solemne d'hissar la bandera catalana al campament, en formació en cercle, cada matí. Viscut des de l'any 1962 a l'Estol de llobatons fins a l'etapa de Pioners al 1968. La influència de l'anti-autoritarisme del maig francès del 1968, l'anti-beŀlicisme dels moviments de protesta contra la guerra al Vietnam, juntament a un trencament de les formes establertes palesat en la popularització del Moviment hippie, van portar a un abandó de les formes d'aire militar (uniformes, ensenyes (estels), promesa i altres cerimonials) dels orígens de l'escoltisme, substituint-los per la pedagogia de grup i introduint la coeducació.
- Llibre de Mateu Cerdà - L'escoltisme a Mallorca 1907 - 1995
- "Senyor no deixis sense empar ..." en referència a un cançoner del 1970 dels Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc.[1]
- Jordi Surinyac
- A l’Agrupament Escolta (Santa Anna, Abad Dorda i Setúria) cantaven cançons d’un país que se’ns negava ( “Senyor no deixis sense empar el vell país on jo naixia…”).[2]
- Cecili Buele i Ramis
- Finalment, no em puc estar d'esmentar aquell himne, aquell cant típic de l'Escoltisme dels anys 60: O Déu, empara el meu país![3]