Himne a Afrodita (Criis2211)

Disambig.svgAquest text tracta sobre el poema de Safo de Lesbos. Per a altres versions, vegeu Himne a Afrodita.
Himne a Afrodita
Safo de Lesbos
(traduït per Criis2211)
Traduït directament del grec antic.
Download-icon.svg Baixa
      LLIBRE PRIMER
           I

Immortal Afrodita d'acolorit tron,

filla de Zeus, artificiosa, et suplico

que no sotmetis a infortunis ni dolors,

oh Sobirana, el meu cor.


I vine, com altres vegades

que vas abandonar la casa del teu pare

quan de lluny la meva veu senties,

tan bon punt la teva daurada

carrossa preparaves: et conduïen belles

àgils aus creuant la terra fosca,

batent fortament les seves ales enmig

dels cels i de l'èter.


Immediatament arribaven. I tu, feliç, amb el teu rostre immortal

somrient,

preguntaves amb quin sentiment ara sofria,

la causa perquè t'invocava,

què anhelava per sobretot

el meu embogit ser: "A qui desitges ara

que la meva persuasió atregui cap al teu amor? Qui,

oh, Safo, et turmenta?


Faré que aviat et segueixi, si et fuig;

que si els teus regals rebutja, ell te'ls ofereixi,

i que immediatament t'estimi, si no estima,

encara que no ho desitgi".


Vine també ara per a deslliurar-me del pes

de les meves penes; tot quant satisfer

el meu ser anhela, compleix-lo: oh, la meva aliada,

sé tu mateixa.


               II

Em sembla que igual als déus

aquell home és, el que assegut

enfront de tu, al teu costat, la teva dolça

veu escolta

i el teu amorós riure. En canvi,

en el meu pit el cor s'estremeix.

A penes et miro,

la veu no ve més a mi,

la llengua se m'immobilitza, un delicat

incendi corre sota la meva pell,

no veuen ja els meus ulls

i brunzeixen les meves oïdes,

la suor em cobreix, un tremolor

s'apodera de tot el meu cos i tan pàl·lida

com l'herba no gaire llunyana de la mort

em sembla estar. . .

Però tot ha de suportar-se si així és.


             III

Al voltant de la bella lluna

els astres oculten els seus brillants cossos,

quan més que tots il·lumina,

plena, sobre la terra fosca.


               IV

. . .al voltant l'aigua fresca. . . murmura en les branques de les pomeres, i del fullatge que tremola es llisca un suau somni.


                V

. . .vine, Cipris, i delicadament, en copes d'or, aboca el nèctar barrejat amb gaudis.


               VI

Ja sigui Xipre o Pafos, el port segur et


               VII

...ara, per a les meves amiges, cataré bellament dolces coses.


                VIII

...senten que el teu cor es refreda i deixen caure les ales...