Doneu-me l'esplendent sol silenciós
Doneu-me l'esplendit sol silenciós, sos raigs fulgint a tot esclat,
Doneu-me 'l sucós fruit autumnal, madur, vermell, tot fresc de l'hort,
Doneu-me un camp ont creixi l'herba insegada,
Doneu-me un emparrat, doneu-me engotimades tories,
Doneu-me fresc gra i forment, doneu-me besties marxant serenes, ensenyant contentament,
Doneu-me nits fondament quietes com en els alts planells oest del Mississipí, i jo mirant les estrelles,
Doneu-me odorós, a l'auba, un jardí de belles flors ont jo pugui rondar indestorbat,
Doneu-me per muller una dòna flairosa, de la qual mai me cansi,
Doneu-me un infant perfet, doneu-me apart, lluny del brugit del móu, una vida rural i domestica,
Doneu-me 'l garlar cants espontanis, reclòs dins mi, tant sols per mes orelles,
Doneu-me solitut, doneu-me Natura, doneu-me encar, oh Natura, vostra original sanitat!
Això ansiant jo tenir (laç d'excitació incessant, torturat per la lluita guerrera),
Això demanant jo sens treva, alçant el crit del meu cor,
Mentres, tot i demanant, m'adhereixo a ma ciutat,
Dia tras dia i any darrera any, oh ciutat! repassant tos carrers,
Ont me tens encadenat un cert temps refusant amollar-me,
Donant-me, emperò, amb que assaciar-me, enriquir-me d'ànima, donant-me sempre més cares.
(Oh! jo veig lo que cercava escapar, com afronta i capgira 'ls meus clams,
Jo veig la meva ànima trepitjant lo que volia.)
Guardeu vostre esplendid sol silenciós,
Guardeu vostres boscos, oh Natura! i els llocs tranquils entre 'ls boscos,
Guardeu vostres camps de trebol i aufals, vostres camps de blat i hortes
Guardeu els florits camps de fajol, ont l'abella al Setembre brunzeix;
Doneu-me carrers i cares —doneu-me aquests seguits, inacabables fantasmes al llarg de les ceres!
Doneu-me ulls innombrables —doneu-me dònes —doneu-me companys i amants per milers!
Deixeu-me'n veure de nous cada dia —deixeu-me'n pendre de nous per la mà cada dia!
Doneu-me aitals espectacles —doneu-me 'ls carrers de Manhattan![2]
Doneu-me Broadway[3] amb els soldats marxant—doneu-me 'l sò de timbals i trompetes!
(Els soldats en companyies o regiments —uns via enfòra, enrojolats i enardits,
Altres, finit el llur temps, tornant en aprimades files, joves, però molt vells, gastats, marxant sense esma de res);
Doneu-me'ls molls i les ribes totes brodades de negres vaixells,
Oh, això 'pera mi! Oh, una vida intensa, vessant de plena i variada!
La vida del teatre, del cafè, del gros hotel per a mi!
El saló del vapor! l'excursió atapaída per a mi! la processó de torxes!
La densa brigada que surt per la guerra, amb apilotats carros militars seguint;
Gents, sense fi, rajant, amb fortes veus, passions i pompes,
Els carrers de Manhattan amb llurs pulsacions poderoses, amb timbals batent com ara,
L'infinit chor sorollós, l'escarrig i espetec dels fusells (adhuc la visió dels ferits),
Les masses de Manhattan, amb llur turbulent musical chor!
Les cares i ulls de Manhattan sempre més pera mi.