Flor d'enamorats/Si us confessau, senyoreta

Sou a «VII. Si us confessau, senyoreta»
Flor d'enamorats
VII

Si us confessau, senyoreta,
fèu que'm demanèu perdó;
ay, mudança n'havèu feta!
nunca m'ho pensara jo.

Perdó es bé que'm demanèu
puix tant m'havèu enujat,
perque lo que vull no fèu
me trobe mólt desditxat,
fèu com a dòna discreta
en mudar de condició;
ay, mudança n'havèu feta!
nunca m'ho pensara jo.

Hanme dit qu'est altre dia
a un jove servidor
li demostraveu favor
ab gran plaer y alegría;
si es axí, no es perfeta

vostra amor y condició;
ay, mudança n'havèu feta!
nunca m'ho pensara jo.

En absencia y en presencia
se demostra l'amistat,
l'amich en necessitat,
la leal dòna en absencia,
y puix no sóu imperfeta
vos pinta fòra rahó,
ay, mudança n'havèu feta!
nunca m'ho pensara jo.