Flor d'enamorats/Pus sóu, senyora, la caxa

XXV

Pus sóu, senyora, la caxa
hont està lo meu tresor,
jo que fos lo cobertor.

Vós sóu gentil entre cent
y encara dich entre mil,
tan galana y tan gentil
que'm fèu viure mólt content,
y pus sóu tot l'or y argent
de la caxa del amor,
jo que fos lo cobertor.

Ay, quan bé que us cubriría
sense puntes discrepar!
no hi hà qui ho sapia contar
de la gracia ab que ho faría,
ab tota honra y cortesía,
sent la caxa del tresor,
jo que fos lo cobertor.

Si faig alguna oradura
en axò só disculpat
que l'hom qu'es enamorat
pert los extréms de cordura;
pus sóu mon bé y ma ventura
hont està pres lo meu cor,
jo que fos lo cobertor.