Flor d'enamorats/No siau cruel, senyora

Sou a «LII. No siau cruel, senyora»
Flor d'enamorats
LII


No siau cruel, senyora,
teníu de mi pietat,
qu'ab sageta matadora
lo cor m'havèu travessat.

No siau cruel garrida,
hajàu de mi compassió,
que m'havèu llevat la vida
ab vostra gentil visió;
es tan alta y superiora
vostra bella magestat
qu'ab sageta matadora
lo cor m'havèu travessat.

Aquell que us contempla y mira
adquireix móltes dolors
per que atronisat mira
quant pensa pensar en vós,

y aquell que may s'enamora
fèu vós viure enamorat,
qu'ab sageta matadora
lo cor m'havèu travessat.

Donchs si sols en lo mirar
fèu en mi tal impressió,
no us clamèu si tinch gosar
de fervos tal petició;
de tots homens vencedora
síam per vós otorgat,
qu'ab sageta matadora
lo cor m'havèu travessat.