Flor d'enamorats/L'hom qui viu enamorat

Sou a «I. L'hom qui viu enamorat»
Flor d'enamorats
I

L’hom qui viu enamorat
mil voltes pren comiat.

Tant li dol lo despedirse,
que valdría més morirse
que no haver de departirse
de la qui'l té cativat;
lo qui viu enamorat
mil voltes pren comiat.

Tant vol la sua senyora,
que nit y dia l'adora
y un any li pareix un'hora
lo temps que en ella ha passat;
lo qui viu enamorat
mil voltes pren comiat.

Despedeixse dos mil voltes
ab paraules no mólt soltes

y cerca dos mil revoltes
sens saber què s'ha parlat;
l'hom qui viu enamorat
mil voltes pren comiat.