Flor d'enamorats/Dexàulo, senyora

Sou a «XVIII. Dexàulo, senyora»
Flor d'enamorats
XVIII
(Canta lo galan)

Dexàulo, senyora,
aqueix servidor
que no us té amor.

Allà en un carrer
festege unes dònes,
les dònes són bones
y ell un llegoter,
llegoter sens voler,
es disfamador
que no us té amor.

De vós li ohí dir
coses escusades
y riures ausades
de vostron vestir,
dexàulo morir

aqueix burlador
que no us té amor.

Dexàu pus no us vol
y no ho vullau vós
perque es un trampós
y rès no li dol,
dexàulo tot sol
l'embassinador,
que no us té amor.

Dexàu, no'l cregàu
que té parauletes
tan falses dolcetes
si bé l'escoltau;
guardàuvos guardàu
del fals embaydor,
que no us té amor.