Evangeli de Marció

Evangeli de Marció

logo Viquipèdia

Informació sobre el text

Marció mostrant el seu evangeli

L'Evangeli del Senyor

L'escrit de la vida de Jesús Crist, conservat en el seu original grec per Marció, fill de Philologus, bisbe de Sinope. (l'any 130 del Senyor).

Capítol I

Arribada de Jesús a Cafarnaüm

1En el XV any del regnat de Tiberi Cèsar,
2sent Ponç Pilat el governador de Judea, Jesús va baixar a Cafarnaüm, ciutat de Galilea.
3Ensenyant en el dia de repòs, tots s'admiraven de la seva doctrina: perquè la seva paraula era amb autoritat.
 
4I en la sinagoga hi havia un home que tenia un esperit d'un dimoni immund, i cridava amb gran force.
5dient, "Deixe'ns en pau, que tenim a veure amb tu, Jesús? has vingut per destruir-nos? Sé de tu
6que ets el Sant de Déu". I Jesús li reprengué dient,"surt d'ell i bes te'n en pau" I quan el dimoni l'havia tombat pel terra,
7sortí d'ell, sense haver-li fet mal. I tots quedaren astorats, i parlaven entre ells dient, ¿Quina és aquesta paraula? Amb quina autoritat i quin poder mana als esperits immunds,
8que surtin. I un rumor entorn d'ell sorgir, en cada lloc on anava del país.

9I sortint de la sinagoga, entrà a la casa de Simó. I la sogra de Simó havia agafat una febre molt alta, i ell tement per la seva vida,
10es parà davant d'ella, i reprengué a la febre, i la febre la deixà, i ella d'immediat es posà a servir-los.

En la Sinagoga de Natzaret

11I vingué a Natzaret, i entrà en la
12sinagoga [en el dia de repòs] i s'assentà. I els ulls de tots en la sinagoga el miraven,
13-14I començà a parlar amb ells, i tots li preguntaven
15per les paraules que sortien de la seva boca. I ell els va dir una paràbola, "Certament us dic que li està prohibit, al metge, curar-se a si mateix.
16Escolteu-me, el que vaig fer a Cafarnaüm, també ho faré aquí. Peró de veritat us dic, que moltes vídues hi havia a Israel en els dies de Elies, quan el cel fou tancat per tres anys i sis mesos,
17quan es produir una gran fam en tot el país, i a cap d'elles li fou enviat Elies, sinó a Sarepta,
18una dona de la ciutat de Sidó, que era viuda. I molts leprosos hi hagué a Israel en el temps del profeta Eliseu, i cap d'ells fou curat, sòls
19Naamán el siri". I s'ompliren tots d'ira
20en la sinagoga, quan escoltaren aquestes coses, i es van aixecar, i l'empenyeran a fora de la ciutat, i el portaren front al turó a on va ser construïda la seva ciutat, per tirar-lo
21de cap avall. Peró passà per el mixt d'ells i seguí pel seu camí.

En la posta de sol

 
22I quan el sol s'amagava, tothom li portava els seus malalts a prop d'ell, i ell posava les seves mans sobre cada un d'ells, i els curava.
23I també els dimonis sortiren de molts, cridant, i dient: "Tu ets el Fill de Déu" però [Jesús] els reprengué per que no parlessin, perquè sabien que ell era el Crist.
 
24I quan es va fer de dia, ell sortir i marxar a un lloc desert, i la multitud el seguia, i vingueren a ell, i es quedaren amb ell, i no volien apartar-se d'ell
25I ell els digué: "He d'anunciar les bones noves del regna de Déu, també a les altres ciutats, per la qual cosa, vaig ser enviat.
26I va anar predicant per les sinagogues de Galilea.

Capítol II

El Llac de Genesaret

1Succeir que al passar, es parà en el llac de Gennesaret,
2I veient dues barques al costat del llac:
però els pescadors eren fora d'elles,
netejant les xarxes.
3I ell entrà en una de les barques, que era de Simó,
i li demanar l'empenyés un mica lluny de terra.
I s'assentà, i ensenyava a la gent de fora de la nau.
4A l'hora, quan va acabar de parlar, li manà a Simó,
Vés endins, i llença la xarxa.
5I Simó li contestar:
Mestre, hem treballat tota la nit,i no em agafat res.
No obstant, perquè m'ho manes, llançaré la xarxa.
6I quan va haver fet això, se li omplir d'una gran quantitat de peixos,
i la xarxa quedar plena.
7I va cridar als seus companys, que estaven en l'altre barca,
que vinguessin a ajudar-lo.
I vingueren, i ompliren tant les naus, de manera que estaven a punt d'enfonsar-se.
8Quan Simó Pere el va veure, va caure de genolls davant Jesús, dient:
Aparteu-vos de mi Senyor, que soc un home pecador.
9I s'ham portar una sorpresa, i tots els qui estaven amb ell,
per la quantitat de peixos que havien agafat:
10I així també els que eren socis de Simó, Jaume i Joan, els fills de Zebedeu,
I Jesús digué a Simó:
No temis, des de ara en endavant, as de pescar homes vius.
11I quan ells hagueren portat a terra les seves barques,
ho abandonaren tot, i el seguiren.

Curació d'un leprós

12I passant, vet aquí un home ple de lepra:
que al veure a Jesús caigué sobre el seu rostre, i li pregà, dient:
Senyor, si tu vols, tu pots netejar-me.
13I ell posant la seva ma, i el tocà, dient:
Jo vull, sigues net.
I de immediat la lepra sortir d'ell.
14I Jesús li manà que no ho digués:
però vés, al teu sacerdot,
i fes una ofrena per netejar-te, segons el que Moisès manà,
que això sigui un testimoni per tu.

Curació d'un paralític

17Vingué a passar un dia, que mentre ensenyava,
Hi havia uns fariseus i doctes de la llei, vinguts
de tots els pobles de Galilea i Judea, i Jerusalem:
I ell, pel poder del Senyor sanava davant d'ells.
18I vet aquí, uns homes que duien en una llitera a un home que era paralític:
i buscaven els medis per entrar-lo, i posar-lo davant d'ell.
19I no sabent de quina manera podrien portar-lo
degut a la multitud,
pujaren a la taulada,
i introduint-lo a través de la teulada amb la seva llitera,
el posaren davant de Jesús.
20I veien la seva fe, li va dir,
Home, els teus pecats et són perdonats.
21I els escribes i els fariseus començaren a raonar, dient:
Qui és aquest que parla blasfèmies?
Qui pot perdonar pecats sinó sòls Déu?
22Peró quan Jesús s'adonà dels seus raonaments, els contestar dient:
Quina raó teniu en els vostres cors?
23Què es més fàcil, dir, els teus pecats et són perdonats?
o dir, aixecat i camina?
24Peró ara sabeu que el Fill de l'Home
té autoritat sobre la terra per perdonar pecats,
(Li va dir al home paralític), T'ho dic,
Aixeca't, i pren la llitera, i vés-te'n a casa.
25I d'immediat ell s'aixecà avanç que ells, i prenent la llitera,
s'en va anar a casa seva, glorificant a Déu.
26I tots quedaren sorpresos, i glorificaren a Déu,
i plens de temor, dient:
Avui hem vist coses extraordinàries.

Festa de Leví el publicà

27I després d'aquestes coses sortiren,
i veient a un publicà, anomenat Leví,
assentat en la recaptació com de costum, I li digué,
Segueix-me.
28I ho deixà tot, s'aixecà i el sigui.
29I Leví li va fer un gran banquet en la seva casa:
i molts publicans i d'altres s'assentaren amb ells.
30Peró els fariseus i els escribes murmuraven contra els seus deixebles, dient:
Per que teniu de menjar i beure amb publicans i pecadors?
31I responent Jesús els digué:
Els que estan bé, no necessiten un metge;
però els que estan malalts, sí.
32No he vingut a cridar als justos,
sinó a pecadors al penediment.
33I li digueren:
Per què els deixebles de Joan dejunen sovint, i fan pregàries,
així com els deixebles dels fariseus;
però els teus mengen i beuen?
34I ell els digué:
Podeu fer dejunar els convidats a noces,
mentre l'espòs està amb ells?
35Peró vindran dies,
quan l'espòs els serà pres,
I, en aquells dies,si que dejunaran.

El nou i el vell

36I ell els parlar una paràbola;
Cap home posa un pedaç d'un vestit nou en un vestit vell;
d'altre manera el vestit, hauria esquinçat,
y la peça que fou treta del vestit nou no s'avindria amb el temps.
37I ningú posa vi nou en un bot de vi vell;
del contrari el vi nou rebentaria la pell, i es vessaria,
i les pells es farien malbé.
38Peró el vi nou s'ha de posar en bots nous;
i ambdós es conserven.

Capítol III

El Senyor del Dissabte

 
1I va passar en el segon dissabte després de la primavera,
que travessant pels camps de blat;
els seus deixebles arrancaven les espigues de blat,
per menjar, fregant-les amb les seves mans.
2I alguns dels fariseus li van dir:
Perquè feu el que no es lícit de fer en el dia de repòs?
3I responent Jesús, els digué:
És que no han llegit , el que va fer David,
quan ell mateix tenia gana, i els que estaven amb ell?
4Cóm va anar a la casa de Déu,
i va agafar i menjar els pans,
i en donar també als que estaven amb ell,
que no es lícit menjar-ne sinó només pels sacerdots?
5I ell els digué: Que el Fill de l'home és Senyor encara del dissabte.
6I va passar també en un altre dissabte,
que entrà en la sinagoga i ensenyà:
i havia un home que la mà dreta se li havia marcit.
7I els escribes i els fariseus l'espiaven,
per veure si ell sanava en el dia de repòs;
i poder trobar una acusació contra ell.
8Peró ell sabia els seus raonaments,
i li va dir a l'home que tenia la mà malmesa,
Aixeca't, i posa't en el mixt. I, aixecant-se, s'hi posar.
9Llavors Jesús els va dir, us vull fer una pregunta;
¿Es lícit en el dia de repòs fer el bé, o fer el mal?
per salvar la vida, o per destruir-la?
10I mira'n-los a tots ells, li va dir a l'home:
Estén la teva mà.
Ho va fer, i la seva mà fou restaurada totalment com l'altre.
11I s'ompliren de bogeria;
discutint, els uns amb els altres, que li podien fer a Jesús.

L'elecció dels Dotze

 
12I arribar a passar en aquells dies,
que sortir a una muntanya a resar,
i seguir tota la nit en oració a Déu.
13I quan es fer de dia, cridar als seus deixebles:
i d'ells n'escolli dotze, que els donar el nom d'apòstols;
14Simó, (a qui també anomenava Pere), i Andreu el seu germà,
Jaume i Joan, Felip i Bartomeu,
15Mateu i Tomàs, Jaume el fill d'Alfeu,
i Simó l'anomenat Zelota,
16I Judes el germà de Jaume,
i Judes Iscariot, que també es convertir en un traïdor.

Nous edictes del Nou Déu

 
17I baixar amb ells, i es situà en el pla,
en companyia dels seus deixebles,
i una gran multitud de persones de tots els pobles de Judea i Jerusalem,
i de la costa de Tir i Sidó, per escoltar-lo,
i per ser sanats de les seves malalties;
18I els que s'havien infectat amb els esperits malignes, també foren curats.
19I tota la gent intentava tocar-lo: perquè sortia d'ell una força,
que sanava a tots.
20I ell alçà els seus ulls sobre els seus deixebles, i va dir:
¡Beneits siguin els pobres: perquè és vostre el regne de Déu.
21Benaventurats els que ara teniu gana: perquè vosaltres sereu saciats.
Benaventurats els que ara ploren: perquè vosaltres riureu.
22Benaventurats sereu quan els homes us rebutgin,
i quan us apartin d'ells,
i us reprotxin, i us facin fora per causa del nom que porteu,
i pel Fill de l'home.
23En aquell dia alegreu-vos, i salteu d'alegria:
perquè, la vostra recompensa és gran en el cel:
Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24Peró ¡Ai de vosaltres els rics! ja heu rebut el vostre consol.
25«¡Ai de vosaltres que esteu tips! per vosaltres serà la fam.
«¡Ai de vosaltres que ara rieu! per vosaltres serà el plorar i plorar.
26«¡Ai, quan tots els homes parlin bé de vosaltres!
igual feien els seus pares als falsos profetes.

27Peró als que escolteu, jo us dic:
Estimeu als vostres enemics, feu el bé als qui us odien,
28Beneïu als qui us maleeixen,
Pregueu pels qui us calumnia'n.
29I si algú et pega en una galta, para-li també l'altra;
i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit.
30Doneu a cada home el que et demana;
i no reclamis res al qui et pren allò que es teu.
31I tracteu als homes tal com voleu que us tractin.
32Perquè si estimeu als qui us estimen, ¿qui us ho agrairà?
També els pecadors estimen a aquells que els estimen.
33I si feu el bé als que us fan al bé a vosaltres, qui us ho agrairà?
també els pecadors fan el mateix.
34I si feu préstecs dels qui espereu rebre, ¿qui us donarà les gràcies?
També els pecadors presten als pecadors, per rebre una major quantitat de nou.
35Però vosaltres estimeu als vostres enemics, feu bé,
i presteu sense esperar res a canvi; i llavors serà gran la vostra recompensa
i sereu els fills de l'Altíssim: què és bo fins i tot amb els desagraïts i els dolents.
36Sigueu misericordiosos, per tant, com també el vostre Pare és misericordiós.

No jutjar els altres

 
37No Jutgeu, i no sereu jutjats: no condemneu, i vosaltres no sereu condemnats:
perdoneu, i sereu perdonats:
38Doneu i us donaran a vosaltres; Tal com mesureu, sereu mesurats, i s'agita junts i córrer més, els homes es donen en el seu si. Amb la mateixa mesura que mesureu sereu mesurats de nou.
39 I els va parlar encara una paràbola, Pot un cec guiar un altre cec?
no cauran tots dos a la rasa?
40 El deixeble no està per sobre del seu amo: però quan sigueu perfectes sereu com el vostre mestre.
41I per què tu veus la brossa que es troba en l'ull del teu germà, però no veus la biga que hi ha en el teu propi ull?
42 O com pots tu dir al teu germà, Germà, deixa'm treure la palla que està en el teu ull, quan tu no veus la biga que està al teu propi ull? Tu hipòcrita, treu en primer lloc, la biga del teu propi ull, i llavors tu podràs veure amb claredat per treure la palla que està en l'ull del teu germà.

L'arbre i els seus fruits

 
43No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents; ni cap arbre dolent que doni fruits bons.
44 Cada arbre es coneix pel seu fruit. Perquè no es cullen figues dels cards, ni es veremen raïms dels esbarzer.
45L'home bo, del bon tresors del seu cor en treu la bondat; i l'home dolent del mal tresor del seu cor en treu el mal: per l'abundància del cor parla la boca.
46I per què em dieu, Senyor, Senyor, i no feu les coses que jo dic?
47Jo us diré a qui s'assembla tothom que ve a mi, i sent les meves paraules,
i les fa:
48Ell és com un home que construïa una la casa, que va excavar profundament, i va establir les bases sobre una roca: i quan la inundació es va produir, el rierol que va envestir amb força contra la casa, i no la va poder moure: perquè estava sobre una roca.
49Però el que sent, i no ho fa, és com un home que, va construir una casa sense fonament sobre la terra; contra la qual el corrent va colpejar amb força, i immediatament va caure; i la ruïna d'aquella casa va ser completa.

Capítol VI

Guarició del criat del Centurió

 
1Llavors, quan hagué acabat totes les seves paraules en les orelles del poble, va entrar a Cafarnaüm.
2I un criat del centurió estava malalt, a punt de morir; I que ell l'apreciava molt.
3I quan va sentir de Jesús, va enviar a ell els ancians dels jueus, demanant-li que vingués a curar al seu criat.
4I quan arribaren a on era Jesús, li suplicaren amb insistència, dient: ell és digne de que li concedeixis:
5Per que estima a la nostra nació, i ell ens ha construït una sinagoga.
6Llavors Jesús va anar amb ells. I quan ell no estava molt lluny de la casa, el centurió li enviar uns amics a dir-li: Senyor, no et molestis, jo no sóc digne de que tu entris sota el meu sostre:
7Per això, ni jo mateix soc digne de venir a trobar-te: però digues una paraula, i el meu criat es sanarà.
8Perquè jo també estic sota l'autoritat establerta d'un home, i tinc soldats sota meu, i jo li dic a un, Vés-te'n, i se'n va; i a un altre, Vine, i ve; i al meu criat, Fes això, i ell ho fa.
9I quan Jesús va sentir aquestes coses, es meravella d'ell, i es va girar, i va dir a la gent que ho seguia, Us asseguro, ni tan sols a Israel he trobat una fe tan gran.
10I quan els que van ser enviats tornaven a la casa, van trobar el criat malalt recuperat.

Resurrecció d'un mort

 
11 I va venir a passar el dia després, que anava en una ciutat anomenada Nain;
i molts dels seus deixebles anaven amb ell, i una gran multitud.
12 Ara bé, quan va arribar gairebé a la porta de la ciutat,
heus aquí, duien un home mort per enterrar-lo,
fill únic de la seva mare, i ella era una vídua:
i una multitud considerable de la ciutat l'acompanyava.
13 I quan el Senyor la va veure, va tenir compassió d'ella, i li va dir:
No ploris.
14 I ell va anar i va tocar el fèretre: i els qui el portaven s'aturaren.
I digué: Jove, jo et dic, Aixeca't.
15 I el que estava mort va incorporar-se, i va començar a parlar.
I ell li va entregar la seva mare.
16 I va venir un temor sobre tots: i glorificaren a Déu, dient:
Un gran profeta s'ha aixecat entre nosaltres;
i, Déu ha visitat el seu poble.
17 I aquest rumor s'escampara per tot Judea,
i al llarg de tota la regió al voltant.

Joan el Baptista

 
18 I els deixebles de Joan li van dir que de totes aquestes coses.
I Joan s'escandalitzà.
19 I Joan va cridar a dos dels seus deixebles
i els va enviar a Jesús, dient:
Ets tu el qui ha de venir? o n'hem desparar a un altre?
20 I quan els homes arribaren a ell, van dir,
Joan Baptista ens ha enviat a tu, dient:
Ets tu el que ha de venir? o n'hem d'esperar a un altre?
21 I llavors mateix en va curar molts de malalties i plagues
i dels mals esperits, i fins molts cecs que va donar la vista.
22 Llavors responent Jesús, els va dir:
Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit;
la forma en què els cecs hi veuen, els coixos caminen,
els leprosos queden nets, els sords hi senten,
els morts s'aixequen,
els pobres reben les bones noves anunciades per a ells.
23 Beneït és aquell, que no em rebutge.
24 I quan els enviats de Joan van partir,
va començar a parlar referent de Joan a la multitud.
Què heu sortit a mirar en el desert?
Una canya sacsejada pel vent?
25 Però que heu sortit a veure? Un home vestit amb roba suau?
Heus aquí, ells els que porten un vestuari magnífic, i delicat, són els reis en els tribunals.
26 Però, què heu sortit a veure? Un profeta?
Sí, us dic, i molt més que un profeta.
27 Aquest és aquell, del qual està escrit,
Heus aquí, jo envio abans que tu el meu missatger,
perquè et preparar-i el teu camí.
28 Perquè jo us dic:
Entre els nascuts de dona
no n'hi ha cap profeta major que Joan Baptista,
però que el més petit en el regne de Déu
és més gran que ell.
29 I tot el poble, i fins i tot els publicans,
quan es van assabentar van reconèixer la justícia de Déu,
i van ser batejats amb el baptisme de Joan.
30 Però els fariseus i els advocats no es feren batejar i
ells mateixos van rebutjar el designi de Déu,
no sent batejats per ell.
31 I el Senyor va dir,
Llavors en que se assemblen als homes d'aquesta generació?
i en qui s'assemblen?
32 Són com nens asseguts dins al mercat,
i es criden l'un a l'altre, dient:
Toqueu vosaltres, i no balleu;
Canteu vosaltres, i vosaltres no ploreu.
33 Perquè ha vingut Joan Baptista ni menja pa ni beu vi;
i dieu, Té un dimoni.
34 El Fill de l'home ha vingut, menja i beu, i dieu,
Heus aquí un home golafre i un bevedor,
un amic de publicans i pecadors!
35 Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.

La dona pecadora

 
36 I un dels fariseus va invitar-lo a menjar amb ell.
I ell va entrar a la casa del fariseu, i es reclinà per menjar.
37 I vet aquí, una dona de la ciutat, que era una pecadora,
quan va saber que estava recolzat a la casa del fariseu,
va portar una caixa d'alabastre de ungüent,
38 I es va mantenir en els seus peus darrere d'ell plorant,
i va començar a rentar-li els peus amb llàgrimes,
i els hi eixugava amb els cabells del seu cap, i li besava els peus,
i els ungia amb l'ungüent.
39 Ara, quan el fariseu que l'havia convidat ho va veure,
va pensar dins de si mateix, dient:
Aquest home, si fos un profeta,
hauria sabut qui i quina classe de dona
és aquesta que el toca: per que ella és una pecadora.
40 I responent Jesús, li va dir,
Simó, t'haig de dir una cosa.
I ell li respongué, digues Mestra.
41 Un prestador de diners tenia dos deutors:
un li devia cinc denaris i l'altre cinquanta.
42 Com que no tenien res per pagar, ell els va perdonar a tots dos.
Digues, per tant, quin d'ells l'estimarà més?
43 Simó va respondre i va dir:
Suposo que aquell, a qui va perdonar més.
I va dir-li, Tu has jutjat amb raó.
44 I es va dirigir a la dona, i va dir a Simó,
Què et sembla aquesta dona? Vaig entrar a casa teva:
i tu no m'has donat aigua pels meus peus rentar;
però ella ha rentat els meus peus amb llàgrimes,
i mels ha eixugat amb els cabells del seu cap.
45 Un petó tu no m'has donat:
però des del moment en què ha arribat ella no ha deixat de besar-me els meus peus.
46 el meu cap amb oli tu no m'has ungit:
però aquesta dona ha ungit els peus amb ungüent.
47 Així dons t'haig de dir,
Els seus pecats, que són molts estan perdonats;
perquè estimava molt:
però a qui poc li és perdonat, també estima poc.
48 I ell li va dir: Els teus pecats et són perdonats.
49 I els que estaven reclinat amb ell van començar a dir dins d'ells mateixos,
Qui és aquest que fins i tot perdona els pecats?
50 I li digué a la dona,
La teva fe t'ha salvat; Vés-te'n en pau.