El present avantprojecte d’Estatut d’Autonomia ha nascut com a fruit de la necessitat que tenen en aquests moments els pobles de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, de comptar amb un document que contengui uns mínims punts de discussió, a partir dels quals puguin enllestir el seu futur autonòmic.

Apuntando

No s'ha especificat cap font per a aquest text.
Si us plau, especifiqueu l'edició de què es tracta, detallant autor, any i editorial, si s'escau, a la pàgina de discussió o a peu de pàgina.
D'on s'ha copiat? -Aleator 18:17, 5 nov 2016 (CET)

Aquest document contempla dues vessants. Una serà les relacions de la Generalitat amb l’Estat espanyol i l’estructura dels òrgans de govern d’aquella; l’altra, l’enumeració de les competències que seran pròpies de la Generalitat i que permetran als illencs escometre la pròpia realització com a comunitat lliure.

Una de les idees més obsessionants a l’hora d’enllestir aquest avantprojecte ha estat aquella que contempla les relacions, protagonisme i igualtat de drets entre les diverses illes, conscients de la necessitat de defugir tota intencionalitat centralitzadora i prioritària d’una illa sobre les altres. Creim que tota maledicència sobre aquest tema pot quedar superada amb l’esmentat avantprojecte, car especifica clarament la necessitat de no minvar el protagonisme dels ciutadans de cada illa sobre llur territori —títol tercer, article setze— a la vegada que se’ls proveeix d’uns òrgans de poder representatius i autonòmics —títol tercer, article dinou— i es deixa en tot moment oberta la possibilitat a de decidir i rectificar el seu futur a qualsevol de les illes, car existirà una disposició —títol primer, article nou— que permetrà la prompta dissolució del pacte autonòmic per part d’una o més illes, si els ciutadans que les habiten així ho exigeixen.

Per altra banda, aquest avantprojecte, donada la nostra inclusió dins el marc cultural i històric de la comunitat catalana, deixa oberta la possibilitat d’una mancomunitat estatutària amb el Principat de Catalunya i el País Valencià —títol primer, article vuit— sempre i quan el poble ho demani per majoria absoluta en un plebiscit.

Aquest document, susceptible de moltes matisacions, pretén esser una eina de treball amb la qual els poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer puguin començar a teixir l’entramat burocràtic que faci possible la recuperació i manteniment d’un govern autònom, derrocat per la força de les armes, l’any 1715. Per altra banda, surt al pas a l’esdevenidor democràtic de l’Estat espanyol, que no podrà produir-se sense un autèntic reconeixement de la voluntat nacional de les comunitats que actualment l’integren.

Les persones que hem redactat o que assumim aquest document som conscients de les dificultats que entranya arribar a la redacció definitiva d’un estatut i de l’esforç que suposa unificar criteris ideològics entorn de la tasca prioritària del reconeixement nacional, però cal imaginar que entre tots farem el possible perquè no es faci malbé aquest avantprojecte, tal i com, malauradament, va ocórrer amb el redactat de l’any trenta-u.

TÍTOL PRIMER: EL TERRITORI I ELS CIUTADANS

Article 1. Les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i altres de menors, en exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles, es donen el present Estatut per a la regulació de la seva vida política i administrativa.

Article 2. Les illes esmentades es constitueixen en territori autònom dins l’Estat espanyol. Cada illa tendrà organismes de poder propis i autonomia plena per als seus assumptes interns, però per a les qüestions que afectin el conjunt de les illes, aquestes es presentaran com una sola entitat.

Article 3. El poder de les illes emana de la voluntat popular, que serà expressada mitjançant eleccions democràtiques dels òrgans de govern i mitjançant el plebiscit. El seu òrgan representatiu és la Generalitat.

Article 4. Són ciutadans del territori autònom totes les persones que hi tinguin veïnatge administratiu en el moment de la promulgació d’aquest Estatut i les que hi adquireixin ciutadania per raó de residència, d’acord amb la legislació.

Article 5. La Generalitat garantirà l’exercici dels drets humans de tots els ciutadans, així com la seva igualtat jurídica i de tracte. Seran nul·les totes les normes que promoguin la discriminació entre ciutadans.

Article 6. La llengua oficial de les illes és la catalana. El seu coneixement serà obligatori per a tots els funcionaris públics que operin a l’arxipèlag. Totes les publicacions oficials de la Generalitat seran en català, així com els rètols i indicadors públics. S’usarà també el català com a vehicle d’ensenyament a tots els nivells i a tots els mitjans de comunicació oficials. Els ciutadans de parla no catalana tindran dret a adreçar-se a les autoritats en castellà, oralment o per escrit; recíprocament tots els ciutadans insulars podran adreçar-se a les autoritats de l’Estat espanyol en català. Els organismes de la Generalitat podran usar el català en les seves relacions amb l’Estat espanyol.

Article 7. La bandera oficial de les illes serà la tradicional de les quatre barres vermelles sobre un fons groc.

Article 8. La Generalitat Insular establirà les relacions oportunes amb les del Principat de Catalunya i les del País Valencià, podrà mancomunar-s’hi per a l’exercici d’una o més de les competències estatutàries i podrà arribar a federar-s’hi si el Parlament de les illes ho aprova i el poble ho ratifica en plebiscit per majoria absoluta.

Article 9. Si una o més de les tres entitats territorials (Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera) volen separar-se del territori autònom serà necessari que ho proposi el respectiu Consell General per majoria de dos terços i ho aprovi en plebiscit el seu cos electoral per majoria absoluta.

Article 10. La Generalitat assenyalarà les classes i nombre dels Ens territorials, i en determinarà els límits geogràfics i règim local. La llei de règim local reconeixerà als organismes locals autonomia plena per al govern i direcció de llurs interessos particulars. L’illa de Formentera podrà tenir, si així ho demana, un règim especial. Les corporacions municipals seran elegides per sufragi universal.

TÍTOL SEGON: GARANTIES DELS CIUTADANS

Article 11. És reconegut com a propi de les illes el Dret de Gents, recollit a la Declaració Universal dels Drets de l’Home.

Article 12. La Generalitat protegirà plenament la vida i la llibertat de tots els ciutadans residents al seu territori, els quals seran iguals davant la llei, sense distinció de naixença, llengua, sexe, ideologia o religió. Així mateix aportarà els mitjans materials per tal que no es faci discriminació jurídica per causes econòmiques o socials.

Article 13. L’ensenyament serà obligatori i gratuït fins a l’edat que assenyali la llei. La Generalitat facilitarà l’accés a la l’ensenyament secundari i superior a la joventut de les illes. Cada illa serà autònoma per a l’establiment i manteniment de qualsevol tipus de centre d’ensenyament o Facultat universitària. La Generalitat aportarà els mitjans necessaris per a la formació permanent dels adults, i, especialment, per a la promoció tècnica i cultural dels treballadors.

Article 14. A totes les escoles primàries de les illes serà obligatori l’ensenyament de la llengua castellana. La Generalitat mantindrà escoles primàries i parvularis en aquesta llengua en tots els nuclis de població immigrant de parla castellana. En aquestes escoles i parvularis serà obligatori l’ensenyament de la llengua catalana.

Article 15. La Generalitat protegirà especialment el treball i garantirà la llibertat d’associació i sindicació per a la defensa i millorament de les condicions de treball i de la vida econòmica. Igualment afavorirà el creixement del control obrer i popular sobre els mitjans de producció i distribució. Totes les convencions o mesures que tractin de restringir o dificultar aquesta llibertat són contràries a dret.

Article 16. Mentre el servei militar no sigui voluntari els ciutadans insulars el podran prestar, en temps de pau, a la seva illa respectiva. En els casos que no sigui possible per raons tècniques, la prestació es faria a les altres illes.

TÍTOL TERCER: ELS ÒRGANS DE LA GENERALITAT

Article 17. La Generalitat estarà integrada per:

a) El President.

b) El parlament de les illes, o Gran i General Consell.

c) Els Parlaments particulars de cada illa, o Consells Generals Insulars.

d) Els Governs Insulars, amb el seu President.

e) El Tribunal Superior de Justícia.

Article 18. El President de la Generalitat tindrà la suprema representació de les illes, especialment en les relacions amb l’Estat espanyol, i la representació d’aquest dins el territori insular. Serà elegit per sufragi universal entre tots els ciutadans majors de divuit anys i el seu mandat serà de quatre anys. En acabar aquest, es dissoldran els Governs Insulars, els Consells Generals Insulars i el Gran i General Consell.

Article 19. El Gran i General Consell, o Parlament de les illes, serà la reunió dels Consells Generals Insulars. Serà la seva competència la legislació sobre aquelles qüestions d’interès comú a totes les illes. En serà President el de la Generalitat.

Article 20. Els Consells Generals Insulars seran tres: El Consell General de Mallorca, el Consell General de Menorca i el Consell General d’Eivissa i Formentera. Cada un durà a terme la labor legislativa sobre els assumptes d’interès exclusiu per a l’illa respectiva. Els consellers seran elegits per sufragi universal entre tots els ciutadans majors de divuit anys de cada illa respectiva, d’acord amb les lleis orgàniques corresponents.

Article 21. Cada Consell General elegirà entre els seus membres un President, el qual formarà i presidirà el Govern Insular.

Article 22. El Tribunal Superior de Justícia serà elegit pel Gran i General Consell o d’acord amb les lleis que aquest aprovi. Serà independent del poder executiu i regirà l’administració de justícia al territori insular d’acord amb les lleis elaborades pels Consells Generals i pel Gran i General Consell.

TÍTOL QUART: COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT

Article 23. Correspon a l’Estat espanyol la legislació exclusiva i l’execució directa en les funcions següents:

a) Les relacions internacionals

b) L’exèrcit, la marina de guerra, l’aviació militar i la defensa de l’exèrcit.

c) La declaració de guerra, el restabliment de la pau i la fixació de les fronteres de l’Estat

d) La fixació dels drets constitucionals i les condicions per a esser ciutadà de l’Estat.

e) Les finances de l’Estat.

f) La sanitat exterior.

g) La immigració i l’emigració; els passaports i ‘extradició.

h) L’abanderament de la marina mercant.

Article 24. Correspon a l’Estat espanyol la legislació i a la Generalitat l’execució en les funcions següents:

a) La planificació econòmica general.

b) Els pesos i les mesures i el sistema monetari.

c) La legislació penal, processal, hipotecària i mercantil.

d) La propietat industrial.

e) Els serveis de Correus, telèfons i telègrafs

f) El règim aranzelari i de duanes.

Article 25. La Generalitat podrà dictar lleis i reglaments de vigència transitòria sobre les matèries enumerades a l’article anterior, mentre l’Estat espanyol no ho faci, els quals quedaran sense efecte quan, d’acord amb les facultats constitucionals, legisli l’Estat espanyol.

Article 26. En qualsevol moment, el President de la Generalitat, d’acord amb el Gran i General Consell, podrà presentar projectes de llei a l’Estat espanyol, sobre matèries la legislació de les quals correspon a aquest.

Article 27. Correspon a la Generalitat la legislació exclusiva i l’execució directa en les funcions següents:

a) La cultura, investigació, ensenyament a tots els nivells, belles arts, arxius, museus, biblioteques i propietat intel·lectual.

b) El règim municipal i la divisió territorial de les illes.

c) El Dret Civil i el registre de l’estat civil.

d) La legislació laboral i de seguretat social.

e) El Dret administratiu

f) L’organització dels tribunals de justícia i nomenament de notaris, registradors de la propietat i regulació de la fe pública.

g) La Hisenda, deute públic i tresoreria de la Generalitat. L’establiment de centres de contractació de mercaderies i valors. La regulació del crèdit i de l’estalvi, de les caixes d’estalvi i rurals i de les entitats d’economia i finances.

h) L’expropiació forçosa i socialització.

i) La planificació econòmica industrial i turística i la institució i regulació d’organismes per a estudiar i coordinar aquestes activitats.

j) El règim del sòl, habitatge i ordenació urbana.

k) La legislació de camins, canals, ports i obres públiques en general, inclosa l’aviació civil.

l) Els serveis forestals agronòmics i pecuaris; els sindicats i cooperatives agrícoles, la política i acció social agrària. Defensa de la naturalesa i lluita contra la contaminació.

m) La policia i l’ordre interior.

n) Les associacions, reunions i espectacles.

o) La informació, premsa, ràdio i televisió.

p) La beneficència i sanitat interior.

q) Les relacions amb l’Església catòlica i altres cultes.

r) En general, les matèries que afectin exclusivament a la vida interior de les illes, que no siguin assignades a l’Estat o compartides amb ell.

Article 28. El poble de les illes es dicta el seu propi Dret Civil i podrà unificar-lo amb el del Principat de Catalunya i el del País Valencià, si així ho creu convenient.

TÍTOL CINQUÈ: LA HISENDA I EL PATRIMONI DE LES ILLES

Article 29. La Hisenda de la Generalitat substituirà la Hisenda de l’Estat espanyol en la liquidació, recaptació i distribució de les contribucions directes. També recaptarà les indirectes amb la facultat de percebre’n el premi de recaptació segons la legislació respectiva.

Article 30. Una part dels impostos serà lliurada a la Hisenda de l’Estat espanyol. El percentatge lliurat serà establert de comú acord entre la Generalitat i l’Estat Espanyol. La base per a les negociacions del percentatge a lliurar es basarà en:

a) La part proporcional de les illes respecte a les despeses generals de l’Estat.

b) Les despeses estatals que hagin de revertir a les illes.

c) La part proporcional de les reserves dedicades al desenvolupament de les illes.

Article 31. Els acords seran promulgats en forma de llei pe ambdós Parlaments, el de la Generalitat i el de l’Estat.

Article 32. La legislació referent als impostos directes passa a dependre de la Generalitat. Igualment, cada illa es podrà dotar de nous sistemes impositius, d’acord amb les seves necessitats especifiques.

Article 33. Els drets de l’Estat en territori insular relatius a la mineria, mar territorial, aigües, caça i pesca; els bens d’ús públic i els que, sense esser d’ús comú, pertanyin privativament a l’Estat i siguin destinats a algun servei públic o al foment de la riquesa social, passaran a esser propietat de la Generalitat.

Article 34. La Generalitat controlarà i intervindrà tota classe d’entitats financeres que operin a les illes. Aquestes estaran obligades a revertir-hi una part dels beneficis obtinguts, segons les quotes que determini la Generalitat.

TÍTOL SISÈ: LA MAGISTRATURA I ELS FUNCIONARIS

Article 35. Els funcionaris i autoritats que hagin d’exercir al territori de la Generalitat hauran d’acreditar prèviament el domini de la llengua catalana i el coneixement de la legislació en vigor a les illes.

Article 36. Als funcionaris i professionals de l’ensenyament se’ls exigirà un coneixement aprofundit de la llengua i la cultura catalanes, així com de les característiques humanes i socials del territori.

Article 37. La Generalitat proveirà dels mitjans necessaris perquè els funcionaris puguin adaptar-se a la normativa legal del territori.

Article 38. Els tribunals de les illes coneixeran en totes les instàncies els assumptes civils, mercantils i penals, i també contenciosos administratius, contra actes de l’Administració insular.

Article 39. Les condicions de treball dels funcionaris que passen a ser dependents de la Generalitat seran les que regeixin al territori, independentment de la seva situació laboral de l’àrea de procedència.

DISPOSICIÓ TRASITÒRIA 1

Una vegada plebiscitat i aprovat aquest Estatut pel poble de les illes, es formarà un govern provisional que iniciarà les negociacions amb l’Estat espanyol i convocarà les primeres eleccions, municipals, a Consells Generals i presidencials, seguint aquest ordre.

DISPOSICIÓ TRASITÒRIA 2

Mentre el Parlament o Parlaments de les illes no legislin sobre matèries de la seva competència, continuaran en vigor les lleis actuals de l’Estat, però la seva aplicació correspondrà a la Generalitat. Així mateix, mentre els Governs insulars no dictin les disposicions que els correspon d’acord amb aquest Estatut, continuaran en vigor les emanades pel poder de l’Estat.

DISPOSICIÓ TRASITÒRIA 3

Per a modificar aquest Estatut serà necessari que ho aprovi el Gran i General Consell per majoria de dos terços i que ho ratifiqui el poble en plebiscit per majoria absoluta, llevat dels casos previstos específicament a l’article 9.

Cura (Mallorca), febrer de 1977.

Estatut de Cura

Contingut