Sou a «Medea»
Les Tragedies de Séneca
Sèneca
(traduït per Antoni de Vilaragut i Visconti)
 Baixa
Troya Ipolit y Phedra
Aci comença la setena Tregedia de Seneca la qual es intitulada de Medea he es fundada en la sêguent istoria.

 Jason se parti de la sua terra he anasen a la ylla de Colcos p conquistar lo vellor dor
daur
, Lo qual Jason fo
fort
amat p Medea filla del Rey de Colcos
Cetes
tant ardentmet he tant inflamada que p ajuda de[1] Medea Jeson vençes
vençe
los toros qui guardaue lo vellor dor
daur
he gitaue per la bocha falles de foch flameiants Item lo dit Jason
Encara Jeson de sus dit
escapa al perill de la multitut dels cauallers qui brullauen de la terra, he com hat vençufs tots los perills obtengue
hac
lo vellor dor
daur
ab ajuda singular de[2] Medea,
la qual lexant lo seu pare carnal he lo Regne proi
p
fugisen ab Jeson he pres lo per marit.
E com venguesen a la
apres algun temps fossen venguts
en terra del Rey Creon, volent lo dit Rey Creon que Jeson prengues[3] p muller sa filla dita p nom Creusa, Mana que Medea p raho de sos
lurs
maleficis la qual era gran nigromanticha
nigromantiga
fos liurada a mort. Mas a
Mes p
suplicaçio de Jeson la pena de la mort li fon
fonch
mudada en exili. E com la dita Medea agus obtengut espay de vn dia
jorn tan solamet
p exir del Regne del dit
de
Creon dins
he
aquest dia ella trames
tremes
vna camisa a Creusa filla de Creon nouella esposa de Jason
Jeson
, la qual camisa era salpistada
salpicada
de veri he maleficiada
malificiada
ab encantacions
encantaments
E com la dita Creusa se prengues
despullas
he despleguas
desplegas
la dita camisa qui
que
li era estada tramesa
tremesa
soptosament
hisque vn gran foch de la[4] camisa lo
la
qual crema Creusa he Creon son pare[5] ab tot lo palau Real
Reyal
. E la dita Medea no fon contenta daço, Ans apres de tan gran veniança pres dos fills que auia hauts de Jason
Jeson
p matrimonial acostamet he degollals li dauant.

Aquesta Tragedia conte sinch actes i
p
çipals.

 E
En
lo primer acte se conte la gran turbacio hac Medea per ço com Jason
Jeson
prenia muller Creusa filla del Rey Creon. Lo segon acte conte com Medea es exellada de la terra de Creon. E marauellas molt de la desconexença de Jeson qui pren altra muller. Lo terc acte conte lo gest el
he lo
parlar furios de Medea p ço com fon condepnada
condapnada
he sentenciada a exili. Lo quart acte conte la veniança que feu Medea de Creusa nouella esposa de Jason
Jeson
de la mort de Creon pare de la dita Creusa
seu
. Lo quint acte conte com Medea mata sos fills propis dauat Jason
Jeson
pare lur
seu
.


Lo primer acte conte dos capitols.

 En lo primer Capitol se tracte
tracta
com Medea inuoca tots los deus qui
que
sient presents[6] a la veniança que vol fer. En lo segon capitol se tracte com lo Corus dels cantors cantaua
cantaue
cançons nupçials p les nouells noçes de Jason.
Creusa he de Jeson.

Lo segon acte conte tres capitols.

 En lo primer capitol tracta com Medea exellada
exillada
p Creon hoynt lo
hoyi
cantar dels
lo
corus dels cantors marauellatse de la desconexença de Jason
Jeson
qui pren altre
altra
esposa. En aquest capitol parlen due psones ço es Medea ela sua nodriça. En lo segon capitol tracta com Creon exilla Medea de son Regne. En aquest capitol parle dues psones ço es Creon he Medea. En lo tercer capitol tracte com lo corus dels cantors canta
cantaue
marauellantse de la audaçia daquells qui primeramet se meteren a nauegar.


Lo terç acte conte tres capitols.

 En lo primer tracta lo gest furios de Medea per ço com fon exellada p[7] Creon he en aquest capitol parlen dues persones ço es Medea he la sua nodriça. Lo segon capitol tracta lo gest en quina forma Jeson parla ab Medea he parlen hi dues persones ço es Jeson he Medea. Lo terç capitol tracta co lo corus dels cantors plany lo miserable cars de aquells
cors daquells
quis meten a fer coses ardues he dificils.


Lo quart acte conte sinch capitols.

 Lo primer tracta de la Execuçio que comença Medea contra Creusa nouella esposa de Jason
Jeson
en lo cual parla Medea. Lo segon capitol tracta com Medea passa
posa
en execucio la malesa de la sua veniança En lo qual parla Medea. Lo terç capitol tracta ço Medea gira he conuerteix lo
conduys en
son parlar als altars e a la
crida la
luna a la qual sacrificuaua
sacrificaua
, en lo dit capitol parla Medea sola, Lo quart capitol
tracta en quina forma Medea trames
tremes
a Creusa esposa nouella de Jeson per sos fllls propis les vestidures
vestedures
encantades he parla Medea sola en lo dit capitol. Lo quint capitol tracta en quina forma los corus dels capellas repren he condepna
condapna
la malattia
maliçia
de Medea la qual hoyen anar furiosa p la casa.

 Lo sinque capitol
acte
conte vn capitol sol
solament
.

 En lo qual capitol se tracta en quina forma Medea mata sos fills he parlen en lo dit capitol quatre persones, ço es lo misatger qui denunçia la detrucçio de la casa de Creon, lo corus dels cantors, Jeson he Medea.
Comença lo primer capitol del primer acte on se mostra en quina forma Medea conuoca tots los deus i
q
siens presents a la veniança que vol fer.

 O deus coniugals qui fauoreiats los matrimonis, O tu lucina qui est guardians del tale matrimonial,O tu Neptunus
Nuptuno
deu de la mar que
qui
mostrist he instruyts tiffino
cisino
qui fon lo primer qui gouema he patroneia la nau de Jeson, E tu sol departint he distribuynt al mon la clara lum del dia, O tu luna qui es de tres edats, ço es minua o
plena e nulla
.Tots vos inuoque ensemps ab los deus sobre los quales me
ne
jura jeson quern tendrie lealtat
tendria leyaltat
. E prech als deus infernals, la qual cosa es ami couinent com sia mestra
maestra
en lart
la art
de nigromançia. Prech he soplich los Regnes
Reys
infernals qui son
}} contraris als [8] celestials. Inuoque los deus dels morts cruels turmetadors. Cride a Pluto Rey o del senyor del Regne trist del
de
Infern. E appelle proserpina qui fonch forçiuolmet arrapada p lo dit pluto ab molt mellor leaytaltat
millor leyaltat
que no son yo p Jeson. cride
Crit
he dich ab veu miserable [9] e tremolosa o vosaltres deesses punidores dels peccats que
qui
son tres, ço es alleto, Tisifone, e Megera
Maguera
, venits venits als vostrs cabells qui son serpets verinoses he ab les flames
falles
flameiants que portats en les mas siats cruels he terribles en lo talem de Creusa filla de Creon, Axi co fos orribles en lo talem de les mies noçes, Car p amor del meu espos Jeson mati cruelmet lo meu
mo
jerma carnal donats la mort a Creusa nouella esposa de
Jeson. Edestroyts son soe
g
Creon ab tota sa generaçio Real, Mas
Real generasio, Mes,
com Jason
Jason
no sia
sie
meys culpable quels damut dits que li empetrare o orare
retre
p sa gran deslealtat
desconexensa
certes maior mal desig q li es deuingue
deuenga
, Car prech los damut dits deus que vischa he que vaia vaguabunt
vagabunt
p les ciutats e terres p ell ignorades exellat
exillat
pahoruch he temeros no trobant casa ni ostal desige a mi qui son
desijant la sua
esposa e muller[10]. Tostemps vaia rodant lo mo de roda en pila de casa en casa, sia fama p tot lo mon diuulgada que Jason
Jeson
no ha casa ni alberch. Als fills de Jeson[11] no pusch maior mal ahorar sino que en los
lurs
infortunis sien semblats al pare he a la mare. Certes ja veig la cosa
casa
en q pore pendre venjança de Jeson car fills he petits
parits
en que veniare
, mes pç que yo tota querullosa habunde tan
cauthelosa habundat
vanamet en[12] paraules he[13] yre yo p veniarme de mos enemichs certes
çetes
si fare, he apaguare
apagare
les grans falles he[14] brandos que porten ençeses
ençesos
en les noces de Creusa nouella esposa de Jeson he aço fare apagant he escurint la lum del sol, O lasa
llasa
marauellme com lo sol engendrador de totes les coses, sient
si
en lo seu carro pot veure ne
ni
mirar la gran deslealtat que fa Jeson Axi mateix
Ay mi
trista car no deuia
deuria
lo dit sol correr ne
ni
anar p los espays ne
he
vies del çel pur[15] ne
ni
deuria tornar de occident a orient reportant
reportar
al mon la claredat del dia, O sol prechte que lexes anar
leix estar
p lo aer
layre
en lo carro del teu pare, O pare meu comanem
comana
les regnes dels caualls[16], certesçe
certes
llauores
lauors
me veniare, Car[17] la ciutat de Creon dita Cormitus
Cornut9
la qual departeix he separa la mar de jonis de la mar dita Egeo
Eges
, E com la dita ciutat sera cremada aqlls dues mars se ajustara ensemps. Si aquesta deslealtat de Jeson passa axi, no resta pus sino q ama gran confusio yo sie
sia
alcauota del dit
de
Jeson he q lo dia de les sues noçes yo sia mestre
maestra
de sala, E que[18] la nit com deura
deuria
entrar en lo talem ab Creusa nouella esposa sua
de Jeson
que yols port la falla e lo ciri deuant
los brandons dauat
, E que apres sia sacerdottessa offerint sobre lo altar
laltar
abs grans oraçions
oracios
he de pregarias
prigaries
lo sacrifici trocejant ab mes propies mas lo vedell qui p conseruacio longa dels matrimonis sol esser offert als deus. O Medea que fas cerqua
cerca
la tua vengança
veniança
dins les entramenes de los fills[19] he veges dins tu
si roma dins
algua vigor, foragita de tu la pahor femenil he viste la crueldat daquells qui en lo mont dit Caucaso habiten car
Tautasso
hi mate tots quats hostes hi vene tota quata maluestat aiusta, o en lo mun dit fasis
flum phanisis
qui es cap de la ylla de Colcos he tota quata crueltat[20] les mars qui estan en[21] torn de la ciutat apellada Comitus
tornitus
, es vn no res als mals esdeuenidors qui seran[22] a la terra ignots he no acostumats al mon temerosos
temeros
qui espahordira los deus qui habiten alt en los çels. La mia
vna
pensa esta
estar
en delliberacio
continuaçio e deliberaçio
de les nafres de la pinstilençia
pestilençia
he de la mort qui deu occupar tots los menbres dels corsos
ossos
de mos enemich. Leugeres coses sos aquestes les quals he nomenades he
massa facils com yo Medea era verge fui semblants obres maior dolor se deuar
deura
desptar, he molt maiors crueltats se ptany de fer ami, apres que sou maridada[23] he parits fills de Jeson. Adonchs
Apres
dich he cride o tu hira cruel he maluada prentes
printes
armes sinyte la espasa he aparellat de matar Jeson ab tota sa
su
generaçio. La tua
mia
furor faça les obres ara com son repudiada
refusada
semblats[24] que fiu com fuy apellada maridada, Çe llauores
Lauors
com lo meu pare corregrue
pares coregues
detrs mi he Jeson,[25] mati he troçegui vn jerma meu qui ab mi fugia he sembri les menbres del seu cors[26] p ço q nos po guesem[27] mills fugit. E pore yo lexar Jeson lo meu
mon
espos[28] hoc en aqlla forma quel segui ço es ab
mort he ab trocejamets dels meus fills e seus.
fills seus e meus
Mas
Mes
p que Medea fas tam
tan
grans trigues als al mon
espatxat,
no reste
als noy resta
sino que la casa ab que peccats
la causa qui ab pecats
he maluestats es feta he construyda q p peccats he maluestats sia atrreda he[29]destrvyda
destroyda
[30].


Segon capitol del primer acte on se tracta com lo corus dels cantors cantaue cançons nupcials per les nouelles noçes de jeson, he lo dit corus inuoca la furor dels deus he dels homens.


 Pregam
Pregant
los deus sobirans qui regeixen los çels
lo çel
he la terra he la mar, que aplurs dons
E los deus
plens de prosperitats que sien presents en los talems Reyals ensemps ab los pobles qui senyoregen
que fauorexe
la gran festa
en la dita solepnitat sie
sien
oferts als deus sacrificis acceptables. E primeramet, a Jupiter he a juno qui porte ceptres Reals
Reyals
sia offert vn thoro planch en la esquena tenit
tinet
lo coll dret leuat al çel he la deessa dels parts
puits
apellada lucina
latina
sia metiguada
metigada
ab vna vaqua blanqua que null
blancha enull
temps aia aportat jou la qual li sie
sia
offerta, he sia offert sacrifici al deu març la
als deus, Mes
qual offerta fa
fara
caure de les mans sangonentes del dit març
de Marts
deu de les batalles, lo coltell abeurat de sanch[31] posa pau he Concordia entre los pobles qui guerregen. Sia ofert sacrifici
fet sacrefici
a la copia
copra
deessa de abundancia q rete
reta
ses riqueses en[32] vn corn qui li esta deuant
dauat
lo cual co es trobat esser ple
plen
ha senyal de habundançia, com es trobat esser buyt es senyal de fretura he
de carestia. O tu ymeneu
humineu
qui prestes ta presençia a les noçes honestes he legudes he ab les tues flames
falles
flameiants gites les tenebres de la nit ab principi ple
plen
de bona fortuna, vine esies e
p
sent açi, acosteat alegrament
acostat largamet
abeurat de bon vi, Coronat en lo cap xapellet de roses. O tu venus qui apareixes
apareix
de mati he de vespre he als amadors, retornes al vespre masa tart car esperen la nit, p entrar en lo talem e donals vejares que lo vespre se tarde
sia tart
masa. A tu espere les mares, a tu espren he desigen les nores a
noces
, tu ame les dones qui cobejen los
auer
fills Adonchs sies e
p
sent ab los raigs de la tua claredat en nostra festa nupcial. Certes la i
v
ginal bellesa de Creusa[33] esposa de Jeson venç he sobre munta en bellesa, les dones jouens de la Ciutat de hathenes he sobra
sobre
la bellesa deles vergens qui
habiten en lo costat del mont
damunt
dit Caigetus
Caygerus,
e com se egerciten
que com estauen
en lurs jochs goçiosos se visten a
vestien en
forma de homes jouens. Item
Encara
venç he sobra
sobre
muta la bellessa de aquelles
daquells
vergens thebanes quis
que les
laue dins vn flum apellat ahonich
domus
. E les vergens Eliades ques
quis
banye dins vn riu sagrat dit
apellat
alpheus. Mas
Mes
que dire
direm
de la bellea
bellesa
de Jeson espos nouell de Creusa, certes si volem considerar he mirar la sua bellesa no li estara deuant
dauat
bacus fill del lamp car
an tar
com semelles
sevincha
prega a Jupiter ques acostas a ella carnalmet en la forma ques, acostaua a Juno, vench li en forma de lamp he cremat la fon engendrat
feu engerar
bacus la qual conjuy al jou les bisties
besties
apellades Trigindes he son animals tan leugers en correr com laygua del torrent les quals bisties
besties
porte lo carro del dit bacus, nos
no
fa aconparar a la bellesa de Jeson frixus
fripus
jerma de elles
de la
donzella e
v
ge plena de gran audaçia car tempta
tem
de pasar la mar, he ab son frare caualcant sobre la esquena dun molto, Enega de que
E nenguna
daqui auat les[34] verges conçebere gran themor. Castor ab son jerma Polluix
Polux
q era molt abte en lo
son
joch de la pilota no son
sent
res a
de
la bellesa de Jeson, O deus celestials prech vos que aquesta esposa sia la pus bella del mon he lo seu espos Jason
jeson
no haia par en bellesa entre los homes. Aquesta esposa com fo
fon
en lo talem i
v
ginal entre les altres dones, la sua fac en fos qui la bellesa de totes quantes hi eren, axi co ala presençia del sol se amaga la bellesa de les esteles, on axi co[35] la luna plena deuant
dauat
la sua presençia se amagaue les set esteles qui resplandexen en lo front de Taurus. Axi la bellesa
de les altres verges qui resplandia en lur faç no era res dauat la radiosa resplandor de aquesta esposa la cara de aquesta esposa
de Jesos,
la qual estan blacha com la neu mesclada ab vermell flamejant, Es par he semblant al alba la qual mira en lum noua lo pastor apellat Roscidus
Rostius.
O tu Jeson qui desfrenadamet est
eres
acostumat pendre ab ta man dreta los pits de Medea la qual forçiuolmet contra voluntat del seu
de son
pare as e
p
sa p mullr. O tu ara benaueturat pren aquesta verge tebana
tan bona
dita Creusa esposa tua de volentat de sos parents he seras lunyat he separat daquell cruel he dur talem de Medea per qui rant de mal ses
ta
seguit. O vosaltres[36] homes jouens que
qui
en les grans noçes sots liçenciats de dir a cascu sia senyor o seruent
cascu sa senyora, o sia seruat
lo defalliment q ha sens iniuria, jugats al
ab
joch barallos trametets
cantilenes avns he altrs fort atal
atar
se dona semblant liçençia de parlar axi contra lo senyors. O tu[37] resplandent esposa molt generosa i
q
deualles del linatge de bacus Rey dels thabans, hora es he temps que faces ençendre
contendre
lo pi que
qui
mostra la gra fe del matrimoni. Isqua donchs dels teus
deus
i
v
ginals dits, foch ample[38] solepnial, vingue
vinga
lo juglar
jugllar
he escampe p tot lo conuit jochs[39] paraules plasenteres prouocatiues arialles. E tota
com
la gent que alli
aqui
sera solennitze la
solempnint se la
festa ab sos jochs, mas
mes
fuiga Medea en les tenebres escures he segueschala
seguesquenla,
si es alguna dona qui
que
sia fugitiua he vulla pedre marit de
en
terra estranya hon pelegri no es conegut.
Açi comença lo segon acte qui conte tres capitols lo primer tracta en quina forma Medea es exellada p creon E Medea hoynt el cantar del corus dels cantors marauellas de la desconexença de Jeson qui pren altra esposa, he en aquest capitol parlen dues persones ço es medea e la sua nodriça he i
p
merament começa Medea. Dient.


MEDEA

 Ay la mia nodriça segons yo veig mortes som, car himeneus lo
mineus
deu de les noçes he lo catar del corus dels cantors ha ferides he agreuiades les mies orelles, O llassa no puch enuides creure
soferrir
tan gran mal que jeson prenga nouella esposa.

O mi trisfa molt son esbalahida
esbayda
que jeson apres que ma
me ha
tolta amon pare Rey, Apres quem atreta de ma terra propia de la casa real
Reyal
lunyada de mos parents em
he
amenada en terra estranya que aram vulle de rendir
axim vulla de relenquir
sola sens conpaya. O[40] dur he cruel Jeson qui axi ha menypreats
as menyspresats
mos agradables seruirs
serueyis,
no son tals los meus merits que jeson me degues esser axi desconexet. E com he pensas Jason
no penses jeson
q yo[41] ab mos encantamets vençi los pills de la mar dels quals te fiu escapar co en seps anaua ab ell
tu,
E yo qui ab la mia nigromancia li
te
fui vençre los toros terribles qui gitaue p lo nas raigs de fochs flameianfs Cuydes que no sapia[42] de çer q yo fer
fare
maiors encantaments he que en aço sie
sia
termenat lo meu gran
poder, he la mia art de nigromançia sapia de cert q yo fora
fare yo
de mi mateixa qui son portada p la mia pensa plena de venjança he de crueltat, ca, e ella, en diuerses iniquitats cerquant e jason
cercant de Jeson
com me pore veniar, ja plagues a deu q jeson agues jermana
jerma
en quim pogues veniar, mas
Mes
veig q ell ha nouella esposa la filla de Creon aquesta vull que senta la espasa he la lança de la mia veniança, assats es la dita esposa suflcient materia p espimentar en ella mos maleficis. O medea pensa si ha mdleflcis en lo mo que sien esperimentats en grecia, o entre les barberes
dentriri p los barbres
los quals maleficis no sien passats p les tues
mies
mans, Ara es hora quels proues
que prous
los teus malefiçis he te mostren que deus fer he com deus procehir
prouehir
a mayors
maior
maluestats, reduex[43] ala tua pensa tots quats maleficis as
comesos, per tal
abans
que ages maior audaçia per cometren
en cometre
semblats e maiors coses. Remenbret en quina forma lo vellor daur qui era en la ylla de Colcos agran honor del teu pare he del Regne fonch p ton consell tractat he ab malefiçi pres he conquistat p jeson,[44] Recort te[45] com tu vehent quel teu pare anaua detras tu he Jeson, tu p tal quel
qlo
dit Jeson no fos aconseguit prenguist vn jerma teu el trocegist el
trenquist he
departits en menbres despergirlos
nombres despargint aqlls
p lo cami en guisa que ton pare ocupat en
p
cullir los troços del dit germa teu
teu jerma
jeson he tu poguesets
pogueseu
fugir he axis feu. Remenbret en quina forma tu p amor de Jeson[46] ab laygua retornist al seu pare en hedat juuenil. La qual cosa hoynt les filles de Pellio
paleu
hom veil pregarante quel
retornasen a juuentut e tu
tornases joue he
en formist les que faessen vna deccocçio que no tenia prou arres.
ares
E feta la dita decoccio
coccio
que traguessen del cors de lur pare la sanch vella he que coguesen los mebres del cors de lur pare en la dita decocçio, La qual cosa aquelles
Les quals coses
faent les dites filles enganades p tu Medea matare lur propi pare
pare propi.
Ay yo Medea[47] quanta sanch he yo escampada Empo tot quat yo he fet nou
no ho
fui p yra ni p furor sino
mes
p sola amor de Jeson. O llassa ami que la amor malauenturada ami
que
he portada
aportada,
a Jeson se conuerteix
conuertis
en gran crueltat. Mas per quem ahire contra Jeson car forçadamet pren la nouella esposa, forçat p lo Rey Creon, no es Jeson en son propi arbitre ne en son plan voler, Ay llassa que p amor de mi deuia
deuria
Jeson oferir
si mateix offerrir
amort he de gra reebre
guera rebre
lo ferre
ferro
de la lança en lo seu pits nuu he desarmat, ans que fer me
la
deslealtat, A
O
furiosa dolor prechte que no parles tan fort contra Jeson conuerteix en mellor ton plaer
ton parlar en millor
he no desiges la mort a Jeson, vischa Jeson. E sis pogues
podia
fer que fos meu axi co ere
era
de i
p
mer aço, es
seria
la mia vida. E si nos pot fer vischa al menis he sia mebrant de mi, O llassa[48] p que no pdona ami quem
quim
son donada he liurada aell, he yo no auia pus e
p
cios do
don
que li oferis, be beig q de
en
tot aço es culpa Creon,[49] qui com sia
sie
Rey molt poderos ab son temeros poder dissol los matrimonis, vol separar los
mos
fills de mi lur engrradora
millor engendradura
he tollent me tan gran penyora com es dels fills trencha
sis fa
la fe de la natura[50] el ligam del matrimoni, Adonchs sol aquest deu
esser punit, Aquest sol deu portar les penes que
ques
mereix, yo fare tornar pols he cendra lo seu casal
palau
alt he generos, vn loch dit malta que
qui
ptani a la senyoria del Rey Creom Al qual loch fugien les naus ab fort gran dificultat, Car aqui es vna porta p hon deualla hom en a infern
linfern,
Aqsta malea
Malta
veura[51] lo fum he les flames cremats he abrasants la casa de Creon hoyt
hoynt
aço la nodriça de Medea parla en la seguent forma.


PARLA LA NODRIÇA

 Prechte Medea que calles he aquestes tues querimonies ti
tin
les secretes he no vulles axi publicar ne
he
manifesfar la tua dolor, Car aquell
aquells
qui los grans greuges eles greus
grans
nafres soste
sostenen
pascientment
paçienmet
he ab silenci, Leujeramet se pot veniar
la yra ques çelada
cela,
aquella nou al enemich. Los oys publicats he manifestats pden loch de veniança, car arme los enemichs.


MEDEA

 bet penses tu nodriça mia aconolar
aconsellar
la mia tristor sapies que fort leugera he fort pocha es la dolor i
q
pot reebre consell. Los grans mals nos poden amagar, car de sa
lur
natura comoue gran brogit entre si p que plau me de contraestar
contrastar
manifestamet als dits mals.


NODRIÇA

 Prechte filla mia que refrenes he reprengues
reprenes
aquesta furia[52] tant somoguda, car p molt que sies reposada enuides
anuides
escaparas a la mort.

MEDEA

 Sapies nodriça que nom coue[53] auer pahor car la furtuna
fortuna
es de aytal narura que subiuga he calçiga los flachs, he tem les persones fori
forts
erigoroses.


NODRIÇA

 Ara pots prouar si la tua virtud aloch de fortalesa.


MEDEA

 Null temps pot deffallir loch a la virtut.


NODRIÇA

 No ha esperanca en al
aquest
mon que mostre via de fuyta a la tua persecucio.

MEDEA

 Qui no posa esperança en res del mon, nol cal desespar.


NODRIÇA

 Sapies Medea quels
que los
homens de la tua terra sen son anats he no
not
cal confiar en Jeson marit teu he not resta nit roma res de[54] les tues riqueses.


MEDEA

 E no son yo açi, Certes açi es Medea present, veus tu la mar, les terres, les armes
arenes,
los fochs los deus, e los laps, tot aço es en la mia ma
man
car ab les mies encantaçios fare que tots me obeyran.

NODRIÇA

 Medea filla mia be sabs que el Rey deu esser temut.


MEDEA

 Lo meu pare fon
fonch
Rey he empo nol temi en res.


NODRIÇA

 Medea no thems les armes mortals.


MEDEA

 Possat que tota
com
la terra brollas darmes no les tembria car com[55] dents de serpents q foren sembrades
senbrats
en terra brollasen gran multitud
brullasen grans multituts
de
homes armats, yo ab les mies encatacions fiu q tots se matare vns ab altres.


NODRIÇA

 Medea que faras si mors.


MEDEA

 Gran desig he de morir.


NODRIÇA

 Prechte Medea que fuges.


MEDEA

 Penit me com fugi amon pare p que dich quel fugir nom ha bona fortuna, digues me nodriça fugire o no.

NODRIÇA

 Be sabs tu que mare ets E axi p raho dels fills deuries fugir.


MEDEA

 Hoc be mas
mas be
sabs tu de quils he aguts
hauts
de hom desconexet.


NODRIÇA

 O Medea encara duptes fugir.


MEDEA

 Fugire mes veniarme primerament.


NODRIÇA

 Lo Rey Creon te acaçara per matarte.

MEDEA

 Per auentura yo trobare algunes maneres ab que fare trigar lo dit Rey axi co enpatxi lo meu pare ab mo frare q mati.


NODRIÇA

 Medea filla refrena tes paraules dona fi ates menaçes[56] baixa aqueix ten axi
tan
gran coratge, Car hom se deu concordar ho
he
conformar ab lo temps, ne
No
son bones les menaçes en temps de la aduersitat[57].
}


MEDEA

 Sapies nodriça que la fortuna contrariosa pot tolre les riqueses he no pas lo coratge, car molts pobres homens son
son homens
animosos he i
v
tuosos [58], p la qual raho [59] no poria lexar la excellencia del meu coratge alt he generos, mas qui
Medea ms qui
es aquest qui ab tan gran brogit fa tremolar
fara mollar
la poleguera de la casa Real
Reyal
, Çertes aquell es Creon hom superbios, e inflat per lo Emperi dels grechs.


Açi comença lo segon capitol del segon acte on se conte com Creon he Medea he i
p
meramet lo Rey Creon se condol de la triga que fa Medea en sa terra la qual temolt p sospitosa he parla Creon ab los de la sua cort dient.


CREON

 Segons que veig aquesta Medea del Regne de Colcos filla del Rey Cretes
Çetes
generacio maluada
encara no ha tret Io peu de nostre
mon
Regne, algun mal tracta
tracte
contra mi, Manifest es lo frau he manifesta la sua ma
man
plena de Maleficis, E com equi es aqui perdo
perdon
Medea, qui para esser segur ab ella, yom aparellaua de ma car
matar
espatxadamet he separta
separar
aquesta maluada pestilent Medea del meu Regne, mas mon genre Jeson me vençe[60] a instançia del qual he atorgada la vida a la
aqsta
dita Medea ab condicio enpero
fer pero
q sen partescha he que delliure de pahor he de perill lo meu Regne o
he
que sen vaia segura. Empero yo veig que Medea terrible endreça ses petiades per venir a nos
mi
he ab aquella sua cara he ab paraula plena de menaçes se acosta p parlar ab nos
mi
, O vosaltrs servents cauallers
cauallers he seruents
meus tenits
teniu
la he fets
feu
que nom toque nis acost ab mi maesli
manauli
que no parle he aprenga de
tembre nostra
ma
senyoria. O Medea parteix te soptosamet de mon
del meu
Regne,[61] tu mateixa qui est espauentable terrible, e cruel he maluada.


MEDEA

 Quin es lo crim quina es la culpa p quem punix
puneix,
faent me fugir del teu Regne.


CREON

 O deu e
deus
quanta es la inocencia a
ignosçençia de
Medea santa he ygnoscent q no sab q vol dir mal, e demana p q es exellada.


MEDEA

 Sien aquest fet vols vsar de juhi e de jusfiçia obs es que conegus la causa, he. si[62] vols vsar de poder not cal sino manar
matarme
.

CREON

 Sie just, o injust lo manamet del prinçep couet de
couelo
hobeyr axi com te coue[63] sostenir la senyoria vulles, o no.


MEDEA

 Hoc mes les inigues
inniques
senyories he inperis no
nos
poden perpetuar.


CREON

 Medea veten per ton prou he tornaten a la tua terra dita Colcos.


MEDEA

 Volenterosament men hire
tornare
ab quem retorn, a ma terra Jeson qui men trague.

CREON

 Sapies Medea que ia nit se acosta, apres de la qual sots pena de mort no pots açi aturar, segons la sentencia
scentençia
que[64] es donada[65].


MEDEA

 Qui dona
ordona
sentençia[66] sens hoyr la part posat que sie just ço que ordona e sentencia
ordonara, o sentenciara,
jutge es injust.


CREON

 O Medea he no se yo enquina forma pelias
paleu
oncle de Jeson ses examinaçio de dret juhi mori p tos maleficis, que consellist a ses filles que li
traguessen la sanch antiga
vella
del cors he que tornaria joue. Empo parla he digues de ton dret, car loch sera donat a la
la tua
causa, la qual fas tan justa he tan marauellosa.


RESPON MEDEA.

 Com yo era en la casa Reyal de mon pare lauores
lauors
aprengui com es cosa dificil reuocar he tornar atras lo coratge çomogut
somogut
p ira, Especialment lo coratge del Rey, E aquest cap teu real
tan real cap
qui te
ten
çeptre de senyoria en les mas superbioses
molt es supbios,
E sapies que jatsia segons lo teu estatut he ordinaçio yo depresent sia
sie
miserable aterrada he[67] deserta he de tots punts afiecçionada, empero yo aqui pare molt noble he Rey, he ma generaçio deualla del sol[68], Con lo dit sol fonch mon
auitot[69] regua lo Riu apellat phasis de la ylla de colcos. E quat la mar dita ticinus
colcos
mira detras si prop de la qual
della car
los estanys an les aygues dolces e
en
tota la terra de les amazones les quals no habiten ab lurs marits he van armades de dargues redones, estan encluses e tanchades
tancades he encloses
dins[70] ribes daquell
de aquells
flums apellat termo, Entre totes aqstes terrs senyoreye
senyoreia
lo impi de mo pare yo he resplandit en noblesa de linatge benaueturada de casa Real molt poderosa demanaue lo meu talem
los meus
homes hom de gran estat per mo matrimoni, E ara vig que grans homes tracte deuorar
partimet
de mo matrimoni La fortuna mutable he transitoria me ha separada he lunyada de mo regne en fa sostenir exill, Com pots donchs confiar en ton regne co vn leuger
cas vn petit de vent sen porta les grans riqueses, ades a una part ades a altra. Vna cosa an los Reys de gran virtut he de singular magnificencia. La qual no es temps ni cosa al mo que la puscha raure de la memoria dels homes ço es protitar al miserables he defendre he reebre ab gran confiança los perseguits he aterrals, Aquestes virtuts men porti del regne
yo de la ylla
de Colcos on nasqui, car com jeson anas p conquistar lo vellor daur
dor
yo restauri de mort gran gent de grecia he aço fon
son
ami vna bellesa vna exellencia de
he
singular gloria vna flor redolent que yo sia
sie
estada protecçio he ajuda de la gent gregua
grega
he que yo aja preseruats molts[71] qui eren fills del deus entre los quals fon Orfeu qui ab lo seu cant
sos dolços cants
se feyanar los muts detras
fahia anar detras los muts
eles silues aqui mateix
fore polux e Castor fills de Jupiter, aqui[72] son linteus qui auia la vista tat aguda que veya les coses ques
quis
fahie vltra la mar ab la vista penetraua los monts
muts,
aqui foren totes les gents de Thesalia dites mimens
dits minues
qui han los cabells del cap roigs, e callme
Clam me
de Jeson lur capita p lo qual no es deguda neguna gracia p que no deman alhom
ahom
al mo que p aqst me sia feta gracia, Car tots los demut dits vos he fets tornar a lur terra[73] a profit he honor vostra Retenint me Jason
Jeson
a consolaçio mia. Adonchs p molt que tu Creon te inflames contra mi per yra p molt que turmets aço sol

atorgare que vn crim pot esser obiçit eposat a mi, ço es que fiu
fius
que la nau de Jeson apellada argos sen torna en greçia ab salut de tots[74],
posat q ami agues plaguda la castedat virginal la qual posehia ans que liuras la mia amor a Jeson he que fos estat plasent de fer la voluntat
volentat
de mon pare. Tota la terra de grecia, e los seus duchs he capitas fora destrohida, E aquest Jeson jendre teu fora mort ab les flames del foch que procehien de la bocha
les boques
dels toros. La fortuna aduersa pora jutgar he comdepnar
condapnar
la mia causa, Empo yo nom penedre
penedire
de auer conseruada tanta bellesa de homes reals qui foren en la conpanya de Jeson, Lo premi que yo he reportat daquesta tan gran culpa en ton poder es car[75] homens teus
son teus
aquels qui p mi foren saluats, he axi en la ma
la man tua
es lo meu premi el
he
loguer del meu treball Si axi plau condepna
condapna
mi p mal miret Mas asigna he manifesta la causa de mo peccat si son mal
mirent, be sabs tu q tal
aytal
era yo he aytal sabies q era com i
p
meramet vengui en ton poder com comdenant
dauat
tu me agenolli com fuy asegurada ab la ma
ma
dreta tua[76]. Donchs quin peccat he com es aprs de aquestes
daquests
coses p que deiga esser exellada, si son peccats precedents no es raho car ab aqll carech fuy reebuda dis lo teu Regne. Si axi tems la mia e
p
sencia

psona
suplichte que sia donat algu petit angle dins la mia
tua
terra on yo he los miserables de mos fills puxam reposar, assat ne aure p escur he vil loch que sie, E si axi vols que sie, E axi vols q sia exellada del teu
de ton
regne siem donat vn petit loch en les pus derrers
darreres
partides del regne teu.
teu regne.
RESPON CREON

 Ami don aveiares
es veiares
ques puscha manifestamet prouar
prouar
manifeatamet en quina forma no son yo
yo no son
aquell qui re Regescha mon Regne ab violencia de tiran
tirania,
ni calçigue
castich
los miserables sots lo peu supbios, nit penses tu Medea que yot ponescha
punischa
p ço com elegist[77] mon jenre Jason
Jeson
p amador he com li ajudist en son exilli, com era fliccionat
afleccionat
he spaordit
espaordit
plen de terror vehent se entre los toros qui gitauen flames p la bocha[78], Entre los cauallers armats qui brullaue de
p
la terra, Mas
Mes
demanat la mort acastus fill de pelia
aquesta filla de Paleu
Rey de thesalia dient que com son pare fos hom vell he antich tot tremolos p sobres devellea
bellessa
he ses filleste demanasen
manasen com poria tornar Joue tu enganant
enganist
les dites filles sues manis q li fos treta la sanch vella del cors[79] he aprs trocejat fosen cuits
fos cuyt
en vna caldera. La qual cosa metents
metent
elles en execuçio, enganades p tu matare lur pare qui fonch maluat[80], E si p a ventura vols enculpar Jeson[81] que noy trasth espasa ni coltell nis acosta
ms acostas
al teu consell que tu medea donist ales filles del dit pelias
paleu,
ans nes pur e, net, Mas
Mes
tu tractadora de totes iniquitats que
qui
en es maginar
ymaginar
he concebre les maluestats est
es
fembra he en metre les en hobra est tota homeniuol dona que no dones res a la tua fama
en la forma tua,
hix del meu Regne purgal de tots malefiçis portaten les erbes
tes obres
mortals, desliura los ciutadans de
hoy he pahor q han habita en aitra terra, aqui sit vols posa tots los deus en ansia e en
e les ansies he
brogits.


RESPON MEDEA

 Si axim vols forçar que men vaia reguirte quem retes la nau de Jeson dita argos ab que fuiga
men fuga,
om torna om
he
ret Jeson ab i
q
men vaia E p quem manes fugir sola com no sia
sie
veguda sola, Si tems guerres ni batalles gita del teu Regne Jeson he mi apell
ami ab ell,
Perque en[82] dos malmirents fas tan gran diferencia que lo
la
hun condapnes laltre premies, Si mati pelias
paleu
fiu ho p amor de Jeson. Mas
Mes
p q tu Creon[83] entre les altres coses com yo fugi de mon pare com p mon consell fonch pres p rapina lo vellor daur, com romas mo
pare sol e desert, com p escapar Jeson mati mon frare Infant petit, he ajusta a les dites[84] coses Jeson ha dos
dues
mullrs res daço no es meu car no ses fet p obs ne p amor ne fauor mia, moltes he diuerses vegades son feta mal mirent mes no p raho ni p profit meu.


CREON

 Medea ja degueres esser exida fora del Regne p que despens tant de temps en supflues paraules.


MEDEA
 Pus que axi ho vols yom partesch
partescha
del teu Regne empero
per que demanta
hu do
don
[85] en ma partença ço es quels meus fills qui son ignoçents no sien enbolcats en la culpa de lur pare.
leur mare.
CREON

 Vesten Medea Jurte que yo rebre
rehebre
tos fills per meus he los nodrire axi co si los tenia en lo si.


MEDEA

 Adjurte e ab jurament
Conjurte he ab sagramet
te requir plos furtunats calents e
ben fortunats he p lo
matrimoni ple
plen
de prosperitat
prospitats
de la tua filla per la bonaventurada esperança
e la bona ventura despança
q as del fill qui exira he p lo bon estamet dels teus regnes los quals so pasats en mas de la fortuna variable p tot aço te e
p
ch q ami fugitiua dos vna breu hora despay p talq en aqsta derrera
darera
departeça puscha besar mos fills a ma guisa he a tota ma voletat, car certs yo creu q en aquell axi doloros comiat morre yo llassa Medea.

CREON

 Tu Medea demanes aquest temps per algun frau ho
he
engan.


MEDEA

 E quim frau se pot cometre en tan breu he petit temps.


CREON

 No ha
es
temps qui sia massa breu
breu massa
aqui mal vol fer.


MEDEA

 E ho
O
llassa he vn petit temps negues
no sera dat
a les mies lagrimes.


CREON

 Jat [86] sia que la temor continuada contrasta
contraste
ates pregaries. Empo vn dia te sera
sia
donat quet
qui te
aparells aparells
aparelles
aton exilli.


MEDEA

 Massa es e de
da
quest dia pots ne diminuir
desminuir
sit vols mas
mes
tu Medea cuytat a ço quel
afer ço que
saps.


CREON

 Dichte Medea que yot leuare lo cap de les espatlles si dema ans del sol clareant porte lo dia
p tot lo jorn
tu no hix del meu Regne, he yo hi remen de present a la ciut de corinto, hon son couidat
conuidat
a la solennitat
solepnitat
de les festes nupcials he tendrem
tindrem
hi lo dia de la festa
les festes
de imeneu deus
deu
de les noçes hon farem nostres pregaries [87].

Açi comença lo tercer capitol del segon acte on se tracte coin lo corus dels cantors cantaue marauellantsse de la audacia daquelles quis meteren primeramet anauegar.
 Be ague massa gran audacia aquell qui ab vna barcha petita he freuol rompen
rompe
les mars tant perilloses, E aquell veent he mirat detras si la sua terra comana la sua vida aflats e busamets de vents tant inconstans he ab dubtos viatge esquinçant he departint les mars, es
he
marauella fonch com se poch confiar en tan petit he tan freuol fust qui es portat ab
en
tat perrillos cami entre les vies de mort he de vida ans que los homes nauegasen, no era qui sabes ne
ni
conegues lo nom
los noms
de les esteles ni
ne
hauien en vs
dels signes qui pinten los cels
lo çel
no sabien les naus que volia dir fugir squivar
esquiuar
les esteles dites yades
queades
qui son molt plujoses he porten ab si gran tempestat, ne sabien los mariners quina cosa
quines coses
eren les esteles apellades pliades he son set en nombre qui estant denant
dauat
los jenolls del
de
taurus he signifiquen
significaue
lo teps qui es vo acomençar de nauegar, no sabien que volia dir signe de capricorn
capritorn
he fan
fon
vna cabra qui nodria Jupiter en vn loch de ardia
auia
dit olema, he pintas
pintes
lo dit signe de la ciuta en jus
sus
en figura de peix p tal com es senyal pluios en la fi del mes de deembre. No sabien los nauegants que volie
volia
dir lo senyal del
de
carro qui esta
es
posat prob la tremuntana detras lo
la
qual va vn carrater hom
carreter home
veil apellat boetes
boetas
he plora p ço com lo dit carro se mou axi fexugamet he tardaua
tardiua,
En aquell temps ans quels homes nauegasen no sauien lo
auia
nom del
lo
vent zephir9, ni del
nil
vent boreal lo
boeral, o
oçcidental, nil
ni lo
tremuntanal, gran esobres[88] fon la audacia de tiffino
argos
mestre de la nau de Jeson de metre hi
he
estendre veles a
en
la mar major donat leys nouells als vents instables
inestablides,
conformant he aplicant la vela als vets car los mariners com an lo vent en popa lauores
lauors
despleguen tota la vela, E com han lo ven alcar giren la vela als lats de la nau he desplegue de la[89] vela tant com es nescesari p acassar he pendre lo dit vent. Auegades pugen lentena
la entena
al mig del arbre, auegades la puigen
pugen
a besar a la gabia se llauores
car lauors
lo nautxer
nauxer
es fort cobeios de reebre tots los flats, o bufamets dels vent
vents.
E llauores
lauors
los cordons he badaflons
ab que liguen la vela en la entena flameien a la e
p
sencia del[90] vent co sien de color vermella posats en la sobirana part de la vela. Los pares antichs veere aquelis setgles
sagells
bells he resplandets lunyats
lunyar
de tot frau engan he barateria, Cascu de aquells
daquells
homes enuellint en la sua terra he en la sua lauor
lauraho
proi
p
a era pezos he de çercar terres estranyes he no tochaua
tocaue
sino los ports
les portes
de lurs mars
masos
de pocha cosa se tenie p richs he per benenants
benauenturats
he no conexien altres riqueses sino aquells ques
quis
lleuaue en lur proi
p
a terra. Mas lo pin de thesalia del qual se feu la i
p
mera fusta p nauegar he fon la nau de Jeson Aportas los homes en vn loch
lonch
p baratar e mercadeiar, co empo
Empo co
lo mo fos ben collocat he departit en nacions
enuencios
de gents he com los homes, fesen
facen
los
peccats an trobat que la mar ab los rems sia ferida he tocada acotada la cual cosa
a la qual
es molt separada dels trasfechs dels homes he la dita mar es feta gran part he causa de nostrs femora com empo de sa natura
auentura
sie lunyada de les barateries dels homes vmsanals. O deu aquella nau de Jeson inportuna he quantes penes he com greus dona als nauegats portada
porta
p longus femora com dos mots qui tanque la pregonesa de la mar vn de una
duna
part laltre de laltra
altre daltre
sobtosamet leuat se les hones quaix tocant les esteles del çel, per la qual comoçio de la mar aquells dos mots nauegassen
jemeguassen
a gran veu, vehent aço aquell tifflis
affis
hom de tan gran audacia descoloris he torna mig mort he leixa sobtosamet les cordes ab que regie
regia
lo gouern orfeu
ofreu
qui ere
era
dins la nau calla he no sona la viula
guitarra.
E ab ell en semps pdreren la veu he la paraula tots quats
eren dins
en
la nau, E que dire de la verge qui habita sobre vn mont de sicilia dit peloris
pelioris,
la qual engir hi
he
entor del seu ventre es coyida de cans molt rabiosos com la dia verge desligue la bocha
choa
dels[91] cans esprenen
esprenien
tots alladrar
aladrar
quin mariner
marbre
es ne quin nauegant q no tremol[92] tota sa psona com vn mal he vn perillos ca ladre
petit ladrar
axi rabiosamet. E qui[93] no haia temor de nauegar com les pestilents he
pestilencies he
pestilencies
pestilents
serenes ab la dolçor
dolor
de lur veu adolcisen
adolixen
la mar de ytalia faent adormir los mariners[94] en la nau de Jeson por seu qui
ho fahien que
ab[95] dolçor de la sua viula tiras
guitarra tira
asi totes les coses del mo fos quaix forçat de seguir la serena que
qui
rete la nau ab son xantar
cantar
melodios[96], de tots aqsts treballs
he perills que Jeson sostench en la mar, quin fonch lo preu del
he
loguer certes Ia pell daurada ol
del
vellor daur. E Medea que
qui
fon pijor e pus i
p
llos mal que tota la mar opreu [97], o premi, E com esi
es
estat ingdignamet, digue q per tu fos feta la primera nau, mas veig[98] ara que la mar ses oferta he liurada atots aquells qui volen nauegar he serua
serue
les leys quels mariners nouellamet an hordonades
hordenades
, qui daqui auant vol
volen
nauegar noli cal cerquar
çercar
la gran nau de jeson [99] qui fon consagrada he apalladia
apellada
deessa de les batalles he feta p mans de homes reyals
reals
ans cascun
quescun
mariner nauega al son esquif esposa en altes mars ab vn petit rampi. E tant
quat
ha fet lo nauegar dels homes que tots los ports he totes les viles he tots los
lochs nouellamet se son murats Lo [100] nauegar he fet quel mo abandonat acerquar
açercar
los ports anuides
enuides
leixa
lexa
los homes en lur propia habitaçio, Car los homes qui naixen
nexe
dins India nauegat p la mar vene a
en
erminia. Lo poble de persia nauegat se fan habitadors de Germania e veuem
Terunina heue
del flum dit renus
theus
de ren
theu
. E encara vendra anys en nostres derreres
dareres
edats en los
lo
quals la maior mar
mar maior
ampliara o exemplara
he abraçara
tat les cadenes qui
que
enpatxen los homens q no vagen en altres terres que tota la terra sera patet e manifesta atot lo mo entat quels nauegadors [101] nouells mots he inusitats he diran q tile
ylla
no es la derrera
dreta
part he la fi
fin
de terres.

Açi comença lo terçer acte de la present Tragedia la qual conte lo gest furios de Medea p ço co fon exellada del Regne de Creon on parlen dues persones ço es Medea he la sua nodriça he primer parla la nodriça dient.


LA NODRIÇA

 Ay medea filla mea he on vas tan cuytada, on portes he dictes
dreçes
lo teu peu tan soptos, Refermat repren les tues yres reten la tua furor tan inflamada he tant somoguda
comoguda,
semblat es ala sacerdotesa del deu bacus deu del vi
vin
apellada Menas
Mena,
La qual com ses ben
ben ses
sadollada[102] del seu deu hix fora simateixa folleia corre tota furiosa
he vagabunda vacillant anat p la sobirana part del mont apellat pradi he per los monts
muts
qui estan prob lo loch ones tolt
colt
lo dit bacus deu del vi
vin
. E la dita sacerdotessa corre he discorre deça y
h
e
della ab gest e mouimet cruel, porta en la cara senyals
senyal
de furor semoguda
comoguda
he ab la cara tota flameiant gita grans veus de la pregonea
pregonesa
del cor tot rabios he regant los vlls ab lagremes crida ab veu plena de veniança he diu, O sobirans deus ajudats, ades se ferma
referma,
ades menaça, ades flameia ades se clama
amaga
[103] ades part trista, ades alegra, La sua cara se altera es muda segons la diuersitat de les aficcions
aflecçions
he de les cobeiances del cor, Ay la milla fllla[104] tal est lo teu gest tal es la tua cara, O mi llassa he aqst carech tan
gran, aqsta yra tan soberga on descaregara aqstes menaçes, on termenaran aquestes
determenara aqsta
[105] furor tan rabiosa, veig q[106] massa es encesa. Ay mi i
t
sta p çert[107] la pensa de la mia filla Medea, no imagina
esmagina
flach e
ni
petit mal ni leuger, de
la
crueltat que pensa sobrara
sobre
tots quats mals feu de sa vida, ve se yo he conech antigamet quis senyals de yra mostraua en la sua cara mas segos la faç q ara li veig sens tot dupte qual q crueltat alguna in humanitat[108], e orrible se deu en breu seguir plaçia als deus que yos
yo
menta.


RESPON MEDEA

  O mi miserable medea
medea miserable,
si tu Medea demanes quina manera quina quisas tindras he seruaras
en lo teu hoy pren
Prin
espill en la tua amor on axi co en la tua amor no pdonist apeccat q conçebesses, o ymaginases, per semblant forma en lo teu hoy he rancor no pedons amaluestat quet ocorrega
acorregus,
ans vulles ben sadollar la tua venjança, he com o sostenrre
sostendre
yo Medea que aquestes
les
noçes de Jason
Jeson
he de Creusa passe sens venjança. E com he aquest dia lo qual yo he demanat ab tan gran desig he obtengut he donat ab tantes pregaries he suplicaccions hira he pasara axi ocios q no se si faça que acon de
qualque
veniança, Certes mentre
mentres
q ell[109] se moura engir hi
he
entorn[110] terra, mentre quel mont resplandent mudara los temps dels anys, mentre que[111] les arenes defaillira
defallira
en nombre, he apres del
de
sol vendre
vindra
lo dia e apres lo dia
he pux
les esteles resplandira
en lo çel, mentre
mentres
q la tremutana regirara en tor de si les steles qui son dites archos, e
o
vrsa, mentre quels
q los
riu scorrera a la mar nunqua
james
la mia la mia furor çessara de donar penes, ans creixera tos temps la mia crueltat[112] E com equin perill es en la mar vulles sia
sie
lo perill de caribdes
caripdis
qui es vna rocha feta a forma de[113] dona, on firen moltes naus epereix, O sia
sie
lo pill del remoli quis beu la mar dita jomo
Juno
he les naus que pot aconseguir, O sia
sie
lo perill de aquell
daquell
hom dit Tifeus
Cifetus
qui te
ten
sobre si tres grans monts de sicilia
secilia
he com sesforssa de leuar volentse descarregar comou
sesforcem dalenar toma vn gran terra tremol,
e respirat[114] gita gran foch p la bocha he hix p lo mont dit
loch de
mongibell sots lo qual te
ten
lo cap. Quin pill de aquests
daquells
se ma esmar
estimar
als mals q yo he concebuts
, ne quina
ni quanta
flama es al mo tant
tat
ardent co la inflamaçio[115] de la mia veniança no es riu ne
ni
torrent al mon p sobtos que sia
sie,
ni mar p molt que sia
sie
tempestuosa, ni vent p molt q sia fort ni vigoros, ni foch al mo en ces ab bujamets de vents qui poguessen refrenar la impetuositat[116] forts
fort
he terrible furor de la mia somoguda voluntat, yo estendre he metre en execucio les nostres
mies
yres he derroquare
derrocare
he abisare tot lo mon en la mia gran veniança. E lassa[117] teme Jeson
Jeson teme
lo Rey Creon[118] les guerrs de acasto
casto
duch de thesalia. fill de pelias
paleu
volent veniar la mort de son pare, Ay ay
lassa
la vera he leal
leyal
amor no pot tembre res, Mas posem que a jeson sie pasada la mia amor he q no vulla participar ab mi he ques sia
sie
subiugat
afer la voluntat del Rey Creon, be pogra
poria
esser vengut a mi muller sua he parlarme en la derrera
darera
departença. O lassa q aqueil cruel Jeson ha rebuiat
themut
parlar ab mi. Leguda cosa es a Creon[119] ampliar o creixer lo temps de la cruel fuyta a pregaries de Jeson[120] es ami donat hu dia despay per fugir, bem pogra
poguera
[121] vn altre dia
jorn
obtenir, nom clam dell
del
[122] temps breu, car les mies obres mostrara quel[123] dit temps se acallara car[124] ab
les mies encantaçios esuayre los deus he fare tremolar[125] la terra en la mia veniaca.


LA NODRIÇA

 O la mia filla prechte que prengues
reebes
consell de mi qui son molt torbada p los mals qui
que
veig he vulles mitigar lo teu coratge tan somogut[126].


MEDEA

 No se millor temps
repos
al mon sino veure he mirar
remirar
totes les coses perir ab mi en la departença del meu exilli, tot quant, es deu seguir eperir ab mi, O Medea sera cosa leguda que tu partint
perint
he fugint he exellada ton marit Jeson faça
façe
noçes ab la filla de Creon nou vulla deus, Medea be veus tu si perseueres en la tua veniança, tant [127]
te com de tembre [128] seguramet puxa esuayr les persones potents.


 Segon capitol del terç acte hon se tracta
tracte
en quina forma Jason
Jeson
se dispon par
p
parlar ab medea en lo qual capitol parlen dues persones ço es Jason
Jeson
he Medea he primeramet parla Jeson se clamant
clamant se
del mudamet del seu infortuni dient
infortunit cas
.


JESON
 O durs fats he aspra e plusque
aspres plens de
amarga fortuna vullats sia contrariosa o prospera, o
e
fauorable car[129] bona o mala contrariosa tostemps es mala deus ha trobats remeys a nostres afectuoses demandes molt piiors que als
quels
perills als qual quydauem
escapar. O mi llas car[130] volia gordar
yo no volie guardar
ni dar fe als merits de Medea muller mia, no restara
resta
sino qui
que
ella moris perdet lo cap, sino vull que muyra conue
coue
ami trist he miserable q pda la fe [131] veritat he justicia q son conseruaçio de la cosa publica, nom venç temor de la mort de Medea la qual mereix, ans me sobra pietat tremolosa car pahor he
e pahor
que los fills no morissen ab la mare. O tu justiçia sancta qui abites[132] en los çels yo inuoque he confese
confes
la tua gran deuinitat, los meus fills an vençut ami pare lur que yo no vulla la mor de Medea. Empo jatsia que Medea sia brofegua he cruel dona de son cor he no vulla esser regida sino a sa voluntat creu
crech
yo que amara mes la vida de sos
dels
fills que la veiaça de
les noçes de Creusa car p raho de la dita veniaça no matara sos fills, Posat he determenat he en mo e
p
posit que men vaia a Medea tota yrada he q la mitigue ab mos prechs. Mas yo la
las
veig que tantost que ha vist hix de sa casa tota furiosa, porta hoys, mostra gran turbaçio [133] he diu fugim Jason fugim
fugam Jeson fujam
, no es ami nouella cosa per amor de tu fugir de vna terra en altra[134], Mes veig que la causa p q tu fuigs de mi es nouella, car nouell hoy que portes p amor de tu solia yo fugir p ço que foses mo marit mas aram
mes ara
[135] exellada em isch del teu regne. O Jason
Jeson
, e, on me manes que yo fuga de la tua casa he del teu horatori hon los teus deus me feren
foren
fermança de la tua amor, o llassa he ont me forçes de fugir he lunyar me de tu, hon
me remets aquin regne, aquin temple, digues Jason
Jesom
yremem
yrem
a la terra de Colcos al Riu apellat phasis qui passa p aqlla terra hiremen
hirem
al Regne del meu pare los camps del[136] qual son regats he abeurats de la sanch de mon
del meu
frare lo qual mati per la tua amor quines terres manes q cerch
cerque
quines mars[137] mostre p on nauegue
naueg
, mostres me
mostreme
p uentura
auentura
la entrada
intrada
[138] de la mar p on solien
solen
nauegar los mariners ala ylla de la qual yo son fugida, p lo qual port yo fiu retornar les nobles vies naus
dels
Reys conpanyos teus seguint a tu ho adultre
adulter
pasant p los perills de la mar, digues trametsme a
en
la ylla[139] de colchos en la qual nasqui. O [140]thesalia qui es delitable terra abundant en selues
çilues
arborades, no
puch anar al i
p
mer loch, car p amor de tu men fugi, he
hi
p amor de tu moltes crueltats hi cometi no puch ana a thesalia car es terra de pelias
paleu
enemich teu
meu
lo qual mori a
p
consell meu dons
don
[141] ques Jeson hon yre yo, on me tremets, totes quates vies he carreres son vbertes son anami tancades car no gos tornarlla hon te mis a tan gran honor, Jason on me remets en exili A la exellada no dones loch on sie reebuda ara vaiga lo fet axi co se vulla, vajamen yo en exili, aço ha fet Jason jendre del Rey Creon p ço com pren sa filla p muller, noy dich de no nyi faç contrast, porta contra mi forts he terribles turmets, segons ma opinio tot aço meresch yo, La Reyal yra prem he castiga a mi p tu feta avol fembra em poneix ab penes dures, Carega les mies mas de cadenes, tanca a mi deius
la terra em soterra dins lo carçre de la nit eternal, segons tu Jeson moltes majors penes meresch yo. O cap desconexet romina he ymatgina en lo teu coratge les flames de foch qui gitaue los thoros p la bocha lauors com tu volies conquistar lo vellor dor, he yo ab mes encantaçios amansi axi los thoros que tu ajungist al jou he sembrist la terra de les dents del drach he ysquere ne cauallers armats contra tu E ab les mies encantacios matare se vns ab altres, Recort te daquell vellor daurat tot flameiant lo qual estaue entre gent molt cruel terrible e fort espauentable en lo camp on se exerçien los fets de les armes, Menbret com yo subiugui les armes de tos enemichs lauors com amanamet meu los homes armats qui isqueren he brullare de la terra se matare vns ab altres, ajusta a les dites coses la despulla del vellor daur qui ten portist, E lo drach i
q
tosteps vellant guardaua lo dit vellor, Ajustay la mort de mo frare lo qual troçegi p tu, E pots hi ajustar la maluestat que fiu lexant mo pare he no solamet ho he comes vna vegada, E recordet com les filles de Paleu enganades p lo meu frau troçeiare lur pare enemich teu qui p espança de viure mori amon consell, yo llassa Medea cerquat e seguint los regnes estranys he der enclit e pdut lo meu, Adonchs Jeson yot conjure et require p la espança de vida de tos fills p la certa habitaçio, a la qual est p vengut per les mies ajudes p les besties feres, Les quals ab les mies artes vençudes p les mies mans a les quals p amor de tu no pdoni de fer tota maluestat, p les pahors ales quals est fugit mijançant la mia ajuda, p lo çel e p la luna qui son testimonis del matrimoni qui es
entre tu, e mi, hages merçe de mi he suplichte q ara tu qui est venaueturat vulles guardar mos serueys, be sabs tu Jeson que daquells riqueses les quals cerque he demane les gents de la mia terra he estene fins al poble de yndia qui son tots cremats del sol he son tant habundants en aur he en arget que la casa de mo pare enuides es suficient p reebre les, E no es marauella car los boscatges he les florets ornats daur no me porti sino solamet los menbres he lo cors del meu propi jerma lo qual p amor de tu mati desbraoni he trocegi aço he fet, he donat a tu, p tu he lexada la mia e
t
rra p tu e mort mo jerma p tu he pduda la e
v
gonia i
v
ginal p tu he lexat mo pare tot aço es lodo qt port, s
p
chte pux so fugitiua me lexes ço del meu no veig als q sie meu ppi sino tu i
q
est mo marit.
JESON

 Com Creon qui formet te persegueix le volgues matar vençut p les mies lagremes ha conue
t
ida la mort en exilli.


MEDEA

 Pensaua yo quel dit exilli fos pena mes segons que veig do, es, de gran liberalitat.


JESON

 Medea mentre que es legud fuig he lunyat daci car tos temps es masa greu he fort la yra dels Reys.


MEDEA

 O Jeson he turn conselles que men vaia en exilli he de la mia fuyta vols fer seruegi a Creusa nouella esposa tua he axim gites de tu com a auoll fembra odiosa.


JESON

 Medea retrets me fas dels amors.


MEDEA

 Certes yot pos dauant la mort de mon frare los engas he trayçions que he fetes p amor de tu.


JESON

 Digues me quin crim pots obiçir ami oposar dauant.


MEDEA

 Tots quats mals he crims yo he comesos te pusch obiçir.

JESON

 Medea vna cosa te resta ço es q yo sia fet peccador he criminos per los teus crims.


MEDEA

 Sapies Jeson que aquells crims he aquells peccats me9 son teus, Car aquell fa lo peccat aqui aprofita, posat Jeson que tot lo mon me difamas dels dits crims que p tu he comesos, tu sol men deus defendre, tu sol me deus apellar ignocent. Car tota persona deu esser p tu tenguda, per ignocet la qual p tu es feta mal mirent.


JESON

 Molt mes desplasent aquesta vida de la qual tu Medea me fas retrets que mas donada deliurat me de tants perills he don me gran vergonya com la he reebuda.


MEDEA

 E si tan gran vergonya ten dones, digues p que la retens no ten deuries alegrar.


JESON

 O Medea prech te assuages aqueix ten pits comogut per hira ages merçe de tos fills.


MEDEA

 Dichte Jeson que aço quem dius no vull fer ans los luny de mi he no vull esser piadosa, Certes no veuras tu Jeson que Creusa esposa tua don jermas als qui son nats de mi.

JESON

 Medea sapies q Creusa q es regina pot donar jermas de gran estat als fills dells exellats axi co tu est ara jutgada a exilli.


MEDEA

 ay no plaçia a deu que als meus fills miserables vinga tant mal he tan afortunat dia lo qual mescle los fills de no res ab los meus fills qui son de molt alt linatge, quels nets del sol qui son mos fills mescle ab los nets de Sisufo del linatge del qual es Creusa he son fills de colo Rey dels vents lo qual dispullant los hostes despenyals p vna torre he p aço es dapnat en Infern he jutgat amoure tostemps vna gran rocha.

JESON

 O miserable Medea per que tires tu mateixa emi en exilli prech te que ten vages.


MEDEA

 Persertes lo Rey Creon ami massa cruel hoyi mes pregaries suplicant lo yo humilment.


JESON

 O Medea digues quet puch mes fer.


MEDEA

 De tantes maluestats que yo he comeses p tu ben pories tu ara fer vna per mi.

JESON

 Medea no veus a la vna part lo Rey Creon he alaltra lo Rey acastro.


MEDEA

 Hoc mas Medea es açi, de la qual deus hauer paor, prechte Jeson quem leix conbatre ab los dits dos Reys, ab que tu Jeson sies lo preu he premi de la victoria.


JESON

 O Medea sapies que huiat son del mal per que nom vulles combatre ab los dos Reys.


MEDEA

 E tu deuries tembre de combatre te ab ells p los infortunis de les armes les quals diuersos an esperimentades.


JESON

 Medea vet quel Rey Creon se acosta he lo Rey a Castro es fort prob de nos.


MEDEA

 Tu Jeson fuig ab hun he laltre no vull pas que armes les mies mans contra ton sogre ni vull q ten sutzes les mans contra acasto qui es de ton linatge, de aço vol a tu forcar Medea que sens peccat tu fuges ab mi.


JESON

 Digues Medea he si aquests dos Reys nos done guerra quils contrastara, he que farem sil rey acasto he Creon nos vencen ab lurs armes.

MEDEA

 Jeson ajusta ab los dits Reys tota la gent de ytalia de colcos he ajusta hi mon pare, he ajusta hi los Ethicos en semps ab los grechs sin vull tots acabuçare els negare en la mar.


JESON

 Sapies Medea que yo tem fort los çeptres alts he poderosos.


MEDEA

 Ja tu nols dessigases car la causa p que tu no vols venir he fugir ab mi, es, com esperes obtenir lo Regne de Creon mijancant la nouella esposa.

JESON

 Prechte Medea que dons fi ates paraules en guisa [142] que aqusts consells no sien sospitosos al Rey Creon [143].


MEDEA

 O Jupiter sobiran senyor fes tornar
tronar
tot lo çel esten la tua man dreta, E aparella flames vendicatiues he comou he somou tot lo mon Rompent
Rompen
los munts
nuuols
ab trons espauentables E noy cal molt estudiar p gitar les lançes dels lamps, Car traure
caura
, o sobre mi e
o
sobre tu Jason
Jeson
pusque sia
sie
malmiret he aquell sera destroyt que tornara
he cremat
no pot errar
tirar
lo teu lamp que no fira en algu
algun
de nosaltres dos.

JESON

 Prechte Medea que no vulles pensar ni cogitar sino coses bones e sauies
sanctes
he honestes he per les
parlar
coses plasents he si es alguna cosa en la casa de mo sogre. Creon que puga
puscha
miligar ton exilli e donar
donat
alguna consolacio he demanala.


MEDEA

 Be sabs tu Jason
Jeson
quel coratge pot he sol menysprear les riqueses reyals, Prechte quem sie sola cosa leguda de auer mos fills en [144] companya de la mia fuyta, en lo si
sin
dels quals sempre
estampi
les lagremes tristes car
mies
, ja veig que tu esperes los fills qui auras de Creusa esposa tua ab los quals te aconsolaras.

JESON

 Medea sapies que yo he gran desig de hobeyr a tos prechs mas veda mo la pietat car per res
yo
no poria sostenir delexar mos fills he no solamet yo, ans creon [145] sogre meu non sostendria
sostendrie
, gran vida es joyosa hauer fills[146]. Los fills aleugne molt los treballs
lo treball
q passa hom dins lesperit tot abraçat he flameiat he les ansies dels afers
he cures
mundanals, ans
abans
elegiria esser i
p
uat he separat de vida q luyar me de mos fills.


MEDEA

 Si aquest ama sos fills assats ne yo, car a
p
aço es ell posat sots ma potestat[147] açi ha loch
la mia venjança e
car
nafrarle en la cosa que mes ama[148], gran plaer aure
he
q en les derreres
dareres
pregaries he a
en
la departença puscha abraçar Jason per
Jeson he
mitigarlo, Adonchs abraçam Jason
Jeson
dixli vna graçia le deman Jason
Jeson
en aquest derrer
darrer
comiat que si la[149] dolor ha escanpades algunes paraules offensiues que no les retingues
retengues
dins ton cor ans pots
pot
fermar en ta memoria que no respodran los fets ales parauies molt mellors
millors
seran en breu per que tot quant ses dit p yra prechte q no ho liures a oblit.


JESON

 Tot quant has dit he[150] foragitat ja de mon coratge he prechte que daçi
daqui
auant vulles regir
aquesta tua pensa tant inflada
Inflamada
he vulles la tractar benignemet car lo repos aleuja he mitiga les miseries.


MEDEA

 Ay llassa que jason
Jeson
ses ja partit de mi he axi sens tot dupte ha gitat en hoblit lo meu serueyi que posi la mia vida p saluar la sua he les maluestats he crims los quals he conesos p amor del dit jason
Jeson,
O jason
Jeson
he axi son cayguda he rasa de la tua memoria yot promet qui
que
en breu fare tals obres que tosteps te membrara he null teps cauran de la tua memoria. O Medea fes ço
fe aço
que has dit apella[151] les tues arts he forçes he crims, tot crim te sia fruyt dole he profitos, No sia
sie
crim al mo ni maluestat de q ages consiençia Ay llassa
q enuides he loch de cometre lo frau q volria, be veig que jason
Jeson
me tem q no cometa contra ell algun crim. Entreus donch en lo fet p aqlla via dla qual negu
negu
nos tema hon bonamet[152] no aja sospita de mal, Adonchs Medea comeca ta hobra no ages pahor fes
fe
Medea tot quat pots he tot quat no pots p tu mateixa, E tu fel
fael
nodriça mia he leyal conpayiona[153] de mos plors he de mos cassos trists e
p
chte q ajudes ami en mos miserables consells car consell me ab tu de mes
deles mies
miseries. Sapies la mia nodriça q yo he vna vestedura molt bella la qual trames
tremes
del çel, lo sol a mo pare aetho
Cethes
Rey de colcos he trames
tremes
lay lo dit sol ensenyal que lo dit pare meu era, he es de son linatge, he en la dita gonella
vestidura
ha hun
sart dell
sartal
resplandent fet de fres daur he ay moltes p les entre les quals passen cordons daurats ab les
los
quals les dones se fan la coha dels cabells he delles ques fan trenxador
de ques fa trenador
, bo sera q mos fills porten la dita gonella a Creusa esposa de jason
Jeson
. Mas primeramet es obsq sia [154] vntada mijançat art de nigromaçia o de cruels encantacions
encantamets
he forts maleficis, per que tu la mia nodriça apella
apellada
serpina
proserpina
deessa del Infern que aparelle
apella
los sacrificis plorosos he hedificha los altars als als deus infernals. La flama del foch dels dits sacrificis puge
pujara
fins al treginat
taginat
he estenas
estendras
tan amplamet fins q creme
crem
lo Rey Creon ab tota sa generaçio.
Terç
Tercer
capitol del terç acte en lo qual
om
se tracta com los corus del cantors plany lo miserabler cors de aquells quis meten a fer coses ardues e masa
masa ardues
he dificils. E primeramet parlant
parla
de la soptosa he cruel yra de Medea[155] diu axi.

 No es al mon flama de foch[156] ni tempestat de vents p molts
molt
que sien somoguts
comoguts
ni es sageta del lamp p vibrant que vinga que sia
sie
tat ardent ni tant flameiant com es lo oy
loy
de Medea lo qual te interclus dins les[157] entramenes p ço com es emuiduada i
rebuiada he puada
de Jason son
Jeson
marit seu ni est tan fort la violençia he comoçio del vent avstral nebulos
nuuolos
lo qual porta les pluges iuernals
incenals
de
ibernia
ubernia
ni es tan sobtos lo dit riu danubi
riu dit denubi
lo qual axi co atorret corre
curri
impetuosamet hi anant
errant
p moltes partides[158] leixa los ponts
ports
esser colligats ans los disjuni los vns dels altres
defuig la vn del altre
ni estat fort lo riu de frança apellat lo roine
rose
lo qual empeny la mar entrant ab gran força
frança
[159], ni estan
tan
soptos no es ni tan impetuos lo Riu de maçedonia dit Emus
Eni9,
lo qual creix continuadament
continuamet
en lo temps
mig
de la primauera
prima
com lo sol disol he regala totes les neus departint se lo dit Emus
Eni9
en diuersos rius no es res daço tan fort ni tan soptos com es lo oy
loy
he la yra q Medea te dins son cor, Mas tot foch
joch
inflamat p yra es estech
sech
ni vol esser regit
regida
ni soste freni
suficient
de raho ni tem la mort ans desiga de metres en mig de les espases
espatles
mies e pillosses. O vosaitres deus celestials
deman
demanam
vos venia, c merge que perdonets
pdoneu
a jason
Jeson,
en guisa que ell qui ha subiugada la mar vischa seguramet, Mas neptinus
neptius
qui ha obtengut lo segon Regne ço es la senyoria de la mar tantost
tant
se enfelloneix es comou a gran furia
yra
com algu li fa violençia he força dins lo seu Regne nos deu hom metre a fer coses
acosa
masa diflçils
difiçil
car fe ton fill del sol volent regir lo carro de son pare oblidant la doci
t
na que li auia donada
dona
lo dit pare seu dient q no tiras les Regnes del cauall
dels caualls
massa amunt
amenut
ni les amollas
mollas
massa a vall, com ell deuallas massa aball
baix
he lo foch[160] cremas tota la terra, Jupiter lo feri ab vn forts
fort
lamp tot flameiant, he nega dins la mar he null teps la via[161] carrerra antiga negue
noue
als popbles antichs per
que tu bes
tel be
p aqsta carrera he[162] vulles rompre ab força ni a
he ab
violençia les paus he vincles sagrats del mo. Tots aquells qui tocare he tallare los arbres sagrats del bostcatge
dels boscatges sagrats
p fer la nau de Jason
Jeson
dita Argos plena de audacia
daudaçia
he despullaren de ombra
dombra
he de gran espesura darbres dels boscatges sagrats he lo mont dit pelion. Eaprs entrare en
intrare dins
los perills diuerses
diuersos
de la mar vagabunda, E aprs de grans e de tan grans
tants
perills he de tan grans he diuersos de la[163] mar ligare la dita nau al port de les[164] gents feres he stranyes a
d
e la ylla de colcos E aço p tornassen
tornar
sen aprs que auria pres he furtat lo vellor daur qui era
ere
daltri, purgare ab cruel e dur cas
cars
los drets de la mar, la cual era
als quals
feta violençia, Certes[165]
prouocada he somoguda
promoguda
dona grans penes als qui la comouen
somouen.
E aço apar primeramet en diffino qui fonch lo primer qui gouerna la nau de jason
Jeson
he demostra
domesticha
he senyoreia la pregonea
pregonesa
de la mar car com ell mori lexa
comana
lo regiment de la mar
nau
a vn mariner fort ignorant he morint a la riba de la mar luy he separat
remot
del Regne dla ma terra fon soterrat
sotarrat
en[166] vil loch he en menys preat sepulcre he jau entre ombres del tot ignorades, hon se recorda del Rey mides q com reprouas[167] que dona Timolus
Timolius
que dehia quel Rey deu Apollo tollent li les orelles vnmanals feuli
li feu
hauer orells dasse. E lo dit Mides es soterrat
sotarrat
en linda
la lidia
prop de vn port de mar, E lo seu sepulcre empatxa les naus que no poden exir dl dit
port sens gran afany. Aquell orfeu qui fon engendrat p Caliope lo qual cantaua fort
cantaue
dolçamet he sembla li molt lo fill, Car com ell sonaua la guiterra
guitarra
laygua del torrent hoynt lo dit so
son
nos mouia. Los vents callaue ho no gosaue bufar he tots los oçells qui cantaue p los deserts lo seguie ensemps ab les silues [168]. Apres de tot aço fon espeçeiat lo dit Orpheu p mas de les dones de la terra de Tracia
tarsia
he los membres del seu cors foren sembrats per los camps de la dita terra, he lo cors
cor
del dit Orpheu [169] menat he aredolat fins al cap de vn Riu dit ebri i
q
es flum de Tracia
Tharsia
on [170] lansare lo cap de orpheu tot especeiat
peceiat
, he lo dit orpheu sabia
sabe
ja lantrada hi
he
la exida del infern
dinfern
. Car p traure sa muller hi era entrat ja
estat
hua vegada, mas
mes
daqui anat
null temps ne tornabe assaia
no tornara be a los
obres dificils Ercules
he cruels
qui mata e aterra cetheu
aterra he mata zetxel
he Tali fills
files
de borea
boera
qui foren companyos de jason
Jeson
he nasquere a la tremuntana homes forts he poderosos [171] Hercules mata hu fill de Neutupno
del deu Neptuno
apellat Periclomenes
Peruclomenes
lo qual auia vna singular proi
p
etat car mudauas
mudas
en forma de vna gran aguila he nafrali tota la sua cara ab les sues vngles, Elauors Ercules lo feri ab vna sageta he matal, Empo[172] Ercules apres q hac passificades les mars he les terres[173] entrat he exit dels regnes pregons he cruels dels inferns com la sua mullr hi[174] agues tramesa
tremesa
vna camisa tota enuerinada he [175] agues vestida la
dita camisa se aferra[176] fort met a la carn que no las poch despullar he donali tanta he tan fort aflicçio
tantes he tants forts aflicçions
q com ell agus ençes vn gran foch p oferrir son deuinal sacrifici en vn mot dit ottea
oeta
lansas tot nuu
viu
dins lo foch he oferi[177] son cors ales cruels flames he aqui mori p lo pestilent veri dla camisa Lo
La
qual nesus qui era mig cauall he mig hom trames deiamira
home trems adejanira
[178] dient li q si ella fahia que Ercules [179] vestis aquella camisa que null temps curaria de altra fembra
dona
he la dita deiamira
dejanira
la trames
tremes
a Ercules lo qual mori p lo do
don
q li presenta sa mullr[180]. Mas
Mes
qui acepta a fer
temta he esproua
coses ardues e
he
deficils mas que Ançen
co aure
fill de la terra lo qual com ere en[181] luyta
he cahia aferra mayor força prenia, Empero com diuerses
diuersos
cauallers correguessen vn porch salvatge
sauglar
, lo dit ancen
aurem
encontrat se ab lo [182] porch fonch ferit p lo porch en lo engonal
angonal
, e mori apres
E puixs
vench Meleager
maleaguer
[183] he mata lo dit porch he volch que lo cap del dit porch fos trames
presentat
a vna verge dita atalitant
atalanta
la qual amaua, E com dos honcles del dit Meleage
Maleaguer
ho vedasen foren morts p la ma de lur nebot Maleager
Maleaguer
, vehent
ve sent
aço la sua mare he jermana dels dits honcles pres la carta en la qual era posada scrita
escrita
la fatal duraçio de la vida de son fill[184] he mescla dins
mesla en
lo foch[185] he lo dit fill mori tantost. He en aço q damut es dit apar que tots los companyos de jason
Jeson
merexen la mort per la
fuyta [186] de la terra de son pare, lo qual crim purga lo jerma de la dita Medea qui fonch troceiat e
a
mort p tal
ço
que jason
Jeson
ensemps ab Medea he ab los seus pogus fugir de aquest crim no [187] noticia de Ercules car lo dit infant no fonch trobat qui
car
fon arrapat p les ones de la mar que
qui
foren segons
segures
als fugitius, Adonchs nosaltres
vosaltrs
forts he rebusts
rebustols
cauallrs armats anats p les vies erradores
errades
de la mar plenes
plens
de pahor he de themor pillosa aqll hom dit idmons
ydonenes
companyo de jason
Jeson
jatsia
Jatsie
que digus a molts los fats quels deuia
qs deuien
esdeuenir Empo mori per vna serp quil morde en les arenes de libia. Aquell ho dit Mopsus qui a tots los altres fon vertader
verdader
he asi mateix fals com agues profetitzat que ell deuia conquerir
deuie
la ciutat de Tebes conquiatar mori enoy hac res fet, Empero Io dit mopsus profeta
profetitza
veramet he clara E apolles
phales
pare de Achilles
Exilies
qui seria exellat de la sua proi
p
a terra[188] axi com fon daquell
aquell
hom apellat manpus
amphus
lo fill del qual auien mort los grechs volentse veniar, apaga dues gras lums qui estaue dins mar en vna gran rocha
roqueta
o ylleta petita he passant de nit aquens
venint compassant denits
les naus dels grechs feriren en la dita ylla
ylleta
he trencare he romperen diuerses fustes e negaren
hon nauegaren
moltes gents p la qual cosa giraren los grechs les
lurs
naus contra lo dit manpus qui
Naphus he
fon p ells pres he ligat he acabuçat dins la mar[189] Lo fill de ayelo
ayleo
paga lo crim he les penes de son pare car mori negat he turmentat
cremat,
lo Rey apellat Ffereo
Parcho
com li fos fadat p
lo deu apollo que tantost morria si qualque psona nos posaua
posaue
amort p ell la sua muller[190] se oferi a mort p ell he tantost mori p lo dit Rey, aquell pelias qui
que
mana q la nau de jason
Jeson
se partis de la ylla de colcos ab lo vellor daur qui fon la despulla del Regne de colcos, fonch troçeiat he cuyt en[191] vna caldera en la qual mori anant dintre
entre
les ones estretes he vagaroses de la dita caldera, O vosaitres deus celestials assats auets uenjada la mar sie la vostra merçe que perdonets a Jeson qui es anat p la mar amanamet de pelias
paleu
cremat he cuyt dins
en
la caldera.
 Açi comença lo quart acte lo qual conte la execuçio de la venjança de Medea contra creusa nouella esposa de Jeson he en aquest primer capitol parla la nodriça de Medea dient axi.
 Ay llassa, car ja veig la gran he cruel destrucçio ques segueix[192] tot lo meu coratge sespandeix
sen espaordeix
tota tremol[193] com cruelmet creix la dolor he com se ynflama en gran yra he com reintegra
reentegra
he fortifica la virtut del temps passat, Ay llassa car yo[194] en lo temps passat he vista Medea molt furiosa la qual tiraua los deus en ajuda de sos maleficis he sen portaua ason profit e voluntad
preposit
lo çel ab ses incantaçios, mas veig ara que molt
maior cosa es aquesta la qual apella Medea
Medea aparella
he molt pus terrible he pus espauentable fet sera
força
lo que deu metre en execuçio Car despuixs que ses partida de jason
Jeson
ma esbalahida
esbayda
. Com intrant[195] dins la sua canbra secreta plena de malificis
maleficis
he de incautacions aqui espatxadamet ha escanpades totes ses arts, E aferma dient que ara fara he metra en execuçio tots aqlls mals que ha temuts de fer enteps passats E
passat
, aqui desplega tota sa mala
la
companya de les sues [196] arts, Les coses diabolicals secretes he amagades, E ab la ma
man
esquerra plega lo trist sacrifici
sacrefiçi
, Apella totes les pestilençies tots los verins los quals engendra larena de libia ab la sua gran feruor, Ca justa totes les pestilencies dins les
he tots les verins los
quals costreny he infla lo
mont dit Tancus
Taurus
qui esta a la tremutana mijançat lo fret gelat qui parteix de la part tremuntanal. E la dita Medea inuoca ab les sues arts magiques tota diuersitat de bisties
besties
verinoses totes[197] vibries totes les serpents qui an escatura
escata
de veri pestilençios, E inuoqua
inuoca
tots los calapets e
los
escurços i
q
lexe [198] coues he lochs deserts, Car aç ve
axi ven
lo cruel serpent qui ha fort larch [199] cors trau la lenga
lengua
he moula tan iuarcosamet que par que haia tres lengues, cerqua
Cerca
ab gran auditat eja aqui
auiditat jaqui
pora enverinar he matar, mas tantost q ou cantar lencantador estramordeixse, he de aquell seu cors tan gran plen
ple
de veri fa un plech o cercle tan redo com tinga diuerses cercles mas
vna roda he plegus vn cercol tota redona la qual com te diuersos cercols mes
petis[200]
diu medea aquests mals he flacha
flachis
, he vil sageta es aqlla la qual es engendrada p la terra. Puiarmen he al çel he daqui deuallare
deuallarme he
los verins, tems es desomoure [201] maiors
maior
mal que no son los[202] mals deuall
comoguts dauall
, Donchs aquella serp qui jau en lo çel semblat de vn torrent o flum molt ample he fort larch, los ossos dels nus
nous
de la qual senten he vehen dues feres i
q
son en lo cel, ço es la orça maior[203] la orsa menor
mia maior
ptany als grechs, La menor a la gent de sidonia, venga e deuall
vinga dauall
açi çel aquell exermador dit ofile9 qui te
ten
çenyida vna gran serp he solteles mans
solt les mas
ab les quals estreny la dita serp p lo cel
coll
p tal que escampe tot lo seu veri. sia
Sie
en aquestes mies encantacions
inuocaçions
aquella serp preicon
dita fiton
la qual gosa prouocar dues
deuinitats o psones diuinals ço es febo he diana he aquest
Aquesta
fiton esta alt [204], Torne aquella serpent dita ydea
ydia
a la qual com Ercules [205] tallas la hu cap ni crexien
lin exien
set he com mes la mataue ms viuia, O tu serp qui guardaues lo vellor daur estant continuamet escuellada
hesuclada la qual yo
[206] adormi ab mes incantacios sies açi present vine
en vn put vinent
en la mia ajuda. Adonchs apres que Medea hac apellades totes les diuersitats de les serpents
serps
he de les besties verinoses, cull totes les poms fruyts erbes he mançanes enuerinades he mesclades en semps, Car aqui son totes quantes pomes verinoses engendra vn munt
mont
qui es en sicilia
secilia
dit enix
erix
. Aqui hac de totes quantes fruytes enmetzinades
metzinades
se leuen sobre lo munt
mont
dit cantasus
cautas9
hon ha
ppetual glaç he munt
neu
, lo qual munt
mont
es tot sullat de la sanch de aquell ignocent
del jagant
apellat prometeu
peromoteu
qui fon posat dejus aquell munt
mont
per los deus he aço p tal co sen puiga
senpuia
al çel he amagada met furca el furta [207] als homes, Aqui ha del tuxech ab lo qual los homens de Medea, E los portos meten
pastors vnten
les sagetes, E aqui es lo veri ab lo qual los de arabia enerben lurs darts he lances aqui son tots aquells suchs
duchs
ab los quals los nobles homes de erminia
germenia
culle en lo gra fret en les silues he boscatges de alamanya dits yrcaneos
dites ercaneos
Aqui son tots los verins los quals engenra la terra en la primauera en la qual los oçells fan lurs nius aqlls qui
quis
engendren en [208] los arbres qui pden de totalment
tot
lurs
fulles he los boscatges lurs belleses he aqui son tots los verins qui estan encloses
enclosos
he congelats en mig del glac aqui ha tota erba la qual reuerdeix en flor mortal, E Medea toqua
tocha
he tracta he pren ab sa man
ma
tots suchs entuxegats qui procehexen
partexen
de les raels enuerinades he tota cosa qui
que
pot noure, Be sabs tu Medea que aquestes erbes entuxegades se leuen en aquell[209] mot de macedonia dit Achos aquells creixe en lo munt
mont
Thesalia dit pindus Aquestes altres en lo mont apellat Plageus
plegeus
E p tal com son tallades he separades de lurs rams perden la bellosa de lur verdor, Aquestes erbes foren
ha
engendrades aquell flum dit Triguis
Tigris
qui est molt prego, he la sua aygua corre[210] iuarçosamet lo qual hix de paradis
terrenal, Aquelis[211] engenra lo flum dit danubi
denubi,
aquests engenra lo flum apellat ydapses lo qual passa p terres fort seques ha
E
les aygues de tebees
tabes
he porte
porta
ab si pedres preçioses he aquelles leua vn flum qui es apellat betus que
bethis qui
a dat nom a la terra de boecia, Lo qual flum corre fins a la mar despanya he entra fort blanamet he suau. Medea be sabs tu que aquesta erba se deu arranchar
arencar
ab coltell com lo sol hix en lo començament del dia, aqsta altra se deu arencar he esquexar del arbre a la hora de la miga nit he aqsta altra se deu arencar ab la vngla ab çerta incantacio, Adonchs Medea prens les erbes he les serpents verinoses prenne de tot lo veri mesclay oçells leigs e sutzeus
letigs sutzes,
ço es lo cor del bubo, o cogut trist he les entramenes del ocell dit stigues
stergs
qui canfa molt rugallosament
regullosamet
he espauentable. Totes aquestes coses posa en son loch separadamet aquella Medea maestra de tots[212] malaficis. En les mies
vnes
coses ha i
v
tut he opaçio de foch flameiant he cremat he corret soptosament[213] En les
las
altres ha glac gelat de fret molt pereos
poderos,
he la dita Medea ha ajustades paraules de incantaçions
encantaçions
a les erbes he als verins les quals paraules no deue esser meys themudes[214] quels verins, Adonchs dich vos que Medea comença a sonar plant
parlant
ab mi
vn
molt furios començamet[215] he tremola tot lo mo co hoyi la sua veu.
 Capitol segon del quart acte hon se tracta com Medea posa en execuçio la mala
manera
de la sua veniança en lo qual parla Medea.

 O vosaltres animes infernals qui tenits sçilençi he[216] parlats ab les psones viuents o nosaltres
vosaltres
deus cruels, O tu infern tenebros O tu casa escura de Pluto deus
deu
de les tenebres, O vosaitres qui sots ligats en les ribes del
de
infern he de la mort cruel, Prech vos que lexades totes quantes penes donats ales animes miserables he dapnades corregats
coregan
a les nouelles noçes de Creusa he aqlla roda en la qual continuament
continuadamet
es girat he regirat lixio
hixion
en lo infern p ço co volch forçar Juno estiga e nos moga plus[217], vinga lo dit lixio
hixion
he cante en
les noçes de Creusa, he aquell hom p nom Tantalus qui en infer mor de set he te
ten
vn flum de aygua tins al labi deius
als labis
he com vol veure laygua li fuig vega
vinguen
de present les aygues ardents qui hixen de vn munt
mont
de pirço
puro
he totes les plus greus
grans
penes que son dins li
lo
infern se
he
ajusten he caygue sobre Creon sogre de jason
Jeson
marit meu, Empo Sisife
Cicifo
qui p tal co espenyaua los hostes p vna torre alta, es dapnat en linfern que tostemps gire
gira
he moga al entorn vna gran montanya, Com aqst sia aui de Creusa no cesse
cessa
la sua pena ans se renouell
renouella
per tostemps. Mas
Mes
vosaitres fills de donay qui per ço
com
vosaitres matas vostres parents auets pena en lo infern que umplats
omplits
daygua vn cup, o bota que no haia sol
ha fons
he tosteps descarregats canters de
descarrejan
aygua he null temps se umpla
ompleix
he axi treballats
treballant
en va venits açi car aquest dia
reguer[218] vres mans homeyeres O tu luna
lunus
planeta qui regeix la nit vine a mi quit apelle
apell
ales mies incantacios vine he apareix ab tos esguarts terribles ab la
ta
cara diuersa he varieiada
variada
plena de menaces, Avet
Ara vet
que yo seruant la forma he manera de la gent quit sacrifica
sacrifiqui
desligant me la flota dels cabells anat descalça apeu nuu
apeus nu9
he circuits los boscatges[219] ab les mies incantaçions he etreta dels nuuols[220] habundat aygua. Congregui he ajusti totes les mars
armes
ahu loch he fiu que[221] sen torna[222] forçada de auer refluix ço es de crexer altra vegada[223]. E lo mon ha vistes les sues leys confuses he mudades alt en lo mouimet
del sol he de les esteles o vosaltres orses
vrses
co es esteles qui sots posades prob la tremuntana p la qual raho null temps venits
veniu
al occident yo he fet que auets toquada
tocada
la mar en la qual se pon lo son
Com
enpo [224] la dita mar vos fos vedada, yo he mudada
vedada
la natura del temps Car he fet [225] la terra flori
florir
en lestiu ardent co deia
deuia
florir en la primauera he aço fiu ab
en
la mia encantaçio [226] ffiu que Ceres deessa
totes les deesses
dels blats ve en corac
veents lo cruel
yuern cullir he culler les messes, yo fiu que aquell riu dit fasio
facis
qui es en la ylla de colchos torna atras forçadamet a la font don exia, E aquell riu tant famos dit Danubi
Enubi
quis departeix en vij rius hi entren
qui entre
dins la mar ses
se
copres he sestengre
sestengue
ab la ma
mia
art, entre
Axi
mateix fet
fin
vn petit riu he fet plus
es pus
peros en moure
de moures
que les ribes
la riba
de la terra. Com no agues vent en lo mo al
ab
crit de la mia veu [227] fiu q la mia casa del boscatge antich
anch
pde la ombra
obra
lo sol
pot
estech enemig del çel que
he
no hac dia en la terra tantes tenebres se escanpare en
p
lo mon les yades
exillades
ço es aquelles
les
esteles qui
que
aparexe en lo front del
de
Taurus ab les mies incantaçios cahien
encantaçios quaix
cayguere del çel es acostauen
acostare
a la mort. O luna temps he hora es que sies present en los sacrifiçis quet son oferts aquests verins que son fets a mesclar
texits he mesclats
ab la mia cruel ma
man cruel mia
los
les
quals loquen
liguen
les serpents
serps
ab lo bubo he ab lo scignes
escrigues
tots so offerts a tu Aquests membres de oçells ço es del cugol
cogul
, e del scignes
estuges
te ofer
offir
. Aquell jagant Tescho
testo
qui moch
mogue
batalla contra los deus, Açi ha de la sanch daquell hom dit nasus
ves9
qui
era mig hom he mig thoro lo qual vnta vna camisa de la [228] sanch he donala a deiamira
deianira
muller de Ercules, dient [229] que si Ercules la vestia [230] lo amaria ardentmet, E com lo dit Ercules la hac vestida pres lo tanta [231] dolor en tot lo cors que de
p
sobres de dolor se gita en vn gran foch he mori, E axi la sanch de nasus
del dit nessus
feu tornar he conuertir en çendra lo foch ençes en lo munt
mot
apellat othus
otheus en
lo qual foch vegue
veugue
lo veri p qui mori Ercules. O luna sapies que açi es la filla
folla
de alcosa que
de la altea qui
fon piadosa a son jerma[232] que auie la dita dona he ella tengues una
la
falla[233] cremat a la qual era fadat que tant co la dita
falla cremaria tat lo seu fill meleager
na le aguer
viuria[234] pres la falla he apaga la matan son fill p veniar lo
son
jerma [235]. Yo he lexat altres pomes les quals deuia mesclar ab los verins he fas
fiu
ho co nom pogui acostar a la coua on eren Car alli les arpies qui son ocells ab la cara humanal he i
v
ginal fugen a hu hom dit Zerus
fites
[236] en pena q com ell vol meniar he la taula es aparellada he les viandes posades vene les arpies he mengense la vianda he puigs sulle li la taula he aqsta pena sofir
soste
dins linfern p ço co ell a
p
informaçio de sa muller mata sos fills dels quals [237] era madastra les quals arpies fugen a zerus
zethus
fill de borea
boera
. O luna ajusta a totes les metzines [238] ales daqll oçell
apellat Estinfalido
sinifalido
i
q
ha les ales[239] tant grans q co les esten tol lo sol de vista he fon nafrat p Ercules ab vna segeta
sageta
entuxegada ab lo veri de vna serp dita leruea
dit lemacha.
O altars dels sai
c
ficis la oig que fets gran so
ja vetg q feu gras sons
he mouets
moueu
grans brogits, yo conech ja los canelobres meus que
qui
estan en los altars del sai
c
ficis
situats sobre tres peus qui p fauor he obra de la luna la qual he inuocada se son moguts[240] en senyal q mes incantacions
inuocacions
son hoydes he aceeptades.

 Capitol terç del quart acte en lo qual[241] conuerteix[242]lo seu parlar els
als
altars he a la luna qui
a qui
sacrificaua, E en aqst capitol parla Medea dient
Medea parla primerament.
A la fe ja veig venir espatxadament los carros de la luna quis moue fort soptosos, no son pas aquells carros[243] ab los quals ve la luna com es resplandent
resplandeix
tota la nit, ans son aquells ab los quals apareix ab la cara trista proga he descolorida[244] aclipsada co es vexada ab les menaces de les fembres de Tesalia co es vexada p elles [245] Elauors amaga la cara he se altera tota aclipsada he pasa tost lo seu cami trista he groga, E aqsta tristor he aquesta grogor escampa p lo mon. O luna espaordeix ab nouella error he pahor los pobles de la terra en guisa que les gents de Corinthio sonen los baçins he les conques he les conques en ajuda tua p tal que tu no oges les menaçes he incantaçios de
les dones de thesalia, O luna nos te dona solempne sacrifici salpiscat he banyat ab sanch enverinada he la seruitut tua he de tots sacrificis haue ençesa la falla, e lo çiri ab lo foch que denits crema dins los sepulcres. E yo Medea offerint lo sacrifici son moguda, he inclinat lo meu cap he som e
p
sa acantar jahent he postrada en aquella forma q sol hom cantar he estar co plora la mort lo cor del qual te present lo cordo que ligaua los cauells meus, es caygut tinch tots los cabells descabellats he totos los dits cabells mesgarifen es leuen en alt. O luna a la tua hora he ata honor he seruitut obeexe los trists Regnes Infernals he la tua honor yo axi co si fos sacerdotessa apellada menes tota furiosa sagnat los meus braços ab lançeta a tu consagrada adonchs abundada la sanch ques traure de les venes fins atant q tots los altars
no sien vntas. O man dreta de mi Medea acostumal destrenyer he aparellat lo coltell he de sostenir he descanpar la sanch de tos fills he aprs aço yo son ferida he sagnada he he scampada habundosa sanch del meu cors p que sie gosada a escanpar la sanch de mos fills. O luna si p auentura te clames de mi que yo te enuge inuocat te souineiadamet prechte que pdons amos desigs he volers molt inflamats car tota la causa p q tant souint inuoque tes ajudes es solamet Jeson marit meu. O luna soplich te q de e
p
sent vulles vntar les vestedures de Creusa esposa de Jeson he tenyirles ab aqsts verins he dona tal i
v
tud a la obra q yo faç he a les mies encantacios q tantost que les vestedures seran tocades p Creusa isqua sobtosamet flama qui li crema tota la psona en tat etant cremat fins als
medulls. Lo foch estaue tancat he amagat p los deus en vn vexell daur, era escur enol uehia psona del mo lo qual foch me dona aqll hom apellat promoteu quil furta als deus he p aqst furf es sotarrat viu dejus lo mot dir tantaso he ten vna aguila damut si qui tostemps li esquinça lo cor, Aquest prometeu me dona art com amagaria lo dit foch, he mulciber deu del foch dit vulcano me informa com poria amagar lo foch dins lo sofre he traguin lo foch acostant hi la flama plena de menaces, he aço aprengui de fetol fill del sol qui fou mo paret p çert yo Medea he los dons de miga chie
m
a ço es la amor carnal he libidinosa Car la chimera hauie la miga part del cors he segons los poetes significaua luxuria. E yo Medea he les flams que arrapi de la gola del thoro lauors co Jeson ana tar
lo vellor del aur, yo ab encantacios flu qls thoros qui gitaue flama p la bocha se amansare he yo tolquils lo foch q solien lançar tot aço flu p amor carnal les quals flames onti ab lo fel daquella dona dita Medussa la qual fon filla del Rey fort qui hac tres filles he entre totes tres no auie sino vn vel lo qual se e
p
staue la una alaltra he lo vel auie p proi
p
etat q tot quat miraue se conuertie en pedra. Com vn home de persus vingues aqui a la maior jermana, he Medussa volgus pendre lo vel de la ma de la altra jermana persus loyarapa he mata les tres jermanes he aportasen lo cap de Medussa de la sanch de la qual escanpada sobre la terra nasquere moltes besties verinoses, E yo Medea tegui estretes les amors he aquest mal despux lo aqui vntat ab la fel de Medussa. O luna preschte q als meus
verins vulles ajustar estimols he aqullos he petinat he conserua les lahors amagades als meus dons q yo fareengane la vista no sien vists los mals esdeuenidors ab los vels sentals, lo tocamet he la calor del foch intra dins los pits he daqui deuall ales venes, los membres del cor regalen, Tots los ossos conuertesque se en fum, E la noble esposa Creusa, co los cabells del seu cap cremaran apague les flames de la sua amor, Car maior seran les flames que hixira del seu cors he la cremara Ala fe ja veig que los meus designs son hoyts car la luna Regina infernal ha ladrat he cridat tres vegades he ab la falla he flama plorosa he trista ha coposts he hordenats los fochs en lo seu sacrefiçi. [246] Capitol quart del quart acte on se tracta com ni en quynia
quina
guisa Medea tramet
tremes
a Creusa per sos fills propis les vestedures encantades he parla Medea en aquest capitol [247].
Ha
O
Medea ja es tot lo fet aparellat apella tos
los
propis fills p los quals trametes
tremetes
los teus dons e joyes
ço es
a Creusa esposa de Jeson ton marit, anats [248] fills meus nats de mare miserable he infortunada
infortunats
placats he ablanits ab dons
deus
he ab moltes pregaries la senyora madastra vostra anats he tornats [249] tost acasa p tal qui prenga
que prena
de vosaltres lo derrer
darrer
besar he lo
el
i
t
st comiat.
 Quint capitol honse tracta en quina forma lo cor
corus
dels capellans repren he compdapna la maliçia de Medea la qual hoyen
huyissen
anar[250] per la casa furiosa.

 Aquesta maluada he rabiosa[251] sacerdotessa del deu bacus tota sullada de sanch tota furiosa Medea on va axi corrent ab aquella sua amor cruel quina es la maliçia he maluestat qui aparella
que apella ab
ab furor qui
que
no serua
obserua
juhi ni raho, E com se enbraueix
li endureix la cara per yra
O he com es tota supbiosa menaça lo
al
Rey Creon sens tota pahor E qui pot dir ni creure q Medea sia exellada les galtes[252] li flamejen p suberbia he mudasli la cara
supbia ve la yra he vest li cara
de color groga no ha color al mo que serue
la sua faç car ades es de vna colorades es daltra, Ades Medea va ça ades va della
valla,
par q sia
sie
aqlla serpent Triguis de
serp dita tigris, A
la qual com le ha furtat sos
an furtats los
fills corre deça he della va entor del boscatge apellat gudetico
gametico
lo Triguis nos
tigris no
sab refrenar la ira
les yres
nis fa Medea les amors. En
E
aqsta manera en Medea se ajusten amor de Jason
Jeson
he yra
amor
contra Creusa he pur que sen
que
seguira, ho
he
quat sera q aqsta Medea cruel començara son cami anat sen agreçia a la ylla de Colchos don es venguda, deliurat aquest regne
aquestes regnes
ab los Reys ensemps de pills de pahors hi escandel
he descandals,
ja no ha despay sino lo dia[253] present, O luna tramet los teus carros no vulles tardar solta les regnes als caualls lanit excellent amague la lum del dia, E lo espero
Eperus
estela qui porta
aporta
la nit feneque he termen
fe que determe
aqst dia tan
ten
pillos.
 Açi començe
comença
lo cinquen
quint
acte he derrer
darer
en lo qual comte
se tracta
com Medea mata sos fills en lo qual parlen quatre persones ço es lo misatger qui denunçia la destrucçio de la casa de Creon, e lo corus dels cantors e Jeson he Medea he comença lo misatger[254].


MISATGER
 Tot quant es de Creon esperit caygut es lo estament
es lescanpament
del Regne, lo pare Creon he sa filla Creusa son cremats que no apar sino la çendra, Digues diu lo Corus ab quin
quina
frau son estats preses
presos,
diu lo misatger Ab aquests
ab aquella
ab los quals
la qual
solen esser preses
e
p
sos
los Reys E ab[255] que diu lo corus poden
esser presos los Reys, Ab dons en aquels dons quin engran
frau
hi, a, pogut auer, yo mateix men marauell, he com ja sia fet lo mal anuides creu
enuides crech
q[256] puga esser fet, quina manera es
pot esser
estada de aquesta
daqsta
tan gran destrucçio. Sapies que hu gran foch axi co si seguis lo manamet de alguna
dalcuna
psona sestengue p tota la casa Real[257], ja es tota cremada, themor he que la ciutat non vaia. Noy
No
cal tembre car aure aygua qui apagara lo foch, hoch mas
mes
en aquesta destrucçio ses es deuenguda vna cosa fort marauellosa, car aygua feya
laygua fahia
crexer les flames he les multiplicaua
multiplicaue,
aqll foch es de aytal natura q com mes lo apague mes se ençen he tot quat hi giten sobre ell se conuerteix en foch.
LO CORUS DELS CANTORS

 O Medea prechte que sobtosamet hisques de aquest
daqst
Regne de Polopeya
Polpeya
he cerca altres terres [258] Certes pas no men partre
partire,
, ans te dich q posat que fos fugida de primer encara tornaria
tornara
car yo esper nouelles noçes.


MEDEA

 O Medea que çeses qui
que
esperes persegueix la benauenturada obra q has començada, E com he quina es la part de la veniança de la qual te alegres petita cosa he no es res. O furiosa Medea digus ames encara jason
Jeson
, Certes nou deuries fer, e com es a
has
tu fuficient venjança que jason
Jeson
aja p
duda [259] he q sia viduu de aquella viuint
viudo daquela viuent
castament certes no, Per q tu Medea çerca nouella he inusitada manera depenes aparellat no sia
sie
dret diuinal que
deuinal quen
temes, no sia
sie
vergonya al mon quit refrene
quet refren
, leugera he sobre
sobres
leugera es la veniança la qual ha
an
portada les petites mas de mon fill
mos fills
qui porta
portare
les vestedures a Creusa, Prouoqua
Prouocha
tu mateixa a hires qui estas tota endormiscada [260] e perosa, foragita dels [261] pits les vells inflamaçions he comoçions de yra he de veniança, car no son res, Possa he trau de la pregonesa del teu cor majors he pus cruels malvestats [262] tot quat ses
sies
comes fins al dia present sia
sie
dit he apellat pietat, he en aço que faras demostra he fe
saber
asaber
ales gents q fort son leugeres he de cascuna
comuna
los peccats e
costuma
los mals he peccats, que han
has
fets he no son estats sino vna burla en es esguard de aqlls qui donen
vene
, E com he quines [263] grans obres podien
poden
fer les nostres mans rudes he ignocents qui
rudes he ignorades mans que
no ere exercitades afer he cometre grans crims, he quin gosar podia hauer la furor puellar de vna Infanta joues
joue
. Mas ara son
com
yo Medea dona formada es cregut
crescrut
lo meu engeny
enginy
en los mals qui
que
yo he passats
passat
dels quals he haut gran expiençia, molt me ajuda a cometre majors mals la mort que fiu de mo proi
p
jerma troçeiant los membres seus per ço que detengus mo pare qui detras mi he jason venia
Jeson venie
, Molt me dona audacia lo furt q fiu despullat la terra de mon pare del vellor, daur, lo qual vellor era
ere
secret he sagrat,
ajudam la mort de pelias
Paleu
les filles dels quals
del qual
aconsell meu li traguere tola la sanch del cors p reiouenir lo hi
he
enganades p mi matarenlo O dolor certa
çerca
materia afer tota maluestat car la man dreta daqui auant no es ruda ignorant ni pahoruga, ho ma
o yra
he com test
es
axi cuytada perque [264] has tantost
gitades
girades
tantost
les sagetes contra lo teu enemich Creon he sa filla, nomse quina crueltat consep lo meu coratge dins si mateix la te
ten
he nola gosa manifestar p la sua gra terrebilitat. O mi folla he p que mati axi tost Creusa e
ho
ja lo enemich meu jason
Jeson
agues aguts
hauts
fills de Creusa druda sua car en aqlls me fora veniada, Be sabs tu Medea que [265] no ha [266] fills Jeson sino de tu Medea, mas fes ton
fe
comte q Creusa los aia parits he vengat
veniat
en ells,
plau me ala fe aqsta manera de veniança, p que coue q aparell gran he sobrs gran coratge lo pus fort he lo
la
pus cruel malesa q puscha esser O vosaltres qui en temps pasat erets fills me9 he ara sots nouellamet[267] fills de Creusa sostenits penes dures p les maluestats qui
que
ha comeses
comes
vostre pare, ay llassa qui a
que
la paraula q yo he dita una
duna
gran error ha ferit he aterrat tot lo meu cor
cors
totes les partides del meu cors se son enraiades
regirades
he refrendades axi co agel
anyell
tot lo meu cors he pits me tremola
tremolen
he la yra ses partida del meu coratge he tota la pietat maternal es tanquada
tornada
deius
dins
mi p be que jason
Jeson
me aia [268] foragitada. O folla furor he penseste que yo pogues
pogus
escampar la sanch de mos fills quin
qui
son exits de les mies entramenes
, prechte q no cogits cosa plus
pus
leugera, no vulla deu
deus
q yo cometa
cogit ni come
iniquitat he maluestat la qual null temps [269] fon coneguda ne oyda
oyda ni coneguda
. Ho llassa [270] quin peccat an comes mos fills q deien
deue morir ni
esser punits tot lo peccat maior lures [271] com Medea [272] apartits fills a Jason
Jeson
muyre no son meus, Car co fuy condempnada
condapnada
a exill pdi la potestat qui
que
auia en ells, O mi Medea si moren fills meus son [273] sens tota culpa ignocents son, hoc mas
mes
tanbe era mon frare ignoçent, O coratge per que tremoles, O lagremes e
lagrimes
p que regats
regau
axi la mia cara per q [274] yra de vna part me lira a crueltat he la mor
amor
de laltra
altra
part me enclina apietat, Per q la feruor
furor
del coratge flameiant se ades[275] de ça
ades della me fa axi vaçillar,
hi
esser vagabunda he inçerta a
en
mo proposit
preposit
, en
hon
axi com los vents poderosos
rabiosos
mene ensi
entre si
gran batalla e fan comoure la mar en ones repugnats he contrarioses, he dubta ho [276] ja la dita mar aquina part se moura p senblant forma com la pensa vacilla en son preposit, sit, ades [277] yra foragita [278] pietat ades la pietat la exella la
exella pietat
yra del coratge. O tu dolor mante que façes loch a [279] pietat, o fills meus molts
molt
cars vna [280] consolaçio de la casa tribulada venits he acostats vos a mi la vn se acost altre tot trist e ab dos
acoste al vn costat he laltre alaltre
, abraçats[281] estretamet a la mare tribulada, aie lo pare
lo pare aia
aqsts fills sans he alegrs, e aiels
ajals
la mare alegres he pagats, Hoc mas
mes
molt me constreny lo seny lo
exilli he lo fuyta que coue de fer
afer
he tantost me seran preses
presos
he arrapats del meu
menbraç
, si plorants he jemegants dels quals no aure solaç ni
ne
plaer, Ans romandran asolaç de lur
son
pare, raho es donchs que peresquen als vlls del pare que daqui auat nols veia pus jason
Jeson
perits als vils de la mare com ne
me
fugire exellada, Ay llassa que com pens molt en aço me creix
mencreix
molt, la
ma
dolor e minflama
es inflamada
terriblemet lo hoy contra jason
Jeson
he inuoquen he prouoquen la mia odiosa he cruel ma per cometre
man que cometa
gran terrebilitat. O ma iniqua
yra antiga
sapies on q guire on que vages post
vages yot seguire
posant tota pietat, ja fossen exits del meu ventre, vij. fills he. vij, filles axi co los
les
hac la noble
viobla
, filla de Tantalus la qual ne fon axi superbiosa qui
que
menys prea bacona
e
p
aue botana
mare de apollo, la qual solame hace
hac solamet
dos fills mas yo exorcha
exorqua
son he engrans penes com non he parits mes pera vengarme mils
p mills veniarme
de jason
Jeson
, dos ne parits he es asats [282] per sacrifiearlos a
satisfer
la mort los quals per amor de Jeson mati he la
de Jeson he ala
dolor de mon pare lo qual matant mon frare acori
aturi
. O llassa he on [283] va, aquesta multitut de corsos morts quem aparexen he q es aço quem demana he ques
aquis
aparella de fer
ferir
ab aquesta tan gran flama de foch, he que
aqui
menaça aqsta gent infernal tan cruels falles he tan sangoneses [284], ja veig les furies infernals qui aporten
porte
serps en loch de cabells he estrenye les dites serps e turmente
turmente
les p tal q escampe lo veri, per tal que tota
he tot
psona quen sia
sera
tocada quen torne
que torn
furiosa [285]. E qui es aquell de tots quats son lo qual deman amort
demana mort
aqsta cruel deessa del infern dita Megera
maguera
, E
quina obra es questa
aqsta
que veig venir de vna psona morta la qual se acosta a
en vers
mi duptosa he ja que
qui
es, tota [286] par peçeiada e
es pedregada
desuibronada en sos membres del cors, sens dupte aquest es lo meu frare, veniança demana, he obtendrela
obtendrala
, car nos ho sostendrem
sostindrem
p quet
que
e
p
chte que tu Megera
Maguera
furia infernal inflames
inflama
los meus vlls ab aquexes tues falles
flames
tant turmentants e
cremats
tant sangonoses escampam
escanpa
lo meu coratge en diuerses penes he cremam
quil creme
, hi entremuen en
ençenme
los pits car ja es vbert arebre totes les furioses maluestats he crueltats. O jerma meu fes que aqstes deeses infernals veniadores dels turments e les mares qui
crims he los morts que
ab elles son hemana que sen vagen al
en
infern he sien segurs
segures
que yo fare la veniança lexa frare meu la pena de la veniança ami sola he serueix te de aquesta
la
mia ma
man
la qual
estrenient
estrengue
fermamet la espasa com yo p amor de jason
jeson
troçegi a tu p que dauat tu mateix degolle
degoll
aqst meu
infant
fill de jason e meu
Jeson
p fer sacrifici als te' deus [287] p mitigarlos. O mi Medea he quin so e brogit
son quin brogit
es aquest e veg que
que yo veig
grans armes se aparelle he cerquenme p matar [288] he pus he comencat he mort la hu resta que acabe la obra que
he
mate laltre, Adonchs fill meu vine p segueix [289] ço que has comencat no pdes la i
v
tut ni
he
la fama matantlo amagadamet matal dauat tot lo poble[290] que açi en la altitut del terrat
de la torre
fe veu tot lo mo crida donchs tot hom veia
lo mon veura
la mort de ton fill.


JESON

 Tots quants sots leals
leyals
al Rey Creon als
quals desplaçia la sua mort he destrucçio he aia dolor en tan gran perdiçio venits [291] he correts he prengam aquesta maluada [292] Medea qui ha comes crim
comesos crims
tan orribles, vosaltrs homes darmes portats lançes darts ballestes sagetes he gitats
gitem
en abis la casa de Medea.


MEDEA

 Que fas jason
Jeson
sapies que ara he
es
conplit tot lo meu cor aytant
a tant
ho prene
pren
he aytan
entan
gran estima ho tinch com si yo agues reebut lo Regiment del regnat
Regne
de Colchos, he axi co si agues recobrat lo jerma que troçegi he mon
lo meu
pare lo qual auorri
acori
he axi co si ara
era
[293] lo vellor daur he si lo regne me era donat, he si la virginitat la qual pdi en tu mi
me
era restituyda, O he com he placats los deus, o dia de gran festa, O dia de grans noçes
alegries
, ara Medea ten pots anar, car has morts Creon he Creusa [294] he vn fill de jason
Jeson
[295], E donchs p que trigues tat que ductes
per que trigues
poderosa est afer ço q vols ay lassa que la ma
yra
mes ja cayguda he desplaume de ço q he fet. O mesquina [296] que he fet ne
que
he comes lassa mesquina posat q men penida enpo fet ho he lo plaer que
he
trobat en ço que he comes me fa
fan
hodiosa a jason
he Jeson
he [297] sos amichs E deco
daço
me creix maior delit de fer ne mes, vna cosa ha
ma
defallit al meu goig ço es com Jason
Jeson
no ha vista la mort de son fill nom
no
tinch, ares [298] ço qui
que
he fet tot quat auem fet en absençia de jason
Jeson
no es crim ni peccat.

JESON

 O lassa
llas
que Medea esta en la sobirana part del terrat vinga da
quin
com que port gran foch en guisa que aquesta maluada Medea p les flames del dit foch se retinga de fer tanta maluestat.


MEDEA

 Jason Jason
Jeson
ajusta gran jent als corsos de tos fills aparellals bella
de la
sepultura de la tua esposada Creusa he lo teu sogre Creon ja han lur paga he lo sepulcre que merexe, Lo
La
hu de tos fills es ja mort ab la mia ma
man
he aquest altre en presençia de la tua vista morra he perira ha
perrira
semblant mort.
met.


JESON

 O Medea prech he requirte per lo poder dels sobiras deus los quals deus tembre per aquelles fuytes que auem fetes tu e yo, per lo vincle matrimonial lo qual no
non
ha trencat la mia feeltat
fealtat
car tot quant he fet es estada
estat
pahor que auia
auie
del Rey Creon, prechte que pdons a ton fill
mos fills he teus
, si nengun
algun
crim hi a meu es liura mi amort leuam de les espatles lo cap que yot son
qui es
mal mirent e no muyra mo fill.


MEDEA

 A la fe Jeson donchs ab aquesta espasa fare
ferire
aço de q has tan gran dolor de que fas tantes pregaries veten veten superbios he çerca los talems [299] de les vergens [300] he no aies cura de les mares apres quels has tolta la virginitat.

JESON

 O Medea assats es [301] la mia pena, assats es [302] la mia puniçio la mort de [303] vn fill no muyra laltre.


MEDEA

 Si la mia man dreta se podia sadollar ab la mort de [304] hu fill no procehira
proçehirie
amar laltre, mas com aquest nombre de dos sia
sie
molt breu [305] petit he estret a la mia dolor metre la espasa dins lo ventre de
en
aqst fill teu he traure les entramenes.

JESON

 O Medea [306] no vulles mes procehir
procehir mes
en aquesta axi gran maluestat vulles almenys donar vn petit de temps ha mes dolors.


MEDEA

 O dolor [307] p que no cuytes la tua obra no vulles esser pereosa
pererosa
en la delliuracio
delectacio
que auras com
con
aquest [308] sera mort aquest dia es meu, servesquam
Seruistam
nos donchs del temps qui mes acordat
quens es atorgat
.


JESON

 O Medea maluada he importuna mata a mi Jeson.

MEDEA

 [309] E manes me quet aja merçe no [310] fare car la tua mort sera
te seria
relleuament
deliurament
de dolor, be va donchs la obra se conplira, ne
no
he pus ab que multiplich la tua dolor leua donchs los teus vlls inflats
inflamats
he superbiosos, O jason
Jeson
hom desconexent coneixs Medea la tua muller sapies que no me fugire p la terra [311] açi ha hu carro lo qual meue he tiren en alt aquestes dues serps he tendre
tindre
la via del çel puiant sobre lo dit carro no puch açi mes aturar p que tramet te tos menbres de tos fills troceiats reeb
Reb
los car teus son he yo ab aqst carro puiar men he en la altea
altitud
del aer
ayre
he tendre
tindre
la mia via en laltitud del cel.

LO MISATGER

 Vesten Medea per los espays alters del subiran
alts del
çel mas p molt que puges alt no creu
crech
que [312] lla hon ne vas habiten los dues [313], car no porien sostenir la tua malea
malesa
, he la vida tua fa testimoni que no porien viure ab tu.

FINIT [314]





  1. la dita.
  2. la dita.
  3. sa filla.
  4. dita.
  5. seu.
  6. e favorables.
  7. lo Rey.
  8. regnes.
  9. e tremolosa.
  10. sua.
  11. e meus.
  12. superflues.
  13. no.
  14. ciris
  15. e luminos.
  16. totots flamelants qui porten lo carro del teu sol e lexen regir los frens dels dits caualls.
  17. cremare.
  18. a.
  19. cerqua.
  20. han vistes.
  21. gir hi en.
  22. cruels.
  23. e.
  24. a les.
  25. E yo per scapar lo dit jeson.
  26. del dit germa per lo comi e aço flu per tal que mon pare fos ocupat en cullir los dits menbres del cors e. i
  27. fugir.
  28. çertes.
  29. del tot.
  30. hi enderrochada.
  31. e.
  32. la
  33. nouella.
  34. doncelles.
  35. a.
  36. tres.
  37. molt.
  38. e.
  39. e.
  40. dire o.
  41. qui.
  42. yo.
  43. donch.
  44. per tal.
  45. que.
  46. fist vna decoccio derbes ab certes inuocacions e adorations consegrades e banyantse lo pare de Jeson en laygue com fos vell retorna.
  47. he.
  48. e.
  49. en culpa.
  50. e.
  51. e mirara.
  52. tua.
  53. de.
  54. totes.
  55. de.
  56. e.
  57. e fortuna (de otra letra).
  58. e cortais.
  59. yo.
  60. ab ses pregaries.
  61. sol.
  62. e trau del Regne meu.
  63. de.
  64. te.
  65. e publicada.
  66. ni ordena res.
  67. exellada humillada.
  68. llniatge car lo.
  69. quan.
  70. les.
  71. homens.
  72. foren jetus e calcar fills de borea qui naixqueren ab ales aqui.
  73. e.
  74. ara.
  75. son.
  76. A.
  77. per amador.
  78. flames fogueyants.
  79. e que los membres del cors
  80. pecat teu.
  81. daquesta maluesttat potsen deffendre dient que la sanch de pelias no contamina ho ensutzahi lo dit Jeson car.
  82. tre.
  83. no recites.
  84. com.
  85. demana tu.
  86. se.
  87. he oracions.
  88. gran.
  89. dita.
  90. dit.
  91. dits.
  92. en.
  93. es qui
  94. e.
  95. la.
  96. mas.
  97. opreu.
  98. que.
  99. dita argos.
  100. dit.
  101. trobaran.
  102. e omplida.
  103. ades gemecha.
  104. medea.
  105. ones tan sobergues on trencharan.
  106. es.
  107. es.
  108. terrible.
  109. cel.
  110. de la.
  111. a.
  112. furiosa.
  113. una.
  114. e girant.
  115. e bullicio.
  116. o.
  117. lassa.
  118. e.
  119. de.
  120. gendre seu als fils meus e de Jeson
  121. obtenir Jerson per mi.
  122. regats e abeurats de la sanch del meu frare lo qual man per la tua mor quines terres manes que cerque quines mars me mostres per on nauegue mostresme per uentura la entrada del port de la mar per on solen nauegar los mariners a la ylla de la cual yo son gugida per lo qual port yo fiu retornar les nobles naus del reys conpanyons teus seguint a tu hom adultre passant per los perills de la mar digues trametsme a la ylla petita de colchos en la qual nasqui ho a thesalia que es terra deliable habundant en silues arborades no puch anar al primer loch car per samor de tu men fugi e per tu moltes crueltats hi cometi no puch anar a thesalia car es terra de Palias enemich teu lo cual mori a consell meu donchs gesson on hire on me tramets totes quantes vies e carreres he ubertes a tu e tanchades a mi non clam del temps breu.
  123. al.
  124. yo.
  125. tola.
  126. per hira.
  127. quantes costes.
  128. car no es hom al mon qui.
  129. a.
  130. si.
  131. e.
  132. alt.
  133. en la sua cara.
  134. mudarme de una habitacio en altra.
  135. partesch.
  136. lo.
  137. me.
  138. del port.
  139. petita.
  140. a.
  141. Desde aquí falta en el códice de la Biblioteca particular de S. M.
  142. Desde aquí sigue el códice de la Biblioteca de S. M.
  143. ne al seus.
  144. las.
  145. rey e.
  146. car.
  147. car.
  148. car.
  149. mia.
  150. ja.
  151. totes.
  152. nengu.
  153. mia leal.
  154. be.
  155. e.
  156. per fort que sia.
  157. sues.
  158. no.
  159. dins ella.
  160. del sol.
  161. e.
  162. no.
  163. dita.
  164. dites.
  165. la mar.
  166. un.
  167. e sentencia.
  168. E.
  169. font.
  170. lo dit cap de Orffeu.
  171. E lo dit.
  172. lo dit.
  173. apres que fon.
  174. de gran ira li.
  175. ell se.
  176. tan.
  177. lo.
  178. muller del dit Ercules.
  179. la.
  180. deiamira.
  181. la.
  182. dit.
  183. altre caualler.
  184. Meleager.
  185. la dita carta.
  186. de Medea.
  187. per.
  188. e.
  189. e negat.
  190. propia.
  191. e cremats dins.
  192. en.
  193. ho he.
  194. ja.
  195. sen.
  196. males.
  197. les.
  198. lurs.
  199. lo.
  200. son.
  201. he comoure.
  202. comuns.
  203. e.
  204. en lo çel.
  205. li.
  206. la.
  207. el foch el porta.
  208. lo gran hiuern congelat en lo qual.
  209. munt de Emonia e aquestes altres enuerinades en lo munt.
  210. fort.
  211. altres.
  212. los.
  213. E.
  214. menys.
  215. canta ab ses incantacions e comença a tremolar.
  216. no.
  217. e.
  218. les.
  219. e.
  220. sechs.
  221. nos mogueren gents E la mar maior vençuda he sobrada en lo fluix com.
  222. es.
  223. al contrari.
  224. com.
  225. que.
  226. que.
  227. feren gran brugit les ones e les flnctuacions de les aygues que la mar furiosa ach molt gran temor ab lo imperi de la mar veu flu a la.
  228. sua.
  229. li
  230. que.
  231. de.
  232. e cruell a son fill com son fill Meleager hauia mort son oncle qui tenia.
  233. de foch.
  234. e.
  235. oncle qui era del dit Meleager, lo qual Meleager hauia mort.
  236. aquestes arpies foren donades a hun hom dit sineus.
  237. ella.
  238. les.
  239. hay.
  240. e comoguts.
  241. Medea.
  242. en.
  243. de la luna.
  244. he.
  245. Desde aquí falta en el códice de la Biblioteca particular de S. M.
  246. Cortinúa en el códice de la Biblioteca de S. M.
  247. dient.
  248. anets.
  249. tan.
  250. furiosa.
  251. nomenas.
  252. de la sua faç.
  253. qui es.
  254. dient.
  255. poden esser preses.
  256. sia.
  257. de Creon.
  258. on estigues.
  259. sa esposada.
  260. desperta tu matexa.
  261. teus.
  262. e.
  263. e.
  264. nos.
  265. Jason.
  266. aguts.
  267. sots.
  268. dessi.
  269. no.
  270. e.
  271. Jason de qui son fills e lo maior lur es.
  272. es lur mare parint.
  273. no han comes crim e.
  274. la.
  275. inclinantse.
  276. e.
  277. la.
  278. la.
  279. la.
  280. e sola.
  281. me.
  282. ne.
  283. ne.
  284. nafres.
  285. O.
  286. a.
  287. e.
  288. puiarmen en lo sobiran terrat de la mia casa p defensarme.
  289. me vine ab mi aporta lo teu cor açi ami e tu MEdea prosegeix.
  290. pus.
  291. venits.
  292. de.
  293. recobraua.
  294. sa filla.
  295. Encara empero no es acabada de tot la vengança.
  296. he.
  297. a.
  298. a.
  299. e los lits.
  300. lexa.
  301. a.
  302. a.
  303. la.
  304. la.
  305. he.
  306. he.
  307. he.
  308. fill.
  309. Jason.
  310. ho.
  311. car aiuet.
  312. a.
  313. estigues.
  314. La mort de medea segons que johan bocaçi breument posa.
     Diu Johan bocaçi que aps que la dita medea ach morts sos fills pps segons q appar atras en aquesta tragredida que la dita medea fugi soptosament en la ciutat de Athenes he stant aqui ella prs per marit Egeu constituhit en edat de vellesa del qual ella hague hun fill al qual per la sua matnal dixinacio mes nom Medeo e com aquest Egeu nouell marit de medea hagues hun fill molt marauellos caualler apellat Theseu lo qual fon companyo de Ercules en molts actes virtuosos per ell enseguits e lo dit Theseu fos tornat des inferns on aula acompayat Ercules Medea sabent que aquest Theseu era fill de Egeu marit seu e attenent encara en la fama he renom que hauia de bon caualir la dita Medea moguda de iniquitat de madastra contra Theseu fillastre seu epco quel dit seu fill Medeo fos pus vulgut he preat en la senyria de Egeu marit seu ps hun anap de beri p ociure al dis theseu fillastre seu E com Egeu al i
    p
    cipi non hagues aguda conexença de son fill Theseu empo behent en lo mantí de la sua espasa les armes esenyal de son linyatge aqll de continent conegue esser son fill e ladonchs retengue lo abeuratge de la ma de Medea sabent que ab aqll veri bolla aufuire Theseu fill seu Medea volent fugir a la indignacio de Egeu marit seu tementse que p la execucio del present malifici no la auries ps fuyta eladochs per reconsiliaçio de amor torna ab jasson lo qual tan fellonamen hauia auorrit E lauors ambduy ensemps retornaren en lo realme de Colchos del qual Realme era exellat Oetes pare de Medea lo qual com aço agues sabut pga a jasson que per tants beneficis que hauia reebuts per ella giras la cara a Oetes pare seu de gran bellea he miseria oppres jasson mogut per condigna remunacio de pmi retorna victoriosament e ab gran honor Oetes en lo dit realme de Colchos jatsia que segons que recita sobuino en lo libre de les marauelles del mon que Cayçello digua que jasson oçis medea p sos orre9 he cruels malificis a que aqlla se bulli en berrona e que aps mort de aqlla Medeo fill seu e de Egeu regna en ytalia senyoregant los pobles appilats (en blanco.) donchs medea de tots les dessus dites peruersitats crimnoses obtengue pmerament loch de deesa entre los grechs los quals noblament aquelles deuien repellir de tot grau de honor com plu9 certament la deguessen hauer coneguda per fembra celerada e de orrible vida com fos siada de lur nacio. E apres troba la dita Medea Exaltacio de honor entre los romans los quals ignorants ber semblantment los teus malificis com fos ala nacio de aquells estranya ornaxen aquella de diuerses sacrificis axi com ha deessa segons que posa Macobri.