L'origen de la família, la propietat i l'estat/A la primera edició del 1884


Els següents capítols constitueixen en certa forma l'execució d'un testament. No fou ningú més que Karl Marx qui havia pretès de presentar els resultats de les recerques d'en Morgan en relació amb les conclusions del seu—fins a un cert límit en puc dir el nostre—estudi materialista de la història per tal d'aclarir-ne així per primera vegada tota la llur importància. Però Morgan havia descobert de nou quaranta anys després que Marx la concepció materialista de la història a Amèrica de forma independent i en la comparació de la barbàrie i la civilització arribà en els punts principals als mateixos resultats obtinguts per Marx. I així com «El capital» durant cinquanta anys els economistes d'alemanya el plagiaren tan esforçadament com el silenciaven tan esmerçadament, igual passava amb la «Ancient Society» [1] de Morgan pel que feia als portaveus de la ciència «prehistòrica» d'Anglaterra. La meua feina tan sols pot oferir un migrat substitut d'allò que el meu difunt amic no pogué fer. Amb tot tinc entre els seus extractes detallats de Morgan notes crítiques que hi reproduiré quan s'escaiguen.

Segons la concepció materialista el moment determinant en darrera instància de la història és la producció i la reproducció de la vida immediata. Aquest té però un sentit doble. D'una banda l'obtenció de mitjans de vida, de material nutritiu, vestit, allotjament i els instruments de treball necessaris; d'altra banda l'obtenció dels propis homes, la reproducció de l'espècie. Les institucions socials, sota les quals viuen els homes d'una determinada època històrica i d'un determinat país, venen condicionades per aquests dos sentits de la producció: mitjançant el grau de desenvolupament d'una banda del treball i de l'altra de la família. Com menys desenvolupat és el treball, com més reduïda és la quantitat dels seu producte, i per tant també de la riquesa de la societat, amb més força preval l'ordre social dominat per les castes socials. Sota aquesta estructuració de la societat fundada en castes, però, s'hi desenvolupa més i més la productivitat del treball; amb ell es desenvolupen la propietat privada i el bescanvi, les diferències de riquesa, l'aprofitament de la força aliena de treball i per tant els fonaments de l'antagonisme entre classes: nous elements socials que en el decurs de les generacions malden per adaptar l'antiga concepció social a les noves circumstàncies, fins que finalment la incompatibilitat entre les dues du a un capgirament absolut. L'antiga societat basada en relacions de llinatge s'esmicola en topar amb les classes socials de nou desenvolupament; en el seu lloc hi apareix una nova societat, expressada en l'estat, els integrants de la qual ja no són relacions de llinatge sinó relacions locals, una societat on l'ordre familiar és completament dominat per l'ordre de la propietat i es desenvolupen ara lliurement els antagonismes de classe i les lluites de classe a la que es redueix el contingut de tota la història escrita fins ara.

El gran mèrit de Morgan és haver descobert i reconstruït aquests fonaments prehistòrics de la nostra història escrita en els llurs punts principals i en haver trobat en les relacions de llinatge dels indians nord-americans la clau que ens obre els enigmes més importants, fins ara insolubles de l'antiga història grega, romana i alemanya. El seu escrit no és però obra d'un dia. Lluità durant quaranta anys amb el seu material fins a dominar-lo completament. Però també per això el seu llibre és una de les poques obres dels nostres dies que fan època.

En la següent exposició el lector diferenciarà del tot i bé ço que prové de Morgan i ço que hi he afegit. En els capítols històrics de Grècia i Roma no m'he limitat als escrits de Morgan, sinó que hi he afegit tot allò que tenia a l'abast. Els capítols dels celtes i els alemanys són essencialment meus; Morgan en aquest cas únicament comptava amb fets de segona mà i per la situació dels alemanys—a banda de Tàcit—amb les dolentíssimes desviacions liberals del senyor Freeman. Amb els arguments econòmics, suficients per a Morgan en el seu objectiu, no en tenia de prou i els he reelaborat. I finalment, és clar, em faig responsable de totes les conclusions si no és que cit explícitament en Morgan.

Notes d'Engels modifica

  1. «Ancient Society, or Researches in the Lines of Human Progress from Savagery, through Barbarism to Civilization». By Lewis H. Morgan. London, Macmillan and Co., 1877. El llibre fou imprès a Amèrica i especialment difícil de trobar a Londres. L'autor es morí fa uns anys.